Actualitat

Vés enrere

Competències dels arquitectes tècnics a l’administració local

Imatge de la façana de l'ajuntament de Tarragona

La presència d’arquitectes tècnics en els ajuntaments, sigui com a funcionaris, personal laboral, o en virtut d’un contracte de prestació de serveis, tenen per objecte especialment emetre informes tècnics, regulats legalment i reglamentàriament, en els expedients de llicències d’obres i d’activitats i en altres expedients urbanístics.

Malgrat això, en ocasions, s’ha qüestionat la competència dels arquitectes tècnics per informar determinats expedients d’obres. 

Val a dir que es confonen les atribucions per projectar amb les competències per emetre l’informe tècnic pertinent per a l’obtenció de la llicència urbanística corresponent.

Actualment, en base a la jurisprudència, la formació acadèmica, les atribucions professionals i la doctrina jurídica, és indubtable la competència plena dels arquitectes tècnics que actuen en l’àmbit de l’administració local per emetre els informes tècnics preceptius en els expedients de llicències urbanístiques i en altres expedients urbanístics.

Els arquitectes tècnics tenen competències professionals en matèria d'urbanisme, atès que, d'acord amb la normativa d'aplicació, no existeix cap titulació que tingui atribuïdes de forma exclusiva les atribucions en urbanisme, sinó que es tracta d'una matèria interdisciplinar, per a la qual són competents, de forma concurrent i a vegades complementària, diversos titulats (arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers, advocats, sociòlegs, economistes, etc.).

A partir de la premissa anterior, del caràcter interdisciplinar de l’urbanisme, és evident que els arquitectes tècnics disposen, per la seva titulació universitària, de la capacitació en aquesta matèria. Així es confirma a la vista del contingut de l’anterior títol universitari oficial d’arquitecte tècnic regulat pel RD 927/1992, de 17 de juliol (BOE 206 de 27/8/1992), on una les matèries troncals d’obligatòria inclusió en els plans d’estudis conduents a l’obtenció d’aquesta titulació en qualsevol universitat és la d”Aspectos legales de la construcción. Gestión urbanística. Legislación general y aplicada al sector”, corresponent a l’àrea de coneixement de “Derecho Administrativo. Urbanística y Ordenación del Territorio”.

Igualment, l’actual títol universitari oficial de grau (adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior) que habilita per a l’exercici de la professió regulada d’arquitecte tècnic, permet als graduats adquirir les competències necessàries per actuar en l’àmbit de l’urbanisme.

D’acord amb allò regulat en l’Ordre ECI/3855/2007, de 27 de desembre (BOE 312 de 29/12/2007), els graduats en arquitectura tècnica adquireixen, entre d’altres, competències per:

Llevar a cabo actividades técnicas de cálculo, mediciones, valoraciones, tasaciones y estudios de viabilidad económica; realizar peritaciones, inspecciones, análisis de patología y otros análogos y redactar los informes, dictámenes y documentos técnicos correspondientes; efectuar levantamientos de planos en solares y edificios.

D’acord amb l’article 2.1 de la Llei 12/1986, d’1 d’abril, d’atribucions professionals dels arquitectes tècnics (i dels enginyers tècnics), els arquitectes tècnics, en el seu àmbit d’actuació, estan plenament facultats per:

c) La realización de mediciones, cálculos, valoraciones, tasaciones, peritaciones, estudios, informes, planes de labores y otros trabajos análogos.

Per tant, legalment, els arquitectes tècnics tenen atribucions professionals per elaborar qualsevol informe relatiu a les obres d’edificació, de construcció i d’urbanització, de verificació del compliment de la normativa urbanística aplicable i de comprovació del contingut formal i la integritat dels projectes de conformitat amb la normativa tècnica corresponent. I també per emetre qualsevol valoració, estudi o informe urbanístic.

I si bé és cert que la Disposició addicional de la Llei d’atribucions estableix que aquesta Llei no serà directament aplicable als arquitectes tècnics (i enginyers tècnics) vinculats a l’Administració Pública, sí que serveix com a referència del reconeixement legal de las facultats i competències dels arquitectes per emetre informes, i/o és raonable aplicar-la per analogia.

D’altra banda, tampoc procedeix l’aplicació directa de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació (LOE) per determinar les competències dels arquitectes tècnics per emetre informes, atès que aquesta Llei regula el procés de l’edificació i els agents que hi intervenen, però no les atribucions dels tècnics per desenvolupar altres intervencions professionals. Per tant, no es pot deduir (com s’ha pretès sense fonament des d’alguna posició corporativa professional) que els arquitectes tècnics no poden informar sobre determinats projectes pel fet que no tinguin atribucions per projectar-los. En canvi, sí que es pot sostenir que els arquitectes tècnics que són els únics titulats habilitats per la LOE per dirigir l’execució material de qualsevol tipus d’edifici (i, per tant, han d’interpretar el projecte per dirigir l’execució de les obres que materialitzaran l’edifici projectat), són plenament competents per informar sobre qualsevol projecte d’edificació.

Tanmateix, la presència exclusiva d’arquitecte tècnic a molts ajuntament, realitzant habitualment les funcions tècniques pròpies de la gestió i la disciplina urbanística de les administracions locals fa que els arquitectes tècnics siguin plenament competents per emetre els informes tècnics preceptius en els expedients de llicències urbanístiques i altres expedients urbanístics queda acreditat pel fet històric i actual que, aproximadament, quasi en la meitat dels municipis de Catalunya només existeix la figura de l’arquitecte tècnic municipal, sense que hi hagi un arquitecte o un altre titulat tècnic.

Aquesta circumstància constatable també succeeix en la resta del territori estatal i s’empara en la discrecionalitat dels ajuntaments per organitzar els llocs de treball, en base als principis d’autoorganització, d’eficàcia en la prestació dels serveis públics i d’eficiència en la utilització dels recursos econòmics disponibles, de conformitat amb la legislació aplicable.

Aquesta realitat demostra que els arquitectes tècnics, en aquells municipis en què no existeix cap altre tècnic, desenvolupen totes les funcions tècniques pròpies de la gestió i la disciplina urbanística de les administracions locals, i, en particular, emeten els informes tècnics pertinents en tots els expedients de llicències urbanístiques i altres expedients urbanístics.

I per últim, la recent i abundant jurisprudència en aquest sentit. Les resolucions judicials existents sobre aquesta qüestió, principalment dels Tribunals Superiors de Justícia, que són els competents per enjudiciar sobre aquesta matèria, confirmen les competències dels arquitectes tècnics vinculats a l’Administració Pública per informar en els expedients de llicències urbanístiques i en altres expedients urbanístics.