La complexitat de l’estructura i abast del codi d’accessibilitat fa que la seva correcta justificació impliqui considerar un ampli ventall d’apartats del document.

El codi d’accessibilitat contempla l’actuació en edificis i establiments de nova construcció, i als edificis i establiments existents. A la vegada, segons el seu ús, identifica edificació d'ús públic i edificació d'ús privat, on es distingeix amb ús d'habitatge i d'ús privat diferent d'habitatge.

El document considera també múltiples instal·lacions: accessibles, practicables, usables i en determinades condicions, no usables.

El seu àmbit d’aplicació contempla el edificis de nova construcció, les reformes, ampliacions, el canvi d’ús, el canvi d’activitat o canvi de titularitat, i introdueix el concepte d’ajust raonable i la condició de proporcionalitat.

Es fa referència a normes que regulen la mateixa exigència i la coexistència: seguretat en cas d’incendi, seguretat d’ús i accessibilitat i condicions d’habitabilitat.

Finalment cal revisar l’apartat d’excepcionalitats, un apartat complementaria als ajustos raonables i la proporcionalitat, i que considera situacions físiques de l’entorn, usos, ocupacions i superfície de locals.

Les fitxes s’organitzaran en edificis existent i de nova construcció, i alternativament segons el seus usos: ús comercial, ús pública concurrència, ús docent, ús residencial públic, ús sanitari i assistencial, ús administratiu, ús aparcament i ús habitatges.

Es posen ara a disposició dels col·legiats les que fan referència a edificis existents i ús públic, que podran incorporar-se als projectes d’activitat i obres en ús comercial, ús pública concurrència, ús docent, ús residencial públic, ús sanitari i assistencial, ús administratiu i ús aparcament.