S’ha aprovat el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que detalla les mesures en matèria d’accessibilitat aplicables a l’edificació, el transport, l’urbanisme, els productes i els serveis, tant públics com privats i en espais ja existents o els de nova creació. Es tracta d’un reglament acurat i ambiciós, que planteja un salt qualitatiu i quantitatiu molt rellevant respecte a la normativa actual, i suposa un avenç necessari per fer de Catalunya un país plenament accessible per a tothom.

El nou Codi d’Accessibilitat té l’objectiu d’afrontar el repte demogràfic de l’envelliment i d’incidir en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn, per garantir l’exercici dels seus drets i evitar les desigualtats que generen les barreres existents

El reglament també preveu la creació d’un distintiu de qualitat com a reconeixement dels establiments, serveis o municipis que incorporin mesures d’accessibilitat més enllà de les obligatòries

El reglament, fruit del desplegament de la Llei d’accessibilitat, adapta el marc normatiu català a les directrius de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides i situarà el país com un referent internacional en aquest àmbit. El nou Codi substitueix la regulació vigent des de l’any 1995 i adequa, incorpora i harmonitza les directrius incloses en la normativa bàsica estatal i europea. A més, ateses les competències que corresponen a Catalunya, desenvolupa també mesures més àmplies i aprofundeix en aspectes poc regulats fins ara, com són l’accessibilitat comunicativa i cognitiva o l’adequació progressiva de l’entorn existent, entre d’altres.

Les projeccions de futur preveuen que l'any 2031 pràcticament un de cada quatre catalans tingui 65 anys o més, que s'hagi doblat el nombre de persones amb quatre o més problemes crònics de salut i també que incrementi el nombre de persones amb discapacitat o dependència. Les projeccions estimen que l'any 2060 la població de 85 anys o més s'haurà triplicat. Amb l’aprovació d’aquest reglament, el Govern situa l’accessibilitat com un repte inajornable i desenvolupa una normativa potent que dotarà el país de les eines necessàries per donar la millor resposta a la tendència demogràfica de l’envelliment, així com per garantir els drets de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn.

El codi, estructurat en 199 articles, emmarca tres grans línies d’actuació:

Millora de les condicions d’accessibilitat de tot allò que es dissenyi de nou

Tot i que àmbits com ara els espais urbans, l’edificació o els mitjans de transport ja disposen d’una regulació bastant completa, el nou codi incorpora alguns aspectes insuficientment recollits en la normativa vigent i en complementa d’altres.

Així, per exemple, regula espais naturals, amb dedicació especial a les platges perquè tinguin prou punts accessibles i distribuïts adequadament per tot el territori per garantir el dret de tothom al bany. Ordena també l’ús dels carrers de plataforma única que tenen vorera i calçada al mateix nivell i concreta la utilització de pavimentació tàctil, perquè les persones cegues identifiquin els espais i s’orientin. Estableix també determinades condicions d’accessibilitat per al conjunt d’habitacions dels establiments hotelers, incorpora l’accessibilitat a les piscines o desenvolupa la instal·lació de videoporters, entre d’altres.

Es tracta en definitiva d’aconseguir implementar una veritable cultura de l’accessibilitat perquè tot allò que es dissenyi de nou es faci pensant en tothom.

Impuls de la transformació de l’entorn existent

Aquest és un dels reptes més ambiciosos que caldrà afrontar els pròxims anys, en tant que afecta tota la seqüència de l’accessibilitat: l’edifici on es resideix, les vies públiques, l’accés al teixit comercial i a la restauració, l’ús dels mitjans de transport, la participació als serveis culturals i d’oci i, per descomptat, l’accés als entorns digitals.

El codi assenyala que no només cal disposar dels espais i dels elements adequats, sinó que incorpora la importància de la gestió de l’accessibilitat. Aquest és un aspecte clau, per exemple, en l’àmbit de les comunitats de propietaris. En aquest sentit, la nova regulació estableix terminis i directrius detallades per dur a terme un seguit d’ajustos raonables, fàcils d’executar i necessaris per eliminar barreres significatives. Normatives d’àmbit estatal ja contemplaven l’obligació d’efectuar aquests ajustos abans de 2017, però la falta de concreció de què suposa a la pràctica un ajust raonable, fa que ara com ara persisteixin barreres importants. El codi català resol aquesta mancança i concreta un seguit d’ajustos que s’han d’efectuar i terminis (d’entre 1 i 3 anys principalment) per tal que aquestes actuacions no es continuïn demorant permanentment i perllonguin sense motiu situacions de manca d’accessibilitat.

Pel que fa al teixit empresarial i de serveis, el reglament determina que les actuacions d’una certa complexitat i cost més elevat es podran dur a terme quan l’establiment sigui objecte d’una intervenció important, com ara una reforma integral. D’altra banda, en el cas de l’eliminació d’un seguit de barreres senzilles de resoldre, el codi estableix un termini d’entre 1 i 3 anys per a les actuacions més bàsiques, que pot variar segons les dimensions i característiques dels locals.
En el cas de l’adequació d’espais, equipaments i serveis per part dels ens locals, el Codi estableix un termini d’entre 8 i 15 anys des de l’entrada en vigor per dur a terme aquestes actuacions, segons la mida del municipi.

Un distintiu per valorar la qualitat en l’accessibilitat

Com a novetat, el nou reglament preveu la creació d’un distintiu de qualitat en accessibilitat com a reconeixement dels establiments, espais i municipis. Aquest certificat s’atorgarà quan les característiques dels edificis, productes o serveis que ofereixen superin determinades condicions d’accessibilitat física, sensorial i cognitiva, més enllà de les que el Codi estableix com a obligatòries.