Actualitat

Vés enrere

El coordinador. Alguns dubtes sobre la gestió

Imatge decorativa
En el desenvolupament de la gestió de la coordinació de seguretat han sorgit sovint dubtes relacionats amb la figura del treballadors autònom, el promotor “cap de família” i el control que el coordinador ha de fer sobre el personal d’obra.
 
Per tal d’aclarir en el possible aquestes situacions concretes, s'ha consultat sobre el tema als serveis jurídics del CGATE.
 
En primer lloc: És obligació del coordinador de seguretat controlar el personal d’obra?. Això és, si s’ha de comprovar la formació, l’acte o no de revisió mèdica, o controlar el personal que està a l’obra?
 
En relació a això, l'obligació de tenir identificats a tots els treballadors que estan en l'obra correspon al contractista. El CSS no té l'obligació legal expressa de demanar la documentació. No obstant això, donat que en algun cas ha hagut alguna sentència en contra, sí que pot demanar-la al contractista en el marc de les obligacions d'organització que estableix l'art. 9 de l'RD 1627/1997.
 
D’altra banda, una de les consultes més repetides en relació a la gestió de la coordinació de seguretat, és quina documentació podem sol·licitar, o no, a un treballador autònom contractat directament per un "cap de família" , tal com s’indica al RD 1627 o a la Guia d'aplicació d'aquest.
 
La consideració del treballador autònom és ja prou conflictiva. Podem sol·licitar la seva formació en matèria de seguretat i salut?; Fa les revisions mèdiques?; El treballador autònom ha d'elaborar el pla de seguretat quan és contractat directament per un promotor, diguem-ho així, professional?.
 
Sobre l’autopromoció la legislació concreta a l’article 2. 3 RD 1627/1997 que:
"3. Quan el promotor contracti directament treballadors autònoms per a la realització de l'obra o de determinats treballs de la mateixa, tindrà la consideració de contractista respecte d'aquells a l'efecte del que disposa aquest Reial Decret."
 
El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable quan l'activitat contractada es refereixi exclusivament a la construcció o reparació que pugui contractar un "cap de família" respecte del seu habitatge.
 
Per tant, el promotor "cap de família" respecte de les obres de construcció o reparació, no té la consideració de contractista. Per aquest motiu, el INSST interpreta que, en aquests casos, el "cap de família" no està obligat a disposar del llibre de subcontractació - Guia de l'INSST relativa a "Seguretat laboral en obres de construcció menors, sense projecte":
 
"Cada contractista té l'obligació de disposar d'un llibre de subcontractació, habilitat per l'autoritat laboral competent de el lloc on s'executi l'obra, en el qual quedarà reflectida tota la informació relativa a la subcontractació. El coordinador de seguretat i salut durant l'execució de l'obra haurà de ser informat sobre qualsevol subcontractació anotada en el mateix. En el cas que un "cap de família", com a promotor, contracti la construcció o reparació del seu habitatge amb treballadors autònoms, no tindrà la consideració de contractista. Per tant, el "cap de família" no està obligat a disposar del llibre de subcontractació".
 
Al seu torn, d'acord amb la interpretació que fa el INSST en la seva Guia Tècnica sobre el RD 1627/1997, actualitzada a novembre de 2019, si el "cap de família" contracta directament la realització d'una obra o de part de la mateixa amb treballadors autònoms sense que aquests tinguin la consideració d'empresaris (contractista o subcontractista), no és obligat elaborar el pla de seguretat i salut en el treball corresponent a les parts de l'obra executades per aquests treballadors.
 
Excepte l'exclusió anterior, no s'ha establert cap altra especialitat ni exclusió de les obligacions del promotor quan aquest és cap de família respecte del seu habitatge ni sobre altres figures, com les comunitats de propietaris. Tal com s'indica en el manual: "Seguretat i Salut. Anàlisi normativa i solucions pràctiques. Vòlum I (Editorial Thomson Reuters Aranzadi, pàg. 552. 1.8.) ".
 
Quan el promotor és cap de família i contracta a treballadors autònoms si és necessari:
 
  • Es disposarà d'un ESS o EBSS, document que estarà integrat en el projecte de l'obra.
  • El promotor no adquireix la condició de contractista. Per tant, no es troba obligat a redactar un PSS ni a complir les obligacions que li corresponen al contractista.
  • En cas d'existir dos o més treballadors autònoms, segons el previst en l'art. 3.2. RD 1627/1997, sí serà obligatòria la designació d'un coordinador en fase d'execució.
  • El RD 1627/1997 defineix al treballador autònom com: "(art. 2.1.j.) La persona física diferent del contractista i del subcontractista, que realitza de forma personal i directa una activitat professional, sense subjecció a un contracte de treball, i que assumeix contractualment davant el promotor, el contractista o el subcontractista el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l'obra. Quan el treballador autònom contracti en l'obra a treballadors per compte aliè, tindrà la consideració de contractista o subcontractista a l'efecte del present Reial Decret".
 
Els treballadors autònoms tenen les obligacions previstes en l'art. 12 del RD 1627/97:
 
  1. Aplicar els principis de l'acció preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en particular al desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'article 10 d' aquest Reial Decret.
  2. Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut establertes a l'annex IV d'aquest Reial Decret, durant l'execució de l'obra.
  3. Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix pels treballadors l'article 29, apartats 1 i 2, de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
  4. Ajustar la seva actuació en l'obra conforme als deures de coordinació d'activitats empresarials establerts en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, participant en particular en qualsevol mesura d'actuació coordinada que s'hagués establert.
  5. Utilitzar equips de treball que s'ajustin al que disposa el Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.
  6. Elegir i utilitzar equips de protecció individual en els termes previstos en el Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual.
  7. Atendre les indicacions i complir les instruccions de coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'execució de l'obra o, si escau, de la direcció facultativa.
 
Acudint a la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, observem que l'art. 24 disposa el següent:
 
«1. Quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors de dues o més empreses, aquestes hauran de cooperar en l'aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Amb aquesta finalitat, han d'establir els mitjans de coordinació que siguin necessaris quant a la protecció i prevenció de riscos laborals i la informació sobre els mateixos als seus respectius treballadors, en els termes que preveu l'apartat 1 de l'article 18 d'aquesta Llei.
 
 2. L'empresari titular del centre de treball adoptarà les mesures necessàries perquè aquells altres empresaris que desenvolupin activitats en el seu centre de treball rebin la informació i les instruccions adequades, en relació amb els riscos existents en el centre de treball i amb les mesures de protecció i prevenció corresponents, així com sobre les mesures d'emergència a aplicar, per al seu trasllat als seus respectius treballadors.
 
 (...) 5. Els deures de cooperació i d'informació i instrucció recollits en els apartats 1 i 2 són d'aplicació respecte dels treballadors autònoms que desenvolupin activitats en aquests centres de treball. "
 
D'altra banda, l'obligació de tenir identificats a tots els treballadors que estan en l'obra correspon al Promotor - en el cas de treballadors autònoms -, o al contractista, i el CSS no té l'obligació legal expressa de demanar la documentació. No obstant això, sí que pot demanar-la al promotor o contractista, en el marc de les obligacions d'organització que estableix l'art. 9 de l'RD 1627/1997.
 
Pel que fa a si el treballador autònom ha d'elaborar el pla de seguretat quan es contractat directament per un promotor professional, la resposta és que el promotor té en aquest cas la consideració de contractista i és el contractista el que ha de redactar el PSS, no el treballador autònom. 
 
Una qüestió diferent és que el treballador autònom utilitzi a l'obra a treballadors per compte aliè, ja que en aquest cas tindrà la consideració de contractista o subcontractista a l'efecte de l'RD 1627/1997 i podria haver de redactar el PSS.
 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per al manteniment de la sessió i poder medir de forma anònima la navegació que es realitza a la nostra web. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. ​També es considera que accepteu el seu ús si feu clic a qualsevol botó, a la casella de verificació o a qualsevol enllaç, si descarregueu contingut o bé si desplaceu la pàgina. ​En qualsevol cas pot saber més sobre la nostra política de cookies, i com deshabilitar o desactivar les mateixes d’acord amb la informació mostrada aquí.