Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 8 de maig 2018 El principi de bona fe sempre hi és present en l’inici de qualsevol tipus de relació contractual (laboral, prestació de serveis,...). Però això no impedeix que, des d’un principi, es deixin clars i per escrit els drets i les obligacions que tenen les dues parts signants del contracte. Si aquest criteri es traspassa a la relació contractual de la prestació de serveis de l’arquitectura tècnica, abans d’iniciar qualsevol tipus de servei és necessari signar un contracte on es determini ben clar el següent: - Qui són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. - Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: és a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. - Les obligacions de les parts: . De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. . Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. - Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta. - Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos: incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. - Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar informació més específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 1 d’abril 2021 Deixar clar per escrit, des d’un principi, els drets i obligacions que tenen promotor i arquitecte tècnic en la contractació d’una prestació de serveis, no significa que no es vulgui una relació professional basada en la confiança i el principi de bona fe, sinó per evitar problemes futurs. La finalitat de signar un contracte no és altra que evitar qualsevol malentès, confusió o error entre les parts que estableixen una relació contractual de prestació de serveis d’arquitectura tècnica. Des del Col·legi es vol recordar que, abans d’iniciar la direcció d’execució d’obra és recomanable signar un contracte on es determini ben clar: ► Quines són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. ► Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: És a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. ► Les obligacions de les parts: ♦ De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. ♦ Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. ► Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta, paralitzacions, ... (veure article de Gabinet Tècnic sobre Despeses Professionals) ►Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos, com és l'incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. ► Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de l’article Recomendaciones para la dirección de la ejecución de obra de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar més informació específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 10 de juny 2021 L’ exercici professional de l’arquitecte tècnic dona molts tombs, però tots els treballs que s’executin tenen la seva responsabilitat. Per això és important, davant la possibilitat de realitzar un treball professional excepcional, poder estudiar la situació per si és viable dur-ho a terme, tant a nivell econòmic i prestació de serveis com de Responsabilitat Civil Professional amb una suficient cobertura. És a dir: - Valorar a nivell econòmic i prestació de serveis amb el client i valorar la viabilitat: establir un contracte de prestació de serveis (article "Signar un contracte ajuda a evitar malentesos") - Valorar la responsabilitat civil professional: tant de l’obra viva (durant l’execució) com de l’obra acabada (la responsabilitat decennal) per analitzar la pòlissa de RC Professional subscrita, que davant una situació excepcional podria haver diverses opcions, entre les quals, i pot ser la més viable i raonable en diverses casuístiques (poca cobertura en la pòlissa actual, voler repercutir despeses, propera la jubilació,...), subscriure una Pòlissa per Obra concreta (article "PEM a executar i cobertura de la pòlissa RC professional. És correcte?") Per no perdre una oportunitat de realitzar un treball professional excepcional, el Col·legi us pot ajudar a estudiar i valorar quina podria ser la pòlissa de RC Professional que us pugui donar tranquil·litat davant un contratemps i que ajudi a pal·liar els perjudicis ocasionats. Actualment, MUSAAT amb el SEGURO DE RC PROFESIONAL PARA UNA INTERVENCIÓN CONCRETA pot ser una opció interessant i decisiva per dur a terme aquest treball excepcional. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 24 d’abril 2018 L’arquitecte tècnic per dur a terme el seu treball professional ha de realitzar una sèrie de documentació la qual ha de complir amb la normativa establerta per a cada actuació, són obligacions documentals. A més tenim el visat/registre de la documentació per part del COAAT Tarragona, molts cops obligatori, i que és una garantia necessària per a la propietat i la societat que el que s’executarà ha estat realitzat per un tècnic competent, ja que acredita: - La identitat del tècnic, demostrant la seva col·legiació i habilitació per exercir el treball professional corresponent. - Que el tècnic disposa d’una assegurança de responsabilitat civil professional per a l’exercici de la professió. - Revisió formal i de contingut de les feines realitzades. - Assessorament i suport tècnic i jurídic del Col·legi respecte al treball professional. - Defensa davant de qualsevol problema que pugui sorgir. - Entre altres com, suport i seguiment en el cas de renúncies de tècnics, seguretat i salut, telèfon d’emergències en les dificultats,... Per tant, davant el dubte que es pugui tenir sobre el treball tècnic presentat contacteu amb el Col·legi que pot ajudar. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 28 de novembre 2018 Tenir un fill o una filla marca tant la vida laboral com la vida professional de tota persona, indistintament tant per l’home com per la dona. Aleshores, les qüestions més habituals dels col·legiats/des són: què faig amb les obres en execució si agafo el permís de paternitat/maternitat (assalariats) / interrupció de l'exercici professional per tenir un fill/a (lliberals); o he de deixar de treballar per risc de l’embaràs?. Davant aquestes situacions hi ha dues vies: 1. Renunciar a l’obra, si interessa deixar l’obra i desvincular-se totalment. 2. Que un altre col·legiat assumeixi l’obra durant el període d’interrupció de l’exercici professional per tenir un fill o una filla. Si decidim escollir la segona opció es tindran en compte les següents recomanacions: - El tècnic que serà pare o mare ha de comunicar per escrit a tots els agents (promotor, constructor, altres tècnics), i aquests signar-ho com a rebut, que: a) Durant un període de temps el tècnic no estarà present a l’obra per a la seva execució (si es sap determinar dates sinó deixar-ho en obert), i fer constar el motiu. b) El nou tècnic que assumeix l’obra durant aquest període és "xxxxx" (nom de l'arquitecte tècnic que assumirà l'obra). El presenta i l’informa de la situació de l’obra. c) Durant aquest període d’interrupció de l’exercici professional, no es pot tenir cap tipus de vinculació amb l’obra (ni personar-se, ni signar cap document, etc.) - El nou tècnic hauria de visar/registrar una col·laboració tècnica, per tal de comunicar a la companyia asseguradora el treball a realitzar, per si hi ha algun accident laboral o dany material durant la seva intervenció i tenir cobert el seu exercici professional. - Finalitzat el citat període, el col·legiat es reincorporarà a l’obra, havent parlat amb el col·legiat que l’ha substituït per tal que l’informi de la situació actual de l’obra. En el supòsit, que no es determinés la data de reincorporació en l’escrit de comunicació, s’hauria de comunicar amb uns dies d’antelació la seva reincorporació a tots el agents, i parlar amb el tècnic que l’ha substituït per tal que l’informi de la situació actual de l’obra. Aquest procediment també és d’aplicació quan un tècnic té una incapacitat transitòria per malaltia (per exemple: es trenca una cama). Més informació a: secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 10 d’abril 2018 L’execució d’una obra implica moltes coses: materials, disseny, instal·lacions,..., però també implica a moltes persones. Principalment són, el promotor, el contractista i els tècnics. En la part dels tècnics hi trobem als arquitectes tècnics, anomenats també aparelladors o enginyers d’edificació, arquitectes i enginyers, que són els que controlaran i coordinaran l’execució de l’obra que vol fer el promotor. Respecte a l’arquitecte tècnic hem de saber que, és un professional que té una titulació universitària que l’acredita com a un professional de l’edificació i que es pot comptar amb el seu treball al llarg de tot el cicle de l’edificació, ja que els seus coneixements ajuden a solucionar els problemes que poden sorgir en tot aquest cicle, inici, execució i posterior manteniment, i que per a un promotor o particular poden arribar a solucionar-li completament. Actualment, l’arquitecte tècnic per exercir la professió tècnic ha de complir una sèrie d’obligacions, entre les quals hi ha la col·legiació en el Col·legi Professional de la demarcació on desenvolupa la seva activitat professional i la subscripció de la pòlissa de responsabilitat civil professional. La col·legiació dona garanties tant per la societat com per al col·legiat. Per la societat és un suport i dona la tranquil·litat que el tècnic que executa la seva obra, li soluciona un problema del seu habitatge, terreny,..., sap que és un tècnic habilitat per a dur-ho a terme. Per al col·legiat, és un suport i ajuda en tot el desenvolupament de la vida professional. Una de les tranquil·litats que dona la col·legiació, és que el Col·legi acredita que l’arquitecte tècnic té la titulació habilitant per l’execució del treball professional. És a dir, el Col·legi en el moment de la col·legiació demana el corresponent títol acadèmic, i, per tant, davant de qualsevol anomalia que hi pugui haver pot verificar en la base de dades del Registro Nacional de Titulados que la documentació presentada pel sol·licitant de la col·legiació és vàlida i autèntica. Per tant, qualsevol dubte que es pugui tenir sobre la titulació de l’arquitecte tècnic contractat el Col·legi pot ajudar. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 4 de desembre 2019 Des de les companyies asseguradores han informat que actualment van en augment les denúncies de subvencions per haver emès el certificat d’eficiència energètic, fet ITE o l' informe per subsanació de defectes constructius..., com també haver assumit les gestions administratives del treball professional, per facilitar la feina al promotor. Tots ells són treballs, als quals no se’ls hi dona importància, però que en realitat estan portant més problemes de l’habitual. El passat 15 d’octubre de 2018 es va publicar a l'Actualitat del web del COAATT, l’article "Més treball, més responsabilitats", on s’explicava un cas real. A la vista de la situació, MUSAAT ha informat: ► A partir del 1 de enero de 2020, introducimos en la tabla de Codificación de Trabajos Profesionales nuevos códigos de tipo de intervención, entre ellos, el “8.7 Tramitación de Subvenciones”. Esta decisión obedece a que desde MUSAAT hemos venido observando, en los últimos ejercicios, que se han incrementado significativamente este tipo de intervenciones en las declaraciones de actuación profesional de los mutualistas, hasta la fecha, sin codificación específica. Además, hemos recibido varias reclamaciones en las que el error profesional del Aparejador/AT/IE se produce en la propia tramitación de la subvención como encargo profesional independiente (aunque relacionado con la emisión de un previo CEE, ITE o IEE). Por todo ello, MUSAAT debe analizar con mayor exactitud este tipo de riesgos, para lo que es necesario que sean declarados por los mutualistas de forma independiente a otro tipo de intervenciones profesionales. Per tant, es recomana: Visar/registrar el treball professional, amb el codi que correspongui, per a tenir-ho registrat i assegurat a la companyia asseguradora, ja que de no ser així, implicarà la no defensa jurídica davant una reclamació com tampoc tenir cobertura per a fer front a la possible indemnització. Per a més informació al respecte, posa’t en contacte amb: Assessoria COAATT · 977.212.799 (ext. 113) · assegurcoaatt@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 18 de maig 2021 Hem parlat en diverses ocasions de les oportunitats i sortides laborals que té al seu abast un arquitecte tècnic un cop ha acabat els seus estudis i ha d’iniciar-se professionalment. Hi ha qui centra els seus esforços en la direcció d’obres, altres aposten per treballar només assessorant en projectes enllestits o creant-ne de propis; i hi ha aquells que compaginen aquestes tasques amb la part de gestió administrativa resolent tràmits. Sigui som sigui, un cop enllestit el Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació, el panorama laboral és divers. Però, perquè es tria aquesta titulació?. Per què algú es decideix a ser aparellador, arquitecte tècnic, enginyer d’edificació?. I, posats a formular preguntes, troben respostes a les seves demandes laborals els nostres col·legiats entre els diversos serveis que posa al seu abast el COAATT?. Quins els són més útils?. A la darrera edició de la revista col·legial (TAG_90 · 2n quadrimestre 2021), hem conversat amb tres joves aparelladors. Fa poc temps que es dediquen a la professió i volem conèixer perquè van iniciar-s’hi i com la veuen ara, des de dins. El Javier Lozano, el David Pintaluba i el Marc Gené són un exemple clar del futur del nostre ofici. Llegir entrevistes publicades a la revista TAG_90 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 22 de juny 2018 Moltes vegades subscriure una pòlissa ja sigui de vida, decessos, accidents, multirisc, responsabilitat civil,..., depèn molt de l’edat i la professió. Per exemple, un quan és jove i sense compromisos familiars no pensa en subscriure una pòlissa de vida o d’accidents, però quan ja comença a tenir una edat o bé forma una família el criteri canvia ja que es vol protegir els seus. També hi ha moments que la subscripció d’una assegurança és obligatòria, com el cas de l’exercici de la professió de l’arquitectura. És molt important tenir una bona assegurança que, en un moment determinat, sàpiga respondre a les nostres necessitats, ja que pot estar en joc tant la vida professional com pot repercutir en la vida personal. Per aquest motiu, el Col·legi us pot ajudar a subscriure la pòlissa que necessiteu, la que millor es pot adaptar a les vostres necessitats, com pot ser una pòlissa de vida i/o accidents, multirisc de la llar, responsabilitat civil professional, salut, decessos,... Més informació a: assegurcoaatt@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 25 de febrer 2021 Controlar tot el que succeeix al voltant del desenvolupament d’un treball professional no és del tot possible, i més quan hi ha terceres persones involucrades en el treball en qüestió (promotor, constructor, treballadors,...). Els errors o equivocacions involuntaris estan presents en el dia a dia, i, generalment, la bona fe per a solucionar-ho també, però no sempre és així de fàcil, ja que s’ha de tenir en compte en quina fase es troba l’obra i vigilar les possibilitats de tenir responsabilitats. Per això, • Durant l’execució de l’obra: ► Cal extremar el control de l’execució material de determinades partides que poden ser susceptibles a què en un futur puguin sorgir patologies i danys majors. ► Cal documentar tot el que sigui possible. És a dir, les ordres que es donin s’han de fer constar/escriure al Llibres d’Ordre/ Obra/ Actes de visita, documentant l’evolució de l’obra i les incidències, si s’escau. I és necessari: • Que el Llibre d’Ordres/ Obra/ Actes de visita sigui signat per tots els interessats. • Assegurar-se que les ordres arribaran a la persona que les ha d’executar. • Assegurar-se que s’han subsanat els errors amb les ordres donades. I si no s’ha fet, fer-ho constar al Llibre d’Ordres/ Obra/ Actes de visita i fer un seguiment fins que se subsanin. • És important fer un bon reportatge fotogràfic, vídeo, etc, de tot del que s’ha fet i dit, especialment de les partides que queden ocultes. Les noves tecnologies ajuden molt i faciliten dur-ho a terme. • Signat el CFO: ► Però encara hi falten coses a fer: • Cal fer informe/inventari de tot el que resta a fer o desperfectes a subsanar i adjuntar-lo amb el CFO signat. • Fer-ho constar a l’acta de recepció de l’obra. ► Si sorgeixen problemes/patologies a l’obra: • Verbalment es poden manifestar les possibles solucions, atenent que qualsevol acció pot incórrer en responsabilitat. • Tenir en compte que si es fan al·lusions escrites i/o informes (e-mail, whatsapp,...) sobre l’estat de l’obra o patologies constructives, aquesta documentació després es pot utilitzar per interrompre prescripcions o per donar per certa la responsabilitat del tècnic. • Si es rep alguna reclamació escrita (via email, whatshapp, convocatòria de reunió per parlar del tema, burofax, demanda,...) sol·licitar assessorament i comunicar-ho immediatament a la companyia asseguradora abans de fer cap actuació. Davant qualsevol dubte que pugui sorgir abans d’intentar solucionar un problema, truqueu al Col·legi, bé a Gabinet Tècnic 977.212.799 (ext. 131), bé a Assessoria d’Assegurances 977.212.799 (ext. 113), i us informaran al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 13 de gener 2022 Actualment és molt habitual trobar-se en una obra que dos agents de la construcció siguin la mateixa persona. És a dir, és el mateix tècnic qui exerceix d’ Arquitecte, director de l’obra, i d’ Arquitecte Tècnic, director d’execució de l’obra. Aquesta dualitat en la titulació en un mateix treball professional no és incompatible, però davant d’un sinistre les dues responsabilitats recauen en la mateixa persona, i, per tant, cal tenir contractada una pòlissa de responsabilitat civil professional per arquitecte tècnic i una altra per arquitecte. La contractació d’aquestes dues pòlisses, a vegades, la prima és el condicionant determinant per davant de conceptes tan importants com: la delimitació temporal, claims made, riscos exclosos, assistència jurídica, responsabilitat patrimonial, fiances, inhabilitació professional, etc. Per aquest motiu, el Col·legi pot informar-vos de la possibilitat de subscriure una pòlissa de RC professional que englobi les dues titulacions, essent una pòlissa que té en compte, tant la prima com els conceptes abans citats, i permet tenir unes bones condicions que donen cobertura tant a la responsabilitat civil professional derivada de l’activitat professional d’arquitecte tècnic com la d’arquitecte. Per a més informació, tant per aquesta pòlissa com per la resta de treballs professionals que preciseu assegurar, poseu-vos en contacte amb el Col·legi a: assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext.113) i us informarem al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 2 de novembre 2023 Rehabilitació La rehabilitació entre gener i octubre de 2023 baixa globalment un 5,7% respecte 2022. Per trimestres s’aprecia un canvi de tendència respecte dels dos primers trimestres, amb una baixada acusada al tercer trimestre. L’any 2023 va començar amb una pujada de l’11,4% al primer trimestre, baixant al tercer trimestre més del 30% respecte el mateix període de 2022. Destaquem els municipis, on pugen, Cunit i Calafell, gairebé un 20%, el Vendrell per sobre del 10%, i Tarragona un 8,87%. On més cau la rehabilitació és al municipi de Salou, més d’un 35%, Reus, Valls i Vila-seca, al voltant del 15% i Cambrils, un 4%. La inversió en el període gener - setembre, supera el 45,3 milions d’euros i puja un 11,5 % respecte 2022. Per trimestres, si s’acusa el descens al tercer trimestre i baixa respecte el mateix període de 2022, un 14%. La baixada al tercer trimestre de 2023 trenca una tendència continuada de la rehabilitació a l’alça des de l’any 2012. En qualsevol cas, és una situació que nomes afecta al tercer trimestre i hauríem d’esperar a les dades del quart trimestre per veure si la situació de baixada continua. Obra Nova residencial En el cas de l’obra nova, el descens ronda el 20% en el període gener - setembre. Per trimestres, s'observa un descens del 24%, 23% i 11% respectivament, respecte el mateix període de 2022 La inversió en obra nova arriba als 95 milions d’euros entre gener i setembre, un 19% menys que el mateix període de 2022. Per municipis les baixades mes importants s’han produït a Tarragona i a Vila-seca, amb descensos superiors al 80%. Al 2023 nomes s’han inicial 6 habitatges a Tarragona i 6 a Vila-seca. A Calafell i Cambrils baixen també per sobre del 30% respecte 2022. Creixen en canvi Mont-Roig del Camp, arribant gairebé als 50 habitatges iniciats, i Reus amb 48 habitatges iniciats entre gener i setembre de 2023. Conclusions Sembla que l’efecte Next Generation s'ha frenat, ajudat conjuntament per la conjuntura econòmica. Esperem que sigui un efecte trimestral i que l’últim trimestre es recuperi la inversió i la confiança en el sector. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 20 d’abril 2021 L’arquitecte tècnic en el seu exercici professional pot tenir responsabilitat civil professional en tot treball que realitzi, independentment que signi un document o ho faci verbalment. Moltes vegades, per intentar “guanyar temps” davant de riscos existents, tant en la pròpia construcció com per les persones, el tècnic dona recomanacions, indicacions o ordres, verbalment, però s’ha de tenir en compte que aquestes recomanacions, indicacions o ordres verbals no tenen la deguda constància i, per altra banda, no resten exemptes de responsabilitat davant un possible dany o accident i podran ser tingudes en compte a l’hora de determinar una responsabilitat en una possible futura reclamació. Davant aquesta responsabilitat, és reitera la importància de posar per escrit aquestes recomanacions, indicacions o ordres, donades verbalment i sempre sota un encàrrec professional 1. Deixant constància de les recomanacions, indicacions o ordres verbals donades, i posar-les per escrit per tal de que, tant el Col·legi com la companyia asseguradora puguin ajudar en la defensa del col·legiat/da davant una possible reclamació. 2. Lliurar aquest informe o indicacions al promotor/constructor/propietat per al seu coneixement i així deixar constància per escrit del que s’ha dit verbalment. Veure un exemple en l’article: La Inspecció Tècnica. Recomanacions en la inspecció. 3. Es recomana que quedi constància de la recepció de l’informe, instruccions o recomanacions per part del promotor/constructor/propietat, ja sigui mitjançant la signatura d’aquests agents al Llibre d’ Ordres o a les Actes d’ Obra, ja sigui amb l’enviament de correus electrònics o, en casos més greus, de burofax. 4. Cal recordar que existeixen sentències que entenen que no és suficient que el tècnic director de l’obra o de l’execució de l’obra, segons el cas, doni l’ordre o la recomanació pertinent, sinó que ha de vetllar també pel seu compliment i correcció de les deficiències que el tècnic pugui observar. 5. El fet de realitzar algun tipus de recomanació o intervenció de forma verbal o escrita pot comportar la consideració de tècnic responsable de l’obra, però la companyia asseguradora de RC no donarà cobertura si no s’ha visat/registrat el full d’encàrrec o informe corresponent. Ben aviat, la nova eina app del COAATT, iOBRA, us facilitarà l’arxiu de les gestions, visites, així com de les recomanacions, indicacions, ordres,..., que es puguin donar a l’obra Per a més informació us podeu posar en contacte amb Gabinet Tècnic (gabtec@apatgn.org) o amb el Departament d’Assessoria COAATT (secretari@apatgn.org) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 21 de desembre 2023 Canviem d’any, però la responsabilitat civil continua. Per aquest motiu, tant l’arquitecte tècnic com la resta d’agents que intervenen a l’obra han d’estar ben protegits davant la seva responsabilitat dins el procés constructiu. ► L’arquitecte tècnic: ♦ Tenir contractada assegurança de responsabilitat civil professional que cobreixi el risc del treball professional a desenvolupar i la decennal. ♦ Comunicar amb registre/visat de totes les actuacions professionals al Col·legi, tant sigui obra com gestió administrativa, i fer-ho amb el codi d’intervenció i descripció de l’objecte que correspongui, ja que cada vegada més els Jutjats recorren al Col·legi per obtenir informació que aclareixi tant la situació de l’obra com la del tècnic, i també per a poder-vos ajudar/defensar davant les queixes que presenten promotors per les actuacions professionals dels tècnics. ♦ Comunicar totes les actuacions professionals a la companyia asseguradora, per poder donar defensa i cobertura a la reclamació rebuda. ► La resta d’agents del procés constructiu: ♦ Altres tècnics: pòlissa de RC professional, recomanant que tingui la cobertura adequada a l’exercici professional realitzat ♦ Promotor: pòlissa de RC promotor, pòlissa decennal, OCT. ♦ L’autopromotor: pòlissa de RC d’autopromotor, i seria recomanable la contractació de la pòlissa decennal i OCT, ja que si es vol vendre l’habitatge durant els 10 anys posteriors a la seva finalització es necessitarà la pòlissa de decennal i OCT. ♦ Constructor: pòlissa de RC constructor, pòlissa Tot Risc Construcció, pòlissa d’accidents segons conveni (si es té treballadors). La contractació a través del Col·legi de les diferents assegurances que es puguin necessitar durant l’execució us pot aportar molts avantatges, com beneficiar-vos del mateix amb un retorn de fins el 100% dels drets d’intervenció del visat/registre de l’obra en qüestió. I el Col·legi resta a la vostra disposició per tractar qualsevol tema que considereu oportú, ja que qualsevol tema relacionat amb la professió pot marcar tant la vida professional com la personal. Per a qualsevol informació al respecte, us podeu posar amb contacte amb el Departament d’Assessoria a secretaria@apatgn.org o telèfon 977 21 27 99 ext.113. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 2 de maig 2018 Davant la presència de materials amb amiant, què cal fer?. És necessari eliminar-ho o no?. Són dues preguntes que ens fem, cada vegada més sovint, en obres de rehabilitació o inspeccions d’edificis. L’actuació, d’acord a les indicacions i recomanacions que sobre el tema realitza el Departament de Treball, serien les següents: Un cop detectat material amb amiant, per determinar si és necessari retirar-ho o no, és necessari considerar dues situacions: El que es troba en bon estat, no sotmès a manipulacions o a l'acció de vibracions, fregaments, moviments d'aire, presència d'humitats, xocs, o a la seva manipulació no presenta un risc mínim d'emissió de fibres a l'ambient, per la qual cosa pot quedar-se instal·lat fins a la seva eliminació o la fi de la seva vida útil. El material amb risc de despreniment de fibres a l'ambient, pel seu estat de conservació, o perquè és sotmès a diverses accions: fregaments, corrents d'aire, xocs, etc., s'haurà de tractar per evitar l'emissió de fibres. Caldrà considerar la ubicació, friabilitat, estat del material, accessibilitat al mateix i l’ús de la zona afectada. En relació a la seva ubicació, caldria realitzar un plànol detallat de la ubicació de l'amiant on s'indicarà la seva extensió i varietat. Es considerarà també la facilitat d'emissió de fibres a l'ambient. Podem distingir dos tipus de productes amb amiant, cosa que pot ser molt útil a l'hora d'avaluar la possibilitat d'emissió de fibres a l'ambient. Com són els flocatges, els aïllaments tèrmics, el cartró-amiant i, en menor grau, certes plaques de fals sostre, en les quals les fibres d'amiant estan lligades dèbilment. Cal considerar també el grau de conservació del material, pel que fa a la presència d'esquerdes, humitats, escrostonaments, desgasts, etc. També s'ha de considerar si la zona amb amiant és de fàcil accés, és a dir, si és possible el contacte amb el material d'amiant, especialment de forma accidental (zones de pas, material en columnes en aparcaments, etc.) o de forma intencionada (instal·lacions en fals sostre, a la vista, etc.). Considerarem també les condicions existents a la zona afectada, per la presència de materials amb amiant, respecte d'aquells factors que puguin incidir en la possibilitat d'emissió de fibres d'amiant a l'ambient, tals com degradació dels materials (revestiments exteriors, teulades, aïllaments tèrmics, etc.), la possibilitat de rebre cops, vibracions, corrents d'aire, manipulacions en operacions de manteniment, filtracions i condensacions d'aigua, etc. I finalment és important valorar la utilització present i futura de l'espai, la instal·lació o la maquinària i, especialment, es tindrà cura en les operacions de reparació i manteniment, en els punts amb amiant o en les seves proximitats. La ponderació de totes i cadascuna de les variables enunciades en l'apartat anterior, ens ha de donar un coneixement molt aproximat sobre la possibilitat d'emissió de fibres d'amiant a l'ambient, que ens permetrà actuar sense necessitat de cap tipus de mostreig ambiental. Per exemple, en situacions on s'aprecia material friable degradat, hem d'actuar directament, atès que el risc d'exposició a fibres d'amiant és clar. Recordem que els principis preventius de l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, 31/1995, ens diu que, en primer lloc, hem d'evitar els riscos i, després, avaluar aquells que no es puguin evitar. Com a norma, No intervenció sobre el material que conté amiant. Només es decidirà aquesta opció si l'avaluació anterior ens indica que hi ha poca possibilitat que passin fibres a l'ambient. Cal fer controls periòdics per tal de garantir que no es modifica aquesta situació. Intervenció sobre el material que conté amiant Les actuacions sobre el material que conté amiant es poden diferenciar en tres tipus d'intervenció: Estabilització Confinament Retirada de l'amiant o eliminació En les dues primeres, la intervenció es duu a terme per tal d'evitar l'alliberament de fibres a l'ambient, mentre que en la tercera cal retirar o eliminar l'amiant. Estabilització Aquesta operació es farà quan el material no està degradat i volem assegurar la durabilitat. Consisteix a aplicar, mitjançant projecció aerogràfica i/o injecció, un material elastòmer, en forma líquida, sobre el material d'amiant per reduir la possibilitat d'alliberar fibres d'amiant a l'ambient. Això s'aconsegueix bé creant una membrana sobre la superfície (estabilització cobertora) o penetrant dins el material i lligant els components (estabilització penetrant). Hi ha diferents productes que s'usen comercialitzats com a segellants de l'amiant. En general, són composicions a base de polímers en dispersió aquosa que penetren i impregnen ràpidament tots els tipus d'amiant, inclosa l'amosita i la crocidolita. Un bon segellant hauria de ser capaç d'absorbir els impactes sense alterar la seva integritat, ser flexible (elàstic), tenir una bona resistència al foc, no ser perillós i tenir una bona resistència al pas del temps. Aquest tractament té el seu punt feble en la resistència mecànica; per tant, no és aconsellable si el material pot rebre cops durant el seu ús. A Itàlia, és una solució que s'aplica per eliminar les emissions de fibres de plaques de fibrociment envellides. Per estabilitzar, no podem pintar a la lleugera sobre un revestiment d'amiant, ja que el remei pot ser pitjor que la solució. La pintura pot arrencar el material o emetre més fibres a l'aire. Cal fer proves d'idoneïtat per al producte abans d'aplicar-lo i establir la durabilitat del tractament i les operacions de manteniment que caldrà efectuar. Aquesta operació limita l'alliberament de fibres a l'ambient, però no limita l'accessibilitat del material d'amiant a les persones que ocupen l'edifici. El cost de l'aplicació és moderadament baix, encara que cal dur a terme inspeccions periòdiques per tal de garantir-ne el bon estat. Confinament És una barrera física entre el material que conté amiant i les persones que ocupen l'edifici, mitjançant una nova estructura. Els fals sostres, envans, recobriments de PVC o d'acer en canonades són algunes de les alternatives per al confinament. Aquesta solució no es pot utilitzar quan el suport no és prou consistent o es prevegin treballs de manteniment o de rehabilitació posteriors. Aquesta opció pot ser utilitzada conjuntament amb l'estabilització. Encara que el cost d'aquesta alternativa sigui més econòmic que el de les altres alternatives, implica un augment de cost suplementari per als treballs posteriors de manteniment i de retirada de l'aminat que, abans de l'enderroc, és obligatori fer. Cal portar a terme inspeccions periòdiques per tal de garantir-ne el bon estat. Retirada d'amiant o eliminació La retirada de l'amiant implica l'eliminació dels materials amb amiant (MCA), cosa que suposa evitar definitivament els problemes de contaminació de fibres d'amiant causats per la degradació dels MCA i els problemes dels treballs de manteniment o de rehabilitació posteriors (vegeu pla de treball i exemples pràctics). La retirada de l'MCA és la solució més estesa i l'única per a edificis i instal·lacions abans de ser enderrocats, com indica l'article 11.1.a del RD 396/2006: "En tot cas s'eliminarà l'amiant dels materials que el continguin abans de començar qualsevol operació de demolició, excepte quan fer-ho impliqui major risc per als treballadors". El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies desaconsella doblar - cobrir - les cobertes de fibrociment superposant sobre elles cobertes metàl·liques o d'altres materials. La Instrucció 4/2010 de la Direcció General de Relacions Laborals detalla els motius pels quals no és recomanable aquesta pràctica. En primer lloc, hi ha risc que les plaques de fibrociment que es volen doblar es trenquin en transitar i treballar sobre elles. En segon lloc, el fet que amb l'operació de doblar aquestes cobertes s'oculti l'existència de les plaques de fibrociment en naus industrials, dependències o locals incrementa el risc d'inhalació de fibres d'amiant. Això pot passar, per exemple, si posteriorment es fan manipulacions o reparacions a la coberta sense que qui les porta a terme conegui la presència de l'amiant - en particular en els casos que hi ha hagut canvis de propietaris - . Finalment, la presència de la coberta de fibrociment original condiciona cada operació que s'hi efectuï posteriorment, com pot ser la realització d'una sortida de ventilació o el muntatge de qualsevol instal·lació, pel fet de la presència permanent del fibrociment i el risc potencial que això representa. Si malgrat aquesta recomanació una empresa, prèviament inscrita en el RERA, pretén doblar una coberta de fibrociment de la qual aparentment no es desprenen fibres d'amiant, ha de sol·licitar a l'Autoritat Laboral l'aprovació d'un pla de treball, ja que la normativa obliga a presentar aquest pla per a qualsevol operació i activitat en què els treballadors estiguin exposats a fibres d'amiant o a materials que en continguin, o siguin susceptibles d'estar-hi exposats. En el cas específic de les operacions de doblar cobertes el pla de treball, a banda del seu contingut general, ha d'incloure els elements següents: - Certificació d'un tècnic titulat conforme la coberta de fibrociment està en correcte estat de conservació i no se'n desprenen fibres d'amiant. - Relació de les mesures que s'adoptaran per reduir al mínim el risc que en un futur pot originar la presència del fibrociment, com ara la disposició d'etiquetes o cartells d'avís de dita presència, o bé la redacció de procediments de treball en previsió d'actuacions posteriors que afectin la coberta de fibrociment. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 17 de setembre 2018 La responsabilitat i funcions de l’arquitecte tècnic a l’obra són diferents segons el paper que es desenvolupa. Els tres rols més habituals són el de cap d’obra, el de director d’obra i el de director d’execució d’obra. En el cas del cap d’obra, és el tècnic que nomena l'empresa constructora i que assumeix la representació de l'empresa davant el propietari i la direcció facultativa. Les funcions del cap d’obra són: - Signar l'acta d'inici d'obra i definir i organitzar la implantació de l’obra. - Participar en la contractació de les subcontractes i materials necessaris per a realitzar l'obra. - Elaborar o revisar els contractes, planificar els treballs i dirigir i coordinar totes les professions, proveïdors i subcontractes que estan al seu càrrec i controlar que les subcontractes realitzen bé els seus treballs. - Assistir a reunions amb el Director d'Obra i el propietari, per resoldre dubtes, gestionar o negociar els canvis que sorgeixen i donar part de l'avanç d'obra. - Realitzar els mesuraments dels treballs executats, per elaborar les factures a emetre al propietari. - Establir els mitjans necessaris per garantir la seguretat dels treballadors en obra i supervisar la seva eficàcia i compliment. - Portar un control detallat dels costos d'obra, per a complir els objectius econòmics marcats per l'empresa. Fora de la figura del cap d’obra, l’arquitecte tècnic pren responsabilitats diferents en relació al seu paper que potser caldria aclarir. L’arquitecte tècnic, quan és el projectista, ha de redactar el projecte amb subjecció a la normativa vigent i al que s'ha establert en el contracte i lliurar-lo, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. Dins el control tècnic trobem dues figures: la direcció d’obra i la direcció d’execució d’obra. L’arquitecte tècnic fa de director d’obra quan la direcció facultativa està formada per un únic tècnic director, i habitualment en aquelles que ell mateix és el projectista. Es tracta habitualment d’obres de rehabilitació o de nova planta de naus o magatzems, en l’àmbit professional de l’arquitecte tècnic. El director d’obra dirigeix el desenvolupament de l’obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, d'acord amb el projecte que la defineix, la llicència d'edificació i altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar la seva adequació al final proposat. És funció seva: - Verificar el replanteig i l'adequació de la fonamentació i de l'estructura projectat a les característiques geotècniques del terreny. - Verificar la recepció a l’obra dels productes de construcció, ordenant la realització d’assajos i les proves precises. - Comprovar els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d'acord amb el projecte. - Resoldre les contingències que es produeixen en la obra i consignar en el Llibre d'obra les instruccions precises per a la correcta interpretació del projecte. - Elaborar, a requeriment del promotor o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que exigeixi la marxa de l’obra, sempre que les mateixes s'adaptin a les disposicions normatives contemplades i observades en la redacció del projecte. - Subscriure l'acta de replanteig o d'inici d’obra i el certificat final d’obra, així com conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats de treball executades, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. - Elaborar i subscriure la documentació de l'obra executada per lliurar-la al promotor, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. En el cas de la direcció d’execució d’obra, la direcció facultativa està formada per dos tècnics. Habitualment l’arquitecte tècnic realitza funcions de direcció d’execució en coordinació amb un arquitecte, que pren la funció de director d’obra. Es tracta d’obres de rehabilitació o gran rehabilitació, obra nova i ampliació, en les quals el projectista és un arquitecte. El director de l'execució de la obra, formant part de la direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de dirigir l'execució material de la obra i controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat de la construcció: - Verificar la recepció en obra dels productes de construcció, ordenant la realització d'assaigs i proves precises. - Dirigir l'execució material de l’obra comprovant els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d'acord amb el projecte i amb les instruccions del director de treball. - Consignar en el Llibre d'Ordres i Assistències les instruccions precises. - Subscriure l'acta de replanteig o d'inici de treballs i el certificat final d’obra, així com elaborar i subscriure les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats de treball executades. - Col·laborar amb els altres agents en l'elaboració de la documentació de l’obra executada, aportant els resultats del control realitzat. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 24 d’octubre 2023 Fins a finals de 2023 i fruit del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançats pels Fons Next Generation UE, hi ha ajudes a la millora de l'eficiència energètica de tots els tipus i per a tots els àmbits: per a edificis, per a pisos, per a habitatges unifamiliars, per als municipis de repte demogràfic, etc. Les subvencions es gestionen des de cada comunitat autònoma i paral·lelament alguns ajuntaments han creat, en col·laboració amb la comunitat, les seves oficines de rehabilitació. Hi ha subvencions a l'àmbit residencial, PIMES i indústria, establiments turístics, implantació d'energies renovables, etc., però qui pot demanar una subvenció d'eficiència energètica?. El beneficiari de les subvencions serà qualsevol persona, física o jurídica, que vulgui fer o hagi realitzat, obres de millora de l'eficiència energètica i que entri dins dels criteris de cada subvenció. El sol·licitant és en canvi, la majoria de vegades, un tècnic especialitzat en representació del promotor de les obres. Si un immoble té diversos propietaris, qualsevol pot demanar la subvenció. La resta li haurà d'atorgar una autorització. Si la sol•licita un llogater també ha de tenir autorització del propietari. És fàcil sol·licitar-les? Hi ha molts tipus de subvencions, unes molt més fàcils de tramitar que d'altres. Normalment, la dificultat sol ser directament proporcional a la quantia. Per exemple, una subvenció a la millora energètica que aporten unes plaques fotovoltaiques o unes finestres noves, en un habitatge unifamiliar, és molt més fàcil de tramitar que una subvenció per rehabilitar un edifici. Si el mateix beneficiari vol fer el tràmit de sol·licitud ha de tenir en compte que per a un particular que no estigui familiaritzat és complicat, i ha de tenir en compte que alguns punts, per exemple, la declaració responsable, només la pot tramitar un tècnic. El que és recomanable, en qualsevol cas, és deixar-se ajudar per un professional especialitzat en la matèria, o un tècnic competent. Donat l'alt grau de conceptes tècnics que s'hi manegen, recomanem contractar els serveis d'un tècnic especialitzat que realitzi alhora el treball tècnic i el treball administratiu, per optimitzar al màxim tots els aspectes de la subvenció. Les subvencions d'eficiència energètica es componen de dues parts: una part tècnica i una part administrativa. La part tècnica l'ha de fer un tècnic competent. Si es tracta d'obres d'edificació, l'haurà de fer un arquitecte tècnic o arquitecte. La part administrativa la pot fer qualsevol, no està regulada. En el cas de comunitats de propietaris, les administracions de finques poden sol·licitar la subvenció, ajudades o no pel tècnic. El nostre consell és que el propietari s'informi sobre la subvenció que vulgui sol•licitar. Sobretot, dels seus requisits i dels documents que ha d'aportar. Com més s'informi el propietari, més fàcil és optimitzar bé tots els recursos. Hem de tenir en compte, per exemple, que de vegades hi ha ajudes addicionals per vulnerabilitat econòmica o altres condicionants extra que ens poden donar una quantia superior. Es basen en dades personals de la propietat, i que si no es comuniquen correctament es poden perdre. Aspectes que ens condicionaran Les subvencions d'eficiència energètica tenen un termini limitat per sol·licitar-les, normalment uns quants mesos. A més, van per ordre de presentació. Com més aviat es presentin més possibilitats tindrem que ens la donin. A més, cal tenir en compte que fer els projectes porta un temps. Sol·licitar pressupostos a empreses també pot alentir força el procés, sobretot en aquests temps. Per això, començar a pensar en la subvenció quan fa temps que s'ha obert el termini ja pot ser molt tard. Depenent del tipus de subvenció, la manera d'afrontar-les és diferent. A les subvencions menys complicades, per exemple, substitució de finestres, que no requereixen projecte, podem esperar a contactar amb algú que les tramiti i alhora sol·licitar pressupostos a empreses. És un tràmit menys complex, per tant, en uns dies el podrem fer. Les subvencions que requereixin projecte, especialment les d'edificis, és convenient preveure-les amb temps. El que és recomanable és fer un estudi energètic primer, fins i tot abans que surti la subvenció. Així es pot enfocar quines són les actuacions que hi poden entrar, en quins trams podem entrar, quants diners ens pot donar, de quin pressupost disposem, etc. Millor encara, per assegurar la subvenció, és realitzar el projecte abans que es publiqui la mateixa, per tenir cert marge de maniobra per modificar alguna cosa una vegada es publiquin les bases exactes. En projectes de més importància, que no siguin exclusivament d'eficiència energètica, com ara rehabilitacions integrals, sens dubte és necessari tenir el projecte ja realitzat per poder sol•licitar pressupostos amb antelació. Hem de tenir en compte que la realització d'aquests projectes pot portar setmanes o mesos, i sol•licitar tres pressupostos en base a aquest projecte el mateix. Si esperem, podem perdre l'oportunitat de sol·licitar-la. Inconvenients principals • Les despeses que comporten, directament associades a la subvenció: els certificats energètics, les memòries justificatives, la tramitació, etc. • Les despeses no associades directament a la subvenció, sinó a l'obra. Una obra sempre comporta una sèrie de tràmits o treballs que cal tenir en compte, demanem o no una subvenció. Per exemple, el projecte, l'adreça d'obra, la sol·licitud de llicència a l'ajuntament i el pagament de taxes. • L'obra ha de ser realitzada amb molta pulcritud. I no ens referim només a l'execució en si de l'obra, sinó a la tramitació administrativa que ha de fer l'empresa constructora. Per exemple, l'empresa ha de fer un pressupost desglossat d'acord amb les partides del projecte, ha de fer factures de tot plegat, ha de fer un pla de gestió de residus, gestionar correctament tots els residus, lliurar fitxes i certificats de tots els materials i especialment dels d'aïllament, etc. És a dir, l'empresa que faci l'obra ha de ser molt seriosa i estar conscienciada amb la subvenció. Per descomptat, l'obra l'ha de fer una empresa constructora o diverses que ens puguin facturar, ja que cal justificar el pagament d'aquestes factures. No la pot fer el nostre cunyat els caps de setmana. • L'obra cal fer-la en uns terminis determinats. La subvenció exigeix fer l'obra en uns terminis, encara que això no sol ser el principal problema. La qüestió és que el millor és esperar a realitzar l'obra a que ens atorguin la subvenció, per estar segurs que ens la donen i, si no, tenir marge per poder demanar-la una altra vegada. Per això, si tenim molta pressa a fer l'obra això ens pot endarrerir. D'altra banda, a les subvencions sol ser necessari indicar en l'anualitat o anualitats en què farem l'obra, i això no és tan fàcil perquè moltes vegades estem a mercè de l'empresa constructora en aquest aspecte. Aquesta dada es pot modificar sobre la marxa, però ens pot comportar algun problema. • Totes les gestions administratives han de ser molt coherents per complir tots els requisits de la subvenció. Per exemple, si ens demanen que l'habitatge ha de ser un domicili habitual, no podem estar empadronats en un altre habitatge. Si per a l'ajuda addicional ens demanen que la unitat familiar tingui menys de X ingressos, tampoc podem estar empadronats amb una altra persona que guanyi més d'aquesta quantitat. Si demanarem una subvenció per canviar vuit finestres, no pot ser que a l'ajuntament hàgim declarat que en canviem només dues. És a dir, cal anar amb compte amb aquesta picaresca que de vegades apliquem instintivament i sense malícia, però que ens pot fer perdre la subvenció. • La sol·licitud de la subvenció, encara que n'encarreguem la tramitació a un professional, comporta una dedicació de temps important, tant per al promotor, per a l'administració de finques com per a l'empresa constructora. Per exemple, el promotor ha de signar una gran quantitat de documents i declaracions responsables; en alguns casos ha de recopilar certificats d'empadronament i autoritzacions de tots els copropietaris. Si heu de justificar els vostres ingressos, per exemple, per sol•licitar un ajut addicional per vulnerabilitat econòmica, la documentació a presentar es duplica. Als edificis d'habitatges, cal recopilar les dades i la signatura de tots els veïns, amb tot el que això implica en una comunitat gran. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 15 de setembre 2023 La creixent consciència sobre el canvi climàtic i la importància de protegir el medi ambient ha portat a una major demanda de pràctiques i materials de construcció sostenibles. La rehabilitació i reforma d'habitatges utilitzant materials ecològics no sols contribueix a reduir l' impacte ambiental, sinó que també pot millorar l'eficiència energètica i la salut dels ocupants. Saps quins són els materials més destacats per a la rehabilitació ecològica d'habitatges? Saps com aquests avanços poden ajudar-nos a construir un futur més sostenible? Continua llegint i t'ho expliquem. Aïllament d'alt rendiment L'aïllament adequat és un pilar fonamental en la cerca de l'eficiència energètica en la construcció. Els materials aïllants ecològics, com la cel·lulosa reciclada, la llana d'ovella i la fibra de cànem, han demostrat excel·lents propietats d'aïllament tèrmic i acústic. La seva estructura fibrosa i la seva capacitat per a retenir l'aire immòbil els fan altament eficients. A més, aquests materials són biodegradables, renovables i de baix contingut energètic en la seva fabricació, la qual cosa els converteix en opcions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Fustes certificades de maneig responsable La fusta continua sent un material de construcció àmpliament utilitzat però la seva extracció insostenible ha plantejat serioses preocupacions ambientals. En la rehabilitació d'habitatges, l'ús de fustes certificades garanteix que provinguin de boscos gestionats de manera responsable. La implementació de pràctiques de maneig forestal sostenible i la promoció de la reforestació ajuden a preservar els ecosistemes i a mitigar l' impacte ambiental de la construcció. Blocs de terra comprimida Els blocs de terra comprimida són una opció de construcció ecològica que ha guanyat popularitat a causa del seu baix impacte ambiental. Aquests blocs es fabriquen mitjançant la compressió de terra local i materials estabilitzants naturals, com la calç o el ciment. El seu procés de producció consumeix menys energia en comparació amb els maons cuits tradicionals, la qual cosa resulta en una menor emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. A més, l'abundància de terra com a recurs natural i la seva capacitat per a ser reutilitzada i reciclada en el futur fan d'aquesta alternativa una opció sostenible i econòmica. Pintures i recobriments de baix COV Les pintures i recobriments utilitzats en la rehabilitació d'habitatges han estat històricament fonts significatives de compostos orgànics volàtils (COV), que són nocius tant per a la salut humana com per al medi ambient. Optar per pintures de baix contingut de COV o pintures ecològiques que utilitzen ingredients naturals i biodegradables contribueix a reduir la contaminació de l'aire interior i exterior. Aquests productes són formulats per a complir amb els estàndards ambientals més estrictes i són segurs per a la salut dels habitants de l'habitatge. Integració d'energia solar en teulades La reforma de teulades pot ser una oportunitat per a integrar sistemes d'energia solar, com a teules solars, que combinen la funció de protecció contra els elements amb la generació d'energia renovable. Aquestes teules, dissenyades per a harmonitzar amb l'estètica de l'edifici, converteixen la llum solar en electricitat neta i sostenible. En aprofitar aquesta font d'energia renovable, es redueix la dependència de combustibles fòssils i es contribueix a la mitigació del canvi climàtic. Paviments sostenibles i reciclats Els paviments sostenibles, com el bambú, el suro i les rajoles reciclades, ofereixen una alternativa ecològica als materials convencionals. La utilització d'aquests materials renovables i biodegradables en la rehabilitació d'habitatges disminueix la pressió sobre els recursos naturals i promou pràctiques de construcció més responsables. A més, alguns paviments reciclats, elaborats a partir de materials recuperats, contribueixen a la gestió eficient de residus i a l'economia circular. Sistemes de recollida d'aigua pluvial La incorporació de sistemes de recollida d'aigua pluvial en la rehabilitació d'habitatges permet una gestió més sostenible del recurs hídric. Aquests sistemes recol·lecten i emmagatzemen l'aigua de pluja per a la seva reutilització en diverses aplicacions, com el reg o la rentada. La reducció del consum d'aigua potable i la disminució de l' impacte en els recursos hídrics locals són beneficis clau d'aquesta pràctica sostenible. La rehabilitació i reforma d'habitatges amb materials ecològics és un camí fonamental per a construir un futur més sostenible. Aquests materials no sols redueixen l' impacte ambiental, sinó que també milloren la qualitat de vida dels habitants en oferir un ambient més saludable i confortable. En optar per materials sostenibles contribuïm a la protecció del medi ambient i fomentem una indústria de la construcció més responsable. És hora que tots assumim un paper actiu en la promoció de pràctiques de construcció ecològiques per a un futur més verd i pròsper. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 25 de juny 2019 El certificat d’obra nova és un document que descriu la realitat física d'un immoble en l'estat actual, especificant la seva superfície i, si és el cas, l’antiguitat. Habitualment es realitza per a incorporar a l’escriptura una edificació, una ampliació, la realització d'una piscina o un garatge o qualsevol canvi que es realitzi sobre el solar i que no es recull a l’escriptura, amb l’objectiu de fer la posterior inscripció al registre de la propietat. En concret, sempre que hi ha discrepàncies entre les superfícies o construccions inscrites en el Registre de la Propietat i la realitat. És molt important considerar que aquestes obres s’han d’haver realitzat dins la legalitat. És a dir, que s'han fet amb totes les llicències, autoritzacions i requisits que exigeix la Llei. Al certificat d’obra nova, si l'edifici està en construcció, el tècnic ha d'acreditar que la descripció del certificat d'obra nova s'ajusta al projecte per al qual, si s'escau, es va obtenir la llicència, que és la que recollirà l'escriptura pública. Si l'edifici està acabat, el tècnic ha d'acreditar que l'obra ha finalitzat i que s'ajusta al projecte per al qual es va obtenir la llicència municipal de construcció. El certificat d’obra nova recollirà en qualsevol cas les coordenades de referència geogràfica, coordenades UTM, de la nova construcció. El certificat s'ha de presentar a la notaria, on s'actualitzarà l'escriptura i s'inclourà la declaració d'obra nova, que posteriorment cal inscriure en el registre de la propietat. La declaració d’obra nova és un acte mitjançant el qual es reflecteix en el registre de la propietat, l'edificació que s'ha construït, ampliat o modificat sobre un solar, o les reformes o millores realitzades. La declaració d’obra nova és la manifestació a escriptura pública del propietari o de tots els copropietaris d'una finca en la qual es fa constar el fet d'haver-se començat o acabat noves actuacions, construcció d'edificis, millores o bé, altres obres noves anàlogues. Aquesta escriptura es podrà inscriure en el registre de la propietat, i així aconseguir la concordança entre el registre i la realitat jurídica extra registral. Si es tracta d'edificis, es farà constar el nombre de plantes; la superfície de la parcel·la ocupada; el total dels metres quadrats edificats i, si en el projecte aprovat s'especifica, el nombre d'elements susceptibles d'aprofitament independent. Es pot fer de dues maneres segons la fase de construcció: l’obra nova acabada o l'obra nova en construcció. En el segon cas la declaració es sol fer quan el propietari necessita finançament del banc per construir i fer una hipoteca sobre l'immoble en construcció. En acabar l'obra el propietari haurà de declarar que s'ha conclòs mitjançant una acta notarial anomenada de final d'obra. Si es tracta d'un constructor o promotor, és a dir un empresari, la declaració d'obra nova és obligatòria. Si es tracta d'una particular que construeix sobre el seu terreny per al seu ús personal, haurà de fer la declaració d'obra nova per a contractar els subministraments i obligatòriament si vol vendre, llogar o demanar a un banc un préstec hipotecari. En la declaració d'obra nova, el notari ha de controlar la legalitat. És a dir, que s'ha fet amb totes les llicències, autoritzacions i requisits que exigeix la Llei. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 26 d’abril 2019 Davant la presència de materials amb amiant, què cal fer?. És necessari eliminar-ho o no?. Són dues preguntes que ens fem cada vegada més sovint, en obres de rehabilitació o inspeccions d’edificis. L’actuació, d’acord a les indicacions i recomanacions que sobre el tema realitza el Departament de Treball, serien les següents. Un cop detectat material amb amiant, per determinar si és necessari retirar-ho o no, és necessari considerar dues situacions: El que es troba en bon estat, no sotmès a manipulacions o a l'acció de vibracions, fregaments, moviments d'aire, presència d'humitats, xocs, o a la seva manipulació no presenta un risc mínim d'emissió de fibres a l'ambient, per la qual cosa pot quedar-se instal•lat fins a la seva eliminació o la fi de la seva vida útil. El material amb risc de despreniment de fibres a l'ambient, pel seu estat de conservació, o perquè és sotmès a diverses accions: fregaments, corrents d'aire, xocs, etc., s'haurà de tractar per evitar l'emissió de fibres. Caldrà considerar la ubicació, friabilitat, estat del material, accessibilitat al mateix i l’ús de la zona afectada En relació a la seva ubicació, caldria realitzar un plànol detallat de la ubicació de l'amiant on s'indicarà la seva extensió i varietat. Es considerarà també la facilitat d'emissió de fibres a l'ambient. Podem distingir dos tipus de productes amb amiant, cosa que pot ser molt útil a l'hora d'avaluar la possibilitat d'emissió de fibres a l'ambient. Com són els flocatges, els aïllaments tèrmics, el cartró-amiant i, en menor grau, certes plaques de fals sostre, en les quals les fibres d'amiant estan lligades dèbilment. Cal considerar també el grau de conservació del material, pel que fa a la presència d'esquerdes, humitats, escrostonaments, desgasts, etc. També s'ha de considerar si la zona amb amiant és de fàcil accés, és a dir, si és possible el contacte amb el material d'amiant, especialment de forma accidental (zones de pas, material en columnes en aparcaments, etc.) o de forma intencionada (instal•lacions en fals sostre, a la vista, etc.). Considerarem també les condicions existents a la zona afectada per la presència de materials amb amiant respecte d'aquells factors que puguin incidir en la possibilitat d'emissió de fibres d'amiant a l'ambient, tals com degradació dels materials (revestiments exteriors, teulades, /aïllaments tèrmics, etc.), la possibilitat de rebre cops, vibracions, corrents d'aire, manipulacions en operacions de manteniment, filtracions i condensacions d'aigua, etc. I finalment és important valorar la utilització present i futura de l'espai, la instal•lació o la maquinària i, especialment, es tindrà cura en les operacions de reparació i manteniment, en els punts amb amiant o en les seves proximitats. La ponderació de totes i cadascuna de les variables enunciades en l'apartat anterior, ens ha de donar un coneixement molt aproximat sobre la possibilitat d'emissió de fibres d'amiant a l'ambient, que ens permetrà actuar sense necessitat de cap tipus de mostreig ambiental. Per exemple, en situacions on s'aprecia material friable degradat, hem d'actuar directament, atès que el risc d'exposició a fibres d'amiant és clar. Recordem que els principis preventius de l'article 15 de la Llei de prevenció de riscos laborals, 31/1995, ens diu que, en primer lloc, hem d'evitar els riscos i, després, avaluar aquells que no es pugin evitar. Com a norma, no intervenció sobre el material que conté amiant. Només es decidirà aquesta opció si l'avaluació anterior ens indica que hi ha poca possibilitat que passin fibres a l'ambient. Cal fer controls periòdics per tal de garantir que no es modifica aquesta situació. Intervenció sobre el material que conté amiant. Les actuacions sobre el material que conté amiant es poden diferenciar en tres tipus d'intervenció: Estabilització Confinament Retirada de l'amiant o eliminació En les dues primeres, la intervenció es du a terme per tal d'evitar l'alliberament de fibres a l'ambient, mentre que en la tercera cal retirar o eliminar l'amiant. Estabilització Aquesta operació es farà quan el material no està degradat i volem assegurar la durabilitat. Consisteix a aplicar, mitjançant projecció aerogràfica i/o injecció, un material elastòmer, en forma líquida, sobre el material d'amiant per reduir la possibilitat d'alliberar fibres d'amiant a l'ambient. Això s'aconsegueix bé creant una membrana sobre la superfície (estabilització cobertora) o penetrant dins el material i lligant els components (estabilització penetrant). Hi ha diferents productes que s'usen comercialitzats com a segellants de l'amiant. En general, són composicions a base de polímers en dispersió aquosa que penetren i impregnen ràpidament tots els tipus d'amiant, inclosa l'amosita i la crocidolita. Un bon segellant hauria de ser capaç d'absorbir els impactes sense alterar la seva integritat, ser flexible (elàstic), tenir una bona resistència al foc, no ser perillós i tenir una bona resistència al pas del temps. Aquest tractament té el seu punt feble en la resistència mecànica; per tant, no és aconsellable si el material pot rebre cops durant el seu ús. A Itàlia, és una solució que s'aplica per eliminar les emissions de fibres de plaques de fibrociment envellides. Per estabilitzar, no podem pintar a la lleugera sobre un revestiment d'amiant, ja que el remei pot ser pitjor que la solució. La pintura pot arrencar el material o emetre més fibres a l'aire. Cal fer proves d'idoneïtat per al producte abans d'aplicar-lo i establir la durabilitat del tractament i les operacions de manteniment que caldrà efectuar. Aquesta operació limita l'alliberament de fibres a l'ambient, però no limita l'accessibilitat del material d'amiant a les persones que ocupen l'edifici. El cost de l'aplicació és moderadament baix, encara que cal dur a terme inspeccions periòdiques per tal de garantir-ne el bon estat. Confinament És una barrera física entre el material que conté amiant i les persones que ocupen l'edifici, mitjançant una nova estructura. Els fals sostres, envans, recobriments de PVC o d'acer en canonades són algunes de les alternatives per al confinament. Aquesta solució no es pot utilitzar quan el suport no és prou consistent o es prevegin treballs de manteniment o de rehabilitació posteriors. Aquesta opció pot ser utilitzada conjuntament amb l'estabilització. Encara que el cost d'aquesta alternativa sigui més econòmic que el de les altres alternatives, implica un augment de cost suplementari per als treballs posteriors de manteniment i de retirada de l'aminat que, abans de l'enderroc, és obligatori fer. Cal portar a terme inspeccions periòdiques per tal de garantir-ne el bon estat. Retirada d'amiant o eliminació La retirada de l'amiant implica l'eliminació dels materials amb amiant (MCA), cosa que suposa evitar definitivament els problemes de contaminació de fibres d'amiant causats per la degradació dels MCA i els problemes dels treballs de manteniment o de rehabilitació posteriors. La retirada de l'MCA és la solució més estesa i l'única per a edificis i instal•lacions abans de ser enderrocats, com indica l'article 11.1.a de l'RD 396/2006: "En tot cas s'eliminarà l'amiant dels materials que el continguin abans de començar qualsevol operació de demolició, excepte quan fer-ho impliqui major risc per als treballadors". El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies desaconsella doblar –cobrir– les cobertes de fibrociment superposant sobre elles cobertes metàl•liques o d'altres materials. La Instrucció 4/2010 de la Direcció general de Relacions Laborals detalla els motius pels quals no és recomanable aquesta pràctica: En primer lloc, hi ha risc que les plaques de fibrociment que es volen doblar es trenquin en transitar i treballar sobre elles. En segon lloc, el fet que amb l'operació de doblar aquestes cobertes s'oculti l'existència de les plaques de fibrociment en naus industrials, dependències o locals incrementa el risc d'inhalació de fibres d'amiant. Això pot passar, per exemple, si posteriorment es fan manipulacions o reparacions a la coberta sense que qui les porta a terme conegui la presència de l'amiant –en particular en els casos que hi ha hagut canvis de propietaris. Finalment, la presència de la coberta de fibrociment original condiciona cada operació que s'hi efectuï posteriorment, com pot ser la realització d'una sortida de ventilació o el muntatge de qualsevol instal•lació, pel fet de la presència permanent del fibrociment i el risc potencial que això representa. Si malgrat aquesta recomanació una empresa, prèviament inscrita en el RERA, pretén doblar una coberta de fibrociment de la qual aparentment no es desprenen fibres d'amiant, ha de sol•licitar a l'Autoritat laboral l'aprovació d'un pla de treball, ja que la normativa obliga a presentar aquest pla per a qualsevol operació i activitats en què els treballadors estiguin exposats a fibres d'amiant o a materials que en continguin, o siguin susceptibles d'estar-hi exposats. En el cas específic de les operacions de doblar cobertes el pla de treball, a banda del seu contingut general, ha d'incloure els elements següents: Certificació d'un tècnic titulat conforme la coberta de fibrociment està en correcte estat de conservació i no se'n desprenen fibres d'amiant. Relació de les mesures que s'adoptaran per reduir al mínim el risc que en un futur pot originar la presència del fibrociment, com ara la disposició d'etiquetes o cartells d'avís de dita presència, o bé la redacció de procediments de treball en previsió d'actuacions posteriors que afectin la coberta de fibrociment. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|