Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 10 de novembre 2021 Aquest mes de novembre és el moment de revisar la pòlissa de responsabilitat civil professional per l’any 2022. Per tant, des del Col·legi es reitera que és el moment de parar, reflexionar i analitzar si cal augmentar garantia, tancar l’exercici professional amb les oportunes previsions vers el futur, etc. Davant aquesta reflexió, el Col·legi rep qüestions per tal de minimitzar el cost econòmic de la pòlissa, entre altres, com aquestes: “voldria baixar la suma assegurada perquè faig pocs treballs professionals i/o són “petits”; “vull donar de baixa la pòlissa perquè no exerceixo la professió i amb la decennal no tindré problemes”; “sóc assalariat, funcionari, cap d’obra i no necessito tenir pòlissa de RC professional”, etc. Són qüestions que cal analitzar detingudament abans de prendre un decisió en ferm, ja que pot tenir importants conseqüències en un futur, tant personals com professionals, podent comprometre fins i tot el nostre patrimoni personal i familiar. Per aquest motiu s’ha de tenir present: - En l’exercici professional no hi ha treball “petit” ni “gran”. Tots els treballs tenen la seva responsabilitat, tant durant l’execució com en la decennal i, per senzill que pugui ser, pot arribar a complicar tant la vida professional com personal. - La pòlissa de responsabilitat civil professional s’ha de tenir subscrita i amb una cobertura adequada a l’exercici professional, tant durant l’execució de l’obra com durant els períodes de garantia i fins que hagin prescrit les possibles accions de reclamació, per evitar quedar-se sense una cobertura suficient per a fer front a possibles indemnitzacions, que actualment cada vegada va en augment, tant per danys materials com personals (la indemnització de sentències sobre accidents laborals ha arribat a ser d’1.000.000€) - La responsabilitat durant l’execució és important, però no ho és menys la responsabilitat decennal, ja que la LOE estableix la responsabilitat d’1 any per acabats, 3 anys per a defectes relacionats amb l’habitabilitat i 10 anys per a vicis estructurals que comprometin l’estabilitat i la resistència de l’edifici. A més, des de que apareix el vici o el defecte constructiu, el promotor i el propietari tenen 2 anys per efectuar la reclamació. Per altra banda, no podem oblidar que a Catalunya la responsabilitat per incompliment contractual prescriu als 10 anys. Per tant, és important mantenir subscrita una bona cobertura durant tot aquest període posterior a l’acabament de les obres, ja que quan es tramita un parte de comunicació de danys la cobertura per al sinistre en qüestió serà la que es tingui subscrita en el moment de dita tramitació, tant si és més elevada o més reduïda que la subscrita en el moment del visat/registre. - La responsabilitat civil professional es transmet als hereus. Així doncs, és important tenir subscrita una pòlissa de responsabilitat civil professional que pugui donar cobertura als hereus davant les possibles reclamacions que puguin rebre. - Per a exercir la professió d’arquitectura tècnica, independentment de la forma que es realitzi (liberal, assalariat o funcionari) i de quin agent del procés d’edificació sigui (director d’obra, director d’execució de l’obra, cap d’obra,...) es precisa tenir subscrita una pòlissa de responsabilitat civil professional d’arquitecte tècnic que doni cobertura a l’exercici professional (execució i decennal) i complir amb el condicionant de la pòlissa corresponent. La importància d’estar perfectament assegurat és l’exposició constant en cas de sinistre a l’obra. Per exemple, la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Segovia, del 6 de març de 2018, (consultar) en la qual s’absol al coordinador de seguretat “[...] al afirmar entre otras cosas que no tiene obligación de permanencia en la obra sin que se le pueda atribuir responsabilidad por la adopción de medidas individuales.[...] no es posible atribuir al coordinador de seguridad responsabilidad penal por el hecho de que no compruebe que cada uno de los trabajadores adoptan las medidas individuales en cada uno de los momentos, pues eso implicaría la obligación de que su presencia fuera constante en la obra [...]”. En canvi, sí condemna al cap d’obra, del qual “[...] afirma que debió asegurarse de que se cumplían las medidas individuales de protección como a los administradores de la constructora, de los que afirma por una parte, que no facilitaron los medios de protección necesarios y por otro que no vigilaron que se diese cumplimiento al plan de seguridad y se utilizasen los medios de protección adecuados [...]” Més informació sobre els temes tractats podeu consultar els articles publicat a la web col·legial: - Sobre l’exercici professional: Tècnic assalariat: estàs ben cobert? També aplicable per als funcionaris. - Sobre el cap d’obra: La responsabilitat del cap d’obra El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat. Demaneu informació al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113), i es farà un estudi personalitzat, termini màxim el 26 de novembre de 2021. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 15 d’abril 2024 Per motius aliens a la nostra voluntat, DEMÀ, dimarts 16 d’abril de 2024, de 08:00 a 15:30 hores, ens veiem obligats a tancar tant la seu col·legial com el pàrquing per manca de subministrament elèctric, amb motiu del tall de llum programat per la companyia elèctrica Endesa Distribución. La companyia elèctrica ens ha informat que, per a incrementar la qualitat del servei elèctric està previst que, dimarts 16 d’abril de 2024, realitzarà uns treballs de manteniment i millora en la xarxa de distribució. Per aquest motiu, es veuran obligats a interrompre temporalment el subministrament del servei elèctric a la zona compresa pels números 2, 4, 6 i 8 de la Rambla President Francesc Macià, de Tarragona. L’ atenció als col·legiats/des i al públic en general es realitzarà telefònicament, trucant al 977.212.799, i per correu electrònic, en l’horari habitual. Pel que fa al servei de Registre/Visat, es podrà enviar la documentació via la plataforma de serveis telemàtics i els visats/registres es realitzaran el dimecres, dia 17 d'abril de 2024. El web de Formació (per a poder apuntar-se als cursos) i el Directori Col·legial tornaran a estar operatius quan es recuperi la plena normalitat. Disculpeu les molèsties que, per motius aliens a la nostra voluntat, us puguem ocasionar. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 15 de novembre 2022 Al mes de novembre, la majoria de col·legiats/des, sou coneixedors de la situació de la pòlissa de RC professional A/AT/EE per l’any 2023. Per tant, és el moment òptim per tal de revisar la cobertura subscrita en la pòlissa de responsabilitat civil professional, per tenir una cobertura adequada a l’exercici professional desenvolupat, tant durant l’execució de l’obra com la responsabilitat decennal, i fins que hagin prescrit les possibles accions de reclamació. MUSAAT, quan va presentar les novetats per l’any 2023, va alertar que gran part del col·lectiu té subscrita una cobertura baixa respecte als treballs executats i les indemnitzacions tant per danys materials com personals. Des del Col·legi s’ha fet un estudi, i s’ha comprovat que la meitat dels col·legiats/des, que tenen pòlissa amb MUSAAT, tenen una cobertura de 150.000€: Cobertura/sinistre Número col·legiats/des que la tenen subscrita amb MUSAAT 150.000€ 74 187.500€ 13 250.000€ 19 312.500€ 12 400.000€ 20 600.000€ 6 750.000€ 2 Davant d’aquesta situació: ► Es recomana revisar la cobertura de la pòlissa RC professional. ► Tenir en compte, que no hi ha treball “petit” ni “gran”. Tots els treballs tenen la seva responsabilitat, i a vegades per senzill que pugui ser pot donar molts mals de caps. ► Mantenir una cobertura adequada tant durant l’execució de l’obra com la decennal, ja que quan es tramiti un parte de comunicació de danys es tindrà la cobertura del moment de la tramitació, independent de la cobertura subscrita en el moment del visat/registre. ► No jubilar-se ni deixar d’exercir la professió sense tenir coberta la decennal. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) Articles a consultar de la web col·legial: • És temps de renovació: MUSAAT 2023 • Responsabilitat Civil 2020 • Una decisió d’avui pot afectar el demà • Comunicar els treballs professionals ajuda a solucionar problemes T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 10 de maig 2022 L’exercici professional de l’arquitectura tècnica no es basa solament en l’execució d’obra, sinó que és molt més ampli, com en l’emissió d’informes, cèdules d’habitabilitat, ITE, certificacions energètiques, taxacions (tant per a empreses taxadores com per a particulars), peritacions, etc. Saps que existeixen diferents pòlisses per tipus de feina? ► RC professional per obra: contractar una pòlissa de RC professional específica per l’obra a executar. ► RC professional de taxadors, pèrits i informes: contractar una pòlissa de RC professional per donar cobertura a tot treball professional que no sigui obra. ► RC professional general: la més habitual que subscriuen la majoria de col·legiats/des. Cal assegurar-se que la pòlissa contractada doni cobertura als treballs professionals que es realitzin, i revisar el capital assegurat en el cas de MUSAAT i altres companyies asseguradores, que hem detectat amb cobertures baixes. Com sempre, estem a la teva disposició per a qualsevol dubte sobre la teva responsabilitat civil a les obres o altres treballs professionals que realitzis. El Col·legi vetlla perquè exerceixis la professió amb la tranquil·litat que una pòlissa de RC professional cobreix la responsabilitat que es deriva del teu exercici professional. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 10 de juny 2021 L’ exercici professional de l’arquitecte tècnic dona molts tombs, però tots els treballs que s’executin tenen la seva responsabilitat. Per això és important, davant la possibilitat de realitzar un treball professional excepcional, poder estudiar la situació per si és viable dur-ho a terme, tant a nivell econòmic i prestació de serveis com de Responsabilitat Civil Professional amb una suficient cobertura. És a dir: - Valorar a nivell econòmic i prestació de serveis amb el client i valorar la viabilitat: establir un contracte de prestació de serveis (article "Signar un contracte ajuda a evitar malentesos") - Valorar la responsabilitat civil professional: tant de l’obra viva (durant l’execució) com de l’obra acabada (la responsabilitat decennal) per analitzar la pòlissa de RC Professional subscrita, que davant una situació excepcional podria haver diverses opcions, entre les quals, i pot ser la més viable i raonable en diverses casuístiques (poca cobertura en la pòlissa actual, voler repercutir despeses, propera la jubilació,...), subscriure una Pòlissa per Obra concreta (article "PEM a executar i cobertura de la pòlissa RC professional. És correcte?") Per no perdre una oportunitat de realitzar un treball professional excepcional, el Col·legi us pot ajudar a estudiar i valorar quina podria ser la pòlissa de RC Professional que us pugui donar tranquil·litat davant un contratemps i que ajudi a pal·liar els perjudicis ocasionats. Actualment, MUSAAT amb el SEGURO DE RC PROFESIONAL PARA UNA INTERVENCIÓN CONCRETA pot ser una opció interessant i decisiva per dur a terme aquest treball excepcional. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 9 de desembre 2021 Demà, 10 de desembre de 2021, és el termini màxim donat per MUSAAT per revisar la pòlissa de responsabilitat civil professional per l’any 2022, si cal augmentar garantia, tancar l’exercici professional amb les oportunes previsions vers el futur o revisar la prima a abonar (que pot variar respecte l’any anterior). És important pensar en el futur referent a la professió. Es basa en què s’ha de parar, reflexionar i analitzar qualsevol decisió en ferm que es vulgui prendre, ja que pot tenir importants conseqüències en un futur, tant personals com professionals, podent comprometre fins i tot el patrimoni personal i familiar (es pot consultar article Una decisió d’avui pot afectar el demà). Respecte a MUSAAT, també informar, del repte que tenen de Paper 0, de signar la renovació de la pòlissa per signatura digital. Per a fer-ho cal registrar-se a la pàgina web de MUSAAT i descarregar l’app de signatura de MUSAAT o el pdf de la pòlissa, signar-ho amb la signatura personal i enviar-ho per correu electrònic. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat, com també en la signatura electrònica de la pòlissa, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 27 d’abril 2018 La utilització d’una càmera termogàfica per conèixer les propietats tèrmiques d’un edifici i poder fer informes d’avaluació de l’estat de l’edifici és cada vegada més usual. Davant d’aquest fet, s’ha comprat una càmera termogràfica model FLIR E6 wifi, que es posarà a disposició dels col·legiats, a lloguer, a partir de la segona quinzena de juny. Tots el col·legiats que vulguin llogar aquest material, caldrà que prèviament facin un curs de formació per conèixer la forma d’utilització i les característiques i avantatges de l’aparell. La primera edició del curs es portarà a terme per videoconferència el proper 12 de juny, i la inscripció la podreu fer a través de la nostra web. La primera edició del curs serà gratuïta i només hi tindran accés els col·legiats del COAATT. Amb aquesta acció s’inicia un treball per a la millora del material de lloguer i del coneixement de la seva utilització. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 17 de desembre 2018 La renovació del parc hoteler és del tot indispensable si es vol fidelitzar el turisme que va actualment a la Costa Daurada i aconseguir-ne de nou. Tots els hotels tenen habitacions, piscines i serveis diversos, però millorar les instal·lacions i dotar-les d’una major excel·lència beneficia el propi establiment i també el sector globalment. Si parlem del municipi de Salou, una de les destinacions turístiques més conegudes internacionalment, cal citar l’exemple de l’ Hotel Olympus Palace que, ara fa quatre anys, va començar a apostar per la renovació dels seus serveis. Es va començar renovant les habitacions d’una planta, després van seguir les d’altres plantes, s’hi han anat sumant diferents intervencions com les d’insonorització i, aquests últims mesos, s’ha construït una piscina transparent a l’àtic d’aquest hotel amb capacitat per a 600 persones i cinc plantes d’alçada. No és una piscina qualsevol. La de l’Olympus Palace és parcialment de vidre, transparent, elegant, connectada amb el mar que es veu al fons i mimètica amb el cel que es guaita mentre un s’hi banya. Ha estat una aposta gran i arriscada per les característiques de l’espai i l’adequació que ha calgut fer-hi. Finalment, mitjançant la labor realitzada per l’ arquitecta tècnica Roser Gavaldà, directora d’execució de l’obra, la piscina és una realitat i converteix aquest establiment hoteler en un espai diferenciat de la resta. Per conèixer amb més detall el projecte i la seva execució, hem conversat amb Roser Gavaldà, arquitecta tècnica, i també amb Dimitri Van Den Berghe, director de l’Olympus Palace. Podeu llegir l’entrevista sencera publicada a la revista TAG_83 [AQUÍ] T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 1 d’abril 2020 El passat dilluns, dia 23 de març de 2020, com ja us vàrem informar, el conjunt de col·legis tècnics catalans, vàrem demanar a través d’una carta dirigida al govern espanyol la paralització d’obres i l’aturada de tota l’activitat del sector, així i com sol·licitar mesures econòmiques per pal·liar les pèrdues del sector, donada la impossibilitat de garantir les mesures de prevenció i seguretat contra el COVID-19. Diumenge, dia 29 de març de 2020, el govern espanyol va aprovar el Real Decreto-ley 10/2020, seguint amb l’aplicació de noves mesures per aprofundir en el control de la propagació del COVID-19, a través del qual, l’activitat de la construcció tant en obra pública com en obra privada queda paralitzada a partir del dia 31 de març de 2020 i fins el proper dia 9 d’abril de 2020, o data posterior que en el seu moment es dictamini per les autoritats, ja que no consta inclosa en l’annex del Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, ni en les activitats descrites en l’art. 1.2 del citat text. Des del Consell de Col·legis d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Catalunya han elaborat aquest vídeo, sobre la situació d'emergència provocada pel COVID-19, on es vol mostrar que a les obres de construcció, resulta pràcticament inviable l’aplicació de les mesures de protecció contra el COVID-19 i demana a les autoritats que ajudin econòmicament les empreses, liberals i autònoms perquè puguem afrontar adequadament aquesta lluita, que és de tots. Si no visualitzeu el vídeo correctament feu clic [AQUÍ] Ara hem de parar per vèncer la pandemia. Demà continuarem construint el nostre país. EL COAATT ALS MITJANS: - 01/04/2020: Entrevista al president del COAATT, Sr. Adolf Quetcuti Carceller, a TAC 12 Televisió del Camp de Tarragona [Veure entrevista] T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 8 de febrer 2022 Ja està oberta la plataforma d’inscripcions per a tots els assistents a CONTART 2022 (*), la IX Convenció Internacional de l' Edificació, que es celebrarà a Toledo els dies 12 i 13 de maig de 2022. La rehabilitació d’edificis amb criteris d’eficiència energètica, salubritat i sostenibilitat serà l’eix central d’aquesta propera edició de CONTART 2022, que es desenvoluparà en 7 àrees temàtiques, i que porta el lema “Compromesos amb la rehabilitació”. Els preus d’inscripció són els següents: El COAATT disposa d'un codi de descompte exclusiu per a col·legiats/des COAATT que s’ha d’utilitzar en fer la inscripció. Hi ha dos codis descompte: un per a inscripcions fins al 18 de març (preu final 150€) i un altre per a inscripcions a partir del 19 de març (preu final 210€). Pots obtenir els codis aquí. Accés a la plataforma d’inscripcions CONTART 2022 També pots consultar l’oferta hotelera disponible per a assistir a CONTART 2022. (*) La Junta de Govern del Col·legi ha acordat habilitar una partida econòmica per a subvencionar les inscripcions de col·legiats i col·legiades del COAATT que vulguin assistir a la Convenció Internacional de l’Arquitectura Tècnica - CONTART 2022. Informa't al Dept. de Secretaria. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 8 d’octubre 2020 Parlar del canvi climàtic s’associa amb l’efecte hivernacle, provocant l’augment de la temperatura global, augment del nivell del mar, etc. i del treball conjunt en el tema de la sostenibilitat: reciclatge, contaminació, ecosistema, ... Des del punt de vista de la construcció, és construir edificis i ciutats sostenibles que respectin l’entorn, amb estalvi de recursos i estalvi energètic, garantint la satisfacció de les necessitats actuals. Però, el que no es té en compte és que aquest canvi climàtic també té efectes en les persones, i en concret en els treballadors de sectors tant diversos com pot ser la construcció, agricultura, transports,..., amb l’aparició de nous riscos laborals o l’augment d’intensitat i gravetat dels ja existents. L’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral en l’espai web Canvi climàtic i riscos laborals dona una sèrie d’eines i webs de consulta per tal que empresaris, treballadors, agents socials (per exemple, serveis de prevenció, delegats de prevenció, etc.), i persones en general, entenguin la importància que té i com pot afectar el canvi climàtic en la seguretat i salut dels treballadors. És a dir: - L’ augment de la temperatura global pot comportar, per exemple: • Estrès tèrmic i cops de calor • Increment de contaminants en l’ambient comportant augment d’al·lèrgies, asma, etc. • Augment de temperatura juntament amb la humitat pot comportar la proliferació d’insectes i transmissió de noves malalties,... - Els fenòmens climatològics extrems: • La freqüència i la intensitat de tempestes, inundacions i pluges continuades poden fer augmentar: ► La presència de fongs en els edificis i construccions. ► Accidents per caigudes per la presència d’aigua al terreny o despreniments de terrenys. ► Esfondrament d’edificis per l’increment important de la concentració ambiental de pols. • Vents forts i/o mantinguts en el temps: ► Poden generar inestabilitat en infraestructures ja construïdes o en execució. • Augment de la radiació ultraviolada, per la disminució de nuvolositat: ►Una llarga exposició a la radiació solar pot incrementar la possibilitat de patir problemes en la pell. Aleshores, és important prendre consciència de les conseqüències del canvi climàtic, però no solament pels efectes en la naturalesa, sinó també en les persones i, en concret, en els treballadors. Tant empresaris com treballadors han de ser conscients que el clima pot afectar en la seguretat i salut, i han de treballar per adaptar l’activitat preventiva de l’empresa al canvi climàtic. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 4 d’abril 2018 La pregunta més freqüent que apareix als qüestionaris sobre discapacitats i deficiències que pateixen algunes persones, és: degut a les limitacions que patiu, heu hagut de fer o penseu en fer un canvi d’habitatge o lloc de residència?. Per a la gent gran, i moltes altres persones amb limitacions concretes, la capacitat funcional i la salut adquireixen una major importància per a determinar la seva òptima qualitat de vida. El benestar “ambiental” o amb l’entorn vital de la persona, està estretament relacionat amb la satisfacció que es té de la llar i el nivell d’integració o connexió amb l’entorn de residència. Per altra banda, les limitacions funcionals estan associades amb la necessitat d’una major assistència personal. Tot i que cada vegada més, moltes persones grans, o no tan grans però amb certes limitacions, poden viure soles, aquest col·lectiu ha de fer front a una creixent dependència personal, empitjorament de la seva salut i, fins i tot, aïllament social com a conseqüència d’un inadequat habitatge. Tinguem en compte que les barreres del entorn (habitatge), tant internes com externes, no es fan evidents fins el moment en que un resident pateix limitacions. Es tracta de quelcom seriós entre un sector nombrós de la societat, ja que entre la població que manifesta necessitats més grans d’adaptació del seu habitatge, hi ha aquella que té problemes i limitacions funcionals, ja siguin de mobilitat o sensorials. Amb l’agreujant que existeix una estreta vinculació entre aquestes limitacions funcionals i les caigudes i altres tipus d’accidents a la llar. Davant les limitacions i/o factors que generen discapacitat a les persones a la seva llar, ens hem de preguntar... De quina forma és possible poder intervenir per tal d’evitar-los o corregir-los?. L’adaptació funcional de l’habitatge és un dels principals mitjans per evitar aquest sentiment que es genera i al mateix temps facilitar la permanència de la persona a la seva pròpia llar. A l’hora de prendre una decisió en el sentit de poder gaudir d’una llar més adaptada, hi ha dos aspectes que s’han de tenir en compte: • No hi ha un ampli mercat d’habitatges adaptats o que es puguin considerar amb un grau elevat de possibilitats per a la seva adaptabilitat. • Existeixen habitatges més susceptibles de poder ser adaptats que d’altres, ja que estan subjectes a unes limitacions no tan sols arquitectòniques o constructives, sinó també funcionals i econòmiques. Aquest fet, restringeix la seva capacitat de ser transformat d’acord a unes necessitats concretes. La casuística de problemes funcionals i de barreres a l’entorn de l’habitatge és molt àmplia. Els espais més problemàtics on aquests aspectes s’accentuen són a l’accés de l’habitatge i la cambra higiènica. Però no s’ha d’oblidar la importància que també tenen altres aspectes generals dins la llar, com són els espais d’interacció, il·luminació, portes i finestres, terres, mobiliari, tecnologia, etc. Rehabilitar l’habitatge requereix unes adaptacions funcionals amb solucions centrades en l’usuari i les persones de servei d’assistència. Es necessita personalitzar els espais respectant, tant la intimitat de les persones com determinat nivell de llibertat i autonomia. Per això l’habitatge ha de donar resposta en la major mesura que sigui possible a les nostres necessitats, però sense convertir la seva transformació o adaptació — quan es necessiti— en una intervenció mancada de funcionalitat. L’objectiu principal de l’adaptació d’un habitatge és reduir les demandes que presenta l’entorn físic interior i l’entorn exterior immediat de l’habitatge per tal de facilitar la realització de les tasques quotidianes i promoure les habilitats del seus residents, perquè puguin gaudir d’una vida independent amb comoditat i seguretat. En termes pràctics, això ho podríem traduir en - adaptar l’espai físic de la llar en relació amb necessitats individuals basades en un judici professional sobre les capacitats funcionals de la persona i les seves restriccions d’autonomia. Per tant, sense obviar l’equipament especial d’ajudes tècniques que pugui necessitar la persona, les solucions per a l’adaptabilitat funcional de la llar no han de ser universals, no han de respondre al concepte o idea d’Accessibilitat Universal, sinó a les necessitats específiques d’una persona concreta. Únicament les intervencions de “supressió de barreres”, que afecten a elements comuns de l’edifici, han d’estar subjectes a criteris generals d’accessibilitat. CREAR LLARS ACCESSIBLES. CONSIDERACIONS GENERALS En el disseny de l‘interior d’un habitatge és molt important tenir en consideració els criteris d’accessibilitat. Però també és fonamental respectar la decisió de les persones que hi han de viure perquè decideixin, dins les diferents possibilitats, el que els resulta més còmode i segur. Aspectes de la llar on s’han respectar els criteris i paràmetres d’accessibilitat: 1. ESPAIS: Perquè la persona pugui interactuar en el seu entorn i no tingui impediments per al seu desplaçament, transferències i abast als elements de la llar. 2. IL·LUMINACIÓ: Ha de ser bona i similar a tot l’habitatge, de manera que els llums s’han de situar en llocs on no produeixin enlluernaments i els mecanismes per al seu accionament a la alçada i distància determinada siguin de fàcil abast. 3. PORTES: Amplada mínima de 80 cm, manetes accionades amb mecanisme tipus palanca. Obertura a l’exterior o corredisses a cambra higiènica. 4. TERRES: Durs i no lliscants. Evitar catifes amb les que es pot ensopegar. 5. APARELLS: Termòstats, intèrfons, telèfons i d’altres comandaments, s’han de poder manipular fàcilment i ha de tenir números suficientment grans i un bon contrast. Cal que estiguin situats en llocs accessibles. Recordeu que, des del portal del COAATT, www.obresambgarantia.com, us podem ajudar. Us enviarem fins a 3 pressupostos de tècnics especialistes en el treball que necessiteu fer sense cap compromís. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 8 de maig 2018 El principi de bona fe sempre hi és present en l’inici de qualsevol tipus de relació contractual (laboral, prestació de serveis,...). Però això no impedeix que, des d’un principi, es deixin clars i per escrit els drets i les obligacions que tenen les dues parts signants del contracte. Si aquest criteri es traspassa a la relació contractual de la prestació de serveis de l’arquitectura tècnica, abans d’iniciar qualsevol tipus de servei és necessari signar un contracte on es determini ben clar el següent: - Qui són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. - Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: és a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. - Les obligacions de les parts: . De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. . Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. - Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta. - Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos: incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. - Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar informació més específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 8 de juny 2023 La confiança que el promotor diposita a l’arquitecte tècnic tant en l’execució de l’obra com en tramitar les gestions necessàries per al bon desenvolupament del treball professional, comporta assumir responsabilitats per part del tècnic que han d’estar cobertes. Des del Col·legi en diversos articles* s'ha recomanat cobrir aquestes responsabilitats, contractant una pòlissa de RC professional A/AT/IE amb una bona cobertura adequada a l’obra en qüestió tant per l’execució, com per la responsabilitat decennal de l’obra, com també per les gestions administratives, d’assessorament, econòmiques, etc, que es realitzin. Tanmateix, la confiança del promotor també es diposita al fet que tota la informació que l’arquitecte tècnic obtingui de l’obra per la bona execució estigui protegida, i actualment amb l’era digital és important estar protegit dels ciberatacs. Davant la realitat que els ciberatacs es poden produir en qualsevol moment i comportant greus perjudicis per qui ho pateix, és important que, tot i que la pòlissa de RC professional A/AT/IE inclogui una cobertura bàsica de ciberiscos, la cobertura de ciberiscos sigui una cobertura a tenir en compte en la contractació de qualsevol pòlissa de RC professional i estudiar la possibilitat augmentar-la i adaptar-la a la situació actual. Més informació sobre la cobertura de ciberiscos. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) *Altres articles publicats a la web col·legial: Més treball, més responsabilitats L’arquitecte tècnic dona confiança en el procés constructiu Les subvencions ben cobertes T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 24 d’octubre 2023 Fins a finals de 2023 i fruit del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançats pels Fons Next Generation UE, hi ha ajudes a la millora de l'eficiència energètica de tots els tipus i per a tots els àmbits: per a edificis, per a pisos, per a habitatges unifamiliars, per als municipis de repte demogràfic, etc. Les subvencions es gestionen des de cada comunitat autònoma i paral·lelament alguns ajuntaments han creat, en col·laboració amb la comunitat, les seves oficines de rehabilitació. Hi ha subvencions a l'àmbit residencial, PIMES i indústria, establiments turístics, implantació d'energies renovables, etc., però qui pot demanar una subvenció d'eficiència energètica?. El beneficiari de les subvencions serà qualsevol persona, física o jurídica, que vulgui fer o hagi realitzat, obres de millora de l'eficiència energètica i que entri dins dels criteris de cada subvenció. El sol·licitant és en canvi, la majoria de vegades, un tècnic especialitzat en representació del promotor de les obres. Si un immoble té diversos propietaris, qualsevol pot demanar la subvenció. La resta li haurà d'atorgar una autorització. Si la sol•licita un llogater també ha de tenir autorització del propietari. És fàcil sol·licitar-les? Hi ha molts tipus de subvencions, unes molt més fàcils de tramitar que d'altres. Normalment, la dificultat sol ser directament proporcional a la quantia. Per exemple, una subvenció a la millora energètica que aporten unes plaques fotovoltaiques o unes finestres noves, en un habitatge unifamiliar, és molt més fàcil de tramitar que una subvenció per rehabilitar un edifici. Si el mateix beneficiari vol fer el tràmit de sol·licitud ha de tenir en compte que per a un particular que no estigui familiaritzat és complicat, i ha de tenir en compte que alguns punts, per exemple, la declaració responsable, només la pot tramitar un tècnic. El que és recomanable, en qualsevol cas, és deixar-se ajudar per un professional especialitzat en la matèria, o un tècnic competent. Donat l'alt grau de conceptes tècnics que s'hi manegen, recomanem contractar els serveis d'un tècnic especialitzat que realitzi alhora el treball tècnic i el treball administratiu, per optimitzar al màxim tots els aspectes de la subvenció. Les subvencions d'eficiència energètica es componen de dues parts: una part tècnica i una part administrativa. La part tècnica l'ha de fer un tècnic competent. Si es tracta d'obres d'edificació, l'haurà de fer un arquitecte tècnic o arquitecte. La part administrativa la pot fer qualsevol, no està regulada. En el cas de comunitats de propietaris, les administracions de finques poden sol·licitar la subvenció, ajudades o no pel tècnic. El nostre consell és que el propietari s'informi sobre la subvenció que vulgui sol•licitar. Sobretot, dels seus requisits i dels documents que ha d'aportar. Com més s'informi el propietari, més fàcil és optimitzar bé tots els recursos. Hem de tenir en compte, per exemple, que de vegades hi ha ajudes addicionals per vulnerabilitat econòmica o altres condicionants extra que ens poden donar una quantia superior. Es basen en dades personals de la propietat, i que si no es comuniquen correctament es poden perdre. Aspectes que ens condicionaran Les subvencions d'eficiència energètica tenen un termini limitat per sol·licitar-les, normalment uns quants mesos. A més, van per ordre de presentació. Com més aviat es presentin més possibilitats tindrem que ens la donin. A més, cal tenir en compte que fer els projectes porta un temps. Sol·licitar pressupostos a empreses també pot alentir força el procés, sobretot en aquests temps. Per això, començar a pensar en la subvenció quan fa temps que s'ha obert el termini ja pot ser molt tard. Depenent del tipus de subvenció, la manera d'afrontar-les és diferent. A les subvencions menys complicades, per exemple, substitució de finestres, que no requereixen projecte, podem esperar a contactar amb algú que les tramiti i alhora sol·licitar pressupostos a empreses. És un tràmit menys complex, per tant, en uns dies el podrem fer. Les subvencions que requereixin projecte, especialment les d'edificis, és convenient preveure-les amb temps. El que és recomanable és fer un estudi energètic primer, fins i tot abans que surti la subvenció. Així es pot enfocar quines són les actuacions que hi poden entrar, en quins trams podem entrar, quants diners ens pot donar, de quin pressupost disposem, etc. Millor encara, per assegurar la subvenció, és realitzar el projecte abans que es publiqui la mateixa, per tenir cert marge de maniobra per modificar alguna cosa una vegada es publiquin les bases exactes. En projectes de més importància, que no siguin exclusivament d'eficiència energètica, com ara rehabilitacions integrals, sens dubte és necessari tenir el projecte ja realitzat per poder sol•licitar pressupostos amb antelació. Hem de tenir en compte que la realització d'aquests projectes pot portar setmanes o mesos, i sol•licitar tres pressupostos en base a aquest projecte el mateix. Si esperem, podem perdre l'oportunitat de sol·licitar-la. Inconvenients principals • Les despeses que comporten, directament associades a la subvenció: els certificats energètics, les memòries justificatives, la tramitació, etc. • Les despeses no associades directament a la subvenció, sinó a l'obra. Una obra sempre comporta una sèrie de tràmits o treballs que cal tenir en compte, demanem o no una subvenció. Per exemple, el projecte, l'adreça d'obra, la sol·licitud de llicència a l'ajuntament i el pagament de taxes. • L'obra ha de ser realitzada amb molta pulcritud. I no ens referim només a l'execució en si de l'obra, sinó a la tramitació administrativa que ha de fer l'empresa constructora. Per exemple, l'empresa ha de fer un pressupost desglossat d'acord amb les partides del projecte, ha de fer factures de tot plegat, ha de fer un pla de gestió de residus, gestionar correctament tots els residus, lliurar fitxes i certificats de tots els materials i especialment dels d'aïllament, etc. És a dir, l'empresa que faci l'obra ha de ser molt seriosa i estar conscienciada amb la subvenció. Per descomptat, l'obra l'ha de fer una empresa constructora o diverses que ens puguin facturar, ja que cal justificar el pagament d'aquestes factures. No la pot fer el nostre cunyat els caps de setmana. • L'obra cal fer-la en uns terminis determinats. La subvenció exigeix fer l'obra en uns terminis, encara que això no sol ser el principal problema. La qüestió és que el millor és esperar a realitzar l'obra a que ens atorguin la subvenció, per estar segurs que ens la donen i, si no, tenir marge per poder demanar-la una altra vegada. Per això, si tenim molta pressa a fer l'obra això ens pot endarrerir. D'altra banda, a les subvencions sol ser necessari indicar en l'anualitat o anualitats en què farem l'obra, i això no és tan fàcil perquè moltes vegades estem a mercè de l'empresa constructora en aquest aspecte. Aquesta dada es pot modificar sobre la marxa, però ens pot comportar algun problema. • Totes les gestions administratives han de ser molt coherents per complir tots els requisits de la subvenció. Per exemple, si ens demanen que l'habitatge ha de ser un domicili habitual, no podem estar empadronats en un altre habitatge. Si per a l'ajuda addicional ens demanen que la unitat familiar tingui menys de X ingressos, tampoc podem estar empadronats amb una altra persona que guanyi més d'aquesta quantitat. Si demanarem una subvenció per canviar vuit finestres, no pot ser que a l'ajuntament hàgim declarat que en canviem només dues. És a dir, cal anar amb compte amb aquesta picaresca que de vegades apliquem instintivament i sense malícia, però que ens pot fer perdre la subvenció. • La sol·licitud de la subvenció, encara que n'encarreguem la tramitació a un professional, comporta una dedicació de temps important, tant per al promotor, per a l'administració de finques com per a l'empresa constructora. Per exemple, el promotor ha de signar una gran quantitat de documents i declaracions responsables; en alguns casos ha de recopilar certificats d'empadronament i autoritzacions de tots els copropietaris. Si heu de justificar els vostres ingressos, per exemple, per sol•licitar un ajut addicional per vulnerabilitat econòmica, la documentació a presentar es duplica. Als edificis d'habitatges, cal recopilar les dades i la signatura de tots els veïns, amb tot el que això implica en una comunitat gran. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 24 d’abril 2018 L’arquitecte tècnic per dur a terme el seu treball professional ha de realitzar una sèrie de documentació la qual ha de complir amb la normativa establerta per a cada actuació, són obligacions documentals. A més tenim el visat/registre de la documentació per part del COAAT Tarragona, molts cops obligatori, i que és una garantia necessària per a la propietat i la societat que el que s’executarà ha estat realitzat per un tècnic competent, ja que acredita: - La identitat del tècnic, demostrant la seva col·legiació i habilitació per exercir el treball professional corresponent. - Que el tècnic disposa d’una assegurança de responsabilitat civil professional per a l’exercici de la professió. - Revisió formal i de contingut de les feines realitzades. - Assessorament i suport tècnic i jurídic del Col·legi respecte al treball professional. - Defensa davant de qualsevol problema que pugui sorgir. - Entre altres com, suport i seguiment en el cas de renúncies de tècnics, seguretat i salut, telèfon d’emergències en les dificultats,... Per tant, davant el dubte que es pugui tenir sobre el treball tècnic presentat contacteu amb el Col·legi que pot ajudar. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 28 de novembre 2018 Tenir un fill o una filla marca tant la vida laboral com la vida professional de tota persona, indistintament tant per l’home com per la dona. Aleshores, les qüestions més habituals dels col·legiats/des són: què faig amb les obres en execució si agafo el permís de paternitat/maternitat (assalariats) / interrupció de l'exercici professional per tenir un fill/a (lliberals); o he de deixar de treballar per risc de l’embaràs?. Davant aquestes situacions hi ha dues vies: 1. Renunciar a l’obra, si interessa deixar l’obra i desvincular-se totalment. 2. Que un altre col·legiat assumeixi l’obra durant el període d’interrupció de l’exercici professional per tenir un fill o una filla. Si decidim escollir la segona opció es tindran en compte les següents recomanacions: - El tècnic que serà pare o mare ha de comunicar per escrit a tots els agents (promotor, constructor, altres tècnics), i aquests signar-ho com a rebut, que: a) Durant un període de temps el tècnic no estarà present a l’obra per a la seva execució (si es sap determinar dates sinó deixar-ho en obert), i fer constar el motiu. b) El nou tècnic que assumeix l’obra durant aquest període és "xxxxx" (nom de l'arquitecte tècnic que assumirà l'obra). El presenta i l’informa de la situació de l’obra. c) Durant aquest període d’interrupció de l’exercici professional, no es pot tenir cap tipus de vinculació amb l’obra (ni personar-se, ni signar cap document, etc.) - El nou tècnic hauria de visar/registrar una col·laboració tècnica, per tal de comunicar a la companyia asseguradora el treball a realitzar, per si hi ha algun accident laboral o dany material durant la seva intervenció i tenir cobert el seu exercici professional. - Finalitzat el citat període, el col·legiat es reincorporarà a l’obra, havent parlat amb el col·legiat que l’ha substituït per tal que l’informi de la situació actual de l’obra. En el supòsit, que no es determinés la data de reincorporació en l’escrit de comunicació, s’hauria de comunicar amb uns dies d’antelació la seva reincorporació a tots el agents, i parlar amb el tècnic que l’ha substituït per tal que l’informi de la situació actual de l’obra. Aquest procediment també és d’aplicació quan un tècnic té una incapacitat transitòria per malaltia (per exemple: es trenca una cama). Més informació a: secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 13 de gener 2022 Actualment és molt habitual trobar-se en una obra que dos agents de la construcció siguin la mateixa persona. És a dir, és el mateix tècnic qui exerceix d’ Arquitecte, director de l’obra, i d’ Arquitecte Tècnic, director d’execució de l’obra. Aquesta dualitat en la titulació en un mateix treball professional no és incompatible, però davant d’un sinistre les dues responsabilitats recauen en la mateixa persona, i, per tant, cal tenir contractada una pòlissa de responsabilitat civil professional per arquitecte tècnic i una altra per arquitecte. La contractació d’aquestes dues pòlisses, a vegades, la prima és el condicionant determinant per davant de conceptes tan importants com: la delimitació temporal, claims made, riscos exclosos, assistència jurídica, responsabilitat patrimonial, fiances, inhabilitació professional, etc. Per aquest motiu, el Col·legi pot informar-vos de la possibilitat de subscriure una pòlissa de RC professional que englobi les dues titulacions, essent una pòlissa que té en compte, tant la prima com els conceptes abans citats, i permet tenir unes bones condicions que donen cobertura tant a la responsabilitat civil professional derivada de l’activitat professional d’arquitecte tècnic com la d’arquitecte. Per a més informació, tant per aquesta pòlissa com per la resta de treballs professionals que preciseu assegurar, poseu-vos en contacte amb el Col·legi a: assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext.113) i us informarem al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 24 de novembre 2020 Tarragona s’ha quedat sense POUM. Aquesta és, en un titular, la noticia dels últims dies que genera precaució i preocupació. La decisió del Tribunal Suprem de paralitzar el Pla d’Ordenació Urbana atura també projectes importants de la ciutat, com el de la Budallera, el PP Culubret o el PMU34, però atura també de certa manera tota la ciutat a nivell urbanístic i de construcció. El nostre sector veu amb inquietud com les perspectives de creixement queden frenades, posant fre a una activitat necessària per al desenvolupament de la ciutat de Tarragona. L’anul·lació del POUM del 2013 ens retorna a un POUM de 1995, un document que a hores d’ara queda desfasat i que no s’adapta a les actuals lleis urbanístiques d’àmbit general. Fins quan quedarà paralitzat el POUM? Què farà l’ajuntament? Quines alternatives es generaran per evitar que tot quedi aturat? Fins a quin punt en surt perjudicada la ciutat per aquesta paralització?. Com a president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació, he volgut fer aquestes i altres preguntes a experts en la matèria, en l’àmbit de l’urbanisme i el marc legal que abasta un Pla d’Ordenació Urbana. Aquests dies aniré descobrint-vos les seves opinions. Avui us comparteixo la meva conversa amb Alfred Ventosa, advocat urbanista. Per què s’anul·la el POUM? Per la manca d’un informe es pot tirar enrere la feina de 14 anys, ja aprovada per la Generalitat? El POUM de Tarragona s’anul·la arran del recurs presentat per la “Companyia Logística de Hidrocarburos CLH, S.A.” contra l’acord d’aprovació definitiva del POUM, per la manca de l’informe que, amb caràcter preceptiu, els Tribunals han entès que havia d’haver emès l’Administració de l’Estat, per disposició dels articles 4 i 5 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs. Tot i que al meu entendre és discutible jurídicament l’obligatorietat d’aquest informe, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya primer, i el Tribunal Suprem en segona instància, dicten la nul·litat de la totalitat del POUM de Tarragona perquè manca un informe que afecta únicament a un petit sector urbanístic, concretament al sector PMU 40 CLH. Aquesta sentència contradiu anteriors sentències del propi Tribunal Suprem, (Sentència de 13 de maig de 2020, Recurs 6731/2018), en la que es produïa un canvi de doctrina respecte a la nul·litat dels Plans urbanístics, obrint la porta a declarar la nul·litat parcial en aquella zona o sector que tingui un grau d’individualització que no afecti a la resta del territori. I aquest, segons el meu parer, hauria d’haver estat el criteri adoptat en aquest cas pel Tribunal Suprem, ja que la manca del famós informe que ha estat causa de la nul·litat total, només afecta a un petit sector urbanístic (Dipòsits de CLH al costat del riu Francolí) i sense incidència a la resta del municipi. Què implica per una ciutat suspendre/anul·lar un POUM que ha tardat en desenvolupar-se més de 14 anys i que estava aprovat? Les llicències en tràmit quedaran paralitzades? Les noves amb quin criteri es concediran? Aquesta sentència té unes conseqüències molt greus per Tarragona. Cal entendre que per un municipi el POUM és l’eina que mou, impulsa i defineix totes les polítiques municipals, per tant és el principal instrument de convivència, creixement i desenvolupament del municipi. El POUM defineix el tipus de ciutat present i futura, determina el grau de creixement i l’equilibri necessari, ordena i preveu les activitats econòmiques a desenvolupar, en definitiva fixa els models de benestar i progrés de la ciutat a través de l’ordenació i la planificació. La nul·litat del POUM comporta aturar el present i el futur de la nostra ciutat en la mesura que ho deixa tot en els llimbs. Atura qualsevol projecte o inversió pel risc que comporta el no tenir la seguretat en la seva execució. Foragita als emprenedors i limita la capacitat creativa. En definitiva, suposa un empobriment en tots els ordres que aquesta ciutat no es pot permetre. Una de les conseqüències negatives d’aquesta sentència és la incertesa respecte a les llicències concedides a l’empara d’un planejament que ha estat declarat nul i quines llicències d’obres podran ser objecte de petició. Caldrà veure quines decisions es prenen amb caràcter transitori que possibiliti minimitzar els seus efectes negatius. Ara Tarragona es desenvoluparà i s’articularà amb un Pla que es va iniciar al 1995, com han canviat els criteris de ciutat en més de 25 anys a les ciutats modernes i del nostre entorn? No sabem amb quin Pla urbanístic es desenvoluparà Tarragona. El que si és cert és que el model econòmic, social i d’organització està canviant a gran velocitat. El que l’any 1995 era una novetat, avui ja no és ni clàssic, simplement ha quedat obsolet i inservible. Per tant caldrà redactar un nou POUM tenint en compte que les noves tecnologies i les aspiracions cíviques exigeixen noves formes d’organització i mobilitat, i per tant noves necessitats que demanen unes altres relacions socials i de convivència. Caldrà ser més respectuosos amb l’entorn i amb la utilització dels recursos naturals, i per tant caldrà generar un model urbanístic que s’adeqüi a aquests nous paràmetres. Amb el POUM de 1995 i la seva revisió posterior, es marcava un sostre de creixement que situava la ciutat de Tarragona en un màxim d’entre 150.000-180.000 habitants. Tenint en compte que els darrers anys la població s’ha estancat ens els 130.000-132.000, caldrà replantejar-se aquesta previsió? El POUM del 2013 va marcar un sostre de creixement irreal i fantasiós que obeïa encara al model de ciutat expansiu impulsat per un sistema econòmic especulatiu que va fer explosió i fallida amb la gran crisi econòmica i immobiliària de l’any 2007. No podem tornar a repetir models que són quimèrics i ineficaços. Una societat viva és la que creix, creixement que no necessàriament passa per augmentar a l’infinit la seva població. És pot créixer econòmicament, en qualitat de vida, en un millor benestar, en una millora en els serveis als ciutadans que aposti per fer de Tarragona una ciutat de progrés i benestar. Aquest “creixement” també es traduirà amb un creixement en el nombre d’habitants, però haurà de ser un creixement que es faci de forma ordenada, sostenible i que busqui al benestar dels seus ciutadans. En definitiva, els futurs creixements de la ciutat s’han de fixar com a objectius una major qualitat de vida i el millor progrés per la ciutadania. No és el nombre d’habitants el que fa progressar una ciutat, sinó la seva capacitat de generar oportunitats i benestar, aspectes que, entre d’altres, s’aconsegueixen a través d’una bona planificació territorial. Les ciutats, com les persones, han de créixer per dintre, no només per fora, han de créixer en qualitat, no només en quantitat. L’etern problema de la ciutat és la incapacitat de cosir els barris amb el centre de la ciutat. És ara el moment de projectar solucions a aquest dèficit? Per on passen aquestes solucions? L’etern problema de la ciutat de Tarragona és i ha estat essencialment la manca de model i una desencertada planificació urbanística. Tarragona, a dia d’avui, encara viu de la planificació i les estratègies fixades pels Cònsols romans, que varen veure una situació geogràfica immillorable per a fundar una ciutat que va esdevenir una capital important de l’Imperi Romà. Un bon model urbanístic necessita indefugiblement de bons planificadors que sàpiguen fixar criteris clars del què una ciutat és i vol ser. Per això es necessiten governants capacitats i amb l’audàcia suficient, tècnics imaginatius i governs estables. En definitiva, responsables polítics de llarga mirada que pensin la ciutat i el seu futur, tenint molt presents els reptes i les oportunitats que de les seves decisions es deriven. Establir un model urbanístic de ciutat no es pot fer sense projecció de futur a mig i llarg termini, que tendeixi a fixar unes bases sòlides que marcaran les polítiques econòmiques i socials de la nostra governança. No només s’ha de donar solució als barris, sinó que s’ha de tenir un model global de municipi que integri els barris, la Part alta, el Serrallo i a la zona centre, als barris de Llevant i de Ponent, en definitiva, que cohesioni a tot el municipi. En ocasions, també cal optar per crear noves centralitats, com a fórmula que eviti els suburbis i activi nous motors d’empenta a la ciutat. I aquest model es tradueix en un POUM equilibrat i equilibrador, que a través d’aquelles bases sòlides, permeti als governs municipals desenvolupar unes polítiques que transformin i modernitzin els nuclis existents, els dotin de millors serveis, i generin noves iniciatives i activitats econòmiques que potenciïn nous creixements i oportunitats. I això necessita temps i recursos, el que és incompatible amb govern febles i polítiques de curta volada. La solució passa per governants valents i equips de govern forts i estables, és la única manera de progressar i tenir un POUM de futur, sostenible i de progrés. Quan podrà Tarragona disposar d’un nou pla, si s’inicia ràpidament? Per què hauria d’apostar aquest cop? La redacció, tramitació i aprovació d’un POUM, avui, i atenent a la complexitat normativa -en alguns cassos i al meu entendre, totalment innecessària-, requereix de grans recursos humans, tècnics i econòmics. Soc incapaç de fixar terminis i menys en la situació de crisi econòmica i de feblesa política del govern municipal de la nostra ciutat. Seria bo i desitjable que els nostre responsables polítics estiguessin a l’alçada de les circumstàncies i posessin tots els recursos necessaris per a iniciar la redacció d’un nou POUM, però això significa que tenir objectius clars, alçada de mires, i una capacitat de consens, pacte i acord que avui, m’atreveixo a dir, no veig possible en els nostres governants. Transitòriament la Llei d’Urbanisme permet que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb la complicitat de l’Ajuntament de Tarragona, pugui dictar unes normes de caràcter transitori que possibilitin minimitzar l’impacte negatiu d’aquesta sentència. Però per això cal una entesa entre el Govern de Catalunya i el de la nostra ciutat. Caldrà esperar i veure si un govern i l’altre, davant la feblesa d’ambdós, són capaços de posar-se d’acord amb crear aquesta transitorietat tan necessària per Tarragona. Tarragona corre el perill de perdre oportunitats. No tenir pla paralitza inversions, expansions, encarirà el preu de l’habitatge? Com es podria incrementar el parc actual per evitar aquest increment? Tarragona ja fa temps que està perdent oportunitats. Només cal fer una passejada pels nostres carrers, barris i polígons industrials. Obsolescència, abandó, brutícia i falta d’activitat productiva i econòmica és el que defineix la nostra ciutat. Fa temps que Tarragona és incapaç d’atreure noves inversions perquè és incapaç de generar nous projectes i noves il·lusions. La inactivitat municipal és secular i només s’anuncien suspensions de projectes i sancions. Així una ciutat no prospera ni pot pensar en futur. Davant aquesta manca d’activitat no hi ha nova demanda, sinó que només hi ha desertització i fugida cap a altres ciutats veïnes que si generen noves oportunitats i projectes. Només cal consultar les estadístiques de població del INE i les dades locals de PIB i podrem comprendre qui progressa i que s’estanca i s’envelleix. No tenir POUM, és com no tenir motor per fer funcionar el nostre vehicle. No només ens fa perdre oportunitats, sinó que ens impossibilitat a avançar, i ens converteix en un municipi decadent i regressiu. No ens preocupem d’augmentar el parc immobiliari, preocupem-nos de generar il·lusió en els nostres ciutadans i en aquells que admiren la nostra ciutat, fem-los veure que som ciutat d’oportunitats que es fan realitat i que generem instruments potents per a fer de la nostra ciutat un centre d’interès i progrés, a través del POUM i de polítiques innovadores, si s’actua així, tot lo altre vindrà sol. Què cal fer per suplir aquesta pèrdua d’oportunitats? Es podrien fer plans de regeneració urbana o plans de foment de la rehabilitació? Ja ho he explicat abans. Hauríem de ser capaços de generar noves oportunitats a través d’un bon instrument de planificació (POUM), que generés il·lusió i convenciment als emprenedors. Com podem atreure noves indústries amb uns polígons industrials capats urbanísticament, que s’han convertit en obsolets i que no poden transformar-se en centres vius de producció i generadors de riquesa i llocs de feina?. Si els polígons industrials han de servir per a instal·lacions de pàdel, salons de ball i rentats de cotxes, ja sabem quina és el futur de la nostra ciutat. Es poden fer tot tipus de plans, però per això cal tenir capacitat, valentia i fortalesa política, requisits que avui són escassos. De quina forma es podria integrar dins del futur POUM una solució per al reaprofitament dels solars i edificis municipals que ara estan en desús i han de tenir una utilitat? Parlem de la Tabacalera, Banc d’Espanya, la Savinosa i altres espais. Abans de parlar com es poden integrar en el POUM els bens immobles que tenim en desús, caldrà tenir consciència de que els tenim, (a vegades crec que els governs municipals els ignoren), quin servei o potencialitat d’activitats i oportunitats poden generar, mitjançant usos i activitats públiques o privades, i a partir d’aquesta reflexió és com el POUM els ha de definir i tractar. Si crèiem que la Savinosa ha d’impulsar àmbits de coneixement, respecte pel litoral i atractiu turístic de la nostra ciutat, el POUM ha de ser l’eina que doti a aquest espai de les determinacions urbanístiques necessàries que el converteixen en el motor d’aquestes activitats. En definitiva per cadascun d’aquests edificis o espais de titularitat municipal cal saber quines són les seves potencialitats, definir-les, i integrar-les en el POUM de manera que faciliti (no que impedeixi), assolir els objectius fixats per cadascun d’aquests espais, ja sigui mitjançant recursos públics o privats. Vull fer un especial esment al pàrquing de Jaume I, al qual sovint ningú es refereix i que hauria de ser un dels grans elements dinamitzadors de la Part Alta de la ciutat, donant-li l’ús d’aparcament que facilités l’accés al nostre nucli antic i potenciés els valors patrimonials, monumentals, culturals, econòmics i socials d’aquesta part de la ciutat que, a poc a poc, anem veient com es degrada i es malmet. Capacitat, fermesa, generositat i decisió és el que fa falta per prendre les decisions necessàries i posar en valor els nostres actius. Ho sabran entendre els qui les han de prendre?. Quina ciutat pensen que cal plasmar amb un nou POUM? Segur que cadascú de nosaltres tindríem un model concret de ciutat al cap. Però penso que per definir aquest model hem de tenir ben identificat el passat i el present d’aquesta ciutat, la seva història i geografia, el seu paper en la Mediterrània, activar de forma intel·ligent els seus valors, el que han estat i representat, el paper que poden jugar en la ciutat del futur i, a partir d’aquí, hauríem de poder crear un model que tingués com a objectius: a) Ser respectuosos amb el seu passat, preservant el Patrimoni històric i cultural d’aquesta ciutat, l’arquitectura i l’urbanisme que li donen transcendència, definint polítiques de preservació, però alhora de consolidació i modernització, que permetin fer-ne un ús racional i els preservin. Avui a Tarragona la política “conservadora” del nostre patrimoni ha propiciat la seva degradació. b) Tenir present la morfologia física, el paisatge i el clima d’aquesta ciutat. Si tenim una ciutat formada per diferents nuclis, en un terme municipal gran, que compta amb un litoral extens i en una posició òptima en la Via Augusta romana (avui Corredor Mediterrani), s’han de saber trobar els valors i potencialitats de cadascun d’aquests nuclis en tots els seus àmbits (socials, culturals, econòmics, etc.) I a partir d’aquí, extreure i potenciar al màxim les seves qualitats mitjançant una bona planificació. Planificació que ha de fer possible que, mitjançant les inversions públiques i privades facin de Tarragona una ciutat atractiva i moderna com li correspon per la identitat històrica el potencial que té i la seva situació privilegiada. c) Planificar globalment una ciutat amb les infraestructures, serveis i equipaments que la dotin dels instruments necessaris, de present i de futur, que impulsin i ajudin a assolir els objectius perseguits de fer d’aquesta ciutat una “urbs” equilibrada i socialment avançada, tenint com a principis bàsics i essencials els de la sostenibilitat i respecte al medi físic i natural com a forma de projectar-nos a un futur esperançador. Les societats modernes i avançades de l’Europa d’avui, els danesos, per exemple, parlen de ciutats i regions basades en el coneixement com a facilitador del creixement, de la prosperitat i del benestar de la seva ciutadania. Tarragona ha d’aprofitar més el talent i la recerca que genera la nostra universitat, l’ha de fer un dels seus motors de futur. Tot i tenir la idiosincràsia particular, en quines ciutats s’hauria d’emmirallar Tarragona a l’hora de créixer i projectar-se? Abans d’emmirallar-nos en altres territoris el primer que cal fer és identificar bé les nostres potencialitats, saber què i qui som, on som, i on volem anar. Saber quins són els nostres punts forts i els febles. I a partir d’aquí establir aquells principis i objectius que haurien de ser els inspiradors del POUM. Fixats aquests primers criteris és evident que podem emmirallar-nos en aquelles ciutats i territoris que representin el valors i qualitats de present i de futur que perseguim. Així cal emmirallar-nos d’aquelles ciutats que han sabut posar en valor el seu patrimoni històric i cultural, conservant-lo i exhibint-lo, fent alhora emergir un sector econòmic favorable a la ciutat i d’ajut a la preservació d’aquest patrimoni. Podem emmirallar-nos en aquelles ciutats que tenen polígons industrials al seu voltant i que han potenciat la seva transformació com elements de generació de riquesa i prosperitat. Hem d’emmirallar-nos en aquelles ciutats que han estat generadores d’unes polítiques mediambientals capaces de fer compatibles el desenvolupament urbà amb la sostenibilitat i la qualitat. No m’atreveixo a senyalar-ne una en concret, són moltes les que ens poden ensenyar elements que ens ajudin a millorar i fer créixer la nostra ciutat. L’urbanista Omar Akbar diu: “Siguem conscients que les ciutats són el guany cultural suprem de la humanitat, una obra d’art civilitzadora. Qualsevol esforç per a preservar-les val la pena”. Doncs això! T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 29 de juliol 2019 L’arquitecte tècnic pel seu exercici professional ha de tenir ben coberta la responsabilitat civil professional, amb una bona cobertura que cobreixi tota la responsabilitat, tant durant l’execució de l’obra com la decennal. Però a vegades hi ha situacions que, amb l’argument “és una gran despesa subscriure una pòlissa de RC professional per a aquest treball”, no es dona la suficient cobertura a uns treballs professionals que en un futur poden complicar la vida tant professional com personal. Per exemple: - Arquitecte tècnic assalariat que s’acull a la pòlissa de l’empresa per la qual treballa. Si no continua a l’empresa, durant els 10 anys de responsabilitat decennal (+2 anys de prescripció) dels treballs realitzats, l’arquitecte tècnic té la seguretat que l’empresa en qüestió li seguirà donat cobertura als treballs realitzats amb la pòlissa de responsabilitat civil professional. - Arquitecte tècnic liberal que té la possibilitat de realitzar un treball professional concret i l’import del PEM és excepcional respecte al treball professional habitual, i per tant ha de tenir una cobertura elevada. - Arquitecte tècnic assalariat que té l’oportunitat de fer un treball professional puntual com a liberal independentment de l’exercici habitual. - Arquitecte tècnic funcionari que pot exercir eventualment com a liberal o que se li assigni una obra específica, també caldrà que vigili la seva cobertura, tant en import com en temps. Davant aquestes situacions hi ha la possibilitat de subscriure una pòlissa per obra concreta que pot ajudar a tenir ben coberta el treball professional corresponent i així evitar tenir problemes, tant professionals com personals, davant una possible reclamació. Com també ajudar a no perdre cap oportunitat de feina. Per més informació sobre aquest tema o altres relacionats amb la responsabilitat civil professional contacteu amb: Assegurcoaatt · 977.212.799 (ext. 113) · assegurcoaatt@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|