Actualitat
Cases colador: quan els edificis són molt ineficients
Gairebé el 30% de l'energia consumida a Espanya es destina als edificis d’habitatges. I on va tota aquesta inversió? Un edifici perd aproximadament un 25% de la calor o el fred per les façanes, un 18% per les finestres, un 7% pel terra, un 30% per la coberta, i el 20% restant es perd en ventilar.
I encara més important, com són els nostres habitatges?. Les característiques d'eficiència energètica del parc d'edificis també són molt dolentes. Més d'un 50% dels edificis s'han construït entre el 1950 i el 1981, quan no hi havia cap regulació tècnica. Aproximadament 28 milions d'habitatges no disposen d'aïllament a les façanes, la coberta o les mitgeres. Uns 9,8 milions encara no disposen de finestres amb doble vidre, i més de 10 milions d'habitatges utilitzen calderes poc eficients, o no en tenen.
I tot això, en diners, com es tradueix?. El consum mitjà d'un d'aquests habitatges és de 3.370 kWh/any, cosa que suposaria aproximadament 950 €/any.
Com es pot apreciar, el potencial de millora dels habitatges és molt important. Especialment significatiu als edificis construïts abans del 1980, on es poden aconseguir retallades d' entre un 50% i un 75% actuant sobre els tancaments i les instal·lacions.
És evident que val la pena millorar l'eficiència energètica del nostre edifici, però: és rendible? Recuperaré aquesta inversió? Per què ens limitem a pintar la façana i no fem una millora més profunda?.
Tinguem present que una obra dirigida a millorar l'eficiència energètica del nostre edifici redueix la demanda energètica de l'edifici, en redueix el consum energètic, augmenta el confort tèrmic i acústic, resol problemes d'humitats i corrents d'aire, i sí, evidentment revalora l'edifici al mercat immobiliari, augmentant-ne el valor.
Què fer?
Les opcions són tres:
1. Reduir les pèrdues d’energia.
2. Millorar l'eficiència de les instal•lacions de calefacció refrigeració i aigua calenta sanitària.
3. Implantar sistemes de producció d’energia, per exemple, plaques solars fotovoltaiques.
Com hem vist al principi, si l'edifici es va construir entre el 1950 i el 1980, el potencial de millora és substancial.
Per on començar?
L' ordre de les actuacions a realitzar, especialment si la comunitat no pot fer front a inversions elevades, és l 'indicat anteriorment.
1r Aïllar adequadament façanes, patis i cobertes, i substituir finestres i balconeres. Aconseguirem reduir les pèrdues de calor o fred al mínim i així no llençarem per la finestra els nostres diners.
2n Hauríem de substituir els equips de calefacció, refrigeració i aigua calenta, per altres d'alt rendiment: bombes de calor, aerotèrmica o similars. Així produirem amb el mínim d'energia i hi haurà molta menys demanda en no llençar-la.
3r Podem generar una part de l’energia que consumim. Per això necessitem espai a la coberta i una bona orientació. Necessitem abans avaluar la nostra demanda, saber quanta podem produir. Ens val la pena? Cal no oblidar que són equips que requereixen un manteniment anual. L'arquitecte tècnic que ens haurà assessorat fins ara també ens ajudarà en aquesta qüestió.
El problema ve quan les comunitats o els veïns segueixen insistint que només cal pintar la façana o fer petites reparacions (com ara reparar la cornisa que es desprèn en tres balcons de la cinquena planta), és el que decideix més del 60% de les comunitats. Arreglar el bany o la cuina, canviar el terra o fer més gran el saló, ens sembla imprescindible, però conservar la façana o la coberta és llençar els diners.
Muntar la bastida per pintar i reparar “aquell balcó de la cinquena planta” és car, sovint molt més car que les obres a realitzar. Aprofiteu per aïllar aquesta façana per l'exterior, evitant costos addicionals i mals de cap. I el mateix es pot dir de cobertes que cal reparar.
Les ajudes a la rehabilitació podrien cobrir com a mínim un 40% de la despesa. A més, podem incloure altres actuacions: instal·lar un ascensor, reparar l'estructura, les obres de la coberta que ningú no vol fer, etc. Recordeu que qualsevol ajuda ja està supeditada a millorar l'eficiència energètica dels edificis.
Els edificis de més de 45 anys han de passar la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) / Informe d'avaluació dels edificis (IEE), han de tenir un Certificat d'Eficiència (CEE) i han de disposar del Llibre de l'Edifici Existent. Tots tres documents estan dissenyats per avaluar l'estat de l'edifici i les millores potencials.
La redacció del Llibre de l'Edifici Existent està subvencionada actualment per les administracions. És el punt de partida per saber quins problemes tenim i quines mancances hi ha. Què està bé, què podem fer i quan, i el més important quant costarà i com podem pagar-ho.
Necessitem un punt de vista general, imparcial i expert. Pot ser el mateix arquitecte tècnic que redacti el Llibre de l'Edifici, o pot ser un altre. El que no hem de fer en cap cas és afrontar unes obres o un pla d'actuació pel nostre compte. Cada edifici té característiques pròpies, un manteniment característic. El punt de partida mai no és el mateix i cal avaluar el potencial de les millores i si ens permetran arribar a obtenir les ajudes.
Un arquitecte tècnic farà un estudi previ que inclourà una inspecció general, una avaluació de potencials millores i un estudi previ de viabilitat tècnica i econòmica. En aquest punt tindrem sobre la taula tota la informació imprescindible per prendre una decisió.
Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia”