Dins dels fons de recuperació en resposta a la pandèmia, la Unió Europea ha posat en marxa l'estratègia 'Renovation Wave' per duplicar la taxa de rehabilitació d'aquí a 2030 i assegurar-se que la renovació del parc d'habitatges comporti una major eficiència energètica i de recursos.

Com a resposta a la pandèmia, la Unió Europea ha posat en marxa uns fons de recuperació que, a més de ser una fita en si mateixos per la resposta conjunta a un desafiament d'aquesta magnitud, contribuiran d'una manera decisiva a la recuperació econòmica de la zona euro i també constitueixen un revulsiu per a la millora de competitivitat de molts sectors de l'economia europea. La Unió Europea vol que aquestes ajudes vinguin a potenciar sectors que es consideren estratègics d'acord amb la visió de l'Europa del futur. Per això, els esforços es dirigeixen principalment a la sostenibilitat, la digitalització i innovació i la industrialització d'àmbits de l'economia concrets.

L'estratègia Renovation Wave per millorar l'eficiència dels edificis s'emmarca dins d'aquest pla d'ajudes i el seu objectiu és duplicar, com a mínim, la taxa de rehabilitació en els propers deu anys i assegurar-se que la renovació d'habitatges comporta una major eficiència energètica i de recursos. L'estratègia millorarà la qualitat de vida de les persones que viuen i utilitzen els edificis, reduirà les emissions de gasos d'efecte hivernacle a Europa, fomentarà la digitalització i millorarà la reutilització i el reciclatge de materials. Per 2030, es podrien rehabilitar 35 milions d'edificis i es podrien crear fins a 160.000 llocs de treball verds addicionals en el sector de la construcció, segons els càlculs de la pròpia Comissió Europea.

Pel que fa a l'estat dels edificis, aquests representen gairebé el 40% del consum d'energia de la Unió Europea. A Espanya hi ha 25,5 milions d'habitatges dels quals el 60% no tenen cap tipus d'aïllament tèrmic, sent, per tant, autèntiques autopistes de pèrdua de calor dels edificis.

Per tot això, si es vol aconseguir l'ambiciós objectiu que la Unió Europea sigui també climàticament neutra en 2050, s'han de realitzar uns esforços molt potents pel que fa a la descarbonització del parc actual d'edificis, rebaixant d'una manera molt substanciosa el seu consum d'energia, alhora que cal dotar-los de sistemes renovables de producció d'energia. Si se suma a aquests condicionants el fet que la rehabilitació és una activitat intensiva en mà d'obra, sembla lògic que s'hagi posat el focus en la rehabilitació d'edificis com una destinació preferent dels fons europeus.

A Espanya, tenim dos instruments de foment de la rehabilitació que són el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 i l'estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l'edificació a Espanya (ERESEE 2020), que havien traçat un camí creixent d'habitatges rehabilitats a Espanya fins a arribar a la xifra de 300.000 habitatges a l'any 2030. No obstant això, com a conseqüència dels fons de recuperació, aquest horitzó s'avança substancialment i es preveu que s'assoleixin aquests 300.000 habitatges a l'any 2023.

Concretament, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència preveu invertir al nostre país 6.820 milions d'euros en rehabilitació d'habitatges i regeneració urbana en els propers tres anys (2021-2023). La finalitat és aprofitar aquest moment per revitalitzar el parc edificatori espanyol mitjançant la rehabilitació per a la millora de l'eficiència energètica dels edificis i la seva constatació com a palanca de recuperació econòmica i creació d'ocupació.