La Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) es fa a edificis d'habitatges amb una antiguitat d'entre 45 i 50 anys, i el grau d'implantació també ha estat variable, amb comunitats on el règim d'inspecció és gairebé total i d'altres on tot just es comencen a fer.
Cal recordar que la ITE és una revisió obligatòria que consisteix en una inspecció visual en què es revisa l'estat de l'estructura, les façanes, els patis, les cobertes i les instal·lacions, i es valoren també aspectes com l'eficiència energètica o l'accessibilitat.
S'ha d'accedir al conjunt dels habitatges, locals i garatges, encara que l'informe fa referència a l'estat de manteniment dels elements comuns. La inspecció es recull en un informe. Un document on el tècnic indica si hi ha deficiències o no, el grau d'importància d'aquestes i el temps en què s'han de reparar.
La realitat que ens troben diàriament és que cada vegada és més freqüent veure com els serveis tècnics dels ajuntaments han d’intervenir per despreniments a les façanes, enfonsaments de la coberta o lesions molt greus a l’estructura d’un edifici. Són situacions de risc per als ocupants dels habitatges i els vianants, induïdes, la majoria de vegades, per la manca de manteniment i que provoquen importants despeses econòmiques a les administracions locals. Precisament un dels objectius que pretenia evitar el Decret de la ITE, fomentar el manteniment i acabar amb situacions d’aquest tipus.
Actualment, es suma a la manca de cultura de manteniment una situació econòmica difícil per a les comunitats de propietaris, un problema, que s’arrossega des de finals de la dècada anterior, i que ha fet que l’envelliment del parc un problema cada vegada més important.
La manca de conservació i manteniment és la causa de la majoria de les lesions que apareixen als edificis d’habitatges. En realitat, a la majoria d’edificis d’habitatges no es realitza cap tasca de conservació o manteniment, si no que es realitzen obres de rehabilitació molt costoses per corregir lesions produïdes per aquesta mancança.
Les comunitats de propietaris han de ser conscients que invertir en manteniment i conservació reduirà considerablement les despeses que els genera no fer-ho.
Rehabilitació i manteniment són factors essencials per garantir la seguretat i qualitat dels nostres edificis i habitatges. Els elements comuns dels edificis: les façanes, els patis la coberta, les instal·lacions; requereixen d’un manteniment periòdic i les reparacions necessàries per conservar en bon estat l’edifici.
L’aspecte econòmic també és molt important. Cada dia més, realitzar obres de reforma que en millorin l’ús i l’aspecte, repercuteixen directament sobre el seu preu.
Les Administracions Públiques han d’assumir també la seva part de responsabilitat i plantejar tot un conjunt de polítiques actives: l’aplicació d’un IVA reduït, la incentivació fiscal i l’increment dels ajuts a la rehabilitació. Un conjunt de mesures econòmiques dirigides a la rehabilitació d’espais urbans, edificis i habitatges, i sobre els quals estem informant aquests dies.
És imprescindible fomentar la implantació de la Inspecció Tècnica dels Edificis i disposar d’un Manual d’ús i manteniment que permeti programar en el temps les tasques de conservació oportunes.
Els problemes que amb més freqüència apareixen a les inspeccions són:
- Les lesions puntuals a l'estructura -bigues o jàsseres de fusta o metàl·liques en molt mal estat-, i els despreniments a lloses de balcons i revestiment de façanes o patis, són les patologies amb risc per a les persones més freqüents. Entre un 42% i un 35% dels 51 edificis identificats presenten alguna d'aquestes lesions. I entre el 20% i el 17% presenten manca d'estabilitat de barbacanes, ampits o baranes.
- Sobre el conjunt dels edificis inspeccionats, aproximadament un 45% presenten problemes de filtracions d'aigua -gairebé la meitat de les cobertes requereixen obres de reparació-, i més del 70% problemes de fissures o esquerdes per defectes a l'estructura.
- L'aparició de fissures als tancaments i envans és un problema generalitzat en aquest tipus d'edificis. Són majoritàriament de poca importància, estabilitzades i sense cap risc per a l'estabilitat de la construcció. Només s'han identificat uns 11% d'edificis que requeririen un estudi més exhaustiu.
- Finalment, un dels problemes més estesos és el mal estat dels revestiments de façanes i patis. Un 65% dels edificis presenten desperfectes als revestiments de façana, sobre un 25% a les mitgeres, i aproximadament un 20% dels tancaments dels patis.
Exemples de lesions més comunes i la seva gravetat
Deficiències molt greus:
- Ens referim a deficiències molt greus per exemple quan es produeix l'aparició sobtada d'esquerdes per causes d'excavacions al solar veí, amb perill de col·lapse de l'estructura i que requereix el desallotjament de l'edifici.
Deficiències greus:
- Deteriorament d'una o més biguetes d'un sostre d'un edifici fins a límits que no poden garantir la mínima seguretat de l'ús de l'edifici.
- Fixacions de les baranes que no són capaces d'aguantar els esforços horitzontals i que posen en perill la seguretat de les persones.
- Risc de despreniments de l´aplacat de la façana de l´edifici.
- Filtracions d'aigua a coberta que afectin greument la salubritat de l'edifici.
- Mancances de mecanismes de seguretat a la instal·lació elèctrica comunitària de l'edifici.
Deficiències importants:
- Deteriorament en acabats de façanes que no representin un risc per a persones i/o béns.
- Condensacions per manca de ventilació i/o aïllament. Problemes d'humitat que provoquen el deteriorament dels elements portants i/o particions.
- Petites filtracions d'aigua que no afecten de manera greu la salubritat.
Deficiències lleus:
- Mal estat de la pintura de façanes i patis.
- Oxidació d'elements metàl·lics com ara baranes, perfils metàl·lics o altres que no afecten la seguretat dels elements.
- Petites humitats per capil·laritat que no afecten l'element portant.
El resultat dels informes presentats és prou contundent: dels edificis inspeccionats, més de la meitat, un 55 %, presenten lesions greus que s’han de reparar per tal d’obtenir el certificat d’aptitud.
En el cas concret de la ciutat de Tarragona, sobre una mostra de 551 edificis, 303 presenten lesions greus i d’aquest, 163, un risc per a les persones. S’han reparat 64 edificis amb deficiències greus, un 23 %.
Aproximadament un 30 % dels edificis inspeccionats presenten lesions greus i que poden implicar un risc per a les persones.
Dels edificis amb lesions greus, 303, han fet obres de reparació de les mateixes 64, aproximadament un 21 %.
Respecte de la gravetat de les patologies identificades, 163 edificis presenten lesions que impliquen un risc per a les persones. En aquest cas es tracta gairebé sempre de problemes puntuals, no generalitzats, i que, excepte en dos casos, no implica cap risc per a la integritat de l’immoble.
Les lesions puntuals a l’estructura –bigues o jàsseres de fusta o metàl·liques en molt mal estat-, i els despreniments en lloses de balcons i revestiment de façanes o patis, són les patologies amb risc per a les persones més freqüents. Entre un 42 % i un 35 % dels 114 edificis identificats, presenten alguna d’aquestes lesions. I entre el 20 % i el 17 % presenten manca d’estabilitat de barbacanes, ampits o baranes.
Sobre el conjunt dels edificis inspeccionats, aproximadament un 45 % presenten problemes de filtracions d’aigua –gairebé la meitat de les cobertes requereixen obres de reparació-, i més del 70 % pateixen problemes de fissures o escletxes per defectes a la estructura.
L’aparició de fissures als tancaments i envans és un problema generalitzat en aquest tipus d’edificis. Son però majoritàriament de poca importància, estabilitzades i sense cap risc per a la seguretat de la construcció. Sols s’han identificat al voltant d’un 11 % d’edificis que requeririen d’un estudi més exhaustiu.
Finalment, un dels problemes més estesos és el malt estat dels revestiment de façanes i patis. Un 65 % dels edificis presenten desperfectes als revestiments de façana, sobre un 25 % a les mitgeres, i aproximadament un 20 % dels tancaments dels patis.
LA NOTICIA ALS MITJANS: