Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 19 de febrer 2020 La comunicació és important per qualsevol feina i dins l’exercici professional dels arquitectes tècnics és a destacar: - Comunicació dels treballs professionals al Col·legi per ajudar en la defensa de la competència dels tècnics davant les administracions. - Comunicació dels treballs professionals a la companyia asseguradora per donar cobertura i defensa davant: . Un dany personal greu: per accident laboral o dany personal (persona aliena a l’obra)* . Una patologia: coneixement per via escrita (demanda, burofax, email,...) o per via oral (telèfon, personalment,...) Per MUSAAT és important haver comunicat/declarat el treball professional perquè determina, juntament amb la pòlissa al corrent de pagament, donar assistència jurídica en determinats supòsits de danys personals graus sense reclamació. * Considerant com a dany personal greu quan aquest es produeixi per accident laboral o dany personal (persona aliena a l’obra) amb resultat de: a) mort. b) lesions molt greus. c) lesions greus. d) múltiple (+2) accidentats simultàniament. e) circumstàncies especials que així ho aconsellin (manera en la qual s’ha produït l’accident, impacte mediàtic, obra de certa singularitat). f) amb independència del resultat dels mateixos i de les circumstàncies en les quals s’hagin produït, l’assegurat hagi estat citat a declarar davant la Inspecció de Treball o davant la policia. Per tant, el col·legiat que tingui coneixement d’uns danys a l’obra, tant siguin materials com personals, comuniqueu-los al Col·legi. L’Assessoria col·legial us informarà i ajudarà amb els tràmits a dur a terme. Així mateix, resta a la vostra disposició el telèfon d’emergències del Col·legi (977.212.799 - ext. 8) i els tècnics del Gabinet Tècnic, que us ajudaran al respecte. Per a més informació: secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 28 de juliol 2017 Parcel·lacions urbanístiques, reparcel·lacions i divisions horitzontals. Dins l’àmbit professional de l’aparellador i emmarcades al context dels treballs d’urbanització, existeixen un conjunt de serveis especialitzats que sovint el tècnic ha deixat de banda: els projectes de parcel·lació, de reparcel·lació o els projectes de divisió horitzontal. Uns serveis professionals cada vegada més sol·licitats Les causes es poden trobar en un context especialment condicionat pel marc legal actual. I en el cas dels projectes de divisió horitzontal, com a una conseqüència derivada de l’aplicació de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge i el Decret 141/2012, sobre condicions d’habitabilitat. Els projectes de parcel·lació i els de divisió horitzontal es regulen mitjançant el Decret 305/2006, el Reglament de la Llei d'urbanisme. Aquí s’especifica les condicions, característiques i documentació necessària per a la constitució i modificació d'un règim de propietat horitzontal, de les parcel·lacions urbanístiques i els requisits per l’atorgament d’escriptures d'actes de parcel·lació i de constitució o modificació de règims de propietat horitzontal, i per inscriure-les al Registre de la propietat. Tanmateix és necessari considerar el Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, on a la Secció 2 (art. 17 al 29) estableix i regula la tramitació a seguir, així com la documentació necessària (art.28). A la vegada és imprescindible consultar també la legislació urbanística municipal. El planejament urbanístic general o parcial que reguli les característiques del sector sobre el que es vol actuar. Comprovar la superfície mínima de parcel·la, la façana mínima, que es permet la construcció d’habitatge plurifamiliar o que no s’ha esgotat el nombre d’habitatges permesos al sector o la illa definits al pla urbanístic Parcel·lacions urbanístiques En aquest cas serà necessari aportar aquesta documentació quan la parcel·lació faciliti o tingui la finalitat, de construcció d'edificacions o d'instal·lacions per destinar-les a usos urbans. També s’inclou la constitució o modificació del règim de propietat horitzontal per parcel·les. També quan la parcel·lació tingui per objecte una nova divisió o segregació de finques resultants d'una reparcel·lació, excepte en aquells casos en els que la descripció de la finca resultant ja ho incorpori. En aquest cas la documentació que conforma el projecte de parcel·lació o de divisió horitzontal és la següent: La memòria justificativa de l'adequació de la parcel·lació proposada a les determinacions del planejament aplicable. El plànol parcel·lari, a escala adequada, amb indicació de les parcel·les indivisibles, la qualificació urbanística dels lots i els terrenys destinats o reservats per a sistemes generals o locals. També i quan el planejament en vigor incorpori el plànol parcel·lari, la còpia certificada d'aquest, més les dades i les indicacions necessàries, pot substituir el document a què es refereix el paràgraf anterior. En el cas de divisions (segregacions) de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable, cal tenir en compte la normativa sectorial vigent, corresponent en altres, al Decret 169/1983, de 12 d'abril, sobre unitats mínimes de conreu (DOGC núm. 330, de 20.5.83), que va ser modificat pels decrets 82/1985, de 21 de març (DOGC núm. 529, de 17.4.85) i 297/1988, de 27 de juliol (DOGC núm. 1062, de 31.10.88). També la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries (BOE núm. 159, de 5.7.95) i la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, on s’estableix que la unitat mínima forestal és de 25 ha. Els treballs de redacció del projecte de parcel·lació es complementen amb la direcció de la parcel·lació. Es a dir, amb la concreció sobre la finca de les noves llindes fixades al projecte. Constitució i modificació d'un règim de propietat horitzontal Aquesta serà necessària per la divisió en propietat horitzontal, llevat que aquesta divisió es produeixi en virtut de l'aprovació definitiva d'un projecte de reparcel·lació, o llevat que la determinació del nombre d'habitatges, d'establiments o d'altres elements o del seu increment estigui establerta en la llicència d'obres corresponent. En aquest cas la documentació que conforma el projecte de parcel·lació o de divisió horitzontal és la següent: Memòria justificativa de l’adequació del nombre d’habitatges, establiments o elements proposats a les determinacions del planejament aplicable i en cas d’habitatges, del compliment dels requisits mínims d’habitabilitat per a segona ocupació. Plànols necessaris a escala adequada per deixar constància del nombre d’habitatges, establiments o elements, llur superfície i ús urbanístic. Nota simple o certificació del Registre de la Propietat on consti la descripció de la finca o edificació. Proforma de l’escriptura pública de divisió horitzontal. Aquesta última documentació, prèvia a la constitució de l’escriptura definitiva, està vinculada amb l’existència d’un préstec hipotecari, on es vol conèixer el repartiment de les finques resultants de la divisió. Formalització i inscripció registral Cal acreditar davant del notari l'atorgament de la llicència d'obres o de la llicència urbanística que determini el nombre d'habitatges, establiments o altres elements o el seu increment, o aportar la certificació municipal acreditativa de l’atorgament de la llicència per silenci administratiu. En el cas de parcel·lacions cal aportar als notaris la notificació de la llicència de parcel·lació o la certificació municipal acreditativa d'haver-se atorgat la llicència per silenci administratiu, juntament amb la còpia certificada del plànol parcel·lari. Aquests documents s'han de protocol·litzar o testimoniar íntegrament amb l'escriptura pública, com a requisit previ necessari per a l'atorgament de les referides escriptures públiques. També es pot substituir, si s'escau, per còpia certificada del plànol parcel·lari, en la qual, per diligència del secretari o secretària de l'ajuntament, s'acrediti l'atorgament de la llicència o la declaració de la seva no necessitat. Quan es tracta de divisió horitzontal, si l'ajuntament no ha atorgat la llicència, ni ha emès certificació de la declaració de no necessitat, ni tampoc no ha emès certificació d'acte presumpte en relació amb les anteriors peticions, es pot atorgar l'escriptura si la persona interessada acredita davant del notari els documents següents: Sol·licitud de llicència o de declaració de no necessitat de la llicència. Sol·licitud de certificació de silenci administratiu positiu. Manifestació expressa de la persona interessada que no ha obtingut cap resposta dins el termini legalment establert. Declaració Catastral de la parcel·lació o divisió horitzontal La declaració catastral es realitza mitjançant model normalitzat 903-N Assessorament tècnic Jonathan Limones López Serveis Territorials a Tarragona Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Informació complementària al web: Serveis al Col·legiat » Àrea Tècnica » Recursos Documentals » Guia de Treballs Professionals Bibliografia de consulta al COAATT: Urbanismo bioclimático / Ester Higueras, Autor . - Gustavo Gili, 2006 . - 241 p. : il., fot., gràf., map. ; 24 cm. - (Arquitectura y Diseño + Ecología) .ISBN : 978-84-252-2071-5 Urbanismo: buenas prácticas . - Valencia : Asociación Española de Promotores Públicos de Vivienda y el Suelo, AVS, 2006 . - 171 p. : il. col. ; 29 cm. ISSN : V-4909-2006 Més informació: Gabinet tècnic Telèfon: 977 21 27 99 - ext. 3 gabtec@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 1 d’abril 2021 Deixar clar per escrit, des d’un principi, els drets i obligacions que tenen promotor i arquitecte tècnic en la contractació d’una prestació de serveis, no significa que no es vulgui una relació professional basada en la confiança i el principi de bona fe, sinó per evitar problemes futurs. La finalitat de signar un contracte no és altra que evitar qualsevol malentès, confusió o error entre les parts que estableixen una relació contractual de prestació de serveis d’arquitectura tècnica. Des del Col·legi es vol recordar que, abans d’iniciar la direcció d’execució d’obra és recomanable signar un contracte on es determini ben clar: ► Quines són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. ► Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: És a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. ► Les obligacions de les parts: ♦ De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. ♦ Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. ► Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta, paralitzacions, ... (veure article de Gabinet Tècnic sobre Despeses Professionals) ►Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos, com és l'incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. ► Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de l’article Recomendaciones para la dirección de la ejecución de obra de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar més informació específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 17 d’abril 2018 Prendre la decisió de dur a terme l’execució d’una casa, obrir una activitat comercial, rehabilitar una façana, etc., comporta una sèrie d’actuacions que, generalment, són actuacions complexes: quina normativa i quina documentació es necessita per a dur-ho a terme, quins materials i instal·lacions s’han de posar per complir, quin manteniment s’ha de fer,... Aleshores, qui m’ajuda? L’arquitecte tècnic, el tècnic de capçalera en l’edificació i activitats. L’arquitecte tècnic és un expert en l’edificació, en el procés de construcció, en els materials i instal·lacions, i en donar solucions a problemes o patologies. L’arquitecte tècnic ha estudiat especialment per a cada un d’aquests temes i de forma diferenciada a la de l’enginyer tècnic o arquitecte. Com pot ajudar un arquitecte tècnic? - En un edifici ja construït: un edifici sempre necessita un manteniment, i també pot necessitar una reparació o reforma més integral degut al pas del temps. L’arquitecte tècnic és qui avaluarà els danys, determinant l’origen, i establirà les actuacions a fer, sota la seva direcció i supervisió, per tal que tot quedi bé. - Obertura de local comercial: l’arquitecte tècnic assessorarà amb els requeriments legals que afecten a l’activitat a iniciar, normativa, documentació,..., com també les obres que fossin necessàries a fer al local a on es desenvoluparà. - Comprar un habitatge: l’arquitecte tècnic assessorà en quin estat està i si hi ha possibilitats de fer modificacions per adaptar-les a les necessitats pròpies. - En l’execució d’una obra nova: l’arquitecte tècnic és la direcció d’execució de l’obra, treballant conjuntament amb l’arquitecte, coordinant els treballs del constructor i industrials que intervenen, assessorant i controlant terminis i costos, per tal que tot sigui el més fàcil possible per al promotor. - Llogar un habitatge: l’arquitecte tècnic assessorarà amb els requeriments legals des del punt de vista de l’habitatge (si és necessari un informe d’avaluació de l’edifici, certificat d’eficiència energètica, cèdula d’habilitabilitat, ...) - Davant de conflictes sobre vicis de la construcció, comunitats de veïns, valoracions, herències,... L’arquitecte tècnic pot ser un bon mediador per arribar a una bona solució per a tots. Si coneixes a un arquitecte tècnic ja saps com et pot ajudar. Si no en coneixes cap pots demanar els seus serveis a www.obresambgarantia.com o posa’t en contacte amb el Col·legi que et facilitarà arquitectes tècnics qualificats. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 18 de novembre 2019 Avui en dia no sabem fer res sense la tecnologia actualitzada i en bon funcionament. Les noves tecnologies han ajudat a millorar la qualitat de vida de les persones i han facilitat el desenvolupament de l’exercici professional. Però, sovint no es té consciència que l’ús de les tecnologies pot comportar uns riscos per a la salut personal i que aquests es poden prevenir. Un exemple d’aquest ús de la tecnologia, seria l’ús de l’ordinador portàtil. L’ordinador portàtil s’ha convertit en eina indispensable pels treballadors que necessiten desplaçar-se, ja que dona autonomia i facilitat per compaginar el compliment de les obligacions professionals amb les relacions familiars. Ara bé, el seu ús pot comportar riscos addicionals com poden ser: • Postures forçades: per improvisació del lloc. • Fatiga visual: per il·luminació inadequada. • Sobrecàrrega muscular: per haver de desplaçar-se a cada lloc de treball amb l’ordinador portàtil. Per tal d’intentar evitar aquests riscos, l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral ha fet publicacions on es proporciona suggeriments per a la millor utilització dels ordinadors en matèria de seguretat i salut. Les webs són: ► Àmbits d’actuació/Riscos laborals i consells per prevenir-los/Mesures de prevenció per factors de risc/Autònoms” ► “Utilització d’ordinadors portàtils. Quaderns de prevenció treballadors autònoms” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 6 de juliol 2020 El treball del dia a dia ens fa agafar uns hàbits o costums que moltes vegades acabem dient: “com que funciona, no canvio”. Però, hi ha vegades que és necessari parar, reflexionar i analitzar l’exercici professional que realitzem, tant perquè hagi una bona execució d’obra com per fer front a una possible reclamació. I ara és un bon moment. La reflexió i anàlisis de l’exercici professional es pot fer, a títol d’exemple, fent les següents preguntes i respostes: Preguntes Respostes Tinc cartera d’obra executada Quan comença a comptar el termini de la garantia per a reclamar? A partir de la data del Certificat Final d’Obra (CFO) o de l’Acta de Recepció. Quant de temps en soc responsable? Hi han 2 terminis: - Les garanties, termini per aparèixer el dany: . 1 any per danys d’acabats d’obra o estètics. . 3 anys per danys que afectin a la funcionalitat o habitabilitat de l’obra. Patologies que afecten a l’ús normal de l’habitatge. . 10 anys per als danys estructurals a l’obra - La prescripció: termini per exercitar l’acció quan ha sortit el dany --> 2 anys per totes les anteriors. Tinc un email/whashapp que m’informen que hi ha unes patologies a l’obra, dic alguna cosa? No. En el moment que s’ha signat el CFO ja no s’ha de dir res més i davant una informació de l’existència de patologies a l’obra informar a la companyia asseguradora He renunciat a una obra. Em poden reclamar? Qui signa el CFO és el responsable del 100% de l’obra. Els demandants poden reclamar a tothom, després serà amb la prova que s’haurà de demostrar la participació i responsabilitat de cadascú. L’obra que tinc en execució Faig les suficients visites d’obra? Faig un bon control? Generalment es concreten les visites a realitzar. Però és important extremar el control de l’execució material de determinades partides que poden ser susceptibles a què en un futur puguin sorgir patologies i danys majors (per exemple, poder evitar que sorgeixin humitats, fer un control exhaustiu de l’execució de les pendents). Una prova de control de l’obra és escriure al Llibres d’Ordres. Documento les ordres que dono per subsanar errors? Es compleixen? Les ordres que es donin s’han de fer constar en el Llibre d’Ordres o fer actes al respecte. I és necessari: . El Llibre d’Ordres/actes sigui signat per tots els interessats. . Aquestes ordres les sàpiga la persona interessada que les ha d’executar. . Assegurar-se que s’han subsanat els errors amb les ordres donades. I si no s’ha fet, fer-ho constar al Llibre d’Ordres i fer un seguiment fins que se subsanin. . És important fer un bon reportatge fotogràfic de tot del que s’ha fet i dit. Em demanen el CFO i encara falten coses per a fer. El signo? Es pot signar el CFO però cal fer inventari de tot el que resta a fer o desperfectes a subsanar. A tenir en compte, durant l’obra dir/escriure al Llibres d’Ordres/actes i fer fotografies de tot el que es vulgui, i com més s’escrigui millor, però una vegada signat el CFO no s’ha de dir res. Com a professional Soc assalariat, estaré ben cobert? L’empresa té l’obligació de donar-me cobertura i serà qui respondrà davant una reclamació. Però és recomanable està cobert per un mateix o bé està segur d’estar ben cobert per l’assegurança de l’empresa i demanar que aquesta doni cobertura davant una reclamació encara que no sigui assalariat. Podeu consultar l’explicació donada en l’article publicat "Tècnic lliberal vs assalariat", en el document "Arquitecte Tècnic vs exercici assalariat" Soc liberal, tinc suficient amb la cobertura subscrita amb la pòlissa de RC professional? La cobertura de la pòlissa de RC s’ha d’adaptar a l’activitat professional. S’ha de tenir en compte: - Tot treball professional signat, per petit que sigui, per poc risc que tingui, té la seva responsabilitat, d’aquí la importància de tenir cobert tots els tràmits que es realitzin per a un treball professional. - Revisar la cobertura actual i, si és precís, augmentar-la tant per tenir ben coberta la decennal com futurs treballs professionals, per evitar quedar-te sense una cobertura suficient per fer front a possibles indemnitzacions, ja que si no és suficient s’haurà de respondre amb el patrimoni. El Col·legi resta a la vostra disposició per a qualsevol dubte que tingueu respecte a l’exercici de la professió, al correu electrònic secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 24 de maig 2019 El treballs d’urbanització són el conjunt de treballs destinats a la formació de carrers, camins, vies públiques o privades i, en general, totes les obres la finalitat de les quals sigui condicionar el sòl i proveir-lo de les instal·lacions i infraestructures necessàries per utilitzar-les; també s’hi consideren els elements d’ornaments, jardineria, etc. Constitueixen, per tant, l'objecte d’aquest apartat els treballs d’obra nova, reforma o ampliació en urbanització dins la competència de l’aparellador o arquitecte tècnic. 1) Cal que el Tipus d’obra escollit sigui dels codis 71 al 76: 2) En el moment de fer la sol·licitud d’enviament caldrà seleccionar del llistat "Detall de l'obra", el cas que correspongui a l'obra que es vol visar/registrar. Recordeu que, els treballs d’urbanització tenen els següents descomptes aplicats als drets d’intervenció professional: - Obra d'Urbanització: 50 % - Moviment de terres: 90 % - Paviments: 75 % - Voreres: 75 % - Xarxa de sanejament: 65 % - Clavegueram: 75 % - Abastament d'aigua: 90 % 3) Si s'han seguit els passos anteriors correctament, al final, sortirà la tarifa dels drets d’intervenció un cop aplicat el corresponent descompte. Exemple: A un Projecte i Direcció en el que s'ha escollit l'opció "Paviments" li correspondria un 75% de descompte, per tant els drets d'intervenció professional serien de: 121,07 €. Si no s'hagués seleccionat l'opció "Paviments", no s'aplicaria el descompte i, els drets d'intervenció professional serien de: 484,27 €. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 15 de novembre 2022 Al mes de novembre, la majoria de col·legiats/des, sou coneixedors de la situació de la pòlissa de RC professional A/AT/EE per l’any 2023. Per tant, és el moment òptim per tal de revisar la cobertura subscrita en la pòlissa de responsabilitat civil professional, per tenir una cobertura adequada a l’exercici professional desenvolupat, tant durant l’execució de l’obra com la responsabilitat decennal, i fins que hagin prescrit les possibles accions de reclamació. MUSAAT, quan va presentar les novetats per l’any 2023, va alertar que gran part del col·lectiu té subscrita una cobertura baixa respecte als treballs executats i les indemnitzacions tant per danys materials com personals. Des del Col·legi s’ha fet un estudi, i s’ha comprovat que la meitat dels col·legiats/des, que tenen pòlissa amb MUSAAT, tenen una cobertura de 150.000€: Cobertura/sinistre Número col·legiats/des que la tenen subscrita amb MUSAAT 150.000€ 74 187.500€ 13 250.000€ 19 312.500€ 12 400.000€ 20 600.000€ 6 750.000€ 2 Davant d’aquesta situació: ► Es recomana revisar la cobertura de la pòlissa RC professional. ► Tenir en compte, que no hi ha treball “petit” ni “gran”. Tots els treballs tenen la seva responsabilitat, i a vegades per senzill que pugui ser pot donar molts mals de caps. ► Mantenir una cobertura adequada tant durant l’execució de l’obra com la decennal, ja que quan es tramiti un parte de comunicació de danys es tindrà la cobertura del moment de la tramitació, independent de la cobertura subscrita en el moment del visat/registre. ► No jubilar-se ni deixar d’exercir la professió sense tenir coberta la decennal. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) Articles a consultar de la web col·legial: • És temps de renovació: MUSAAT 2023 • Responsabilitat Civil 2020 • Una decisió d’avui pot afectar el demà • Comunicar els treballs professionals ajuda a solucionar problemes T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 17 de maig 2019 La societat actual és dinàmica, complexa i molt diversa. La formen persones de tot tipus que, en molts casos, pateixen problemes que no els permeten tenir una qualitat de vida plena o desenvolupar-se als espais comuns amb normalitat. Un exemple clar és el de les persones invidents i amb discapacitat visual perquè no se’ls ha facilitat, encara en ple segle XXI, un entorn adequat que els faciliti una mobilitat i accessibilitat del tot necessària per a ells. Les administracions, com a gestores dels espais i elements públics, haurien de ser les primeres a garantir la solució a un problema que, sigui per la lentitud del propi sistema o per manca de sensibilitat, no arriba malgrat les demandes dels col·lectius de persones perjudicades. L’ ONCE, Organització Nacional de Cecs Espanyols, celebra el seu 80è aniversari recordant com a missatge principal que és urgent garantir l’accessibilitat universal de la mateixa manera que s’ha d’aconseguir per a tothom una autonomia personal, la normalització laboral o l’atenció educativa en tots els àmbits. L’ ONCE disposa d’un sistema de serveis que insisteix en la rehabilitació, perquè les persones cegues puguin remuntar les dificultats d’aquesta discapacitat i desenvolupar-se, tant en l’àmbit social i laboral com en el personal. Amb tot, la tasca que realitza aquesta organització necessita com a complement indispensable un diàleg per part dels ajuntaments i les administracions superiors que es tradueixi en polítiques d’eliminació de les barreres i de generació de polítiques d’igualtat, dos conceptes que actualment són encara assignatura pendent. Des del COAATT hem conversat amb Sara Gimeno, Directora de l’ONCE a Tarragona (*) per conèixer a fons la realitat existent, les mancances i les necessitats de les persones invidents o amb greus problemes visuals. Llegir l’entrevista a Sara Gimeno publicada al TAG_84 (*) Sara Gimeno, que en el moment de fer l’entrevista era la Delegada de l’ONCE a Tarragona, ha estat nomenada recentment Delegada Territorial de l’ONCE a la comunitat autònoma de La Rioja. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 9 de setembre 2021 Des del mes de gener de 2021 és efectiva la fusió entre HNA i PREMAAT i, des de llavors, HNA-PREMAAT és qui s’encarrega de tots els tràmits que un mutualista pot necessitar: des d’una alta al sistema alternatiu (SPP), a la tramitació d’una prestació (incapacitat temporal, maternitat/paternitat, defunció,...). El Col·legi amb la voluntat de seguir assessorant al col·lectiu, informa sobre uns aclariments que ha posat de rellevància HNA-PREMAAT, sobre cobertures i tramitació de la incapacitat total temporal - baixa per accident o malaltia: ► 3.500 euros, en cas de maternitat per naixement o per adopció legal d'un menor de fins a set anys. ► 600 euros, en cas de paternitat per naixement i 3.500 euros en cas de paternitat per adopció legal d'un menor de fins a set anys. ► 600 euros, en cas de les incapacitats derivades del risc de l'embaràs, quan l'Assegurada hagi de cessar en la seva activitat per ser incompatible amb el seu estat. • Quan tots dos progenitors fossin assegurats l'import conjunt per les prestacions de paternitat i/o maternitat a percebre per tots dos serà de 4.100 euros. • Per a la cobertura de maternitat, paternitat i/o risc de l'embaràs, es fixa un període de carència de 8 mesos. • Així mateix, es fixa un període de carència de 8 mesos per a l'adopció legal de menors de fins a set anys inclusivament. ► Una quantitat diària de 44 euros, en la resta de supòsits que l'assegurat esdevingui impedit per al desenvolupament de totes i cadascuna de les activitats pròpies de la seva professió, per causa de malaltia o d'accident. • Per a la cobertura de malaltia, l'assegurador pagarà a l'assegurat la indemnització diària de 44 euros, a partir del quinzè dia ininterromput d'incapacitat temporal. • Per a la cobertura d'accident, l'assegurador pagarà a l'assegurat la indemnització diària de 44 euros des del mateix dia de l'accident (acreditació mitjançant informe d’urgències). • El pagament d'aquestes indemnitzacions diàries s'extingirà en complir-se 365 dies des de l'ocurrència de la malaltia o de l'accident. IMPORTANT: quant a la indemnització diària de 44 € és totalment necessària la comunicació a HNA-PREMAAT abans de transcorreguts 7 dies del fet causant. El dret a aquesta prestació naixerà des que s'hagi produït el fet que pogués donar lloc a la prestació. No obstant, de rebre's la declaració de sinistre una vegada transcorreguts 7 dies des que s'hagués produït el fet que la motivi, la prestació començarà a pagar-se des de la data en què l'assegurador hagi rebut la comunicació. Més informació a la web d' HNA- PREMAAT o al telèfon 977.213.251 Sra. Luisa González (assessora HNA-PREMAAT Tarragona). T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 12 de gener 2021 Els antics honoraris orientatius ajudaven als tècnics a determinar les seves tarifes i als clients a tenir un criteri solvent amb el què comparar-les. Es disposava d’una eina compensada i eficient a l'hora de poder presentar una proposta d'honoraris. No obstant això, la Llei 2/1974, sobre Col·legis Professionals, en el seu text consolidat de data 7 de juliol de 2012, en el seu article 14 els elimina: "Els Col·legis Professionals i les seves organitzacions col·legials no podran establir barems orientatius ni qualsevol altra orientació, recomanació , directriu, norma o regla sobre honoraris professionals", el que ha impedit i impedeix que els Col·legis puguin prestar aquest servei, sota risc de sanció per part de la Comissió Nacional de Mercat de la Competència. És a partir de llavors quan cal més que mai avaluar quins són els costos en què incorrem per poder tenir una base sobre la qual aplicar un marge i donar a conèixer així un preu mínim pels nostres serveis. Per tal d’avaluar els costos professionals podeu utilitzar una senzilla eina on s'enumeren els costos més habituals d'un professional amb l'ajuda d'una sèrie de taules. Aquesta enumeració no limita altres costos o despeses, i s'ha d'adequar al cas concret de cada professional. Es divideix en dos apartats: 1. Costos professionals: són aquells que haurem de pagar pel simple fet d'oferir els nostres serveis i desenvolupar correctament la nostra feina. Són les quotes d'autònoms o Premaat, impostos, assegurances de responsabilitat civil, lloguers, consumibles, despeses col·legials i inversions (ordinadors, equips de mesura, formació). 2. Cost personal: caldrà decidir quin és el salari anual que esperem percebre pel desenvolupament de la nostra activitat professional i, en el cas que comptem amb col·laboradors per realitzar les adreces de l'Execució Material de les obres, incloure també els imports amb ells pactats. Totes aquestes despeses, tant professionals com de personal, s'han d'estudiar per a cada cas i per a cada any, ja que segur que variaran d'un exercici a un altre i caldrà ajustar-les, definint per a cadascun la despesa anual que suposa. Així obtindrem la quantitat de diners que, com a mínim, necessitem ingressar per desenvolupar el nostre treball. També es poden incorporar les despeses fiscals derivades d’incloure un sou propi a les despeses mensuals i també altres derivats directament de l’activitat. Un cop tenim definides les nostres despeses econòmiques, hauríem de fer servir aquesta quantitat per esbrinar a quin preu cobraríem una hora del nostre treball en funció de la dedicació que estimem. Normalment, si fos jornada completa considerarem 8 hores al dia, 5 dies a la setmana i 11 mesos any descontant un mes de vacances, tot i que s'ha d'ajustar a la situació concreta de cada professional. El cost de cada hora de la nostra feina és un valor molt important, ja que ens servirà de base per a poder obtenir un preu per les intervencions que ens contractin. Amb el càlcul que hem fet, ja sabem que cada hora de la nostra feina ha de sortir, com a mínim, a aquesta quantitat perquè cobreixi les despeses. La segona part en la valoració de la nostra oferta d'honoraris és conèixer quant de temps anem a emprar en realitzar aquest treball. No és una tasca senzilla, tot i disposar d’experiència de conèixer quant ens costa desenvolupar cada treball, però cal fer una estimació considerant tots els temps que anem a emprar. Per exemple, per a la valoració d'una direcció d'obra caldrà tenir en compte el temps que emprarem a estudiar el projecte, en reunions prèvies amb promotors, altres tècnics i contractistes; visites prèvies a l'emplaçament, desenvolupament de documents, temps que emprarem en cada visita, incloent desplaçaments; multiplicat pel nombre de visites que tenim previstes realitzar en funció de la durada estimada de l'obra, temps de treball posterior a cada visita, temps que emprarem en tancaments d'obra, visites posteriors per repassos, etc. Tots aquests temps els sumarem per poder aplicar el preu per hora que tenim de base, el que sumat als costos directes propis de l'obra,¨despeses de desplaçaments, consumibles, visats, etc., obtindrem un import mínim a cobrar que ens permeti complir amb els nostres objectius econòmics. A diferència del que es pugui pensar, aquest import que hem obtingut no és el nostre benefici, sinó el mínim per cobrir despeses, així que ara caldria considerar aplicar un marge de seguretat per preveure que possibles imprevistos, que puguin sorgir en la intervenció, requereixin un increment de dedicació i un marge de benefici, que és el marge comercial de la nostra activitat professional. Des d'un punt de vista més subjectiu, es podrien ajustar els honoraris en funció del tipus de client, el tipus d'obra, els riscos possibles, etc. Després d'haver determinat el valor de la nostra actuació és necessari plasmar-ho en un pressupost. Una oferta que s'enviarà al client per a la seva aprovació, però que no ha de limitar-se únicament a plasmar un preu, sinó també a establir unes condicions sota les quals aquesta intervenció costa el que s'ha valorat. Alguns dels factors que cal definir perfectament en una oferta d'honoraris són els següents: 1. Limitació de temps: Si has calculat uns honoraris per a una durada d'intervenció concreta, has d' ajustar-te a aquest temps, o potser una mica més en funció del risc, però no pot allargar-se de manera descontrolada. Per tant, és aconsellable establir aquest límit temporal, i aplicar un recàrrec per cada mes addicional de treball, que s'ha de correspondre amb el cost que et suposi més el marge que consideris. 2. Definir el treball a realitzar: Cal delimitar perfectament quina és la intervenció ha realitzar i quins són els treballs que queden inclosos, de manera que qualsevol treball addicional haurà de ser facturat a part. És convenient en aquest punt valorar un pressupost/hora per poder objectivar l'import d'aquests treballs addicionals a facturar, o bé indicar que qualsevol treball addicional serà valorat a part, previ a la seva execució. 3. Establir formes de pagament: Cada quan has de facturar? Quins imports? Per quins mitjans de cobrament? Quant de temps s'estableix per rebre el pagament, després d'emetre la factura, perquè no es consideri impagament? Totes aquestes qüestions i alguna més han de quedar plasmades en l'oferta d'honoraris perquè es pugui reclamar qualsevol tipus d'impagament, ja que aquest document serà essencial per a la reclamació. 4. Condicions per abandonar la intervenció: Cal definir-les per quedar protegit en cas que la persona que et contracta incompleixi les condicions pactades, o bé que et suposi un risc inassumible, o que els terminis es demorin, o altres circumstàncies en què pot arribar a ser preferible abandonar que seguir. Recorda que estàs exercint una professió amb riscos tant civils com penals. I sobretot, mai iniciïs una intervenció sense tenir tancades i signades les condicions de la teva feina. Finalment i per a complement una oferta es pot incloure la següent documentació: - Títol/s, especialitats i breu currículum professional, Certificat de Col·legiació o Certificats d'assegurança de responsabilitat civil. Per tal de facilitar l’elaboració de propostes d’honoraris professional podeu utilitzar l’eina en format excel que trobareu a l’espai d’ "Àrea Tècnica" del web apatgn, a l'apartat "Recursos documentals" - "Rehabilitació i Obra nova". ** Aquesta informació s’ha extret del quadern “Estándares para la Dirección de la Ejecución de la Obra” elaborat pel CGATE.** T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 3 d’octubre 2023 Dilluns, dia 2 d'octubre, a la seu col·legial, la Junta de Govern del COAATT va fer un petit acte d'homenatge en reconeixement als col·legiats i col·legiades que no varen poder assistir a la Nit de l'Arquitectura Tècnica 2023, i que, durant aquest any 2023, han celebrat els seus 50 o 25 anys de professió, i donar la benvinguda a la professió als nous col·legiats i col·legiades que han començat a formar part del COAATT durant el 2023. El president del COAATT, Sr. Xavier Llorens, va fer entrega dels guardons commemoratius als 50 i 25 anys de professió de l’arquitectura tècnica; així com l'entrega, de manera simbòlica i com marca la tradició, del casc d'obra del COAATT als nous professionals col·legiats com a benvinguda al Col·legi. COL·LEGIATS/DES HOMENATJATS 50 anys de professió: Jordi Royo Bieto 25 anys de professió: Diego Ramírez Macías Benvinguda professional i col·legiació: Patricia Arroyo Montesinos T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 9 de juliol 2020 El Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) ha elaborat el Catàleg d’ Actuacions Professionals de l’ Arquitectura Tècnica, amb les observacions aportades per part dels Col·legis professionals. Es tracta d’un document pràctic de consulta que pretén oferir de manera clara i concisa una visió general de les diferents intervencions professionals que poden dur a terme els professionals de l’Arquitectura Tècnica, sense perjudici que per a determinades actuacions sigui precís analitzar les particularitats de cada cas concret. Aquest document estarà subjecte a una actualització periòdica en funció de les aportacions que es rebin per part dels Col·legis i del propi CGATE. Catàleg d’ Actuacions Professionals de l’ Arquitectura Tècnica T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 14 de març 2024 Els professionals de l'arquitectura tècnica tenen competència per a redactar un projecte de rehabilitació d’una façana en mal Per determinar la qüestió plantejada s’ha d’analitzar la Llei 12/1986, d’1 d’abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i enginyers tècnics i la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació. A l’article primer de la Llei 12/1986 el legislador estableix de forma clara que els arquitectes tècnics “tendrán la plenitud de facultades y atribuciones en el ejercicio de su profesión dentro del ámbito de su respectiva especialidad técnica”. A l’article 2, apartat 2n, en relació a l’apartat 1r, paràgraf a) de la mateixa Llei, es reconeix la competència dels arquitectes tècnics per elaborar projectes en relació a tota classe d’obres i construccions que, segons la legislació, no precisin de projecte arquitectònic o a les d’intervencions parcials en edificis construïts que no alterin la seva configuració arquitectònica, entre d’altres. Per la seva banda, la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE), desenvolupa les competències professionals de tots els titulats tècnics en relació a les edificacions, entenent com a tals les regulades a l’article 2.2: Obres d'edificació de nova construcció, excepte aquelles construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin, de manera eventual o permanent, caràcter residencial ni públic i es desenvolupin en una sola planta. Totes les intervencions sobre els edificis existents, sempre que n'alterin la configuració arquitectònica, entenent per tals les que tinguin caràcter d'intervenció total o les parcials que produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria, o el conjunt del sistema estructural, o tinguin com a objecte canviar els usos característics de l'edifici. Obres que tinguin el caràcter d’intervenció total en edificacions catalogades o que disposen d’algun tipus de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic i aquelles altres de caràcter parcial que afecten els elements o parts objecte de protecció. Per la seva part, l’article 10.2.a) de la LOE determina quina titulació ha de tenir el projectista de les edificacions anteriors, extrem que vindrà determinat pels usos a què es destinen les edificacions o actuacions constructives i, en aquest sentit, l’Art. 10.2, en relació amb l’Art. 2.1.c), estableix que quan es tracti d’obres que no estiguin expressament relacionades en els apartats 2.a) i 2.b), és d’aplicació la lliure concurrència entre els professionals. En quan a la formació específica dels arquitectes tècnics conforme els seus plans d’estudis, l’Ordre ECI/3588/2007, de 27 de desembre, per la qual s’estableixen els requisits per la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a l’exercici de la professió d’arquitecte tècnic, al seu Annex estableix les competències que adquireixen, detallant les següents: Dirigir la ejecución material de las obras de edificación, de sus instalaciones y elementos, llevando a cabo el control cualitativo y cuantitativo de lo construido mediante el establecimiento y gestión de los planes de control de materiales, sistemas y ejecución de obra, elaborando los correspondientes registros para su incorporación al Libro del Edificio. Llevar el control económico de la obra elaborando las certificaciones y la liquidación de la obra ejecutada. Redactar estudios y planes de seguridad y salud laboral y coordinar la actividad de las empresas en materia de seguridad y salud laboral en obras de construcción, tanto en fase de proyecto como de ejecución. Llevar a cabo actividades técnicas de cálculo, mediciones, valoraciones, tasaciones y estudios de viabilidad económica; realizar peritaciones, inspecciones, análisis de patología y otros análogos y redactar los informes, dictámenes y documentos técnicos correspondientes; efectuar levantamientos de planos en solares y edificios. Elaborar los proyectos técnicos y desempeñar la dirección de obras de edificación en el ámbito de su habilitación legal. Gestionar las nuevas tecnologías edificatorias y participar en los procesos de gestión de la calidad en la edificación; realizar análisis, evaluaciones y certificaciones de eficiencia energética, así como estudios de sostenibilidad en los edificios. Dirigir y gestionar el uso, conservación y mantenimiento de los edificios, redactando los documentos técnicos necesarios. Elaborar estudios del ciclo de vida útil de los materiales, sistemas constructivos y edificios. Gestionar el tratamiento de los residuos de demolición y de la construcción. Asesorar técnicamente en los procesos de fabricación de materiales y elementos utilizados en la construcción de edificios. Gestionar el proceso inmobiliario en su conjunto. Ostentar la representación técnica de las empresas constructoras en las obras de edificación”. A la vista de lo exposat, s’ha d’analitzar si els arquitectes tècnics tenen competència per projectar les obres de rehabilitació de la façana en mal estat. Per a això, cal valorar si aquestes tenen la consideració d’edificació segons l’article 2.2 de la LOE. No es tracta d’una obra de nova construcció. La rehabilitació projectada no pot considerar-se com una intervenció total ni tampoc parcial que alteri essencialment la composició general exterior, la volumetria, el conjunt del sistema estructural o que canviï els usos característics de l’edifici. Les esmentades obres tampoc tenen el caràcter d’intervenció total en una edificació catalogada o que tingui algun tipus de protecció historicoartístic o que afectin els elements o parts objecte de protecció. Com s’ha indicat anteriorment, segons l’art. 2.2.b) de la LOE, en relació amb els articles 10 i 12 del mateix text legal, els arquitectes tècnics tenen competència plena per redactar i dirigir per ells mateixos les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que no alterin la configuració arquitectònica dels edificis, és a dir, que no tinguin caràcter d’intervenció total o les parcials que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, volumetria o el conjunt del sistema estructural o tinguin per objecte canviar els usos característics de la totalitat de l’edifici i també les que no suposin una intervenció total en edificacions catalogades o protegides o que afectin elements concrets objecte de protecció. Així, la sentència del TSJ d’Andalusia de 24 de maig de 2023 reconeix la competència dels arquitectes tècnics per a subscriure un projecte de reparació que afecta a una construcció catalogada, indicant: “En definitiva se trata de actuaciones puntuales y no sustanciales que si bien podría reconducirse a la dicción literal de la norma precitada (aquellas otras de carácter parcial que afecten a los elementos o partes objeto de protección), no se adecúan a una interpretación teleológica y sistemática de la LOE conforme al principio de libre acceso con idoneidad, ...”. Per tant, en aquests tipus d’obres ha d’imperar el criteri de la plena concurrència dels diferents professionals titulats recollit tant a la legislació com per la jurisprudència, estant els aparelladors i els arquitectes tècnics plenament habilitats per poder intervenir amb plena igualtat i amb total concurrència amb tots aquells altres tècnics que gaudeixin de les mateixes o similars competències per aquesta classe de treballs. El Preàmbul de la Llei 12/1986, de 1 d’abril ja establia el següent criteri: “sentándose como cuerpo de doctrina jurisprudencial el criterio de que las atribuciones profesionales de los arquitectos técnicos serán plenas en el ámbito de la especialidad respectiva, sin otra limitación cualitativa que la que se derive de su formación y los conocimientos de la técnica de su titulación y sin que, por tanto, puedan válidamente imponérseles limitaciones cuantitativas o establecerse situaciones de dependencia en su ejercicio profesional respecto de otros Técnicos universitarios.” També una reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, que exclou i rebutja de forma clara i contundent tot intent de monopoli a favor d’una determinada classe professional, defensant i proclamant la lliure concurrència dels diferents professionals d’acord amb la naturalesa de les obres i a la vista de les competències professionals de cada un. En aquest sentit, la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 13 de desembre de 2021 estableix: “La doctrina ha rechazado el privilegio competencial a favor de una profesión técnica predeterminada, manteniendo la necesidad de dejar abierta a todo título facultativo oficial que supone un nivel de conocimientos técnicos que se correspondan con la clase y categoría de los proyectos que suscriba su poseedor. Debe primar el principio de libertad de acceso con idoneidad sobre el de exclusividad y monopolio competencial”. També la Unió Europea defensa la plena competència i concurrència en matèria de lliure prestació de serveis (arts. 26 i 49 a 62 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea) i, en particular, a les Directives 2005/36, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals i 2006/123, de 12 de desembre, de serveis del mercat interior, principis que han estat recollits per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i als informes dels diferents organismes internacionals. Conclusions: L’ordenament jurídic reconeix competència professional als arquitectes tècnics per projectar i dirigir actuacions que no es tractin d’una obra de nova construcció, que no produeixin una variació essencial de la configuració general exterior, la volumetria, el conjunt del sistema estructural o els usos de l’immoble o que no suposin una intervenció total en una edificació catalogada o que tingui algun tipus de protecció historicoartístic o que afectin els elements o parts objecte de protecció. Segons la informació facilitada, les obres de rehabilitació de la façana posterior i de la cornisa de la principal no entrarien en cap dels supòsits pels quals es requereix un projecte redactat per arquitecte, estan plenament facultat un arquitecte tècnic per a la seva redacció T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 28 de juliol 2022 Els arquitectes tècnics sou coneixedors que per l’exercici professional, independentment si s’exerceix com a liberal o com assalariat, és necessària la col·legiació, i que d’aquest exercici professional se’n pot derivar una responsabilitat civil o penal professional que cal donar-ne cobertura amb la subscripció d’una pòlissa de RC professional. Darrerament, hem estat coneixedors que alguns arquitectes tècnics que exerceixen la professió en despatxos professionals no compleixen les citades premisses, i això pot comportar molts problemes legals, com el cas que hem conegut recentment, en què un tècnic implicat en un sinistre, que va desenvolupar el treball professional sense estar col·legiat, a part de les conseqüències legals del sinistre posant en perill el seu propi patrimoni personal, en matèria de col·legiació va intervenir el Departament de Justícia sancionant-lo amb inhabilitació professional per haver exercit sense estar col·legiat. Per aquest motiu, recordem, per a què no sorgeixin problemes legals futurs ni pels arquitectes tècnics ni pel despatx professional, que: ► La col·legiació és necessària per exercir la professió d’arquitecte tècnic: ♦ En tot tipus de treball professional on el tècnic té competència per exercir. ♦ Independentment si s’exerceix com a liberal o com assalariat. ► Cal subscriure una pòlissa de RC professional (tècnic i despatx): ♦ El propi tècnic: • RC professional A/AT/EE. • Pòlissa per obra. ♦ El despatx professional: donant cobertura a l’exercici professional de l’arquitecte tècnic que treballa pel despatx. • Pòlissa RC societat professional. • Pòlissa societats multidisciplinars. • Pòlissa de gabinets tècnics. Tenint present l’arquitecte tècnic, que ha de mantenir la cobertura de la responsabilitat decennal una vegada no hagi vinculació amb el despatx professional en qüestió. Davant qualsevol qüestió en l’exercici professional, pregunteu al Col·legi, que vetlla perquè el present, passat i futur del vostre exercici professional pugui estar cobert de la millor manera. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 19 de juliol 2017 La competència professional de l’aparellador, l'arquitecte tècnic i enginyers d'edificació, en l’àmbit dels treballs d’edificació és en ocasions font de controvèrsia. En el cas dels treballs relacionats amb la seguretat i salut, la direcció d’obres o el control de qualitat en l’àmbit de l’edificació, la capacitat professional és gairebé exclusiva i derivada de la LOE, el CTE o el RD 1627/1997 i posteriors modificacions. En canvi en el cas de la redacció de projectes d’obra nova o rehabilitació aquesta indefinició és especialment palesa. La pròpia indefinició de la LOE, en altres aspectes molt concloent, afavoreix sovint les interpretacions en matèria de capacitat professional.. Per tal de recordar les especificacions que la LOE indica en aquest sentit, a continuació s’exposen els treballs d’edificació relacionats amb l’ús de l’edifici i el professional (arquitecte, enginyer o aparellador) que els pot realitzar. TREBALLS D’EDIFICACIÓ Obra Nova L’aparellador podrà redactar projectes i realitzar direccions de forma individual, com director d’obra, d’aquelles obres que NO tinguin els USOS següents: Grup A: administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent i cultural. Grup B: aeronàutic; agropecuari; de l’energia; de la hidràulica; miner; de telecomunicacions; de transport terrestre, marítim, fluvial i aeri; forestal; industrial; naval; d’enginyeria de sanejament i higiene, i accessori a obres d’enginyeria i la seva explotació. En el cas d’obres del grup A, també si es tracta de legalitzacions, ÉS IMPRESCINDIBLE que un aparellador realitzi la direcció o la legalització, de l’execució de les obres i el control de qualitat. Té competències per redactar els projectes amb usos inclosos en el grup C, que són edificacions amb un ús NO expressament inclòs en els grups A o B, com ara: Comercial, de magatzem, de nau magatzem, de nau sense ús predeterminat, altres de terciaris (fires, congressos, etc.), d’hosteleria (bars, restaurants), d’aparcaments (soterrats i/o en alçada), esportiu i de lleure, funerari (cementiris, tanatoris) i altres edificis (porxos, trasters, sala de calderes, etc...). Així mateix, els aparelladors poden projectar i també dirigir obres de nova construcció d’escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica, sense caràcter residencial ni públic i d’una sola planta, que no afectin la seguretat de les persones (aquestes obres queden fora de l’àmbit d’aplicació de la LOE i els arquitectes tècnics hi tenen competència sobre la base de la Llei 12/1986, d’atribucions. Obra d’ampliació, de modificació, de reforma i/o de rehabilitació Els aparelladors poden projectar i dirigir aquelles obres d’intervencions parcials en edificis construïts que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural, ni tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici. Aquesta definició és del CTE i no afecta el repartiment de competències, d’acord amb la LOE. Els projectes que NO estan regulats per la LOE i per als quals també l’aparellador té competències, d’acord amb la Llei d’atribucions, són els següents: Urbanitzacions, jardineria, instal·lacions esportives (sense edifici), activitats recreatives i càmpings, sitges, dipòsits, bases, aparcament en superfície, pèrgoles, tendals, murs de contenció, talussos, tanques... Pel que fa a la direcció d’execució d’obres (direcció compartida amb un altre tècnic), l’aparellador, pot realitzar la direcció de l’execució de qualsevol tipus d’obra independentment de l’ús de l’edifici (grups A, B o C). Més informació: Gabinet tècnic Telèfon: 977 21 27 99 - ext. 3 gabtec@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 13 d’abril 2023 Oberta la convocatòria d'ajuts per adaptar els habitatges de les persones majors de 65 anys. L’ajut és d’un màxim de 4.000 euros per pis i està destinat a afavorir la mobilitat i l’autonomia de les persones grans dins del seu domicili. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya, del Departament de Territori, ha obert avui la convocatòria per subvencionar les obres d’arranjament de l’interior dels habitatges que facilitin i afavoreixin la mobilitat i l’autonomia de les persones grans. Els treballs inclouen els que es facin per assolir les condicions mínimes d’habitabilitat; per adequar a la normativa vigent les instal·lacions d’aigua, gas, calefacció, electricitat i sanejament; i les que siguin per millorar l’accessibilitat, especialment en cuines i banys. La dotació pressupostària d’aquesta convocatòria és d’1,6 milions d’euros i la previsió és que pugui afavorir 500 llars en les quals viu alguna persona gran. Les sol·licituds es poden presentar des d’aquest divendres, 14 d’abril, i fins al 30 de juny de 2023. Les bases reguladores per accedir a aquesta convocatòria estableixen que hi tenen dret les persones que formin part d’una unitat de convivència que inclogui entre els seus membres alguna persona de 65 anys o més, i que tingui manca autonomia o mobilitat, o tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33%. Cal que l’habitatge a reformar sigui el domicili habitual i permanent de la persona beneficiària i que es trobi a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona i a Terres de l’Ebre. Com és habitual, la convocatòria no inclou la demarcació de Barcelona, ja que la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona tenen línies d’ajuts molt similars per al mateix col·lectiu de persones. La persona sol·licitant ha de ser la propietària, usufructuària o llogatera de l’habitatge i no pot tenir, ni ella ni cap dels altres membres de la unitat de convivència, cap altre habitatge en propietat a Catalunya. A més, cal complir els requisits econòmics marcats per la convocatòria de no superar 2 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), d’acord amb les taules que es publiquen en la convocatòria. Mitjançant aquesta subvenció es pot pagar el 100% del cost de les obres, amb una quantia màxima de 4.000 euros per habitatge. El pressupost dels treballs no pot superar els 8.000 euros. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 24 de març 2023 Gairebé el 30% de l'energia consumida a Espanya es destina als edificis d’habitatges. I on va tota aquesta inversió? Un edifici perd aproximadament un 25% de la calor o el fred per les façanes, un 18% per les finestres, un 7% pel terra, un 30% per la coberta, i el 20% restant es perd en ventilar. I encara més important, com són els nostres habitatges?. Les característiques d'eficiència energètica del parc d'edificis també són molt dolentes. Més d'un 50% dels edificis s'han construït entre el 1950 i el 1981, quan no hi havia cap regulació tècnica. Aproximadament 28 milions d'habitatges no disposen d'aïllament a les façanes, la coberta o les mitgeres. Uns 9,8 milions encara no disposen de finestres amb doble vidre, i més de 10 milions d'habitatges utilitzen calderes poc eficients, o no en tenen. I tot això, en diners, com es tradueix?. El consum mitjà d'un d'aquests habitatges és de 3.370 kWh/any, cosa que suposaria aproximadament 950 €/any. Com es pot apreciar, el potencial de millora dels habitatges és molt important. Especialment significatiu als edificis construïts abans del 1980, on es poden aconseguir retallades d' entre un 50% i un 75% actuant sobre els tancaments i les instal·lacions. És evident que val la pena millorar l'eficiència energètica del nostre edifici, però: és rendible? Recuperaré aquesta inversió? Per què ens limitem a pintar la façana i no fem una millora més profunda?. Tinguem present que una obra dirigida a millorar l'eficiència energètica del nostre edifici redueix la demanda energètica de l'edifici, en redueix el consum energètic, augmenta el confort tèrmic i acústic, resol problemes d'humitats i corrents d'aire, i sí, evidentment revalora l'edifici al mercat immobiliari, augmentant-ne el valor. Què fer? Les opcions són tres: 1. Reduir les pèrdues d’energia. 2. Millorar l'eficiència de les instal•lacions de calefacció refrigeració i aigua calenta sanitària. 3. Implantar sistemes de producció d’energia, per exemple, plaques solars fotovoltaiques. Com hem vist al principi, si l'edifici es va construir entre el 1950 i el 1980, el potencial de millora és substancial. Per on començar? L' ordre de les actuacions a realitzar, especialment si la comunitat no pot fer front a inversions elevades, és l 'indicat anteriorment. 1r Aïllar adequadament façanes, patis i cobertes, i substituir finestres i balconeres. Aconseguirem reduir les pèrdues de calor o fred al mínim i així no llençarem per la finestra els nostres diners. 2n Hauríem de substituir els equips de calefacció, refrigeració i aigua calenta, per altres d'alt rendiment: bombes de calor, aerotèrmica o similars. Així produirem amb el mínim d'energia i hi haurà molta menys demanda en no llençar-la. 3r Podem generar una part de l’energia que consumim. Per això necessitem espai a la coberta i una bona orientació. Necessitem abans avaluar la nostra demanda, saber quanta podem produir. Ens val la pena? Cal no oblidar que són equips que requereixen un manteniment anual. L'arquitecte tècnic que ens haurà assessorat fins ara també ens ajudarà en aquesta qüestió. El problema ve quan les comunitats o els veïns segueixen insistint que només cal pintar la façana o fer petites reparacions (com ara reparar la cornisa que es desprèn en tres balcons de la cinquena planta), és el que decideix més del 60% de les comunitats. Arreglar el bany o la cuina, canviar el terra o fer més gran el saló, ens sembla imprescindible, però conservar la façana o la coberta és llençar els diners. Muntar la bastida per pintar i reparar “aquell balcó de la cinquena planta” és car, sovint molt més car que les obres a realitzar. Aprofiteu per aïllar aquesta façana per l'exterior, evitant costos addicionals i mals de cap. I el mateix es pot dir de cobertes que cal reparar. Les ajudes a la rehabilitació podrien cobrir com a mínim un 40% de la despesa. A més, podem incloure altres actuacions: instal·lar un ascensor, reparar l'estructura, les obres de la coberta que ningú no vol fer, etc. Recordeu que qualsevol ajuda ja està supeditada a millorar l'eficiència energètica dels edificis. Els edificis de més de 45 anys han de passar la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) / Informe d'avaluació dels edificis (IEE), han de tenir un Certificat d'Eficiència (CEE) i han de disposar del Llibre de l'Edifici Existent. Tots tres documents estan dissenyats per avaluar l'estat de l'edifici i les millores potencials. La redacció del Llibre de l'Edifici Existent està subvencionada actualment per les administracions. És el punt de partida per saber quins problemes tenim i quines mancances hi ha. Què està bé, què podem fer i quan, i el més important quant costarà i com podem pagar-ho. Necessitem un punt de vista general, imparcial i expert. Pot ser el mateix arquitecte tècnic que redacti el Llibre de l'Edifici, o pot ser un altre. El que no hem de fer en cap cas és afrontar unes obres o un pla d'actuació pel nostre compte. Cada edifici té característiques pròpies, un manteniment característic. El punt de partida mai no és el mateix i cal avaluar el potencial de les millores i si ens permetran arribar a obtenir les ajudes. Un arquitecte tècnic farà un estudi previ que inclourà una inspecció general, una avaluació de potencials millores i un estudi previ de viabilitat tècnica i econòmica. En aquest punt tindrem sobre la taula tota la informació imprescindible per prendre una decisió. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 8 de juny 2023 La confiança que el promotor diposita a l’arquitecte tècnic tant en l’execució de l’obra com en tramitar les gestions necessàries per al bon desenvolupament del treball professional, comporta assumir responsabilitats per part del tècnic que han d’estar cobertes. Des del Col·legi en diversos articles* s'ha recomanat cobrir aquestes responsabilitats, contractant una pòlissa de RC professional A/AT/IE amb una bona cobertura adequada a l’obra en qüestió tant per l’execució, com per la responsabilitat decennal de l’obra, com també per les gestions administratives, d’assessorament, econòmiques, etc, que es realitzin. Tanmateix, la confiança del promotor també es diposita al fet que tota la informació que l’arquitecte tècnic obtingui de l’obra per la bona execució estigui protegida, i actualment amb l’era digital és important estar protegit dels ciberatacs. Davant la realitat que els ciberatacs es poden produir en qualsevol moment i comportant greus perjudicis per qui ho pateix, és important que, tot i que la pòlissa de RC professional A/AT/IE inclogui una cobertura bàsica de ciberiscos, la cobertura de ciberiscos sigui una cobertura a tenir en compte en la contractació de qualsevol pòlissa de RC professional i estudiar la possibilitat augmentar-la i adaptar-la a la situació actual. Més informació sobre la cobertura de ciberiscos. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) *Altres articles publicats a la web col·legial: Més treball, més responsabilitats L’arquitecte tècnic dona confiança en el procés constructiu Les subvencions ben cobertes T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 13 de novembre 2020 Darrerament es reitera la importància de parar, reflexionar i analitzar de com s’exerceix la professió i quina cobertura de la pòlissa de RC professional es té subscrita. Aquesta reiteració ve promoguda perquè, per exemple, el 80% dels assegurats a MUSAAT té subscrita una cobertura de 250.000 € o inferior (150.000 €-187.500 €), i davant la indemnització d’un sinistre superior a aquestes quantitats, serà el propi assegurat qui haurà de respondre. Davant aquesta situació, és necessari estudiar l’activitat vinculada al risc i tenir una cobertura ajustada a aquest risc que s’assumeix, tenint en compte que: • No hi ha treball “petit” ni “gran”. Tots els treballs tenen la seva responsabilitat i, a vegades, per senzill que pugui ser pot donar molts mals de caps. • Actualment, l’arquitecte tècnic assumeix la responsabilitat de l’exercici professional propi de l’arquitectura tècnica, però també assumeix treballs que van més enllà de l’activitat professional, com són les gestions administratives, d’assessorament, econòmiques, etc, que poden derivar del treball en qüestió i que s’assumeixen per facilitar la feina al promotor, i per les quals també es pot ser reclamat. Per tant, es recomana: ► Revisar la cobertura de la pòlissa RC professional ► Mantenir una cobertura adequada tant durant l’execució de l’obra com la decennal, ja que quan es tramiti un parte de comunicació de danys es tindrà la cobertura del moment de la tramitació, independent de la cobertura subscrita en el moment del visat/registre. ► No jubilar-se ni deixar d’exercir la professió sense tenir coberta la decennal. ► Visar/registrar el treball professional amb el codi que correspongui ► Visar/registrar les gestions a realitzar del treball en qüestió amb el codi que correspongui ► Comunicar tots els treballs a la companyia asseguradora: Recordeu que ITE’s, cèdules d’habitabilitat i certificats energètics poden comportar responsabilitats professionals i patrimonials. Cada vegada és més freqüent assumir responsabilitats que van més enllà de les professionals, i que per senzilles que puguin ser poden donar molts mals de caps. Per això, s’ha de ser conscient de subscriure una bona cobertura que cobreixi tota la responsabilitat tant durant l’execució de l’obra com la decennal, per evitar problemes que poden complicar la vida tant professional com personal. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|