Actualitat
Vés enrere
Competències professionals dels arquitectes tècnics
Els professionals de l'arquitectura tècnica tenen competència per a redactar un projecte de rehabilitació d’una façana en mal
Per determinar la qüestió plantejada s’ha d’analitzar la Llei 12/1986, d’1 d’abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i enginyers tècnics i la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació.
A l’article primer de la Llei 12/1986 el legislador estableix de forma clara que els arquitectes tècnics “tendrán la plenitud de facultades y atribuciones en el ejercicio de su profesión dentro del ámbito de su respectiva especialidad técnica”.
A l’article 2, apartat 2n, en relació a l’apartat 1r, paràgraf a) de la mateixa Llei, es reconeix la competència dels arquitectes tècnics per elaborar projectes en relació a tota classe d’obres i construccions que, segons la legislació, no precisin de projecte arquitectònic o a les d’intervencions parcials en edificis construïts que no alterin la seva configuració arquitectònica, entre d’altres.
Per la seva banda, la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE), desenvolupa les competències professionals de tots els titulats tècnics en relació a les edificacions, entenent com a tals les regulades a l’article 2.2:
- Obres d'edificació de nova construcció, excepte aquelles construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin, de manera eventual o permanent, caràcter residencial ni públic i es desenvolupin en una sola planta.
- Totes les intervencions sobre els edificis existents, sempre que n'alterin la configuració arquitectònica, entenent per tals les que tinguin caràcter d'intervenció total o les parcials que produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria, o el conjunt del sistema estructural, o tinguin com a objecte canviar els usos característics de l'edifici.
- Obres que tinguin el caràcter d’intervenció total en edificacions catalogades o que disposen d’algun tipus de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic i aquelles altres de caràcter parcial que afecten els elements o parts objecte de protecció.
Per la seva part, l’article 10.2.a) de la LOE determina quina titulació ha de tenir el projectista de les edificacions anteriors, extrem que vindrà determinat pels usos a què es destinen les edificacions o actuacions constructives i, en aquest sentit, l’Art. 10.2, en relació amb l’Art. 2.1.c), estableix que quan es tracti d’obres que no estiguin expressament relacionades en els apartats 2.a) i 2.b), és d’aplicació la lliure concurrència entre els professionals.
En quan a la formació específica dels arquitectes tècnics conforme els seus plans d’estudis, l’Ordre ECI/3588/2007, de 27 de desembre, per la qual s’estableixen els requisits per la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a l’exercici de la professió d’arquitecte tècnic, al seu Annex estableix les competències que adquireixen, detallant les següents:
- Dirigir la ejecución material de las obras de edificación, de sus instalaciones y elementos, llevando a cabo el control cualitativo y cuantitativo de lo construido mediante el establecimiento y gestión de los planes de control de materiales, sistemas y ejecución de obra, elaborando los correspondientes registros para su incorporación al Libro del Edificio. Llevar el control económico de la obra elaborando las certificaciones y la liquidación de la obra ejecutada.
- Redactar estudios y planes de seguridad y salud laboral y coordinar la actividad de las empresas en materia de seguridad y salud laboral en obras de construcción, tanto en fase de proyecto como de ejecución.
- Llevar a cabo actividades técnicas de cálculo, mediciones, valoraciones, tasaciones y estudios de viabilidad económica; realizar peritaciones, inspecciones, análisis de patología y otros análogos y redactar los informes, dictámenes y documentos técnicos correspondientes; efectuar levantamientos de planos en solares y edificios.
- Elaborar los proyectos técnicos y desempeñar la dirección de obras de edificación en el ámbito de su habilitación legal.
- Gestionar las nuevas tecnologías edificatorias y participar en los procesos de gestión de la calidad en la edificación; realizar análisis, evaluaciones y certificaciones de eficiencia energética, así como estudios de sostenibilidad en los edificios.
- Dirigir y gestionar el uso, conservación y mantenimiento de los edificios, redactando los documentos técnicos necesarios. Elaborar estudios del ciclo de vida útil de los materiales, sistemas constructivos y edificios. Gestionar el tratamiento de los residuos de demolición y de la construcción.
- Asesorar técnicamente en los procesos de fabricación de materiales y elementos utilizados en la construcción de edificios.
- Gestionar el proceso inmobiliario en su conjunto. Ostentar la representación técnica de las empresas constructoras en las obras de edificación”.
A la vista de lo exposat, s’ha d’analitzar si els arquitectes tècnics tenen competència per projectar les obres de rehabilitació de la façana en mal estat. Per a això, cal valorar si aquestes tenen la consideració d’edificació segons l’article 2.2 de la LOE.
- No es tracta d’una obra de nova construcció.
- La rehabilitació projectada no pot considerar-se com una intervenció total ni tampoc parcial que alteri essencialment la composició general exterior, la volumetria, el conjunt del sistema estructural o que canviï els usos característics de l’edifici.
- Les esmentades obres tampoc tenen el caràcter d’intervenció total en una edificació catalogada o que tingui algun tipus de protecció historicoartístic o que afectin els elements o parts objecte de protecció.
Com s’ha indicat anteriorment, segons l’art. 2.2.b) de la LOE, en relació amb els articles 10 i 12 del mateix text legal, els arquitectes tècnics tenen competència plena per redactar i dirigir per ells mateixos les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que no alterin la configuració arquitectònica dels edificis, és a dir, que no tinguin caràcter d’intervenció total o les parcials que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, volumetria o el conjunt del sistema estructural o tinguin per objecte canviar els usos característics de la totalitat de l’edifici i també les que no suposin una intervenció total en edificacions catalogades o protegides o que afectin elements concrets objecte de protecció.
Així, la sentència del TSJ d’Andalusia de 24 de maig de 2023 reconeix la competència dels arquitectes tècnics per a subscriure un projecte de reparació que afecta a una construcció catalogada, indicant:
“En definitiva se trata de actuaciones puntuales y no sustanciales que si bien podría reconducirse a la dicción literal de la norma precitada (aquellas otras de carácter parcial que afecten a los elementos o partes objeto de protección), no se adecúan a una interpretación teleológica y sistemática de la LOE conforme al principio de libre acceso con idoneidad, ...”.
Per tant, en aquests tipus d’obres ha d’imperar el criteri de la plena concurrència dels diferents professionals titulats recollit tant a la legislació com per la jurisprudència, estant els aparelladors i els arquitectes tècnics plenament habilitats per poder intervenir amb plena igualtat i amb total concurrència amb tots aquells altres tècnics que gaudeixin de les mateixes o similars competències per aquesta classe de treballs.
El Preàmbul de la Llei 12/1986, de 1 d’abril ja establia el següent criteri:
“sentándose como cuerpo de doctrina jurisprudencial el criterio de que las atribuciones profesionales de los arquitectos técnicos serán plenas en el ámbito de la especialidad respectiva, sin otra limitación cualitativa que la que se derive de su formación y los conocimientos de la técnica de su titulación y sin que, por tanto, puedan válidamente imponérseles limitaciones cuantitativas o establecerse situaciones de dependencia en su ejercicio profesional respecto de otros Técnicos universitarios.”
També una reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, que exclou i rebutja de forma clara i contundent tot intent de monopoli a favor d’una determinada classe professional, defensant i proclamant la lliure concurrència dels diferents professionals d’acord amb la naturalesa de les obres i a la vista de les competències professionals de cada un. En aquest sentit, la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 13 de desembre de 2021 estableix:
“La doctrina ha rechazado el privilegio competencial a favor de una profesión técnica predeterminada, manteniendo la necesidad de dejar abierta a todo título facultativo oficial que supone un nivel de conocimientos técnicos que se correspondan con la clase y categoría de los proyectos que suscriba su poseedor.
Debe primar el principio de libertad de acceso con idoneidad sobre el de exclusividad y monopolio competencial”.
També la Unió Europea defensa la plena competència i concurrència en matèria de lliure prestació de serveis (arts. 26 i 49 a 62 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea) i, en particular, a les Directives 2005/36, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals i 2006/123, de 12 de desembre, de serveis del mercat interior, principis que han estat recollits per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i als informes dels diferents organismes internacionals.
Conclusions:
- L’ordenament jurídic reconeix competència professional als arquitectes tècnics per projectar i dirigir actuacions que no es tractin d’una obra de nova construcció, que no produeixin una variació essencial de la configuració general exterior, la volumetria, el conjunt del sistema estructural o els usos de l’immoble o que no suposin una intervenció total en una edificació catalogada o que tingui algun tipus de protecció historicoartístic o que afectin els elements o parts objecte de protecció.
- Segons la informació facilitada, les obres de rehabilitació de la façana posterior i de la cornisa de la principal no entrarien en cap dels supòsits pels quals es requereix un projecte redactat per arquitecte, estan plenament facultat un arquitecte tècnic per a la seva redacció