Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 20 de juny 2022 El passat 16 de juny de 2022 va entrar en vigor la Llei 9/2022, de 14 de juny, de Qualitat de l'Arquitectura, amb l’objectiu de protegir, fomentar i difondre la qualitat de l’arquitectura, declarant-la com a bé d’interès general per la seva contribució a la creació de la identitat cultural, a la qualitat de vida, al benestar, cohesió i inclusió social i a la salut, per la seva vinculació amb la protecció de la seguretat i salut de la ciutadania, per la seva rellevància per mitigar els efectes del canvi climàtic i per adaptar-s’hi, així com per la seva transcendència econòmica (art. 3). Aquesta Llei concep l’arquitectura com l'art i la tècnica d'idear, dissenyar, projectar, construir, rehabilitar, transformar i conservar edificis i espais públics per al desenvolupament de les activitats humanes, i la considera una activitat multidisciplinar, com un resultat col·lectiu i coordinat dels professionals que intervenen, respectant-se les funcions i atribucions respectives. És una legislació més aviat de principis (que no incideix en l’ordenació de l’edificació ni en la normativa tècnica aplicable), amb la finalitat de protegir i conservar el patrimoni arquitectònic, potenciant el seu coneixement i difusió, a nivell nacional i internacional, i impulsant la investigació, la innovació, la digitalització, la industrialització del procés arquitectònic. No obstant, sí que s’estableixen mesures determinades perquè l’Administració desenvolupi i apliqui polítiques per preservar, fomentar i divulgar la qualitat de l’arquitectura, exercint un paper exemplar, especialment quan promogui obres públiques, incentivant la rehabilitació del parc públic edificat. En aquest sentit, es creen dos òrgans, que orientaran l'actuació dels poders públics cap a aquesta necessària qualitat, són: - Consell de Qualitat de l'Arquitectura: com a un òrgan consultiu de l’Administració estatal, i com a plataforma d'intercanvi de coneixement, assessorament i participació en les matèries relacionades amb els continguts d'aquesta Llei, com promoure l'adopció de mesures de caràcter general per a la millora de la qualitat de l'arquitectura, o modificar les ja existents, així com elaborar i difondre models de plecs i altres documents de caràcter orientatiu en l’àmbit de la contractació pública dels serveis i les obres. - Casa de l'Arquitectura: com un museu de titularitat estatal, amb vocació de convertir-se en un referent nacional i internacional per a la divulgació de l’arquitectura. També s’introdueixen algunes modificacions puntuals de la legislació sobre contractació pública. El Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) ha participat activament en la tramitació d’aquesta Llei i ha canalitzat les propostes del Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Documento |
Documento resta d'activitats amb un àmbit d'afectació més general, pel risc que comporten o... imprescindible tenir la formació en el l'àmbit general o nivell A-B. Pot... compliment, obtenir aquesta... |
Mensaje del foro Arcadi, Esperem que ens diu el "comité de savis" o tribunal avaluador i en parlem, dimarts estaria bé parlar-ne personalment a classe... |
Mensaje del foro Us informo que tenim intenció de formar un grup de treball per el.laborar un PAU en Josep Maria Navarro i Marcos Solé; l'activitat escollida es comunicarà abans del 10 de Maig. Cordialment Josep... |
Mensaje del foro Bon dia Albert. El Jesús Àlvarez i jo proposem dues opcions per el nostre treball del PAU: 1.- Teatre Bartrina de Reus, amb un aforament de 550 persones, que estaria a l'apartat I.C.1.a) 2.-... |
Mensaje del foro mantinguda amb l'Albert Ventosa crec que seria d'utilitat poder realitzar un PAU... |
Documento |
Documento REQUISITS PER IMPOSAR LA SEVA VOLUNTAT UN SOL PROPIETARI Llei 1/98 de 27 de febrer FORMA DEL ACORD OBJECTIU DEL ACORD REGLES GENERALS OBLIGACIÓ DE... arrendatari) ... |
Documento nivell A-B": recull tota la resta d'activitats amb un àmbit d'afectació més general... trobareu un espai d’informació general amb el calendari, la bibliografia i algun... Catalunya, i per... |
Documento resta d'activitats amb un àmbit d'afectació més general, pel risc que comporten o... imprescindible tenir la formació en el l'àmbit general o nivell A-B. Pot... compliment, obtenir aquesta... |
Documento resta d'activitats amb un àmbit d'afectació més general, pel risc que comporten o... imprescindible tenir la formació en el l'àmbit general o nivell A-B. Pot... compliment, obtenir aquesta... |
Documento resta d'activitats amb un àmbit d'afectació més general, pel risc que comporten o... imprescindible tenir la formació en el l'àmbit general o nivell A-B. Pot... compliment, obtenir aquesta... |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. Què és un aparellador? En l’actualitat, la figura de l’ aparellador, arquitecte tècnic i enginyer d’edificació es troba present en tots els àmbits del sector de l’edificació i de la gestió relacionada amb aquest procés. Com a tècnic generalista coneix i aplica les tècniques al procés constructiu, tot i que les característiques de la seva formació i la seva versatilitat, també fan que sigui el tècnic més qualificat per actuar en camps tant diversos com la gestió dels processos relacionats amb l’edificació, la docència o l’exercici de la funció pública, entre molts d’altres. Una de les funcions més habituals de l’arquitecte tècnic, és la Direcció d’Execució d’Obra i consisteix en formar part de la direcció facultativa, assumint la funció tècnica de dirigir l’execució material de l’obra i de control de qualitat i de quantitat de la construcció i de control de la qualitat d’allò edificat, en les obres de nova construcció, així com també són àmpliament conegudes les seves atribucions com a projectista i director d’obra, en obres de nova construcció, rehabilitació, reparació, adaptació i consolidació d’edificis construïts. Una altra funció habitual està relacionada amb la Seguretat i Salut dels treballadors a la construcció. Tradicionalment l’aparellador i/o arquitecte tècnic ha estat vinculat a la seguretat a les obres i s’ha convertit en el professional que per excel·lència assumeix les funcions de “Coordinació de Seguretat i Salut”, amb un alt nivell de compromís. Però la formació i coneixements de l’arquitecte tècnic fan d’ell un professional versàtil, un autèntic “tècnic de capçalera” proper i proactiu. És un perfil idoni per dur a terme activitats més enllà de les tasques tradicionals de disseny i aplicació de tècniques constructives. Aquestes activitats són principalment la gestió del procés immobiliari, assessorant a les contractacions i selecció de compra de productes, la realització dels estudis i programació financera de la promoció, o el seguiment i compliment dels contractes d’obres i dels contractes de subministres (Project Management); les peritacions i valoracions immobiliàries; l’elaboració d’informes sobre l’estat de conservació i us d’edificis construïts; peritacions judicials i certificats, gestió de qualitat del Medi ambient; planejament i gestió urbanística. L'aparellador, arquitecte tècnic i enginyer d'edificació col·legiat és un professional amb la preparació tècnica idònia per assumir totes aquestes funcions. Per al desenvolupament de les seves funcions compta amb el suport del Col·legi Professional de Tarragona (COAATT) que, mitjançant el visat, certifica la seva competència, li proporciona la formació continuada que necessita i l'assessora en el seu dia a dia professional. Ventall professional de l’arquitecte tècnic (publicat a la revista TAG_83) Catàleg d' actuacions professionals de l' Arquitectura Tècnica (CGATE) Video divulgatiu del Consejo General de la Arquitectura Tècnica (CGATE) Video explicatiu Què és un Arquitecte Tècnic? (Unión Profesional Cantabria) Ordre Ministerial sobre titulació de Grau i contingut mínim del Pla d'Estudi (ORDEN ECI/3855/2007, de 27 de desembre, per la qual s'estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a l'exercici de la professió d'Arquitecte Tècnic) |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. Assemblea general de col·legiats L'assemblea general de col·legiats, és l'òrgan sobirà del Col·legi i integrat pels col·legiats i col·legiats amb plenitud dels seus drets. Els seus acords són adoptatas vàlidament de conformitat amb aquests Estatuts i obliguen a tots els seus col·legiats i col·legiades. (art. 32 Estatuts col·legials). Les seves competències i desenvolupament de l'assemblea, art. 32 a 38 dels Estatuts col·legials. Assemblees generals celebrades: ANY 2017: D'ACTUALITAT Assemblea General extraordinària, celebrada el dia 20 de juny de 2017. Certificació d'acords Assemblea General ordinària, celebrada el dia 30 de març de 2017, aprovació de la liquidació de l'exercici 2016. Certificació d'acords Liquidació exercici 2016 Memòria d'activitats 2016 ANY 2016 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 15 de desembre de 2016, aprovació del pressupost de l'exercici 2017. Certificació d'acords Pressupost de l'exercici 2017 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 17 de març de 2016, aprovació de la liquidació de l'exercici 2015. Certificació d'acords Liquidació exercici 2015 Memòria d'activitats ANY 2015 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 17 de desembre de 2015, aprovació del pressupost de l'exercici 2016. Certificació d'acords Pressupost de l'exercici 2016 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 26 de març de 2015, aprovació de la liquidació de l'exercici 2014. Certificació d'acords Liquidació exercici 2014 Memòria d'activitats 2014 ANY 2014 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 11 de desembre de 2014, aprovació del pressupost de l'exercici 2015. Certificació d'acords Pressupost de l'exercici 2015 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 27 de març de 2014, aprovació de la liquidació de l'exercici 2013. Certificació d'acords Memòria d'activitats ANY 2013 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 12 de desembre de 2013, aprovació del pressupost de l'exercici 2014. Certificació d'acords Pressupost de l'exercici 2014 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 18 de març de 2013, aprovació de la liquidació de l'exercici 2012. Certificació d'acords Memòria d'activitats ANY 2012 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 13 de desembre de 2012, aprovació del pressupost de l'exercici 2013. Certificació d'acords Pressupost de l'exercici 2013 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 29 de març de 2012, aprovació de la liquidació de l'exercici 2011. Certificació d'acords Liquidació exercici 2011 Memòria d'activitats ANY 2011 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 15 de desembre de 2011, aprovació del pressupost de l'exercici 2012. Certificació d'acords Pressupost de l'exercici 2012 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 24 de març de 2011, aprovació de la liquidació de l'exercici 2010. Certificació d'acords Liquidació exercici 2010 Memòria d'activitats ANY 2010 Assemblea General ordinària, celebrada el dia 16 de desembre de 2010, aprovació del pressupost de l'exercici 2011. Certificació d'acords Pressupost de l'exercici 2011 Assemblea General extraordinària, celebrada el dia 16 de juny de 2010. Certificació d'acords Assemblea General ordinària, celebrada el passat dia 25 de març de 2010, aprovació de la liquidació de l'exercici 2009. Certificació d'acords Liquidació de l'exercici 2009 Memòria d'activitats ANY 2009 Assemblea General ordinària, celebrada el passat dia 17 de desembre de 2009, aprovació del pressupost de l'exercici 2010 Assemblea General extraordinària de CITAM, celebrada el 30 de juliol de 2009 Assemblea General extraordinària de CITAM, celebrada el 16 de juliol de 2009 Assemblea General ordinària, celebrada el passat dia 19 de març de 2009, aprovació de la liquidació de l'exercici 2008 Assemblea General extraordinària de CITAM, celebrada el 29 de gener de 2009 |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 8 de maig 2018 El principi de bona fe sempre hi és present en l’inici de qualsevol tipus de relació contractual (laboral, prestació de serveis,...). Però això no impedeix que, des d’un principi, es deixin clars i per escrit els drets i les obligacions que tenen les dues parts signants del contracte. Si aquest criteri es traspassa a la relació contractual de la prestació de serveis de l’arquitectura tècnica, abans d’iniciar qualsevol tipus de servei és necessari signar un contracte on es determini ben clar el següent: - Qui són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. - Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: és a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. - Les obligacions de les parts: . De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. . Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. - Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta. - Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos: incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. - Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar informació més específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 16 de juliol 2018 L’estiu és una època dura pel treball a l’obra, ja que els treballadors estan exposats a condicions extremes, com són les elevades temperatures, que fan que el cos humà pugui arribar al límit, tenint uns efectes perjudicials per a la salut que poden ser la causa d’un accident de treball en l’obra. S’entén que és l’empresari qui s’ha d’encarregar de posar les mesures preventives per als seus treballadors. Però l’arquitecte tècnic, tant com a director d’execució com a coordinador de seguretat de l’obra, també ha de ser vigilant d’aquestes situacions i avisar de qualsevol signe d’alerta que presenti un treballador (fatiga, mareig,..). I també pot avisar a l’empresari, per exemple, si veu que algun treballador s’ha tret la roba per treballar, per dir-li que no se la tregui ja que pot actuar com un apantallament protector. Adaptar l’organització del treball a les condicions climàtiques i adoptant mesures preventives (tant empresari com treballador) millorarà el desenvolupament del treball i evitarà accidents laborals. S’ha de tenir en compte, que un cop de calor requereix assistència hospitalària urgent i pot provocar la mort. A la pàgina web de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral en l’espai web “La calor durant la jornada de treball a l'estiu” podreu consultar uns consells bàsics per prevenir els efectes de la calor als treballadors i treballadores i altres enllaços d’interès. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 15 de setembre 2023 La creixent consciència sobre el canvi climàtic i la importància de protegir el medi ambient ha portat a una major demanda de pràctiques i materials de construcció sostenibles. La rehabilitació i reforma d'habitatges utilitzant materials ecològics no sols contribueix a reduir l' impacte ambiental, sinó que també pot millorar l'eficiència energètica i la salut dels ocupants. Saps quins són els materials més destacats per a la rehabilitació ecològica d'habitatges? Saps com aquests avanços poden ajudar-nos a construir un futur més sostenible? Continua llegint i t'ho expliquem. Aïllament d'alt rendiment L'aïllament adequat és un pilar fonamental en la cerca de l'eficiència energètica en la construcció. Els materials aïllants ecològics, com la cel·lulosa reciclada, la llana d'ovella i la fibra de cànem, han demostrat excel·lents propietats d'aïllament tèrmic i acústic. La seva estructura fibrosa i la seva capacitat per a retenir l'aire immòbil els fan altament eficients. A més, aquests materials són biodegradables, renovables i de baix contingut energètic en la seva fabricació, la qual cosa els converteix en opcions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Fustes certificades de maneig responsable La fusta continua sent un material de construcció àmpliament utilitzat però la seva extracció insostenible ha plantejat serioses preocupacions ambientals. En la rehabilitació d'habitatges, l'ús de fustes certificades garanteix que provinguin de boscos gestionats de manera responsable. La implementació de pràctiques de maneig forestal sostenible i la promoció de la reforestació ajuden a preservar els ecosistemes i a mitigar l' impacte ambiental de la construcció. Blocs de terra comprimida Els blocs de terra comprimida són una opció de construcció ecològica que ha guanyat popularitat a causa del seu baix impacte ambiental. Aquests blocs es fabriquen mitjançant la compressió de terra local i materials estabilitzants naturals, com la calç o el ciment. El seu procés de producció consumeix menys energia en comparació amb els maons cuits tradicionals, la qual cosa resulta en una menor emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. A més, l'abundància de terra com a recurs natural i la seva capacitat per a ser reutilitzada i reciclada en el futur fan d'aquesta alternativa una opció sostenible i econòmica. Pintures i recobriments de baix COV Les pintures i recobriments utilitzats en la rehabilitació d'habitatges han estat històricament fonts significatives de compostos orgànics volàtils (COV), que són nocius tant per a la salut humana com per al medi ambient. Optar per pintures de baix contingut de COV o pintures ecològiques que utilitzen ingredients naturals i biodegradables contribueix a reduir la contaminació de l'aire interior i exterior. Aquests productes són formulats per a complir amb els estàndards ambientals més estrictes i són segurs per a la salut dels habitants de l'habitatge. Integració d'energia solar en teulades La reforma de teulades pot ser una oportunitat per a integrar sistemes d'energia solar, com a teules solars, que combinen la funció de protecció contra els elements amb la generació d'energia renovable. Aquestes teules, dissenyades per a harmonitzar amb l'estètica de l'edifici, converteixen la llum solar en electricitat neta i sostenible. En aprofitar aquesta font d'energia renovable, es redueix la dependència de combustibles fòssils i es contribueix a la mitigació del canvi climàtic. Paviments sostenibles i reciclats Els paviments sostenibles, com el bambú, el suro i les rajoles reciclades, ofereixen una alternativa ecològica als materials convencionals. La utilització d'aquests materials renovables i biodegradables en la rehabilitació d'habitatges disminueix la pressió sobre els recursos naturals i promou pràctiques de construcció més responsables. A més, alguns paviments reciclats, elaborats a partir de materials recuperats, contribueixen a la gestió eficient de residus i a l'economia circular. Sistemes de recollida d'aigua pluvial La incorporació de sistemes de recollida d'aigua pluvial en la rehabilitació d'habitatges permet una gestió més sostenible del recurs hídric. Aquests sistemes recol·lecten i emmagatzemen l'aigua de pluja per a la seva reutilització en diverses aplicacions, com el reg o la rentada. La reducció del consum d'aigua potable i la disminució de l' impacte en els recursos hídrics locals són beneficis clau d'aquesta pràctica sostenible. La rehabilitació i reforma d'habitatges amb materials ecològics és un camí fonamental per a construir un futur més sostenible. Aquests materials no sols redueixen l' impacte ambiental, sinó que també milloren la qualitat de vida dels habitants en oferir un ambient més saludable i confortable. En optar per materials sostenibles contribuïm a la protecció del medi ambient i fomentem una indústria de la construcció més responsable. És hora que tots assumim un paper actiu en la promoció de pràctiques de construcció ecològiques per a un futur més verd i pròsper. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Documento tota la resta d'activitats amb un àmbit d'afectació més general, pel risc que... obtenir-la és imprescindible tenir la formació en el l'àmbit general o nivell A-B... d'obligat compliment,... |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 20 de setembre 2022 La Ley 9/2022, de 14 de juny, de Calidad de la Arquitectura, amb l’objectiu de protegir, fomentar i difondre la qualitat de l’arquitectura, declarant-la com a bé d’interès general (consultar article web col·legial L’arquitectura un bé d’interès general), estableix, entre altres disposicions, una novetat dins de l’àmbit de la contractació pública. Aquesta novetat en la contractació pública, s’estableix en la Disposició final segona, en la qual crea un nou supòsit excepcional: ► Permet la contractació conjunta de la redacció de projecte i l’execució de l’obra, d’acord amb l’art. 234.1 de la Ley 9/2017, de 8 de novembre, sempre que el contracte estigui finançat amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. ► Però, l’òrgan de contractació haurà d’indicar en l’expedient els motius que, amb independència a la forma de financiació de l’actuació, justifiquin dur a terme una contractació conjunta, tot d’acord amb la Ley 9/2017, de 8 de novembre, de Contratos del Sector Público. Disposición final segunda. Modificación del Real Decreto-ley 36/2020, de 30 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la modernización de la Administración Pública y para la ejecución del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. Se introduce un nuevo artículo 52 bis en el Real Decreto-ley 36/2020, de 30 de diciembre, que queda redactado de la siguiente forma: «Artículo 52 bis. Contratación conjunta de la elaboración del proyecto y la ejecución de las obras. Además de en los supuestos previstos en el artículo 234.1 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, se permitirá con carácter excepcional la contratación conjunta de la elaboración del proyecto y la ejecución de las obras cuando el contrato se vaya a financiar con fondos procedentes del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, salvo que se trate de obras cuya correcta ejecución exija el cumplimiento de unos requisitos de solvencia o, en su caso, clasificación, que no sea posible determinar antes de obtener el correspondiente proyecto. En todo caso, el órgano de contratación deberá indicar en el expediente los motivos que, con independencia de la forma de financiación de la actuación, justifican llevar a cabo una contratación conjunta. Se deberá garantizar, en todo caso, que las actuaciones cumplen con los principios horizontales y mecanismos de control del Plan.» Respecte a la licitació per lots, es pot consultar l’article web col·legial Separació de lots per a diferenciar feines. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|