Cada vegada son més freqüents les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum en habitatges, especialment unifamiliars, impulsades pels ajuts a la millora de l’eficiència energètica. Es tracta d’instal·lacions de potències inferiors als 10 Kw, les quals no suposen una càrrega substancial per a l’estructura de l’edifici.

La documentació associada a les llicències o comunicació sovint s’associa a una direcció de les obres o un certificat de solidesa. Les limitacions urbanístiques es refereixen a l’alçada dels mòduls, la no alteració de les condicions estètiques o la necessitat de no produir reflexes.

Les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum que s'ubiquen a cobertes d'edificis ja existents són instal·lacions, que per regla general compleixen les característiques de senzillesa tècnica i no afectació a elements estructurals de l'edifici. Per descomptat, en cap cas no suposen augments de superfície habitable. Compleixen tots els aspectes descrits a la LOE pels quals els inclouen en l'àmbit de la capacitat professional de l'arquitecte tècnic.

D'altra banda, com a norma general, les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica es fan sobre cobertes: sobre teulades inclinades amb muntatge coplanar a la teulada o bé en cobertes planes amb estructures superposades que proporcionen una petita inclinació dels panells del camp solar. En cap d'aquestes situacions no es realitza cap intervenció a l'espai, ni a l'envolupant o l'estructura de l'edifici.

Es compleixen tots els aspectes descrits a la LOE pels quals els inclouen en l'àmbit de la capacitat professional de l'arquitecte tècnic.

Pel que fa a les sobrecàrregues que pugui generar la instal·lació, actualment gairebé tots els panells solars més habituals tenen un pes entre 10 kg i 12 kg per metre quadrat. A això cal sumar el pes de l'estructura coplanar, que sol estar entre 2 kg i 4 kg. També hi ha altres panells solars més lleugers que els mòduls de silici que a més són flexibles. Per tant, en general, en tots els casos, la instal·lació d'autoconsum queda per sota del pes màxim que la coberta està obligada a suportar.

Basant-nos en els criteris descrits al CTE, a la major part de les instal·lacions d'autoconsum sobre cobertes no caldrà fer estudis de càrrega, ja que les teulades i cobertes estan obligats a suportar carregar majors de les que implica una instal·lació d'autoconsum.

Només en casos d'instal·lacions d'autoconsum més grans, per sobre de 100 kW de potència, es podria justificar la petició d'aquest tipus d'informes i certificacions.

En el cas d'edificis antics amb construccions deficients o realitzades fora de l'aplicació del CTE, o en el cas de cobertes realitzades amb materials més lleugers, tipus sandvitx per exemple, també podria estar justificada la sol·licitud de certificacions de càrrega”.

Les consideracions exposades en relació amb la normativa aplicable i la jurisprudència que la interpreta quant a la capacitat de projectar dels i les professionals de l'arquitectura tècnica es refereix, permetria concloure que aquests estan plenament habilitats per a la redacció i subscripció de projectes de instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum, ja que estem davant de la instal·lació o assentament sobre coberta d'un element prefabricat, que no afecta l'estructura de l'edifici, i no alterem en conseqüència la configuració arquitectònica del mateix.

Pel que fa a la seva regulació urbanística, a Catalunya, tenim el Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables

Aquest decret llei, a l'article 5, modifica el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. En particular, afegeix a aquesta Llei d'urbanisme el següent article 9bis:

“Article 9 bis. Normes d'aplicació directa sobre instal·lacions per a l'aprofitament de l'energia solar i la rehabilitació d'edificacions:

1. S'admet la implantació de les instal·lacions per a l'aprofitament de l'energia solar mitjançant captadors solars tèrmics o panells fotovoltaics, sense necessitat de modificar el planejament urbanístic, en els casos següents:

1. Sobre la coberta de les edificacions i altres construccions auxiliars d'aquestes, incloses les pèrgoles dels aparcaments de vehicles, quan les instal·lacions no superin el metre d'alçada des de la coberta plana o, en cas de coberta inclinada, quan els captadors o panells s'ubiquin adossats en paral·lel.
2. Als espais de les parcel·les en sòl urbà, no ocupats per les edificacions i altres construccions auxiliars d'aquestes, quan les instal·lacions es destinin a reduir la demanda energètica de l'edificació i no superin el metre d'alçada des de la rasant del sòl ni comportin una ocupació de la parcel·la superior al 25% de la seva superfície no edificable.”