El Codi d’Accessibilitat incorpora les múltiples situacions que ens podem trobar en la instal·lació d’ascensors en edificis existents i també els diferents aspectes que hem d’incorporar al projecte.

Per començar, ens identifica els criteris que hem de seguir per la redacció de projectes criteris d’eficiència, integritat i prioritat.

El criteri d’eficiència es refereix al grau de millora. Sempre que les obres siguin viables i proporcionades, em d’assolir les condicions corresponents a obra nova . En la resta de casos, han de complir les millors condicions d’accessibilitat que siguin possibles mitjançant ajustos raonables. 

Podríem utilitzar ascensor practicables, usables i excepcionalment, es pot admetre la instal·lació d’un ascensor no accessible, que no compleixi cap de les condicions anteriors

El criteri d’integritat indica que el projecte tècnic ha d’incloure i definir les actuacions complementàries per suprimir les barreres que hi pugui haver entre: la via pública i l’ascensor, l’ascensor i cadascun dels habitatges i locals i entre la via pública i els habitatges i locals.

Les actuacions complementàries que no requereixin intervencions estructurals, per exemple la instal·lació d’una rampa, s’han d’executar simultàniament o prèviament a la instal·lació, substitució o reforma de l’ascensor. Si requereixen intervencions estructurals, es poden dur a terme simultàniament amb l’actuació principal o postergar-ne la realització a una segona fase

El criteri de prioritat determina que, la millora d’accessibilitat es farà mitjançant una rampa accessible sempre que sigui possible, si no és possible s’admet una rampa practicable, amb un pendent longitudinal màxim del 12%, quan no es disposa de prou espai, si no és possible s’admet una plataforma elevadora vertical quan no es disposa de prou espai i si no una plataforma elevadora inclinada.

En resum, el codi vol facilitar l’accessibilitat sempre i quan les solucions amb prestacions inferiors, no interfereixin o dificultin l’adopció de la solució definitiva quan sigui necessària, bé per incompatibilitat entre les dues solucions, bé per l’increment de cost que suposaria la duplicitat d’actuacions.

Concretament quan projectem la instal·lació d’un ascensor en un edifici que no te, sempre que sigui possible, l’ascensor ha de ser com a mínim practicable, i ha de comunicar amb els habitatges mitjançant itinerari accessible o practicable.

En aquest cas les característiques mínimes serien: La cabina ha de tenir les dimensions mínimes, en el cas d’una cabina d’una sola porta o amb dues portes enfrontades: 1,00 m × 1,25 m en el sentit d’accés, i en cabina amb dues portes situades en parets perpendiculars: 1,40 × 1,40 m. 

Les portes, tant del recinte com de la cabina, han de tenir una amplada mínima de pas de 0,80 m, han de ser corredisses o telescòpiques, amb obertura automàtica, i han de disposar de sensor de tancament que cobreixi amb uniformitat, horitzontalment o verticalment, tota la superfície de pas.

Davant la porta del recinte hi ha d’haver un espai lliure on es pugui inscriure un cercle d’1,50 m de diàmetre. Excepcionalment, als edificis d’habitatges amb una alçària igual o inferior a planta baixa més dos s’admet un espai lliure davant la porta del recinte d’ascensor que permeti la inscripció d’un cercle d’1,20 m de diàmetre.

En aquest cas caldrà acreditar que no podem assolir dimensions superiors sense modificar elements estructurals, o que la instal·lació d’un aparell de dimensions superiors requereix constituir servituds sobre espais d’ús privatiu i la manca d’acord amb les persones titulars afectades impedeix poder executar les obres de manera immediata.

En el cas d’ascensors usables caldrà justificar que no podem assolir dimensions superiors sense modificar elements estructurals i el cost total esdevé desproporcionat., o que la instal·lació d’un aparell de dimensions superiors requereix constituir servituds sobre espais d’ús privatiu i la manca d’acord amb les persones titulars afectades impedeix poder executar les obres de manera immediata.

Finalment, el codi permet també que un ascensor comuniqui amb els replans intermedis de l’escala comuna quan es compleixen les condicions següents: no hi ha altres alternatives per ubicar un ascensor usable, o que les característiques de l’edificació i l’entorn fan inviable la possibilitat de modificar l’escala existent per aconseguir que els accessos a l’ascensor quedin a nivell dels replans dels habitatges sense efectuar obres desproporcionades, o que els replans intermedis tinguin una profunditat mínima de 2,20 m i un disseny adequat que admet, en cas de necessitat, la instal·lació futura d’una plataforma elevadora inclinada que salvi el mig tram d’escala amb qualsevol habitatge. A l’efecte de l’aplicació del punt anterior, es considera un espai ocupat per la plataforma plegada en posició de repòs de 0,40 × 1,25 m, el qual ha de quedar fora del recorregut de l’escala i la sortida de l’ascensor.

Excepcionalment, es pot admetre la instal·lació d’un ascensor no accessible, que no compleixi cap de les condicions dels punts anteriors, quan té l’acord de la majoria i es justifica una de les dues condicions següents:

Que l’ocupació d’espais d’ús privatiu diferent de l’habitatge, la reforma integral del nucli d’escales amb un cost superior a l’exigible o l’adopció de solucions mancomunades amb les finques contigües no permeten millors solucions.

Que l’adopció de millors solucions requereix: ocupar espais d’ús privatiu diferent de l’habitatge o efectuar una reforma integral del nucli d’escales amb un cost superior a l’exigible o adoptar solucions mancomunades amb les finques contigües, i cap propietari d’una entitat on resideixen o treballen persones amb discapacitat o de més de 70 anys s’oposa a la instal·lació de l’ascensor.

En el cas que la instal·lació requereixi reduir l’ample d’escala existent per a la col·locació de l’ascensor que serveix a menys de 10 persones que són usuaris habituals, es considerarà acceptable garantir una amplària mínima de 0,80 m, tal i com estableix la nota 9 de l’article 4.2 de la secció SI 3 del DB SI del CTE. Si l’ascensor serveix a més de 10 persones, es considerarà acceptable garantir una amplària mínima de 0,80 m, sempre i quan no es superi la capacitat de l’escala segons el DB SI del CTE i es millorin les condicions de protecció contra incendi de l’escala aplicant les següents mesures: dotar l’escala de les instal·lacions d’enllumenat d’emergència i d’extintors, la cambra de maquinària d’ascensor s’ubicarà preferentment a la coberta o a l’última planta de l’edifici. En cas de que s’hagi de situar en altres plantes, es sectoritzarà com a local de risc baix.