Actualitat

Vés enrere

Blockchain a la construcció?

Imatge Decorativa

Al juny, en el decurs d'un congrés sobre construcció, algú va identificar la blockchain amb el concepte "plaça pública", és a dir, l'espai de trobada dels ciutadans on qualsevol esdeveniment queda verificat per la presència d'un nombre molt important de persones que poden donar fe del que han vist. De fet, així van néixer les places. L'àgora grega és el referent clàssic de la nostra civilització. Em va semblar ben trobat: la cadena de blocs com a gran plaça digital. El podem entendre d'aquesta manera.  La tecnologia blockchain com un dels vectors més rellevants d'entre els que apunten cap a un sector més digitalitzat, però... Per què la construcció la necessita?

Fora del sector construcció no és fàcil estar familiaritzat amb les innumerables activitats, controls i supervisions que es produeixen en el flux de treball necessari per projectar, construir i emprar qualsevol nou actiu. En la majoria de passos que es donen quan s'avança per aquest llarg flux, sempre hi ha algú que ha de lliurar quelcom (un document, un contracte, uns plànols, un certificat...) del que se'n fa responsable davant d'algú que l'avaluarà abans de fer el següent pas del flux, assumint també la seva part de responsabilitat. Això és el que passa quan es redacta un projecte, se sol·licita una llicència d'obres, es fa un pressupost, etc.

 

La ‘blockchain’ garanteix l’autenticitat del contingut, la traçabilitat del procés i defineix les responsabilitats de cada intervinent

Ja veiem que l'assumpció de responsabilitats per part de diversos actors d'acord amb els documents que redacten, signen, visen, aproven o autoritzen, en cadascun dels molts passos als quals ens referíem, necessiten garantir la seva autenticitat del contingut per garantir la traçabilitat del procés i deixar ben definides les responsabilitats de cada intervinent.

D’altra banda, de forma complementària, en la gran majoria de passos del flux de treball s'examina el contingut de la documentació aportada de manera que no s'aprova si no es compleixen una sèrie de condicions, sense la verificació de les quals no es pot seguir cap al següent pas. Un exemple: una oficina de visats de projectes d'un col·legi professional verifica el compliment d'algunes característiques tècniques o administratives d'un projecte i fins que no s'assoleixen uns mínims amb els quals s'obté el visat, no es pot anar a sol·licitar la llicència d'obres per iniciar la construcció. Aquí trobem un nou punt d'interès relacionat amb la blockchain: els smart contracts.

El tercer punt a considerar, vinculat també a la tecnologia de la cadena de blocs, és la signatura digital. Potser és el que necessita menys explicació. Si abans parlàvem de l'autenticitat del document, ara ho fem de la signatura de qui manifesta l'autoria i assumeix una sèrie de responsabilitats inherents al document signat. De fet, ja existeixen experiències al voltant del Qualify_ID o Identitat digital qualificada, que fusiona la identitat digital a blockchain amb la signatura electrònica. Així doncs, ens trobem amb la possibilitat de garantir una doble autenticitat: la dels continguts i la seva signatura.

 

Aplicar la ‘blockchain’ a l’autenticitat de documents, la verificació automatitzada i l’autenticitat de signatures ofereix la traçabilitat i l’acceleració dels processos en la construcció

En aquest punt tenim: (i) l'autenticitat de documents, (ii) la verificació automatitzada i (iii) l'autenticitat de signatures, que ens permeten una traçabilitat i acceleració notable de processos. No hi ha dubte que l'aplicació dels smart contracts va en la direcció de reduir temps de tramitació, habitualment ple de temps morts que, des d'una perspectiva LEAN, no aporten gens de valor, sinó tot el contrari. Però aporta també un altre aspecte transcendent: la reducció de l'arbitrarietat o l'objectivació enfront de les diverses interpretacions davant un mateix contingut. Anar cap a decisions ràpides i objectives aporta valor als processos.

És probable que alguns lectors trobin en tot això paral·lelismes amb l'activitat d'altres sectors econòmics, tant de bo. Haurem aconseguit justificar el perquè cal blockchain a la construcció. La realitat és que no es detecten massa iniciatives vinculades a la incorporació d'aquesta metodologia en un sector amb un pes considerable a l'economia del país. Tot el que coneixem són iniciatives molt parcials. Res que abordi la complexitat general del sector, i li permeti augmentar uns valors de productivitat tradicionalment baixos. Les empreses tecnològiques acostumen a mirar preferentment cap a altres sectors, i sense la seva implicació, el camí que ha de recórrer la construcció és molt costerut.

 

Les empreses tecnològiques acostumen a mirar preferentment cap a altres sectors, i sense la seva implicació, el camí que ha de recórrer la construcció és molt costerut

L'ITeC, com a entitat reconeguda a escala europea per a l'avaluació de productes innovadors i la certificació del marcatge CE de productes de la construcció, ha implementat la tecnologia blockchain per a l'autentificació dels documents que les secunden. D'aquesta manera, qualsevol interessat pot verificar-ne l'autenticitat.

Tanmateix, amb una posició transversal a tots els agents del sector, l'ITeC treballa en algunes vies d'adopció de blockchain sota una perspectiva més global que abasti tots els processos integrats en l'activitat de la construcció. Ara per ara, però, sense l'interès manifest dels grans operadors tecnològics i, diguem-ho també, les inèrcies de les administracions i dels principals operadors, els avenços són molt lents. Haurem de veure en el futur proper quines són les claus que permetin posar en marxa l'adopció d'aquesta tecnologia completament lligada a l'Agenda Digital Europea 2020-2030 que conté una part específica sobre Estratègia Blockchain. Aquesta estratègia pretén establir una marc europeu estandarditzat que inclou conceptes com la sostenibilitat des del punt de vista d'eficiència energètica, la protecció de dades, la identitat digital, la ciberseguretat i la interoperabilitat.

 

Ferran Bermejo i Nualart: Director tècnic de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya


Font de l’article: https://www.metadata.cat/opinio/2302/blockchain-construccio-ferran-bermejo-itec

 


Utilitzem cookies pròpies i de tercers per al manteniment de la sessió i poder medir de forma anònima la navegació que es realitza a la nostra web. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. ​També es considera que accepteu el seu ús si feu clic a qualsevol botó, a la casella de verificació o a qualsevol enllaç, si descarregueu contingut o bé si desplaceu la pàgina. ​En qualsevol cas pot saber més sobre la nostra política de cookies, i com deshabilitar o desactivar les mateixes d’acord amb la informació mostrada aquí.