Als anys seixanta i setanta, les poblacions turístiques van experimentar una mena de boom en la construcció d’edificis, cases i apartaments destinats a ús vacacional. Així, les àrees costaneres turístiques comencen a ser populars i es fonamenten en el conegut turisme de masses.

Amb l’arribada d’aquest procés, la Costa Daurada se centra en gran part al turisme residencial i això suposa una molt bona font d’ingressos per a les administracions locals. El paisatge canvia molt, noves cultures arriben al territori i aquest es desenvolupa molt potentment a través de les segones residències que esdevenen el principal motor de la transformació territorial. En gran part, a la Costa Daurada som com som gràcies als fets d’aquelles dues dècades.

Per fer una mirada enrere i observar en detall aquell moment i saber què ens ha suposat i com ens ha marcat, hem conversat amb Maria Trinitat Rovira, geògrafa i professora de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV.