Documento Responsabilitat i assegurança dels tècnics en els treballs #NextGeneration... responsabilitat derivada dels treballs Next Generation, específicament per danys i... als treballs de rehabilitació... |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 28 de juliol 2022 Els arquitectes tècnics sou coneixedors que per l’exercici professional, independentment si s’exerceix com a liberal o com assalariat, és necessària la col·legiació, i que d’aquest exercici professional se’n pot derivar una responsabilitat civil o penal professional que cal donar-ne cobertura amb la subscripció d’una pòlissa de RC professional. Darrerament, hem estat coneixedors que alguns arquitectes tècnics que exerceixen la professió en despatxos professionals no compleixen les citades premisses, i això pot comportar molts problemes legals, com el cas que hem conegut recentment, en què un tècnic implicat en un sinistre, que va desenvolupar el treball professional sense estar col·legiat, a part de les conseqüències legals del sinistre posant en perill el seu propi patrimoni personal, en matèria de col·legiació va intervenir el Departament de Justícia sancionant-lo amb inhabilitació professional per haver exercit sense estar col·legiat. Per aquest motiu, recordem, per a què no sorgeixin problemes legals futurs ni pels arquitectes tècnics ni pel despatx professional, que: ► La col·legiació és necessària per exercir la professió d’arquitecte tècnic: ♦ En tot tipus de treball professional on el tècnic té competència per exercir. ♦ Independentment si s’exerceix com a liberal o com assalariat. ► Cal subscriure una pòlissa de RC professional (tècnic i despatx): ♦ El propi tècnic: • RC professional A/AT/EE. • Pòlissa per obra. ♦ El despatx professional: donant cobertura a l’exercici professional de l’arquitecte tècnic que treballa pel despatx. • Pòlissa RC societat professional. • Pòlissa societats multidisciplinars. • Pòlissa de gabinets tècnics. Tenint present l’arquitecte tècnic, que ha de mantenir la cobertura de la responsabilitat decennal una vegada no hagi vinculació amb el despatx professional en qüestió. Davant qualsevol qüestió en l’exercici professional, pregunteu al Col·legi, que vetlla perquè el present, passat i futur del vostre exercici professional pugui estar cobert de la millor manera. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Documento MANIFEST EN DEFENSA DELS PROFESSIONALS COL·LEGIATS I EL VISAT DELS TREBALLS... MANIFEST EN DEFENSA DELS PROFESSIONALS COL·LEGIATS I EL VISAT DELS TREBALLS... a la protecció del ciutadà i... |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 2 de maig 2023 L’exercici professional a través d’un despatx professional és una pràctica cada cop més habitual, ja que el treball en equip de professionals, com poden ser: arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer, geòleg, etc, facilita la relació entre professionals. Però, s’ha de ser conscient que darrere de tot treball que es realitza a través d’un despatx professional, hi ha uns tècnics treballadors (assalariats) que tenen una responsabilitat civil professional en l’obra a desenvolupar, i també la té el propi despatx professional. És a dir, tot tècnic treballador del despatx professional que accedeixi a l’obra pot veure’s implicat en una reclamació de responsabilitats, independentment si forma part de la direcció tècnica o és l’encarregat del control econòmic de l’obra i ha de fer una valoració in situ, per estar present en l’obra quan es produeix un accident laboral. A més, el despatx professional de forma global, com a persona jurídica també s’hi pot trobar vinculat en el sinistre. D’acord amb l’argumentat, és primordial tenir una pòlissa de responsabilitat civil que doni cobertura a tots els tècnics (independent de la titulació professional) que treballen pel despatx, i al propi despatx. Aquesta cobertura es pot realitzar: ♦ Despatx professional: • Pòlissa RC societat professional. • Pòlissa de societats multidisciplinars. • Pòlissa de gabinets tècnics. ♦ El propi tècnic: • RC professional A/AT/EE. • Pòlissa per obra concreta. Tenint present: ► La col·legiació per a exercir la professió d’arquitecte tècnic és obligatòria d’acord amb la normativa Llei 2/1974, de 13 de febrer, de Colegios Profesionales, modificada pe la Llei 25/2009, de 22 de desembre, Llei Òmnibus. ► L’arquitecte tècnic ha de mantenir coberta la responsabilitat decennal una vegada no hagi vinculació amb el despatx professional en qüestió. ► En el cas d’actuar com a professional liberal en un despatx professional l’arquitecte tècnic ha de tenir contractada una pòlissa de RC professional pròpia o bé donar cobertura a les obres amb una pòlissa per obra concreta. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat i/o despatx professional, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Documento pels drets dels destinataris dels serveis professionals i de la societat en... responsabilitat civil, per al cas dels professionals de Catalunya i d’altres que... professionals, en cas de... |
Documento titulades i dels col·legis professionals, catalana i en els Estatus col·legials... considerar les bones pràctiques com un valor dels professionals i de les empreses en... d’exercir la potestat... |
Documento Despeses deduïbles en la comptabilitat dels autònoms Com a criteri..., les de col∙legis professionals, assegurances, i algunes despeses bancàries... recuperar l'IVA. ... |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS DELS APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ La competència professional de l’aparellador, l'arquitecte tècnic i enginyers d'edificació, en l’àmbit... |
Documento COVID-19, y con motivo del reinicio de la actividad profesional y laboral en... público en el ámbito de la salud pública a fin de asegurar la protección de la salud del personal, con el ... |
Documento irregulares CAPÍTULO III PRINCIPIS PROFESSIONALS EN RELACIÓ AMB EL... PROFESIONALES DE LA ARQUITECTURA TÉCNICA EN CATALUNYA Aprobado por la Junta... publicado en el DOGC núm. 7244,... |
Documento la potestat disciplinària dels professionals que exerceixin en l’àmbit... professions titulades i dels col·legis professionals catalana, s’ha elaborat aquest Codi deontològic i de bones... |
Documento EL VISAT DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS, UNA GARANTIA PER AL CIUTADÀ CONFIA EN UN PROFESSIONAL RESPONSABLE Els col·legis i les associacions professionals són... competència i responsabilitat dels... |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. CAMPANYA DE COMUNICACIÓ EN DEFENSA DELS PROFESSIONALS COL·LEGIATS I EL VISAT DELS TREBALLS TÈCNICS Davant la progressiva liberalització del mercat, l’Associació Intercol·legial de Col·legis... |
Documento DESPATXOS I HONORARIS PROFESSIONALS 2 hores OBJECTIU: PROFESSORAT : CARLES...www.apatgn.org FORMACIÓ CONTINUADA GESTIÓ DE DESPATXOS I HONORARIS... revisar tots aquets aspectes,... |
Documento d'intervenció professional Nº Coordinador en projecte i/o redacció estudi seguretat i salut 31 Coordinador en projecte i/o redacció estudi bàsic seguretat i...) 686 Coordinador en projecte i/o... |
Documento jurisprudencial establecida por el Tribunal en 2014 y 2015 confirmando, en base... intervenciones profesionales la reserva de actividad de la LOE en favor de Arquitectos Técnicos y ... |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 19 de juliol 2017 La competència professional de l’aparellador, l'arquitecte tècnic i enginyers d'edificació, en l’àmbit dels treballs d’edificació és en ocasions font de controvèrsia. En el cas dels treballs relacionats amb la seguretat i salut, la direcció d’obres o el control de qualitat en l’àmbit de l’edificació, la capacitat professional és gairebé exclusiva i derivada de la LOE, el CTE o el RD 1627/1997 i posteriors modificacions. En canvi en el cas de la redacció de projectes d’obra nova o rehabilitació aquesta indefinició és especialment palesa. La pròpia indefinició de la LOE, en altres aspectes molt concloent, afavoreix sovint les interpretacions en matèria de capacitat professional.. Per tal de recordar les especificacions que la LOE indica en aquest sentit, a continuació s’exposen els treballs d’edificació relacionats amb l’ús de l’edifici i el professional (arquitecte, enginyer o aparellador) que els pot realitzar. TREBALLS D’EDIFICACIÓ Obra Nova L’aparellador podrà redactar projectes i realitzar direccions de forma individual, com director d’obra, d’aquelles obres que NO tinguin els USOS següents: Grup A: administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent i cultural. Grup B: aeronàutic; agropecuari; de l’energia; de la hidràulica; miner; de telecomunicacions; de transport terrestre, marítim, fluvial i aeri; forestal; industrial; naval; d’enginyeria de sanejament i higiene, i accessori a obres d’enginyeria i la seva explotació. En el cas d’obres del grup A, també si es tracta de legalitzacions, ÉS IMPRESCINDIBLE que un aparellador realitzi la direcció o la legalització, de l’execució de les obres i el control de qualitat. Té competències per redactar els projectes amb usos inclosos en el grup C, que són edificacions amb un ús NO expressament inclòs en els grups A o B, com ara: Comercial, de magatzem, de nau magatzem, de nau sense ús predeterminat, altres de terciaris (fires, congressos, etc.), d’hosteleria (bars, restaurants), d’aparcaments (soterrats i/o en alçada), esportiu i de lleure, funerari (cementiris, tanatoris) i altres edificis (porxos, trasters, sala de calderes, etc...). Així mateix, els aparelladors poden projectar i també dirigir obres de nova construcció d’escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica, sense caràcter residencial ni públic i d’una sola planta, que no afectin la seguretat de les persones (aquestes obres queden fora de l’àmbit d’aplicació de la LOE i els arquitectes tècnics hi tenen competència sobre la base de la Llei 12/1986, d’atribucions. Obra d’ampliació, de modificació, de reforma i/o de rehabilitació Els aparelladors poden projectar i dirigir aquelles obres d’intervencions parcials en edificis construïts que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural, ni tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici. Aquesta definició és del CTE i no afecta el repartiment de competències, d’acord amb la LOE. Els projectes que NO estan regulats per la LOE i per als quals també l’aparellador té competències, d’acord amb la Llei d’atribucions, són els següents: Urbanitzacions, jardineria, instal·lacions esportives (sense edifici), activitats recreatives i càmpings, sitges, dipòsits, bases, aparcament en superfície, pèrgoles, tendals, murs de contenció, talussos, tanques... Pel que fa a la direcció d’execució d’obres (direcció compartida amb un altre tècnic), l’aparellador, pot realitzar la direcció de l’execució de qualsevol tipus d’obra independentment de l’ús de l’edifici (grups A, B o C). Més informació: Gabinet tècnic Telèfon: 977 21 27 99 - ext. 3 gabtec@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. “GESTIÓ DE DESPATXOS I HONORARIS PROFESSIONALS” 2 hores FORMACIÓ INSTRUMENTAL OBJECTIU: Aquesta jornada te l’objectiu de revisar tots aquets aspectes, la seva importància en el... |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. QUÈ T’OFEREIX GESTBUILD+ Registre i control dels treballs professionals Ens permet controlar i consultar informació sobre els diferents treballs. Descripció de totes les dades de l'obra,... |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 14 de març 2024 Els professionals de l'arquitectura tècnica tenen competència per a redactar un projecte de rehabilitació d’una façana en mal Per determinar la qüestió plantejada s’ha d’analitzar la Llei 12/1986, d’1 d’abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i enginyers tècnics i la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació. A l’article primer de la Llei 12/1986 el legislador estableix de forma clara que els arquitectes tècnics “tendrán la plenitud de facultades y atribuciones en el ejercicio de su profesión dentro del ámbito de su respectiva especialidad técnica”. A l’article 2, apartat 2n, en relació a l’apartat 1r, paràgraf a) de la mateixa Llei, es reconeix la competència dels arquitectes tècnics per elaborar projectes en relació a tota classe d’obres i construccions que, segons la legislació, no precisin de projecte arquitectònic o a les d’intervencions parcials en edificis construïts que no alterin la seva configuració arquitectònica, entre d’altres. Per la seva banda, la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE), desenvolupa les competències professionals de tots els titulats tècnics en relació a les edificacions, entenent com a tals les regulades a l’article 2.2: Obres d'edificació de nova construcció, excepte aquelles construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin, de manera eventual o permanent, caràcter residencial ni públic i es desenvolupin en una sola planta. Totes les intervencions sobre els edificis existents, sempre que n'alterin la configuració arquitectònica, entenent per tals les que tinguin caràcter d'intervenció total o les parcials que produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria, o el conjunt del sistema estructural, o tinguin com a objecte canviar els usos característics de l'edifici. Obres que tinguin el caràcter d’intervenció total en edificacions catalogades o que disposen d’algun tipus de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic i aquelles altres de caràcter parcial que afecten els elements o parts objecte de protecció. Per la seva part, l’article 10.2.a) de la LOE determina quina titulació ha de tenir el projectista de les edificacions anteriors, extrem que vindrà determinat pels usos a què es destinen les edificacions o actuacions constructives i, en aquest sentit, l’Art. 10.2, en relació amb l’Art. 2.1.c), estableix que quan es tracti d’obres que no estiguin expressament relacionades en els apartats 2.a) i 2.b), és d’aplicació la lliure concurrència entre els professionals. En quan a la formació específica dels arquitectes tècnics conforme els seus plans d’estudis, l’Ordre ECI/3588/2007, de 27 de desembre, per la qual s’estableixen els requisits per la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a l’exercici de la professió d’arquitecte tècnic, al seu Annex estableix les competències que adquireixen, detallant les següents: Dirigir la ejecución material de las obras de edificación, de sus instalaciones y elementos, llevando a cabo el control cualitativo y cuantitativo de lo construido mediante el establecimiento y gestión de los planes de control de materiales, sistemas y ejecución de obra, elaborando los correspondientes registros para su incorporación al Libro del Edificio. Llevar el control económico de la obra elaborando las certificaciones y la liquidación de la obra ejecutada. Redactar estudios y planes de seguridad y salud laboral y coordinar la actividad de las empresas en materia de seguridad y salud laboral en obras de construcción, tanto en fase de proyecto como de ejecución. Llevar a cabo actividades técnicas de cálculo, mediciones, valoraciones, tasaciones y estudios de viabilidad económica; realizar peritaciones, inspecciones, análisis de patología y otros análogos y redactar los informes, dictámenes y documentos técnicos correspondientes; efectuar levantamientos de planos en solares y edificios. Elaborar los proyectos técnicos y desempeñar la dirección de obras de edificación en el ámbito de su habilitación legal. Gestionar las nuevas tecnologías edificatorias y participar en los procesos de gestión de la calidad en la edificación; realizar análisis, evaluaciones y certificaciones de eficiencia energética, así como estudios de sostenibilidad en los edificios. Dirigir y gestionar el uso, conservación y mantenimiento de los edificios, redactando los documentos técnicos necesarios. Elaborar estudios del ciclo de vida útil de los materiales, sistemas constructivos y edificios. Gestionar el tratamiento de los residuos de demolición y de la construcción. Asesorar técnicamente en los procesos de fabricación de materiales y elementos utilizados en la construcción de edificios. Gestionar el proceso inmobiliario en su conjunto. Ostentar la representación técnica de las empresas constructoras en las obras de edificación”. A la vista de lo exposat, s’ha d’analitzar si els arquitectes tècnics tenen competència per projectar les obres de rehabilitació de la façana en mal estat. Per a això, cal valorar si aquestes tenen la consideració d’edificació segons l’article 2.2 de la LOE. No es tracta d’una obra de nova construcció. La rehabilitació projectada no pot considerar-se com una intervenció total ni tampoc parcial que alteri essencialment la composició general exterior, la volumetria, el conjunt del sistema estructural o que canviï els usos característics de l’edifici. Les esmentades obres tampoc tenen el caràcter d’intervenció total en una edificació catalogada o que tingui algun tipus de protecció historicoartístic o que afectin els elements o parts objecte de protecció. Com s’ha indicat anteriorment, segons l’art. 2.2.b) de la LOE, en relació amb els articles 10 i 12 del mateix text legal, els arquitectes tècnics tenen competència plena per redactar i dirigir per ells mateixos les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que no alterin la configuració arquitectònica dels edificis, és a dir, que no tinguin caràcter d’intervenció total o les parcials que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, volumetria o el conjunt del sistema estructural o tinguin per objecte canviar els usos característics de la totalitat de l’edifici i també les que no suposin una intervenció total en edificacions catalogades o protegides o que afectin elements concrets objecte de protecció. Així, la sentència del TSJ d’Andalusia de 24 de maig de 2023 reconeix la competència dels arquitectes tècnics per a subscriure un projecte de reparació que afecta a una construcció catalogada, indicant: “En definitiva se trata de actuaciones puntuales y no sustanciales que si bien podría reconducirse a la dicción literal de la norma precitada (aquellas otras de carácter parcial que afecten a los elementos o partes objeto de protección), no se adecúan a una interpretación teleológica y sistemática de la LOE conforme al principio de libre acceso con idoneidad, ...”. Per tant, en aquests tipus d’obres ha d’imperar el criteri de la plena concurrència dels diferents professionals titulats recollit tant a la legislació com per la jurisprudència, estant els aparelladors i els arquitectes tècnics plenament habilitats per poder intervenir amb plena igualtat i amb total concurrència amb tots aquells altres tècnics que gaudeixin de les mateixes o similars competències per aquesta classe de treballs. El Preàmbul de la Llei 12/1986, de 1 d’abril ja establia el següent criteri: “sentándose como cuerpo de doctrina jurisprudencial el criterio de que las atribuciones profesionales de los arquitectos técnicos serán plenas en el ámbito de la especialidad respectiva, sin otra limitación cualitativa que la que se derive de su formación y los conocimientos de la técnica de su titulación y sin que, por tanto, puedan válidamente imponérseles limitaciones cuantitativas o establecerse situaciones de dependencia en su ejercicio profesional respecto de otros Técnicos universitarios.” També una reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, que exclou i rebutja de forma clara i contundent tot intent de monopoli a favor d’una determinada classe professional, defensant i proclamant la lliure concurrència dels diferents professionals d’acord amb la naturalesa de les obres i a la vista de les competències professionals de cada un. En aquest sentit, la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 13 de desembre de 2021 estableix: “La doctrina ha rechazado el privilegio competencial a favor de una profesión técnica predeterminada, manteniendo la necesidad de dejar abierta a todo título facultativo oficial que supone un nivel de conocimientos técnicos que se correspondan con la clase y categoría de los proyectos que suscriba su poseedor. Debe primar el principio de libertad de acceso con idoneidad sobre el de exclusividad y monopolio competencial”. També la Unió Europea defensa la plena competència i concurrència en matèria de lliure prestació de serveis (arts. 26 i 49 a 62 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea) i, en particular, a les Directives 2005/36, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals i 2006/123, de 12 de desembre, de serveis del mercat interior, principis que han estat recollits per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i als informes dels diferents organismes internacionals. Conclusions: L’ordenament jurídic reconeix competència professional als arquitectes tècnics per projectar i dirigir actuacions que no es tractin d’una obra de nova construcció, que no produeixin una variació essencial de la configuració general exterior, la volumetria, el conjunt del sistema estructural o els usos de l’immoble o que no suposin una intervenció total en una edificació catalogada o que tingui algun tipus de protecció historicoartístic o que afectin els elements o parts objecte de protecció. Segons la informació facilitada, les obres de rehabilitació de la façana posterior i de la cornisa de la principal no entrarien en cap dels supòsits pels quals es requereix un projecte redactat per arquitecte, estan plenament facultat un arquitecte tècnic per a la seva redacció T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|