Actualitat

Vés enrere

Converses sobre el POUM amb experts en urbanisme I. Alfred Ventosa

foto Alfred Ventosa i Adolf Quetcuti

Tarragona s’ha quedat sense POUM. Aquesta és, en un titular, la noticia dels últims dies que genera precaució i preocupació. La decisió del Tribunal Suprem de paralitzar el Pla d’Ordenació Urbana atura també projectes importants de la ciutat, com el de la Budallera, el PP Culubret o el PMU34, però atura també de certa manera tota la ciutat a nivell urbanístic i de construcció.

El nostre sector veu amb inquietud com les perspectives de creixement queden frenades, posant fre a una activitat necessària per al desenvolupament de la ciutat de Tarragona.

L’anul·lació del POUM del 2013 ens retorna a un POUM de 1995, un document que a hores d’ara queda desfasat i que no s’adapta a les actuals lleis urbanístiques d’àmbit general. Fins quan quedarà paralitzat el POUM? Què farà l’ajuntament? Quines alternatives es generaran per evitar que tot quedi aturat? Fins a quin punt en surt perjudicada la ciutat per aquesta paralització?.

 

Per què s’anul·la el POUM? Per la manca d’un informe es pot tirar enrere la feina de 14 anys, ja aprovada per la Generalitat?

El POUM de Tarragona s’anul·la arran del recurs presentat per  la “Companyia Logística de Hidrocarburos CLH, S.A.” contra l’acord d’aprovació definitiva del POUM,  per la manca de l’informe que, amb caràcter preceptiu, els Tribunals han entès que havia d’haver emès l’Administració de l’Estat, per disposició dels articles 4 i 5 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs.

Tot i que al meu entendre és discutible jurídicament l’obligatorietat d’aquest informe, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya primer, i el Tribunal Suprem en segona instància, dicten la nul·litat de la totalitat del POUM de Tarragona perquè manca un informe que afecta únicament a un petit sector urbanístic, concretament al sector PMU 40 CLH. Aquesta sentència contradiu anteriors sentències del propi Tribunal Suprem, (Sentència de 13 de maig de 2020, Recurs 6731/2018), en la que es produïa un canvi de doctrina respecte a la nul·litat dels Plans urbanístics, obrint la porta a declarar la nul·litat parcial en aquella zona o sector que tingui un grau d’individualització que no afecti a la resta del territori. I aquest, segons el meu parer, hauria d’haver estat el criteri adoptat en aquest cas pel Tribunal Suprem, ja que la manca del famós informe que ha estat causa de la nul·litat total, només afecta a un petit sector urbanístic (Dipòsits de CLH al costat del riu Francolí) i sense incidència a la resta del municipi.


Què implica per una ciutat suspendre/anul·lar un POUM que ha tardat en desenvolupar-se més de 14 anys i que estava aprovat? Les llicències en tràmit quedaran paralitzades? Les noves amb quin criteri es concediran?

Aquesta sentència té unes conseqüències molt greus per Tarragona. Cal entendre que per un municipi el POUM és l’eina que mou, impulsa i defineix totes les polítiques municipals, per tant és el principal instrument de convivència, creixement i desenvolupament del municipi. El POUM defineix el tipus de ciutat present i futura, determina el grau de creixement i l’equilibri necessari, ordena i preveu les activitats econòmiques a desenvolupar, en definitiva fixa els models de benestar i progrés de la ciutat a través de l’ordenació i la planificació.

La nul·litat del POUM comporta aturar el present i el futur de la nostra ciutat en la mesura que ho deixa tot en els llimbs. Atura qualsevol projecte o inversió pel risc que comporta el no tenir la seguretat en la seva execució. Foragita als emprenedors i limita la capacitat creativa. En definitiva, suposa un empobriment en tots els ordres que aquesta ciutat no es pot permetre.

Una de les conseqüències negatives d’aquesta sentència és la incertesa respecte  a les llicències concedides a l’empara d’un planejament que ha estat declarat nul i quines llicències d’obres podran ser objecte de petició. Caldrà veure quines decisions es prenen amb caràcter transitori que possibiliti minimitzar els seus efectes negatius.


Ara Tarragona es desenvoluparà i s’articularà amb un Pla que es va iniciar al 1995, com han canviat els criteris de ciutat en més de 25 anys a les ciutats modernes i del nostre entorn?

No sabem amb quin Pla urbanístic es desenvoluparà Tarragona. El que si és cert és que el model econòmic, social i d’organització està canviant a gran velocitat. El que l’any 1995 era una novetat, avui ja no és ni clàssic, simplement ha quedat obsolet i inservible. Per tant caldrà redactar un nou POUM tenint en compte que les noves tecnologies i les aspiracions cíviques exigeixen noves formes d’organització i mobilitat, i per tant noves necessitats que demanen unes  altres relacions socials i de convivència. Caldrà ser més respectuosos amb l’entorn i amb la utilització dels recursos naturals, i per tant caldrà generar un model urbanístic que s’adeqüi a aquests nous paràmetres.

 
Amb el POUM de 1995 i la seva revisió posterior, es marcava un sostre de creixement que situava la ciutat de Tarragona en un màxim d’entre 150.000-180.000 habitants. Tenint en compte que els darrers anys la població s’ha estancat ens els 130.000-132.000, caldrà replantejar-se aquesta previsió?

El POUM del 2013 va marcar un sostre de creixement irreal i fantasiós que obeïa encara al model de ciutat expansiu impulsat per un sistema econòmic especulatiu que va fer explosió i fallida  amb la gran crisi econòmica i immobiliària de l’any 2007. No podem tornar a repetir models que són quimèrics i ineficaços. Una societat viva és la que creix, creixement que no necessàriament passa per augmentar a l’infinit la seva població. És pot créixer econòmicament, en qualitat de vida, en un millor benestar, en una millora en els serveis als ciutadans que aposti per fer de Tarragona una ciutat de progrés i benestar. Aquest “creixement” també es traduirà amb un creixement en el nombre d’habitants, però haurà de ser un creixement que es faci de forma ordenada, sostenible i que busqui al benestar dels seus ciutadans. En definitiva, els futurs creixements de la ciutat s’han de fixar com a objectius una major qualitat de vida i el millor progrés per la ciutadania. No és el nombre d’habitants el que fa progressar una ciutat, sinó la seva capacitat de generar oportunitats i benestar, aspectes que, entre d’altres, s’aconsegueixen a través d’una bona planificació territorial. Les ciutats, com les persones, han de créixer per dintre, no només per fora, han de créixer en qualitat, no només en quantitat.


L’etern problema de la ciutat és la incapacitat de cosir els barris amb el centre de la ciutat. És ara el moment de projectar solucions a aquest dèficit? Per on passen aquestes solucions?

L’etern problema de la ciutat de Tarragona és i ha estat essencialment la manca de model i una desencertada planificació urbanística. Tarragona, a dia d’avui, encara viu de la planificació i les estratègies fixades pels Cònsols romans, que varen veure una situació geogràfica immillorable per a fundar una ciutat que va esdevenir una capital important de l’Imperi Romà.

Un bon model urbanístic necessita indefugiblement de bons planificadors que sàpiguen fixar criteris clars del què una ciutat és i vol ser. Per això es necessiten governants capacitats i amb l’audàcia suficient, tècnics imaginatius i  governs estables. En definitiva, responsables polítics de llarga mirada que pensin la ciutat i el seu futur, tenint molt presents els reptes i les oportunitats que de les seves decisions es deriven.

Establir un model urbanístic de ciutat no es pot fer sense projecció de futur a mig i llarg termini, que tendeixi a fixar unes bases sòlides que marcaran les polítiques econòmiques i socials de la nostra governança. No només s’ha de donar solució als barris, sinó que s’ha de tenir un model global de municipi que integri els barris, la Part alta, el Serrallo i a la zona centre, als barris de Llevant i de Ponent, en definitiva, que cohesioni a tot el municipi. En ocasions, també cal optar per crear noves centralitats, com a fórmula que eviti els suburbis i activi nous motors d’empenta a la ciutat. I aquest model es tradueix en un POUM equilibrat i equilibrador, que a través d’aquelles bases sòlides, permeti als governs municipals desenvolupar unes polítiques que  transformin i modernitzin els nuclis existents,  els dotin de millors serveis,  i  generin noves iniciatives i activitats econòmiques que potenciïn nous creixements i oportunitats. I això necessita temps i recursos, el que és incompatible amb govern febles i polítiques de curta volada. La solució passa per governants valents i equips de govern forts i estables, és la única manera de progressar i tenir un POUM de futur, sostenible i de progrés.


Quan podrà Tarragona disposar d’un nou pla, si s’inicia ràpidament? Per què hauria d’apostar aquest cop?

La redacció, tramitació i aprovació d’un POUM, avui, i atenent a la complexitat normativa -en alguns cassos i al meu entendre, totalment innecessària-, requereix de grans recursos humans, tècnics i econòmics. Soc incapaç de fixar terminis i menys en la situació de crisi econòmica i de feblesa política del govern municipal de la nostra ciutat. Seria bo i desitjable que els nostre responsables polítics estiguessin a l’alçada de les circumstàncies i posessin tots els recursos necessaris per a iniciar la redacció d’un nou POUM, però això significa que tenir objectius clars, alçada de mires, i una capacitat de consens, pacte i acord que avui, m’atreveixo a dir, no veig possible en els nostres governants.

Transitòriament la Llei d’Urbanisme permet que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb la complicitat de l’Ajuntament de Tarragona, pugui dictar unes normes de caràcter transitori que possibilitin  minimitzar l’impacte negatiu d’aquesta sentència. Però per això cal una entesa entre el Govern de Catalunya i el de la nostra ciutat. Caldrà esperar i veure si un govern i l’altre, davant la feblesa d’ambdós, són capaços de posar-se d’acord amb crear aquesta transitorietat tan necessària per Tarragona.

 

Tarragona corre el perill de perdre oportunitats. No tenir pla paralitza inversions, expansions, encarirà el preu de l’habitatge? Com es podria incrementar el parc actual per evitar aquest increment?

Tarragona ja fa temps que està perdent oportunitats. Només cal fer una passejada pels nostres carrers, barris i polígons industrials. Obsolescència, abandó, brutícia i falta d’activitat productiva i econòmica és el que defineix la nostra ciutat. Fa temps que Tarragona és incapaç d’atreure noves inversions perquè és incapaç de generar nous projectes i noves il·lusions. La inactivitat municipal és secular i només s’anuncien suspensions de projectes i sancions. Així una ciutat no prospera ni pot pensar en futur.

Davant aquesta manca d’activitat no hi ha nova demanda, sinó que només hi ha desertització i fugida cap a altres ciutats veïnes que si generen noves oportunitats i projectes. Només cal consultar les estadístiques de població del INE i les dades locals de PIB i podrem comprendre qui progressa i que s’estanca i s’envelleix.

No tenir POUM, és com no tenir motor per fer funcionar el nostre vehicle. No només ens fa perdre oportunitats, sinó que ens impossibilitat a avançar, i ens converteix en un municipi decadent i regressiu. No ens preocupem d’augmentar el parc immobiliari, preocupem-nos de generar il·lusió en els nostres ciutadans i en aquells que admiren la nostra ciutat, fem-los veure que som ciutat d’oportunitats que es fan realitat i que generem instruments potents  per a fer de la nostra ciutat un centre d’interès i progrés, a través del POUM i de polítiques innovadores, si s’actua així,  tot lo altre vindrà sol.


Què cal fer per suplir aquesta pèrdua d’oportunitats? Es podrien fer plans de regeneració urbana o plans de foment de la rehabilitació?

Ja ho he explicat abans. Hauríem de ser capaços de generar noves oportunitats a través d’un bon instrument de planificació (POUM), que generés il·lusió i convenciment als emprenedors. Com podem atreure noves indústries amb uns polígons industrials capats urbanísticament, que s’han convertit en obsolets i que no poden transformar-se en centres vius de producció i generadors de riquesa i llocs de feina?. Si els polígons industrials han de servir per a instal·lacions de pàdel, salons de ball i rentats de cotxes, ja sabem quina és el futur de la nostra ciutat.

Es poden fer tot tipus de plans, però per això cal tenir capacitat, valentia i fortalesa política, requisits que avui són escassos.

 
De quina forma es podria integrar dins del futur POUM una solució per al reaprofitament dels solars i edificis municipals que ara estan en desús i han de tenir una utilitat? Parlem de la Tabacalera, Banc d’Espanya, la Savinosa i altres espais.

Abans de parlar com es poden integrar en el POUM els bens immobles que tenim en desús, caldrà tenir consciència de que els tenim, (a vegades crec que els governs municipals els ignoren), quin servei o potencialitat d’activitats i oportunitats poden generar, mitjançant usos i activitats públiques o privades, i a partir d’aquesta reflexió és com el POUM els ha de definir i tractar. Si crèiem que la Savinosa ha d’impulsar àmbits de coneixement, respecte pel litoral i atractiu turístic de la nostra ciutat, el POUM ha de ser l’eina que doti a aquest espai de les determinacions urbanístiques necessàries que el converteixen en el motor d’aquestes activitats. En definitiva per cadascun d’aquests edificis o espais de titularitat municipal cal saber quines són les seves potencialitats, definir-les, i integrar-les en el POUM de manera que faciliti (no que impedeixi), assolir els objectius fixats per cadascun d’aquests espais, ja sigui mitjançant recursos públics o privats. Vull fer un especial esment al pàrquing de Jaume I, al qual sovint ningú es refereix i que hauria de ser un dels grans elements dinamitzadors de la Part Alta de la ciutat, donant-li l’ús d’aparcament que facilités l’accés al nostre nucli antic i potenciés els valors patrimonials, monumentals, culturals, econòmics i socials d’aquesta part de la ciutat que, a poc a poc, anem  veient com es degrada i es malmet.

Capacitat, fermesa, generositat i decisió és el que fa falta per prendre les decisions necessàries i posar en valor els nostres actius. Ho sabran entendre els qui les han de prendre?.


Quina ciutat pensen que cal plasmar amb un nou POUM?

Segur que cadascú de nosaltres tindríem un model concret de ciutat al cap. Però penso que per definir aquest model hem de tenir ben identificat el passat i el present d’aquesta ciutat, la seva història i geografia, el seu paper en la Mediterrània, activar de forma intel·ligent els seus valors, el que han estat i representat, el paper que poden jugar en la ciutat del futur i, a partir d’aquí, hauríem de poder crear un model que tingués com a objectius:

a) Ser respectuosos amb el seu passat, preservant el Patrimoni històric i cultural d’aquesta ciutat, l’arquitectura i l’urbanisme que li donen transcendència, definint polítiques de preservació, però alhora de consolidació i modernització, que permetin fer-ne un ús racional i els preservin. Avui a Tarragona la política “conservadora” del nostre patrimoni ha propiciat la seva  degradació.

b) Tenir present la morfologia física, el paisatge i el clima d’aquesta ciutat. Si tenim una ciutat formada per diferents nuclis, en un terme municipal gran, que compta amb un litoral extens i en una posició òptima en la Via Augusta romana (avui Corredor Mediterrani), s’han de saber trobar els valors i potencialitats de cadascun d’aquests nuclis en tots els seus àmbits (socials, culturals, econòmics, etc.) I a partir d’aquí, extreure i potenciar al màxim les seves qualitats mitjançant una bona planificació. Planificació que ha de fer possible que, mitjançant les inversions públiques i privades facin de Tarragona una ciutat atractiva i moderna com li correspon per la identitat històrica el potencial que té i la seva situació privilegiada.

c) Planificar globalment una ciutat amb les infraestructures, serveis i  equipaments que la dotin dels instruments necessaris, de present i de futur, que impulsin i ajudin a assolir els objectius perseguits de fer d’aquesta ciutat una “urbs” equilibrada i socialment avançada, tenint com a principis bàsics i essencials els de la sostenibilitat i respecte al medi físic i natural com a forma de projectar-nos a un futur esperançador. Les societats modernes i avançades de l’Europa d’avui, els danesos, per exemple, parlen de ciutats i regions basades en el coneixement com a facilitador del creixement, de la prosperitat i del benestar de la seva ciutadania. Tarragona ha d’aprofitar més el talent i la recerca que genera la nostra universitat, l’ha de fer un dels seus motors de futur.

    
Tot i tenir la idiosincràsia particular, en quines ciutats s’hauria d’emmirallar Tarragona a l’hora de créixer i projectar-se?

Abans d’emmirallar-nos en altres territoris el primer que cal fer és identificar bé les nostres potencialitats, saber què i qui  som, on som, i on volem anar. Saber quins són els nostres punts forts i els febles. I a partir d’aquí establir aquells principis i objectius que haurien de ser els inspiradors del POUM.

Fixats aquests primers criteris és evident que podem emmirallar-nos en aquelles ciutats i territoris que representin el valors i qualitats de present i de futur que perseguim. Així cal emmirallar-nos d’aquelles ciutats que han sabut posar en valor el seu patrimoni  històric i cultural, conservant-lo i exhibint-lo, fent alhora emergir un sector econòmic favorable a la ciutat i d’ajut a la preservació d’aquest patrimoni. Podem emmirallar-nos en aquelles ciutats que tenen polígons industrials al seu voltant  i que han potenciat la seva transformació com elements de generació de riquesa i prosperitat. Hem d’emmirallar-nos en aquelles ciutats que han estat generadores d’unes polítiques mediambientals capaces de fer compatibles el desenvolupament urbà amb la sostenibilitat i la qualitat. No m’atreveixo a senyalar-ne una en concret, són moltes les que ens poden ensenyar elements que ens ajudin a millorar i fer créixer la nostra ciutat.

L’urbanista Omar Akbar diu: “Siguem conscients que les ciutats són el guany cultural suprem de la humanitat, una obra d’art civilitzadora. Qualsevol esforç per a preservar-les val la pena”. Doncs això!

 


Utilitzem cookies pròpies i de tercers per al manteniment de la sessió i poder medir de forma anònima la navegació que es realitza a la nostra web. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. ​També es considera que accepteu el seu ús si feu clic a qualsevol botó, a la casella de verificació o a qualsevol enllaç, si descarregueu contingut o bé si desplaceu la pàgina. ​En qualsevol cas pot saber més sobre la nostra política de cookies, i com deshabilitar o desactivar les mateixes d’acord amb la informació mostrada aquí.