El COAATT ha organitzat una Taula Rodona per parlar dels aspectes més rellevants de les cèdules d’habitabilitat. Les cèdules són les intervencions que més realitzen els professionals de l'arquitectura tècnica i,  tot i que sembla que es coneguin perfectament els procediments, un 50% de peticions reben un requeriment. 

 

L’alarma salta quan veiem les xifres dels requeriments i quan es comencen a rebre consultes d’advocats, perquè els seus clients han observat discrepàncies entre el que diu la cèdula i el que tenen als habitatges. 

 

Per aquests motius el Col·legi, de la mà de l’administració, organitza una jornada per informar als tècnics de quines són les seves obligacions i responsabilitats, i informa de quina és la millor manera d’actuar.

 

En primer lloc, cal tenir en compte que, un certificat d’habitabilitat és un certificat emès pel tècnic que el signa, amb tota la responsabilitat que un certificat comporta. La cèdula és la resolució administrativa  del certificat tècnic. Amb això volem dir que signar un certificat comporta una responsabilitat civil que s’assumeix per part del tècnic en el moment de la seva signatura i com a tècnics hem de ser concients de tot el que pot suposar. Això ens ha de posar en alerta i ser curosos a l'hora de fer les inspeccions, ja que certificar aspectes que no són reals, ens pot derivar a veritables problemes.

 

Hem de ser curosos alhora de fer les inspeccions: El 50% de les peticions reben requeriments, i moltes vegades, un mateix expedient té més de quatre o cinc requeriments, fet que indica que el tècnic no ha posat els cinc sentits, a l’hora de fer la visita, a l’hora d’omplir la documentació o en el moment del tràmit. Cal estar atents a l’hora de definir l’antiguitat de l’habitatge, a l’hora de fer la visita i a l'omplir el formulari. Hi ha eines al nostre abast per poder fer consultes i recollir informació.

 

Hem de tenir en compte que només es podran tramitar cèdules d’habitatges que no tinguin cèdula o la tinguin caducada. Si l’habitatge té cèdula vigent, no s’actualitzen les dades, i automàticament la petició passarà a arxivada, sense resolució. 

 

En el cas que, un cop tramitada la cèdula ens adonem que hi ha un error, hem de sol·licitar una modificació de la cèdula i ho farem per una petició genèrica a la web de la Generalitat, detallant al màxim les dades de l’immoble i les modificacions a peticionar. 

 

 

1 - Buscar informació prèvia

Saber quina és l’adreça exacta de l’habitatge que s’inspeccionarà i la seva referència cadastral. Conèixer la seva antiguitat, i la seva condició d’habitatge (podem mirar l’ús a la web del cadastre). Aquesta informació serà determinant per saber quins son els aspectes que hem de tenir en compte a l’hora de la visita tècnica, i quins són els documents que hem d’omplir per fer la sol·licitud (Decret, annex, cèdula o certificat d’idoneïtat).

 

2 - També hem de saber si hi ha cèdula vigent o una cèdula prèvia. Per això teniu al vostre abast aquestes eines:

 

3 - Realitzar la visita a l’immoble, prenent dades de tots els aspectes rellevants per poder emetre el corresponent certificat: verificar que l’adreça es correspon amb l’habitatge que estem inspeccionant (si tenim diferències, cal posar sempre l’adreça que ens fa arribar a l’habitatge, i les altres dades que tinguem les podem incloure com a adreça complementària).

 

4 - Comprovar els aspectes d’habitabilitat que determina el decret pel qual està regulat aquell habitatge (superfícies, instal·lacions, salubritat,...)

 

5 - Prendre mides de totes les estances i ventilacions, i si cal, fer un croquis de l’habitatge per si cal justificar aquestes superfícies. No ens oblidem de fer fotos que ens ajudaran a justificar l’estat de l’habitatge en el moment de la visita.

 

6 - Omplir el certificat seguint els requeriments de l’administració i tenint cura que posar totes les dades correctament. Comprovem les dades de l’habitatge, el decret que l’afecta, el nombre de peces que té, la superfície de les mateixes, i preparem tota la documentació annexe que es requereixi per poder emetre el certificat. Amb tot això correcte, ja podem fer el tràmit. 

 

 

Us fem un detall dels errors més comuns detectats a l’hora de fer les sol·licituds, perquè hi posem la màxima cura:

 

- Cal seleccionar bé l’imprès a utilitzar: Si l’habitatge té o  ha tingut cèdula prèvia o està construït abans de l’agost de 1984, utilitzarem l’imprès de cèdula de segona ocupació. En el cas que sigui un habitatge construït després de l’agost de 1984 i que no hagi tingut mai cèdula, cal tramitar el certificat d’idoneitat.

 

- Parem compte amb el Decret que introduïm a l’imprès:

Amb tot això cal tenir en compte que, al introduir el decret, les condicions de l’habitatge han d’anar acord amb el decret que el regula, i si rebem un requeriment per modificar el decret, també hem de validar que compleixi les condicions del decret  i l’annex modificat

 

 

L’administració de vegades fa inspeccions als habitatges per tal de verificar les dades aportades als certificats, i en aquest punt, també es detecten una sèrie d’incoherències que deriven en requeriments. 

 

 

Cal recordar que els habitatges que han sofert alguna modificació respecte el seu estat original, perquè s’hi han realitzat obres que estan contemplades en l’annex 4 del decret, la petició s’ha de fer segons s’estableix en aquest annex. 

 

Tota aquesta informació ens dona moltes pautes per poder emetre certificats que no hagin de tenir requeriments, fet que ens facilitarà la feina a tots plegat i agilitzarà la gestió.  És important destacar que com a tècnics col·legiats que podem tramitar aquests certificats, hem de comptar amb les cobertures de responsabilitat civil que puguin cobrir les possibles demandes rebudes, i que el registe/visat col·legial dona aquesta garantia.