Article de Contingut web 25 de febrer 2021 Controlar tot el que succeeix al voltant del desenvolupament d’un treball professional no és del tot possible, i més quan hi ha terceres persones involucrades en el treball en qüestió (promotor, constructor, treballadors,...). Els errors o equivocacions involuntaris estan presents en el dia a dia, i, generalment, la bona fe per a solucionar-ho també, però no sempre és així de fàcil, ja que s’ha de tenir en compte en quina fase es troba l’obra i vigilar les possibilitats de tenir responsabilitats. Per això, • Durant l’execució de l’obra: ► Cal extremar el control de l’execució material de determinades partides que poden ser susceptibles a què en un futur puguin sorgir patologies i danys majors. ► Cal documentar tot el que sigui possible. És a dir, les ordres que es donin s’han de fer constar/escriure al Llibres d’Ordre/ Obra/ Actes de visita, documentant l’evolució de l’obra i les incidències, si s’escau. I és necessari: • Que el Llibre d’Ordres/ Obra/ Actes de visita sigui signat per tots els interessats. • Assegurar-se que les ordres arribaran a la persona que les ha d’executar. • Assegurar-se que s’han subsanat els errors amb les ordres donades. I si no s’ha fet, fer-ho constar al Llibre d’Ordres/ Obra/ Actes de visita i fer un seguiment fins que se subsanin. • És important fer un bon reportatge fotogràfic, vídeo, etc, de tot del que s’ha fet i dit, especialment de les partides que queden ocultes. Les noves tecnologies ajuden molt i faciliten dur-ho a terme. • Signat el CFO: ► Però encara hi falten coses a fer: • Cal fer informe/inventari de tot el que resta a fer o desperfectes a subsanar i adjuntar-lo amb el CFO signat. • Fer-ho constar a l’acta de recepció de l’obra. ► Si sorgeixen problemes/patologies a l’obra: • Verbalment es poden manifestar les possibles solucions, atenent que qualsevol acció pot incórrer en responsabilitat. • Tenir en compte que si es fan al·lusions escrites i/o informes (e-mail, whatsapp,...) sobre l’estat de l’obra o patologies constructives, aquesta documentació després es pot utilitzar per interrompre prescripcions o per donar per certa la responsabilitat del tècnic. • Si es rep alguna reclamació escrita (via email, whatshapp, convocatòria de reunió per parlar del tema, burofax, demanda,...) sol·licitar assessorament i comunicar-ho immediatament a la companyia asseguradora abans de fer cap actuació. Davant qualsevol dubte que pugui sorgir abans d’intentar solucionar un problema, truqueu al Col·legi, bé a Gabinet Tècnic 977.212.799 (ext. 131), bé a Assessoria d’Assegurances 977.212.799 (ext. 113), i us informaran al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 25 de maig 2021 L’acceptació d’un encàrrec professional comporta acceptar responsabilitats, les quals s’han de tenir en compte per actuar segons en quina fase es trobi l’obra (veure article "CFO signat, obra finalitzada"). Però, sorgeixen dubtes. Un dels dubtes més habituals que se li presenta a l’arquitecte tècnic és, si per emetre i signar el CFO d’una obra de la qual només ha dirigit el 5% final de la seva execució, pot ser reclamat per totes les patologies que sorgeixin a l’obra? La resposta és sí, però amb matisos. És a dir: ► Sí, perquè l’arquitecte tècnic que signa el CFO respon de la seva veracitat i exactitud, velant per la idoneïtat de les obres realitzades, acreditant que l’obra s’ha realitzat d’acord amb el projecte i, per aquest motiu, es recomanava que, si el nou tècnic, tenia dubtes sobre la idoneïtat de l’edificació feta amb anterioritat a la seva intervenció, podia demanar la realització de les proves necessàries per acreditar la idoneïtat i la bondat de la fase executada. Aquesta ha estat la tendència jurisprudencial majoritària fins ara. ► Però, la matisació seria que, seguint el criteri de la recent Sentència del Tribunal Suprem núm. 205/2021, de 15 d’abril, i d’acord amb l’argumentat en el punt anterior, davant d’una reclamació, si l’arquitecte tècnic que signa el CFO acredita fefaentment que les patologies provenen d’una fase de la qual no va intervenir i a més es pot deduir que els defectes d’execució no podien ser detectables a la signatura del CFO, el jutge en el fallo de la sentència podria decidir que, de les patologies en qüestió, el tècnic que assumeix el 5% final de l’obra no n’ és responsable. Es tracta d’una sentència novedosa, que esperem es consolidi. Qualsevol dubte que tingueu en el vostre exercici professional, el Col·legi resta a la vostra disposició per ajudar-vos en tot el que necessiteu. Us podeu posar en contacte amb el Gabinet Tècnic (gabtec@apatgn.org) o amb el Dept. d’Assessoria (secretaria@apatgn.org) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 9 de febrer 2023 Generalment es parla de com actuar durant l’execució de l’obra i una vegada signat el CFO, per tal de vigilar les possibles responsabilitats futures que es puguin tenir (veure article CFO signat, obra finalitzada) o bé la responsabilitat de signar el CFO havent assumit un % de l’obra (veure article Responsabilitats de signar CFO). Però no es té en compte la competència que té l’arquitecte tècnic de no emetre el CFO quan l’obra encara no està finalitzada i altres agents de la construcció li exigeixen la seva signatura. L’arquitecte tècnic (sol o amb arquitecte, segons el treball professional desenvolupat) sap que quan emet i signa el CFO, amb aquest document garanteix que l’obra està acabada, que s’han realitzat tots els treballs corresponents a l’obra en qüestió d’acord amb el projecte, i que pot ser habitada (en el cas d’obra nova es podrà sol·licitar la cèdula d’habitabilitat). Signar el CFO responsabilitza als tècnics. Per tant, l’arquitecte tècnic només haurà d’emetre el CFO quan, veient l’obra i comprovada tota la documentació tècnica, pot garantir, com a professional de l’arquitectura tècnica, que l’obra està acabada, que s’ajusta al projecte, que pot ser habitada i que no hi ha cap risc per a ningú. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 8 de maig 2018 El principi de bona fe sempre hi és present en l’inici de qualsevol tipus de relació contractual (laboral, prestació de serveis,...). Però això no impedeix que, des d’un principi, es deixin clars i per escrit els drets i les obligacions que tenen les dues parts signants del contracte. Si aquest criteri es traspassa a la relació contractual de la prestació de serveis de l’arquitectura tècnica, abans d’iniciar qualsevol tipus de servei és necessari signar un contracte on es determini ben clar el següent: - Qui són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. - Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: és a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. - Les obligacions de les parts: . De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. . Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. - Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta. - Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos: incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. - Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar informació més específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 9 de juny 2022 El WhatsApp s’ha convertit amb un dels mitjans que tots utilitzem per a comunicar-nos de manera ràpida i àgil, tant en l’àmbit personal com professional, enviant textos, fotos, àudios o vídeos. Però a la vegada, posem en risc la nostra privacitat, ja que no sabem quin ús en farà la persona que ho rebi. La Agencia de Protección de Datos ha publicat en el seu blog un article sobre Compartir contenidos de manera responsable a través de WhatsApp, en el qual dona rellevant importància a la pèrdua de control del document (de text, visual o d’àudio) enviat, ja que, per exemple, una fotografia que avui no té importància, el dia de demà pot generar molts conflictes. L’arquitecte tècnic ha de tenir molt present aquesta pèrdua de control, tant durant l’execució de l’obra com quan ja està signat el CFO, ja que una al·lusió escrita (e-mail, WhatsApp,...) sobre l’estat de l’obra o sobre patologies constructives després es pot utilitzar per interrompre prescripcions o per donar per certa la responsabilitat del tècnic. Articles explicatius: CFO signat, obra finalitzada i Parar i reflexionar ajuda a millorar I recordeu que per guardar tota la documentació, fotografies, etc., de l’obra, disposeu de l’app del COAATT iOBRA, que es tracta d’una app que us podeu descarregar en el vostre dispositiu mòbil, tant si es té Android com si es té Apple, i també es pot treballar des del web (www.iobra.net), i permet, amb tota garantia i seguretat incorporar totes les visites d’obra, gestionar la documentació i redactar i gestionar tots els llibres de vistes, llibres d’obra i llibres d’incidència. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 d’octubre 2023 Per a dur a terme el seu treball professional l’arquitecte tècnic ha de complimentar una sèrie de documentació, la qual s’ha d’ajustar a la normativa establerta per a cada actuació. Són obligacions documentals. La informació que es fa constar en aquesta documentació és el reflex de l’obra en el paper, per tant, s’ha de tenir en compte la importància de què: ► La informació que consta en la documentació ha de ser la corresponent a l’obra: complerta i ben redactada. ► La documentació ha d’estar signada per les parts implicades: com és el cas del full d’encàrrec de cada treball professional, que ha d’estar signat pel promotor i el tècnic, ja que és un document que té la funció contractual, on s’estableixen les condicions principals: l’objecte i abast del treball professional a desenvolupar, els honoraris i també la informació sobre el tractament de les dades personals del promotor. Pel que fa a l’import dels honoraris pactats, si no consta al full d’encàrrec, haurà de constar en un pressupost o altre document signat pel promotor, ja que és un element essencial del contracte i caldrà que estigui documentat si en un futur hem de reclamar el seu import. Tanmateix, és recomanable signar un contracte abans d’iniciar la relació contractual de prestació de serveis d’arquitectura tècnica i així evitar futurs malentesos, confusions o errors entre les parts. (Es pot consultar l’article publicat a la web col·legial Signar un contracte ajuda a evitar malentesos). ► Intentar no modificar documents quan estan visats/registrats pel Col·legi: com és el cas del certificat final d’obra, ja que una vegada visat/registrat, la data que consta en el certificat final d’obra, a més d’acreditar que l’obra està acabada, és habitable i construïda d’acord amb el projecte, marca l’inici del còmput dels terminis de responsabilitat, tant els de la LOE, com el contractual. És sabut que durant l’execució de l’obra s’ha de modificar documentació/informació (és a dir: PEM, projecte,...) per tal d’adaptar l’obra a la realitat, en aquest cas, cal documentar-ho tot i que totes les parts estiguin d’acord. ► És important també, deixar constància de les visites i ordres diverses a través d’eines digitals com iOBRA (l’app del COAATT iOBRA,www.iobra.net) o escrits perquè puguin servir per ajudar en la defensa del col·legiat/da davant una possible reclamació. El Col·legi resta a la vostra disposició davant el dubte que es pugui presentar sobre el treball tècnic a realitzar: documentació, tràmits, responsabilitat civil professional, etc, el Departament de Gabinet Tècnic, gabtec@apatgn.org, o Departament d’assegurances, assegurcoaatt@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 2 de novembre 2023 Rehabilitació La rehabilitació entre gener i octubre de 2023 baixa globalment un 5,7% respecte 2022. Per trimestres s’aprecia un canvi de tendència respecte dels dos primers trimestres, amb una baixada acusada al tercer trimestre. L’any 2023 va començar amb una pujada de l’11,4% al primer trimestre, baixant al tercer trimestre més del 30% respecte el mateix període de 2022. Destaquem els municipis, on pugen, Cunit i Calafell, gairebé un 20%, el Vendrell per sobre del 10%, i Tarragona un 8,87%. On més cau la rehabilitació és al municipi de Salou, més d’un 35%, Reus, Valls i Vila-seca, al voltant del 15% i Cambrils, un 4%. La inversió en el període gener - setembre, supera el 45,3 milions d’euros i puja un 11,5 % respecte 2022. Per trimestres, si s’acusa el descens al tercer trimestre i baixa respecte el mateix període de 2022, un 14%. La baixada al tercer trimestre de 2023 trenca una tendència continuada de la rehabilitació a l’alça des de l’any 2012. En qualsevol cas, és una situació que nomes afecta al tercer trimestre i hauríem d’esperar a les dades del quart trimestre per veure si la situació de baixada continua. Obra Nova residencial En el cas de l’obra nova, el descens ronda el 20% en el període gener - setembre. Per trimestres, s'observa un descens del 24%, 23% i 11% respectivament, respecte el mateix període de 2022 La inversió en obra nova arriba als 95 milions d’euros entre gener i setembre, un 19% menys que el mateix període de 2022. Per municipis les baixades mes importants s’han produït a Tarragona i a Vila-seca, amb descensos superiors al 80%. Al 2023 nomes s’han inicial 6 habitatges a Tarragona i 6 a Vila-seca. A Calafell i Cambrils baixen també per sobre del 30% respecte 2022. Creixen en canvi Mont-Roig del Camp, arribant gairebé als 50 habitatges iniciats, i Reus amb 48 habitatges iniciats entre gener i setembre de 2023. Conclusions Sembla que l’efecte Next Generation s'ha frenat, ajudat conjuntament per la conjuntura econòmica. Esperem que sigui un efecte trimestral i que l’últim trimestre es recuperi la inversió i la confiança en el sector. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 17 de setembre 2018 La responsabilitat i funcions de l’arquitecte tècnic a l’obra són diferents segons el paper que es desenvolupa. Els tres rols més habituals són el de cap d’obra, el de director d’obra i el de director d’execució d’obra. En el cas del cap d’obra, és el tècnic que nomena l'empresa constructora i que assumeix la representació de l'empresa davant el propietari i la direcció facultativa. Les funcions del cap d’obra són: - Signar l'acta d'inici d'obra i definir i organitzar la implantació de l’obra. - Participar en la contractació de les subcontractes i materials necessaris per a realitzar l'obra. - Elaborar o revisar els contractes, planificar els treballs i dirigir i coordinar totes les professions, proveïdors i subcontractes que estan al seu càrrec i controlar que les subcontractes realitzen bé els seus treballs. - Assistir a reunions amb el Director d'Obra i el propietari, per resoldre dubtes, gestionar o negociar els canvis que sorgeixen i donar part de l'avanç d'obra. - Realitzar els mesuraments dels treballs executats, per elaborar les factures a emetre al propietari. - Establir els mitjans necessaris per garantir la seguretat dels treballadors en obra i supervisar la seva eficàcia i compliment. - Portar un control detallat dels costos d'obra, per a complir els objectius econòmics marcats per l'empresa. Fora de la figura del cap d’obra, l’arquitecte tècnic pren responsabilitats diferents en relació al seu paper que potser caldria aclarir. L’arquitecte tècnic, quan és el projectista, ha de redactar el projecte amb subjecció a la normativa vigent i al que s'ha establert en el contracte i lliurar-lo, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. Dins el control tècnic trobem dues figures: la direcció d’obra i la direcció d’execució d’obra. L’arquitecte tècnic fa de director d’obra quan la direcció facultativa està formada per un únic tècnic director, i habitualment en aquelles que ell mateix és el projectista. Es tracta habitualment d’obres de rehabilitació o de nova planta de naus o magatzems, en l’àmbit professional de l’arquitecte tècnic. El director d’obra dirigeix el desenvolupament de l’obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, d'acord amb el projecte que la defineix, la llicència d'edificació i altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar la seva adequació al final proposat. És funció seva: - Verificar el replanteig i l'adequació de la fonamentació i de l'estructura projectat a les característiques geotècniques del terreny. - Verificar la recepció a l’obra dels productes de construcció, ordenant la realització d’assajos i les proves precises. - Comprovar els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d'acord amb el projecte. - Resoldre les contingències que es produeixen en la obra i consignar en el Llibre d'obra les instruccions precises per a la correcta interpretació del projecte. - Elaborar, a requeriment del promotor o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que exigeixi la marxa de l’obra, sempre que les mateixes s'adaptin a les disposicions normatives contemplades i observades en la redacció del projecte. - Subscriure l'acta de replanteig o d'inici d’obra i el certificat final d’obra, així com conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats de treball executades, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. - Elaborar i subscriure la documentació de l'obra executada per lliurar-la al promotor, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. En el cas de la direcció d’execució d’obra, la direcció facultativa està formada per dos tècnics. Habitualment l’arquitecte tècnic realitza funcions de direcció d’execució en coordinació amb un arquitecte, que pren la funció de director d’obra. Es tracta d’obres de rehabilitació o gran rehabilitació, obra nova i ampliació, en les quals el projectista és un arquitecte. El director de l'execució de la obra, formant part de la direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de dirigir l'execució material de la obra i controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat de la construcció: - Verificar la recepció en obra dels productes de construcció, ordenant la realització d'assaigs i proves precises. - Dirigir l'execució material de l’obra comprovant els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d'acord amb el projecte i amb les instruccions del director de treball. - Consignar en el Llibre d'Ordres i Assistències les instruccions precises. - Subscriure l'acta de replanteig o d'inici de treballs i el certificat final d’obra, així com elaborar i subscriure les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats de treball executades. - Col·laborar amb els altres agents en l'elaboració de la documentació de l’obra executada, aportant els resultats del control realitzat. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 24 d’abril 2018 L’arquitecte tècnic per dur a terme el seu treball professional ha de realitzar una sèrie de documentació la qual ha de complir amb la normativa establerta per a cada actuació, són obligacions documentals. A més tenim el visat/registre de la documentació per part del COAAT Tarragona, molts cops obligatori, i que és una garantia necessària per a la propietat i la societat que el que s’executarà ha estat realitzat per un tècnic competent, ja que acredita: - La identitat del tècnic, demostrant la seva col·legiació i habilitació per exercir el treball professional corresponent. - Que el tècnic disposa d’una assegurança de responsabilitat civil professional per a l’exercici de la professió. - Revisió formal i de contingut de les feines realitzades. - Assessorament i suport tècnic i jurídic del Col·legi respecte al treball professional. - Defensa davant de qualsevol problema que pugui sorgir. - Entre altres com, suport i seguiment en el cas de renúncies de tècnics, seguretat i salut, telèfon d’emergències en les dificultats,... Per tant, davant el dubte que es pugui tenir sobre el treball tècnic presentat contacteu amb el Col·legi que pot ajudar. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 1 d’abril 2021 Deixar clar per escrit, des d’un principi, els drets i obligacions que tenen promotor i arquitecte tècnic en la contractació d’una prestació de serveis, no significa que no es vulgui una relació professional basada en la confiança i el principi de bona fe, sinó per evitar problemes futurs. La finalitat de signar un contracte no és altra que evitar qualsevol malentès, confusió o error entre les parts que estableixen una relació contractual de prestació de serveis d’arquitectura tècnica. Des del Col·legi es vol recordar que, abans d’iniciar la direcció d’execució d’obra és recomanable signar un contracte on es determini ben clar: ► Quines són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. ► Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: És a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. ► Les obligacions de les parts: ♦ De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. ♦ Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. ► Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta, paralitzacions, ... (veure article de Gabinet Tècnic sobre Despeses Professionals) ►Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos, com és l'incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. ► Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de l’article Recomendaciones para la dirección de la ejecución de obra de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar més informació específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 de juny 2021 L’ exercici professional de l’arquitecte tècnic dona molts tombs, però tots els treballs que s’executin tenen la seva responsabilitat. Per això és important, davant la possibilitat de realitzar un treball professional excepcional, poder estudiar la situació per si és viable dur-ho a terme, tant a nivell econòmic i prestació de serveis com de Responsabilitat Civil Professional amb una suficient cobertura. És a dir: - Valorar a nivell econòmic i prestació de serveis amb el client i valorar la viabilitat: establir un contracte de prestació de serveis (article "Signar un contracte ajuda a evitar malentesos") - Valorar la responsabilitat civil professional: tant de l’obra viva (durant l’execució) com de l’obra acabada (la responsabilitat decennal) per analitzar la pòlissa de RC Professional subscrita, que davant una situació excepcional podria haver diverses opcions, entre les quals, i pot ser la més viable i raonable en diverses casuístiques (poca cobertura en la pòlissa actual, voler repercutir despeses, propera la jubilació,...), subscriure una Pòlissa per Obra concreta (article "PEM a executar i cobertura de la pòlissa RC professional. És correcte?") Per no perdre una oportunitat de realitzar un treball professional excepcional, el Col·legi us pot ajudar a estudiar i valorar quina podria ser la pòlissa de RC Professional que us pugui donar tranquil·litat davant un contratemps i que ajudi a pal·liar els perjudicis ocasionats. Actualment, MUSAAT amb el SEGURO DE RC PROFESIONAL PARA UNA INTERVENCIÓN CONCRETA pot ser una opció interessant i decisiva per dur a terme aquest treball excepcional. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 25 de juny 2019 El certificat d’obra nova és un document que descriu la realitat física d'un immoble en l'estat actual, especificant la seva superfície i, si és el cas, l’antiguitat. Habitualment es realitza per a incorporar a l’escriptura una edificació, una ampliació, la realització d'una piscina o un garatge o qualsevol canvi que es realitzi sobre el solar i que no es recull a l’escriptura, amb l’objectiu de fer la posterior inscripció al registre de la propietat. En concret, sempre que hi ha discrepàncies entre les superfícies o construccions inscrites en el Registre de la Propietat i la realitat. És molt important considerar que aquestes obres s’han d’haver realitzat dins la legalitat. És a dir, que s'han fet amb totes les llicències, autoritzacions i requisits que exigeix la Llei. Al certificat d’obra nova, si l'edifici està en construcció, el tècnic ha d'acreditar que la descripció del certificat d'obra nova s'ajusta al projecte per al qual, si s'escau, es va obtenir la llicència, que és la que recollirà l'escriptura pública. Si l'edifici està acabat, el tècnic ha d'acreditar que l'obra ha finalitzat i que s'ajusta al projecte per al qual es va obtenir la llicència municipal de construcció. El certificat d’obra nova recollirà en qualsevol cas les coordenades de referència geogràfica, coordenades UTM, de la nova construcció. El certificat s'ha de presentar a la notaria, on s'actualitzarà l'escriptura i s'inclourà la declaració d'obra nova, que posteriorment cal inscriure en el registre de la propietat. La declaració d’obra nova és un acte mitjançant el qual es reflecteix en el registre de la propietat, l'edificació que s'ha construït, ampliat o modificat sobre un solar, o les reformes o millores realitzades. La declaració d’obra nova és la manifestació a escriptura pública del propietari o de tots els copropietaris d'una finca en la qual es fa constar el fet d'haver-se començat o acabat noves actuacions, construcció d'edificis, millores o bé, altres obres noves anàlogues. Aquesta escriptura es podrà inscriure en el registre de la propietat, i així aconseguir la concordança entre el registre i la realitat jurídica extra registral. Si es tracta d'edificis, es farà constar el nombre de plantes; la superfície de la parcel·la ocupada; el total dels metres quadrats edificats i, si en el projecte aprovat s'especifica, el nombre d'elements susceptibles d'aprofitament independent. Es pot fer de dues maneres segons la fase de construcció: l’obra nova acabada o l'obra nova en construcció. En el segon cas la declaració es sol fer quan el propietari necessita finançament del banc per construir i fer una hipoteca sobre l'immoble en construcció. En acabar l'obra el propietari haurà de declarar que s'ha conclòs mitjançant una acta notarial anomenada de final d'obra. Si es tracta d'un constructor o promotor, és a dir un empresari, la declaració d'obra nova és obligatòria. Si es tracta d'una particular que construeix sobre el seu terreny per al seu ús personal, haurà de fer la declaració d'obra nova per a contractar els subministraments i obligatòriament si vol vendre, llogar o demanar a un banc un préstec hipotecari. En la declaració d'obra nova, el notari ha de controlar la legalitat. És a dir, que s'ha fet amb totes les llicències, autoritzacions i requisits que exigeix la Llei. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 d’abril 2018 L’execució d’una obra implica moltes coses: materials, disseny, instal·lacions,..., però també implica a moltes persones. Principalment són, el promotor, el contractista i els tècnics. En la part dels tècnics hi trobem als arquitectes tècnics, anomenats també aparelladors o enginyers d’edificació, arquitectes i enginyers, que són els que controlaran i coordinaran l’execució de l’obra que vol fer el promotor. Respecte a l’arquitecte tècnic hem de saber que, és un professional que té una titulació universitària que l’acredita com a un professional de l’edificació i que es pot comptar amb el seu treball al llarg de tot el cicle de l’edificació, ja que els seus coneixements ajuden a solucionar els problemes que poden sorgir en tot aquest cicle, inici, execució i posterior manteniment, i que per a un promotor o particular poden arribar a solucionar-li completament. Actualment, l’arquitecte tècnic per exercir la professió tècnic ha de complir una sèrie d’obligacions, entre les quals hi ha la col·legiació en el Col·legi Professional de la demarcació on desenvolupa la seva activitat professional i la subscripció de la pòlissa de responsabilitat civil professional. La col·legiació dona garanties tant per la societat com per al col·legiat. Per la societat és un suport i dona la tranquil·litat que el tècnic que executa la seva obra, li soluciona un problema del seu habitatge, terreny,..., sap que és un tècnic habilitat per a dur-ho a terme. Per al col·legiat, és un suport i ajuda en tot el desenvolupament de la vida professional. Una de les tranquil·litats que dona la col·legiació, és que el Col·legi acredita que l’arquitecte tècnic té la titulació habilitant per l’execució del treball professional. És a dir, el Col·legi en el moment de la col·legiació demana el corresponent títol acadèmic, i, per tant, davant de qualsevol anomalia que hi pugui haver pot verificar en la base de dades del Registro Nacional de Titulados que la documentació presentada pel sol·licitant de la col·legiació és vàlida i autèntica. Per tant, qualsevol dubte que es pugui tenir sobre la titulació de l’arquitecte tècnic contractat el Col·legi pot ajudar. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 26 de febrer 2020 L’arquitecte tècnic, en l’exercici de les seves competències professionals, realitza sovint certificats tècnics per a la inscripció al registre de la propietat d’un edifici o millores dels mateixos. Es tracta molt freqüentment de declaracions d’obra nova o divisions horitzontals de finques. La informació que aquest certificats o informes ha de contenir es recull a l’article 45 de la Llei Hipotecària. A aquest efecte, ha de constar en els mateixos, almenys, el nombre de plantes, la superfície de parcel·la ocupada, el total dels metres quadrats edificats i, si en el projecte aprovat s'especifica, el nombre d'habitatges, apartaments, estudis , despatxos, oficines o qualsevol altre element que sigui susceptible d'aprofitament independent. També l'any 2015, amb la modificació de la Llei Hipotecària mitjançant la Llei 13/2015, de 24 de juny de 2015, obliga a descriure les finques registrals en determinades operacions mitjançant una representació gràfica georeferenciada en format GML i la incorporació de les coordenades UTM de la finca. La competència professional per a la redacció dels certificats o informes es regula a l’article 50 de la mateixa Llei Hipotecària. A tal efecte, es considerarà tècnic competent: 1. El que per si sol o en unió d'altres tècnics hagués signat el projecte per al qual es va concedir la llicència d'edificació. 2. El qui per si sol o en unió d'altres tingui encomanada la direcció de l'obra. 3. Qualsevol altre tècnic, que mitjançant certificació del seu col·legi professional respectiu, acrediti que té facultats suficients. 4. El tècnic municipal de l'Ajuntament competent que tingui encomanada aquesta funció. Per tant, el tècnic competent per fer aquesta descripció de la finca pot ser el projectista o el DO o DEO de l’obra, o un altre tècnic que, sense haver intervingut en l’obra, acrediti mitjançant certificació del seu Col·legi, que té facultats suficients. Atès que és inqüestionable que els arquitectes tècnics són competents per realitzar aquest treball professional, els Col·legis hem de facilitar-los aquesta certificació que preveu l’art. 50.3 del RD 1093/1997. El COAATT, a petició del col·legiat, emet aquest certificats sol·licitats habitualment pel Notaris, des del departament de Secretaria i de manera gratuïta. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 4 de gener 2019 El sector tanca 2018 amb un repunt important de la construcció d’habitatge residencial nou. Entre gener i desembre de 2018 s’han encetat al voltant del 800 habitatges nous, més d’un 80% respecte de 2017. Valors tot i així molt per sota dels que es podrien considerar normals. La inversió en noves promocions arriba als 108 milions d’euros, uns valors similars als de 2010, i que gairebé dobla la realitzada anys anteriors. La inversió en rehabilitació puja també fins als 113 milions d’euros, superant els 90 milions de 2016. Es tracta de la major inversió a les comarques de Tarragona i que consoliden un canvi de tendència cada vegada més important. En conjunt, i per primer cop des de 2005, les comarques de Tarragona experimenten un creixement significatiu del nombre de noves promocions. És especialment la ciutat de Tarragona la que més creix, aquí el nombre és multiplica per quatre i arriba als 276, i el nombre de llicències concedides des de l’ajuntament al 2018 puja fins a les 900. Pugen també Cambrils, Reus, Torredembarra o Vila-seca, els municipis on l’activitat dobla o triplica a l’habitual en anys anteriors. A nivell comarcal s’observa que les millors dades es donen al Tarragonès i al Baix Camp. El Baix Penedès per contra, a municipis com El Vendrell, Calafell, Segur de Calafell o Cunit, habitualment amb bons resultats, continua a la baixa i no supera els 20 nous habitatges Els tipus d’edificació canvia també la tendència habitual als últims anys. La construcció en bloc és multiplica per tres i ocupa més d’un 70% de noves promocions. L’habitatge unifamiliar conserva valors tot i créixer. Veure article publicat a la revista TAG_84 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 6 de juliol 2020 El treball del dia a dia ens fa agafar uns hàbits o costums que moltes vegades acabem dient: “com que funciona, no canvio”. Però, hi ha vegades que és necessari parar, reflexionar i analitzar l’exercici professional que realitzem, tant perquè hagi una bona execució d’obra com per fer front a una possible reclamació. I ara és un bon moment. La reflexió i anàlisis de l’exercici professional es pot fer, a títol d’exemple, fent les següents preguntes i respostes: Preguntes Respostes Tinc cartera d’obra executada Quan comença a comptar el termini de la garantia per a reclamar? A partir de la data del Certificat Final d’Obra (CFO) o de l’Acta de Recepció. Quant de temps en soc responsable? Hi han 2 terminis: - Les garanties, termini per aparèixer el dany: . 1 any per danys d’acabats d’obra o estètics. . 3 anys per danys que afectin a la funcionalitat o habitabilitat de l’obra. Patologies que afecten a l’ús normal de l’habitatge. . 10 anys per als danys estructurals a l’obra - La prescripció: termini per exercitar l’acció quan ha sortit el dany --> 2 anys per totes les anteriors. Tinc un email/whashapp que m’informen que hi ha unes patologies a l’obra, dic alguna cosa? No. En el moment que s’ha signat el CFO ja no s’ha de dir res més i davant una informació de l’existència de patologies a l’obra informar a la companyia asseguradora He renunciat a una obra. Em poden reclamar? Qui signa el CFO és el responsable del 100% de l’obra. Els demandants poden reclamar a tothom, després serà amb la prova que s’haurà de demostrar la participació i responsabilitat de cadascú. L’obra que tinc en execució Faig les suficients visites d’obra? Faig un bon control? Generalment es concreten les visites a realitzar. Però és important extremar el control de l’execució material de determinades partides que poden ser susceptibles a què en un futur puguin sorgir patologies i danys majors (per exemple, poder evitar que sorgeixin humitats, fer un control exhaustiu de l’execució de les pendents). Una prova de control de l’obra és escriure al Llibres d’Ordres. Documento les ordres que dono per subsanar errors? Es compleixen? Les ordres que es donin s’han de fer constar en el Llibre d’Ordres o fer actes al respecte. I és necessari: . El Llibre d’Ordres/actes sigui signat per tots els interessats. . Aquestes ordres les sàpiga la persona interessada que les ha d’executar. . Assegurar-se que s’han subsanat els errors amb les ordres donades. I si no s’ha fet, fer-ho constar al Llibre d’Ordres i fer un seguiment fins que se subsanin. . És important fer un bon reportatge fotogràfic de tot del que s’ha fet i dit. Em demanen el CFO i encara falten coses per a fer. El signo? Es pot signar el CFO però cal fer inventari de tot el que resta a fer o desperfectes a subsanar. A tenir en compte, durant l’obra dir/escriure al Llibres d’Ordres/actes i fer fotografies de tot el que es vulgui, i com més s’escrigui millor, però una vegada signat el CFO no s’ha de dir res. Com a professional Soc assalariat, estaré ben cobert? L’empresa té l’obligació de donar-me cobertura i serà qui respondrà davant una reclamació. Però és recomanable està cobert per un mateix o bé està segur d’estar ben cobert per l’assegurança de l’empresa i demanar que aquesta doni cobertura davant una reclamació encara que no sigui assalariat. Podeu consultar l’explicació donada en l’article publicat "Tècnic lliberal vs assalariat", en el document "Arquitecte Tècnic vs exercici assalariat" Soc liberal, tinc suficient amb la cobertura subscrita amb la pòlissa de RC professional? La cobertura de la pòlissa de RC s’ha d’adaptar a l’activitat professional. S’ha de tenir en compte: - Tot treball professional signat, per petit que sigui, per poc risc que tingui, té la seva responsabilitat, d’aquí la importància de tenir cobert tots els tràmits que es realitzin per a un treball professional. - Revisar la cobertura actual i, si és precís, augmentar-la tant per tenir ben coberta la decennal com futurs treballs professionals, per evitar quedar-te sense una cobertura suficient per fer front a possibles indemnitzacions, ja que si no és suficient s’haurà de respondre amb el patrimoni. El Col·legi resta a la vostra disposició per a qualsevol dubte que tingueu respecte a l’exercici de la professió, al correu electrònic secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 20 de desembre 2019 En intervencions en edificis existents el CTE és també aplicable als elements sobre els quals s’actua i en les condicions que cada DB indica. El compliment, com sempre, es justificarà en el projecte o en la memòria, juntament amb la sol·licitud de llicència o d'autorització administrativa per a les obres. Aquesta aplicació però, és en alguns casos difícil i per raons tècniques o econòmiques, sovint impossible d’aplicar. En aquest casos el tècnic pot apartar-se dels procediments indicats al document bàsic, sempre sota la seva responsabilitat i amb la conformitat del promotor. Tot i així, en cap cas es podran reduir les prestacions per sota dels nivells que demana el CTE. Un exemple pràctic. Quan la intervenció tracta de la incorporació a l'edifici d'un ascensor per a millorar les condicions d'accessibilitat del mateix . En aquest cas el CTE s'aplicarà també i el seu compliment s’ha de justificar en el projecte o en la memòria. En aquest cas planteja dubtes l'aplicació de l' DB-SE-C, relatiu als fonaments, i especialment l'apartat dedicat a l'estudi geotècnic. D'acord amb el que estableix el CTE, l'estudi geotècnic s’ha d'integrar com a part del projecte o la memòria, i ha de seguir les directrius establertes en el propi document bàsic. El projectista però, com hem dit abans, pot apartar-se quan per les característiques del terreny i el coneixement obtinguts per altres vies, garanteixin la seguretat estructural. Segons el que indica l'article 3, apartat 2, de el capítol 1, disposicions generals, de la Part 1 del CTE: "Quan no sigui urbanística, tècnica o econòmicament viable o, si escau, sigui incompatible amb la naturalesa de la intervenció o amb el grau de protecció de l'edifici, es podran aplicar, sota el criteri i responsabilitat del projectista o, si escau, del tècnic que subscrigui la memòria, aquelles solucions que permetin el major grau possible d'adequació efectiva". "La possible inviabilitat o incompatibilitat d'aplicació o les limitacions derivades de raons tècniques, econòmiques o urbanístiques es justificaran en el projecte o en la memòria, segons correspongui, i sota la responsabilitat i el criteri respectiu de projectista o de tècnic competent que subscrigui la memòria". "En la documentació final de l'obra ha de quedar constància de el nivell de prestació assolit i dels condicionants d'ús i manteniment de l'edifici, si n'hi ha, que puguin ser necessaris com a conseqüència del grau final d'adequació efectiva assolit i que hagin de ser tinguts en compte pels propietaris i usuaris". I a la lletra b, punt 3, article 5: "Solucions alternatives, enteses com aquelles que s'aparten totalment o parcialment dels DB. El projectista o el director d'obra poden, sota la seva responsabilitat i prèvia conformitat de promotor, adoptar solucions alternatives, sempre que justifiquin documentalment que l'edifici projectat compleix les exigències bàsiques del CTE perquè les seves prestacions són, al menys, equivalents als que s’obtindrien per l'aplicació dels DB". Atès que la realització d'un estudi geotècnic relatiu a la fonamentació del nou ascensor és, normalment, inviable tècnica i econòmicament, el tècnic es podrà apartar del que diu el DB-SE-C, però en aquest cas el projectista ha d'incloure en el projecte un apartat relatiu a la informació geotècnica, en el qual s'exposaran els valors i característiques del terreny en funció del tipus que es tracti. En funció del que s'ha indicat anteriorment, quan es decideixi apartar-se parcialment de les especificacions establertes al CTE, en aquest cas particular, no realitzar un estudi geotècnic, el projecte o la memòria hauria d'incloure: - Un primer apartat on s'haurà d'explicar que atenent al que estableix la lletra b , de el punt 3 , de l'article 5, de la part I del CTE , el projecte s'aparta parcialment del DB-SE-C, complint amb les exigències de l' CTE, segons la solució alternativa adoptada. - Un apartat que reculli la conformitat del promotor en relació a la solució alternativa, segons recull la lletra b de l'article 5.1. El projecte o la memòria inclourà un escrit signat per ell i en el qual declara que coneix que el projecte s'aparta en aquest apartat del DB-SE-C. Finalment, cal justificar documentalment que la no realització de l’estudi geotècnic no afecta a la seguretat estructural, ja que mitjançant un altre tipus de proves, comprovacions o anàlisis, poden deduir certes característiques del terreny necessàries per a dissenyar i calcular la fonamentació . Per exemple, determinar el tipus de terreny (sorra, graves, argila, etc ), estimar la seva capacitat portant, avaluar en funció dels elements de la fonamentació de l’edifici existent, etc. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 8 de juny 2018 Obres Amb Garantia és un projecte estratègic del COAATT que s’inicia a finals de 2015 amb la finalitat de donar resposta a les necessitats de la ciutadania de la província de Tarragona que vol fer obres i reformes executades professionalment, sense ensurts i amb garanties. Neix per digitalitzar el perfil de l’aparellador, donar a conèixer la professió per promocionar l’exercici dels col·legiats en l’entorn digital i “lluitar” contra altres portals que ofereixen serveis aparentment similars i que impliquen intrusisme i deteriorament de la qualitat. Una proposta ben acollida pels tècnics del COAATT que, poc a poc, van introduït els seus perfils a la plataforma. I és que Obres Amb Garantia ofereix coses que fins el moment, semblaven francament complicades. Un directori de professionals de l’arquitectura tècnica: un espai on cada tècnic defineix el seu perfil, els seus punts forts, i inclou fotos d’intervencions realitzades. Un entorn d’acollida de la web de cada tècnic. La recepció de peticions dels usuaris sobre intervencions que es volen realitzar a la zona on es treballa, o a les proximitats. OAG ofereix al visitants de la pàgina: Sol·licitud de servei o pressupost Consulta a l’expert Servei d’orientació Bústia de queixes Servei de mediació Cada mes es realitzen de mitjana a la província 1.500 cerques relacionades amb cèdules d’habitabilitat, 400 certificats d’eficiència energètica, 500 inspeccions tècniques d’edificis (ITEs) i 1.000 taxacions d’immobles. Amb aquest servei hem aconseguit un creixement de 400 sol·licituds de la borsa de treball del COAATT en referència a 2015. I ¿per què? Doncs la clau de l’èxit és que els usuaris poden conèixer en què consisteix la feina que demanen i el servei que obtindran si contracten a traves de OAG, i perquè veuen una garantia darrera de la seva sol·licitud que els dona seguretat i confiança. Amb el pas dels dies hem anat aprenent moltes coses i continuem incorporant millores per donar encara millor servei. Aviat els usuaris podran triar altres intervencions que fins ara no estaven disponibles... ... i rebran automàticament una enquesta per valorar aquest servei. S’inclourà en el portal un espai destinat a les administracions, a fi que puguin ofertar obra pública i els tècnics la puguin licitar. Per als tècnics, també hi haurà millores, ja que s’incorporà una eina senzilla i pràctica per a la confecció dels pressupostos, que només incloent uns quants valors es generarà el document personalitzat que s’enviarà al client. I a més a més, un cop la intervenció estigui realitzada des del teu espai personal, podràs conèixer els preus que s’han ofertat per la mateixa intervenció, ja que des de l’inici de OAG també hem aconseguit que s’equilibrin els preus pressupostats, arrel de la informació que heu rebut sobre els preus ofertats. I com a darrera millora, en el correu d’assignació de l’obra tindràs informació sobre el temps que et resta per presentar el pressupost. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 18 de març 2020 Davant la situació d’emergència sanitària provocada pel coronavirus COVID-19, a partir del Reial Decret 463/2020 de declaració de l’estat d’alarma emanat del Govern Espanyol i mentre no s’estableixen altres disposicions especifiques complementàries per part de l’Autoritat Laboral, es fa necessari oferir unes recomanacions que concretin l’actuació dels coordinadors de seguretat i salut i de la direcció facultativa de les obres que es trobin en execució en aquest moment. En aquest sentit i de forma prèvia i general, des del COAATT, instem als promotors/constructors i als contractistes la paralització de les obres en què, per la seva tipologia, organització i condicions de treball, no es pugui garantir la seguretat i salut dels treballadors i de la resta de persones que hi intervenen, en relació amb la situació d’emergència, greu i excepcional, derivada del COVID-19. Així mateix, des del COAATT instarem a l’Autoritat Laboral, a través del Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, perquè dicti les ordres imprescindibles i/o ordeni la paralització de les obres de construcció, durant la situació de l’estat d’alarma. Les recomanacions per als Coordinadors de Seguretat i Salut i per la Direcció Facultativa de les obres són les següents: Ni el RD que estableix l’estat d’alarma ni cap autoritat competent, per ara, han ordenat expressament la paralització de les obres de construcció. Per tant, la decisió de mantenir obertes o no les obres que es trobin en curs correspon als promotors/constructors o als contractistes de cada una de les obres, com a titulars i responsables del centre de treball que constitueix cada obra de construcció. Amb caràcter principal, la garantia de la seguretat i salut dels treballadors és una qüestió de prevenció de riscos laborals que correspon a cadascuna de les empreses, en aquest cas, a la promotora/constructora, els contractistes i els subcontractistes de cada obra, amb els seus serveis de prevenció propis o aliens preceptius. En la situació actual, d’acord amb el RD de l’estat d’alarma i les indicacions generals que s’estan traslladant oficialment de manera general, bàsicament per part del Ministeri de Sanitat, els contractistes que no paralitzin les obres han d’adoptar les mesures que garanteixin la seguretat i salut dels treballadors i personal que hi treballin i evitar la propagació del virus, i almenys les següents: - Garantir la distancia mínima de seguretat entre treballadors i personal d’1m. - Evitar aglomeracions o agrupacions dels treballadors que suposin un contacte entre ells, tant en l’obra com en qualsevol dependència o instal·lació d’aquesta. - Establir els protocols de protecció dels treballadors i personal de l’obra, i els controls de mesura de la temperatura personal a l’entrada de l’obra. - En el cas que es constati qualsevol indici que algun treballador o personal de l’obra presenta símptomes de la malaltia o de contacte amb algú encomanat, s’haurà de seguir estrictament el protocol sanitari establert, paralitzant immediatament l’obra, comunicant-ho a tots els contractistes, subcontratistes, autònoms i a la direcció facultativa que hagin pogut estar a l’obra durant els 15 últims dies. - Els contractistes, en el seu cas, adaptaran o ampliaran el pla de seguretat i salut, incorporant els canvis organitzatius i de qualsevol altre tipus, per fer efectives aquestes mesures i qualsevol altres que calgui implantar en les obres. - En el cas que el contractista no paralitzi l’obra, el coordinador de seguretat i salut o qualsevol altra persona integrada en la direcció facultativa de l’obra que detecti qualsevol incompliment de les anteriors mesures haurà de: 1. Advertir de l’incompliment al contractista, deixant-ne constància en el Llibre d’Incidències. 2. En el cas que es reiteri l’incompliment, es farà constar en el Llibre d’Incidències la reiteració i es comunicarà a la Inspecció de Treball. 3. Si l’incompliment de les mesures suposa un risc greu i imminent per a la seguretat i salut dels treballadors, s’ordenarà la paralització total o parcial de l’obra, comunicant-ho als contractistes i subcontractistes i a la Inspecció de Treball. Cal recordar que els propis treballadors i la resta de persones que intervenen en una obra (incloent la direcció facultativa i el coordinador de seguretat i salut), a nivell personal, també estan obligats a complir les prescripcions del RD de l’estat d’alerta i la resta d’indicacions generals oficials, en particular, la de respectar la distància mínima de seguretat amb altres persones d’1m i, en el cas que el desplaçament al lloc de treball sigui per mitjans privats, hauran de fer-ho de forma individual. Finalment, cal recordar que els treballadors, d’acord amb l’article 21.2 de la Llei de prevenció de riscos laborals, tenen el dret d’abandonar el lloc de treball si consideren que l’activitat comporta un risc greu per a la seva vida o per a la seva salut. Igualment tenen el mateix dret, de conformitat amb l’article 8.7 de la Llei del treballador autònom, els treballadors autònoms i la direcció facultativa i el coordinador de seguretat i salut de les obres, en el cas que siguin liberals. En el cas que es paralitzin les obres, convé deixar constància d’aquesta paralització, així com de les indicacions tècniques de la direcció facultativa i del coordinador de seguretat i salut, per preservar l’obra i les partides executades, així com per implantar i mantenir les mesures de seguretat per evitar riscos i accidents mentre duri la paralització, en particular, assegurar el tancament de l’obra per evitar qualsevol accés de terceres persones. MODEL D'ACTA DE PARALITZACIÓ NOU!! MODEL D'ACTA DE PARALITZACIÓ TEMPORAL D'OBRA (inclou paralització per situació Covid-19) Continuarem fent seguiment de la situació del coronavirus i, en el seu cas, actualitzarem i adaptarem aquestes recomanacions. També us informem que aquestes recomanacions estan en consonància amb les Recomanacions que s’han consensuat conjuntament entre el Consejo General de la Arquitectura Técnica de España i el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. Us recordem que des del COAATT seguim a disposició de tots els col·legiats per atendre qualsevol dubte o aclariment sobre aquesta qüestió. Podeu fer-nos arribar les vostres consultes, a través de: SERVEIS MÍNIMS COAATT PER L'ALERTA PER COVID-19 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 23 d’octubre 2019 Divendres, dia 4 d’octubre, es va signar el Conveni de col·laboració entre el COAATT i el Gremi de la Construcció del Baix Camp per tal que els seus associats participin, com a empreses qualificades, al portal web del COAATT ‘Obres amb Garantia’ (www.obresambgarantia.com). Amb la signatura d’aquest conveni entre el president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COAATT), Adolf Quetcuti, i el president del Gremi de la Construcció del Baix Camp (GCBC), Gregori Salvat, es permet als constructors associats al Gremi participar al portal ‘Obres amb Garantia’. D'aquesta manera, a partir d’ara, les persones que sol·licitin pressupostos referents a obra nova o reformes, a través d’ Obres amb Garantia.com, rebran els tres pressupostos gratuïts d'aparelladors lligats també a tres pressupostos que els faran arribar les empreses constructores del GCBC, que decideixin apuntar-se a Obres amb Garantia, i que més s’adeqüin a la tipologia de cada constructor. Això permetrà realitzar obres amb garantia i amb empreses del territori, empreses de quilòmetre zero, que és un dels objectius dels dos col·lectius, aconseguir que les obres i les reformes a les comarques les executin empreses del nostre territori. El conveni entre les dues parts també ofereix avantatges als agremiats que s’hi vulguin sumar a més d’incrementar el seu volum de feina. L’acord permetrà, per exemple, utilitzar les instal·lacions de totes dues associacions als respectius agremiats o col·legiats, assessorament tècnic, preus especials per a cursos de formació i també millors condicions en les assegurances de la mútua del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|