Actualment i derivat de les mateixes exigències que la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) planteja, molt sovint sorgeix el dubte de sol·licitar el certificat d’aptitud o no en determinades situacions.

La situació seria la següent:

Segons el Decret 67/2015 que regula la inspeccions, s’indica que les lesions greus requereixen l’adopció de mesures cautelars en una primera fase per poder obtenir el certificat d’aptitud. 

Art. 9 del Decret 67/2015 b) Deficiències greus: són les que, per la seva incidència, representen un risc imminent per a l’estabilitat o la seguretat de determinats elements de l’edifici o greus problemes de salubritat, que pressuposin un risc per a la seguretat de les persones o béns, i que requereixen en una primera fase l’adopció de mesures cautelars i en una segona fase l’execució de les obres per a l’esmena d’aquestes deficiències.

Llavors, el tècnic una vegada realitzada la inspecció, i apreciades aquest tipus de lesions, comunica a la propietat aquesta situació: “el resultat de la inspecció, en les condicions actuals, sense prendre mesures preventives, serà negatiu, i el resultat és com si la ITE no s’hagués fet”.

El resultat molt sovint és que el tècnic indica a la propietat les obres que són imprescindibles per reparar les lesions greus, i que la ITE es posposa fins que no es facin les obres oportunes.

El Decret també indica que un cop feta la inspecció i si es detecten lesions greus, s’ha de fer una comunicació a l’Ajuntament.

Els dubtes que es plantegen són:

1. Què passa si desprès de la inspecció hi ha un accident?

2. Si hi ha un despreniment a la façana o un accident elèctric, per exemple, i el tècnic ha fet la inspecció, ha indicat a la propietat que allò era un problema i que s’havia de reparar, però no s’ha fet la ITE, no s’ha comunicat a Habitatge ni a l’Ajuntament. El tècnic pot incòrrer en algun tipus de responsabilitat legal?

3. En aquest tipus de situació, les indicacions del tècnic han de quedar recollides en un informe?
 
Sobre això els Serveis Jurídics del COAATT, insisteixen en el següent:

En primer lloc, i com sembla evident, caldrà analitzar si l’accident té relació amb alguna deficiència que existís a la data en la qual es va realitzar la Inspecció Tècnica o és conseqüència d’un fet sobrevingut o d’un vici ocult. 

Només es podrà demanar responsabilitat al tècnic que ha fet la inspecció si l’accident té relació amb alguna deficiència que fos existent, detectable i no oculta a la data de la inspecció.

En condicions normals, si el tècnic ha fet la ITE, la responsabilitat acaba si ha descrit a l’informe aquesta deficiència, ha recollit les mesures cautelars i urgents que s’han de dur a terme en un primer moment i les actuacions necessàries per a la seva subsanació, i si hi ha constància de la les comunicacions corresponents a la propietat amb les mesures a adoptar i també a l’Ajuntament en el supòsit que s’hagi qualificat la deficiència com a greu o molt greu. 

Quan en canvi el tècnic no ha fet la ITE per l’existència d’anomalies greus que no permeten la implantació de mesures preventives, caldrà una vegada més que deixi constància documental de les circumstàncies que concorren que li impedeixen fer la ITE, recomanant l’adopció de les mesures necessàries. 

En aquest casos és imprescindible que les indicacions es facin per escrit. Encara que en un primer moment les recomanacions es puguin fer de forma verbal, per exemple en una visita al mateix immoble, tan aviat sigui possible s’ha de fer una comunicació per escrit a la propietat, deixant constància de les indicacions que s’han fet de paraula. En el cas de que es tracti de deficiències greus o molt greus, amb més motiu caldrà aquesta constància documental i, sobretot, fer la comunicació a l’Ajuntament tal com estableix l’article 9.2 del Decret.