Actualitat

Vés enrere

Què cal fer davant la presència d’amiant?

Dos operaris desmonten plaques d'uralita
Davant la presència de materials amb amiant, què cal fer?. És necessari eliminar-ho o no?. Són dues preguntes  que ens fem, cada vegada més sovint, en obres de rehabilitació o inspeccions d’edificis.
L’actuació, d’acord a les indicacions i recomanacions que sobre el tema realitza el Departament de Treball, serien les següents:
 
Un cop detectat material amb amiant, per determinar si és necessari retirar-ho o no, és necessari considerar dues situacions:
 
  • El que es troba en bon estat, no sotmès a manipulacions o a l'acció de vibracions, fregaments, moviments d'aire, presència d'humitats, xocs, o a la seva manipulació no presenta un risc mínim d'emissió de fibres a l'ambient, per la qual cosa pot quedar-se instal·lat fins a la seva eliminació o la fi de la seva vida útil.
  • El material amb risc de despreniment de fibres a l'ambient, pel seu estat de conservació, o perquè és sotmès a diverses accions: fregaments, corrents d'aire, xocs, etc., s'haurà de tractar per evitar l'emissió de fibres.
 
Caldrà considerar la ubicació, friabilitat, estat del material, accessibilitat al mateix i l’ús de la zona afectada. En relació a la seva ubicació, caldria realitzar un plànol detallat de la ubicació de l'amiant on s'indicarà la seva extensió i varietat.
 
Es considerarà també la facilitat d'emissió de fibres a l'ambient. Podem distingir dos tipus de productes amb amiant, cosa que pot ser molt útil a l'hora d'avaluar la possibilitat d'emissió de fibres a l'ambient. Com són els flocatges, els aïllaments tèrmics, el cartró-amiant i, en menor grau, certes plaques de fals sostre, en les quals les fibres d'amiant estan lligades dèbilment.
 
Cal considerar també el grau de conservació del material, pel que fa a la presència d'esquerdes, humitats, escrostonaments, desgasts, etc.
 
També s'ha de considerar si la zona amb amiant és de fàcil accés, és a dir, si és possible el contacte amb el material d'amiant, especialment de forma accidental (zones de pas, material en columnes en aparcaments, etc.) o de forma intencionada (instal·lacions en fals sostre, a la vista, etc.).
 
Considerarem també les condicions existents a la zona afectada, per la presència de materials amb amiant, respecte d'aquells factors que puguin incidir en la possibilitat d'emissió de fibres d'amiant a l'ambient, tals com degradació dels materials (revestiments exteriors, teulades, aïllaments tèrmics, etc.), la possibilitat de rebre cops, vibracions, corrents d'aire, manipulacions en operacions de manteniment, filtracions i condensacions d'aigua, etc.
 
I finalment és important valorar la utilització present i futura de l'espai, la instal·lació o la maquinària i, especialment, es tindrà cura en les operacions de reparació i manteniment, en els punts amb amiant o en les seves proximitats.
 
La ponderació de totes i cadascuna de les variables enunciades en l'apartat anterior, ens ha de donar un coneixement molt aproximat sobre la possibilitat d'emissió de fibres d'amiant a l'ambient, que ens permetrà actuar sense necessitat de cap tipus de mostreig ambiental. Per exemple, en situacions on s'aprecia material friable degradat, hem d'actuar directament, atès que el risc d'exposició a fibres d'amiant és clar. Recordem que els principis preventius de l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, 31/1995, ens diu que, en primer lloc, hem d'evitar els riscos i, després, avaluar aquells que no es puguin evitar.
 
Com a norma, No intervenció sobre el material que conté amiant.
 
Només es decidirà aquesta opció si l'avaluació anterior ens indica que hi ha poca possibilitat que passin fibres a l'ambient. Cal fer controls periòdics per tal de garantir que no es modifica aquesta situació.
 
Intervenció sobre el material que conté amiant
 
Les actuacions sobre el material que conté amiant es poden diferenciar en tres tipus d'intervenció:
 
  1. Estabilització
  2. Confinament
  3. Retirada de l'amiant o eliminació
 
En les dues primeres, la intervenció es duu a terme per tal d'evitar l'alliberament de fibres a l'ambient, mentre que en la tercera cal retirar o eliminar l'amiant.
 
Estabilització
 
Aquesta operació es farà quan el material no està degradat i volem assegurar la durabilitat. Consisteix a aplicar, mitjançant projecció aerogràfica i/o injecció, un material elastòmer, en forma líquida, sobre el material d'amiant per reduir la possibilitat d'alliberar fibres d'amiant a l'ambient. Això s'aconsegueix bé creant una membrana sobre la superfície (estabilització cobertora) o penetrant dins el material i lligant els components (estabilització penetrant).
 
Hi ha diferents productes que s'usen comercialitzats com a segellants de l'amiant. En general, són composicions a base de polímers en dispersió aquosa que penetren i impregnen ràpidament tots els tipus d'amiant, inclosa l'amosita i la crocidolita.
 
Un bon segellant hauria de ser capaç d'absorbir els impactes sense alterar la seva integritat, ser flexible (elàstic), tenir una bona resistència al foc, no ser perillós i tenir una bona resistència al pas del temps.
Aquest tractament té el seu punt feble en la resistència mecànica; per tant, no és aconsellable si el material pot rebre cops durant el seu ús. A Itàlia, és una solució que s'aplica per eliminar les emissions de fibres de plaques de fibrociment envellides.
 
Per estabilitzar, no podem pintar a la lleugera sobre un revestiment d'amiant, ja que el remei pot ser pitjor que la solució. La pintura pot arrencar el material o emetre més fibres a l'aire. Cal fer proves d'idoneïtat per al producte abans d'aplicar-lo i establir la durabilitat del tractament i les operacions de manteniment que caldrà efectuar.
 
Aquesta operació limita l'alliberament de fibres a l'ambient, però no limita l'accessibilitat del material d'amiant a les persones que ocupen l'edifici. El cost de l'aplicació és moderadament baix, encara que cal dur a terme inspeccions periòdiques per tal de garantir-ne el bon estat.
 
Confinament
 
És una barrera física entre el material que conté amiant i les persones que ocupen l'edifici, mitjançant una nova estructura. Els fals sostres, envans, recobriments de PVC o d'acer en canonades són algunes de les alternatives per al confinament.
 
Aquesta solució no es pot utilitzar quan el suport no és prou consistent o es prevegin treballs de manteniment o de rehabilitació posteriors.
 
Aquesta opció pot ser utilitzada conjuntament amb l'estabilització.
 
Encara que el cost d'aquesta alternativa sigui més econòmic que el de les altres alternatives, implica un augment de cost suplementari per als treballs posteriors de manteniment i de retirada de l'aminat que, abans de l'enderroc, és obligatori fer. Cal portar a terme inspeccions periòdiques per tal de garantir-ne el bon estat.
 
Retirada d'amiant o eliminació
 
La retirada de l'amiant implica l'eliminació dels materials amb amiant (MCA), cosa que suposa evitar definitivament els problemes de contaminació de fibres d'amiant causats per la degradació dels MCA i els problemes dels treballs de manteniment o de rehabilitació posteriors (vegeu pla de treball i exemples pràctics).
 
La retirada de l'MCA és la solució més estesa i l'única per a edificis i instal·lacions abans de ser enderrocats, com indica l'article 11.1.a del RD 396/2006: "En tot cas s'eliminarà l'amiant dels materials que el continguin abans de començar qualsevol operació de demolició, excepte quan fer-ho impliqui major risc per als treballadors".
 
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies desaconsella doblar - cobrir - les cobertes de fibrociment superposant sobre elles cobertes metàl·liques o d'altres materials.
 
La Instrucció 4/2010 de la Direcció General de Relacions Laborals detalla els motius pels quals no és recomanable aquesta pràctica.
En primer lloc, hi ha risc que les plaques de fibrociment que es volen doblar es trenquin en transitar i treballar sobre elles.
En segon lloc, el fet que amb l'operació de doblar aquestes cobertes s'oculti l'existència de les plaques de fibrociment en naus industrials, dependències o locals incrementa el risc d'inhalació de fibres d'amiant. Això pot passar, per exemple, si posteriorment es fan manipulacions o reparacions a la coberta sense que qui les porta a terme conegui la presència de l'amiant - en particular en els casos que hi ha hagut canvis de propietaris - .
 
Finalment, la presència de la coberta de fibrociment original condiciona cada operació que s'hi efectuï posteriorment, com pot ser la realització d'una sortida de ventilació o el muntatge de qualsevol instal·lació, pel fet de la presència permanent del fibrociment i el risc potencial que això representa.
 
Si malgrat aquesta recomanació una empresa, prèviament inscrita en el RERA, pretén doblar una coberta de fibrociment de la qual aparentment no es desprenen fibres d'amiant, ha de sol·licitar a l'Autoritat Laboral l'aprovació d'un pla de treball, ja que la normativa obliga a presentar aquest pla per a qualsevol operació i activitat en què els treballadors estiguin exposats a fibres d'amiant o a materials que en continguin, o siguin susceptibles d'estar-hi exposats.
 
En el cas específic de les operacions de doblar cobertes el pla de treball, a banda del seu contingut general, ha d'incloure els elements següents:
 
- Certificació d'un tècnic titulat conforme la coberta de fibrociment està en correcte estat de conservació i no se'n desprenen fibres d'amiant.
 
- Relació de les mesures que s'adoptaran per reduir al mínim el risc que en un futur pot originar la presència del fibrociment, com ara la disposició d'etiquetes o cartells d'avís de dita presència, o bé la redacció de procediments de treball en previsió d'actuacions posteriors que afectin la coberta de fibrociment.