Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 20 de juny 2022 El passat 16 de juny de 2022 va entrar en vigor la Llei 9/2022, de 14 de juny, de Qualitat de l'Arquitectura, amb l’objectiu de protegir, fomentar i difondre la qualitat de l’arquitectura, declarant-la com a bé d’interès general per la seva contribució a la creació de la identitat cultural, a la qualitat de vida, al benestar, cohesió i inclusió social i a la salut, per la seva vinculació amb la protecció de la seguretat i salut de la ciutadania, per la seva rellevància per mitigar els efectes del canvi climàtic i per adaptar-s’hi, així com per la seva transcendència econòmica (art. 3). Aquesta Llei concep l’arquitectura com l'art i la tècnica d'idear, dissenyar, projectar, construir, rehabilitar, transformar i conservar edificis i espais públics per al desenvolupament de les activitats humanes, i la considera una activitat multidisciplinar, com un resultat col·lectiu i coordinat dels professionals que intervenen, respectant-se les funcions i atribucions respectives. És una legislació més aviat de principis (que no incideix en l’ordenació de l’edificació ni en la normativa tècnica aplicable), amb la finalitat de protegir i conservar el patrimoni arquitectònic, potenciant el seu coneixement i difusió, a nivell nacional i internacional, i impulsant la investigació, la innovació, la digitalització, la industrialització del procés arquitectònic. No obstant, sí que s’estableixen mesures determinades perquè l’Administració desenvolupi i apliqui polítiques per preservar, fomentar i divulgar la qualitat de l’arquitectura, exercint un paper exemplar, especialment quan promogui obres públiques, incentivant la rehabilitació del parc públic edificat. En aquest sentit, es creen dos òrgans, que orientaran l'actuació dels poders públics cap a aquesta necessària qualitat, són: - Consell de Qualitat de l'Arquitectura: com a un òrgan consultiu de l’Administració estatal, i com a plataforma d'intercanvi de coneixement, assessorament i participació en les matèries relacionades amb els continguts d'aquesta Llei, com promoure l'adopció de mesures de caràcter general per a la millora de la qualitat de l'arquitectura, o modificar les ja existents, així com elaborar i difondre models de plecs i altres documents de caràcter orientatiu en l’àmbit de la contractació pública dels serveis i les obres. - Casa de l'Arquitectura: com un museu de titularitat estatal, amb vocació de convertir-se en un referent nacional i internacional per a la divulgació de l’arquitectura. També s’introdueixen algunes modificacions puntuals de la legislació sobre contractació pública. El Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) ha participat activament en la tramitació d’aquesta Llei i ha canalitzat les propostes del Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Catalunya. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 8 de maig 2018 El principi de bona fe sempre hi és present en l’inici de qualsevol tipus de relació contractual (laboral, prestació de serveis,...). Però això no impedeix que, des d’un principi, es deixin clars i per escrit els drets i les obligacions que tenen les dues parts signants del contracte. Si aquest criteri es traspassa a la relació contractual de la prestació de serveis de l’arquitectura tècnica, abans d’iniciar qualsevol tipus de servei és necessari signar un contracte on es determini ben clar el següent: - Qui són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. - Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: és a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. - Les obligacions de les parts: . De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. . Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. - Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta. - Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos: incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. - Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar informació més específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 16 de juliol 2018 L’estiu és una època dura pel treball a l’obra, ja que els treballadors estan exposats a condicions extremes, com són les elevades temperatures, que fan que el cos humà pugui arribar al límit, tenint uns efectes perjudicials per a la salut que poden ser la causa d’un accident de treball en l’obra. S’entén que és l’empresari qui s’ha d’encarregar de posar les mesures preventives per als seus treballadors. Però l’arquitecte tècnic, tant com a director d’execució com a coordinador de seguretat de l’obra, també ha de ser vigilant d’aquestes situacions i avisar de qualsevol signe d’alerta que presenti un treballador (fatiga, mareig,..). I també pot avisar a l’empresari, per exemple, si veu que algun treballador s’ha tret la roba per treballar, per dir-li que no se la tregui ja que pot actuar com un apantallament protector. Adaptar l’organització del treball a les condicions climàtiques i adoptant mesures preventives (tant empresari com treballador) millorarà el desenvolupament del treball i evitarà accidents laborals. S’ha de tenir en compte, que un cop de calor requereix assistència hospitalària urgent i pot provocar la mort. A la pàgina web de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral en l’espai web “La calor durant la jornada de treball a l'estiu” podreu consultar uns consells bàsics per prevenir els efectes de la calor als treballadors i treballadores i altres enllaços d’interès. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 15 de setembre 2023 La creixent consciència sobre el canvi climàtic i la importància de protegir el medi ambient ha portat a una major demanda de pràctiques i materials de construcció sostenibles. La rehabilitació i reforma d'habitatges utilitzant materials ecològics no sols contribueix a reduir l' impacte ambiental, sinó que també pot millorar l'eficiència energètica i la salut dels ocupants. Saps quins són els materials més destacats per a la rehabilitació ecològica d'habitatges? Saps com aquests avanços poden ajudar-nos a construir un futur més sostenible? Continua llegint i t'ho expliquem. Aïllament d'alt rendiment L'aïllament adequat és un pilar fonamental en la cerca de l'eficiència energètica en la construcció. Els materials aïllants ecològics, com la cel·lulosa reciclada, la llana d'ovella i la fibra de cànem, han demostrat excel·lents propietats d'aïllament tèrmic i acústic. La seva estructura fibrosa i la seva capacitat per a retenir l'aire immòbil els fan altament eficients. A més, aquests materials són biodegradables, renovables i de baix contingut energètic en la seva fabricació, la qual cosa els converteix en opcions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Fustes certificades de maneig responsable La fusta continua sent un material de construcció àmpliament utilitzat però la seva extracció insostenible ha plantejat serioses preocupacions ambientals. En la rehabilitació d'habitatges, l'ús de fustes certificades garanteix que provinguin de boscos gestionats de manera responsable. La implementació de pràctiques de maneig forestal sostenible i la promoció de la reforestació ajuden a preservar els ecosistemes i a mitigar l' impacte ambiental de la construcció. Blocs de terra comprimida Els blocs de terra comprimida són una opció de construcció ecològica que ha guanyat popularitat a causa del seu baix impacte ambiental. Aquests blocs es fabriquen mitjançant la compressió de terra local i materials estabilitzants naturals, com la calç o el ciment. El seu procés de producció consumeix menys energia en comparació amb els maons cuits tradicionals, la qual cosa resulta en una menor emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. A més, l'abundància de terra com a recurs natural i la seva capacitat per a ser reutilitzada i reciclada en el futur fan d'aquesta alternativa una opció sostenible i econòmica. Pintures i recobriments de baix COV Les pintures i recobriments utilitzats en la rehabilitació d'habitatges han estat històricament fonts significatives de compostos orgànics volàtils (COV), que són nocius tant per a la salut humana com per al medi ambient. Optar per pintures de baix contingut de COV o pintures ecològiques que utilitzen ingredients naturals i biodegradables contribueix a reduir la contaminació de l'aire interior i exterior. Aquests productes són formulats per a complir amb els estàndards ambientals més estrictes i són segurs per a la salut dels habitants de l'habitatge. Integració d'energia solar en teulades La reforma de teulades pot ser una oportunitat per a integrar sistemes d'energia solar, com a teules solars, que combinen la funció de protecció contra els elements amb la generació d'energia renovable. Aquestes teules, dissenyades per a harmonitzar amb l'estètica de l'edifici, converteixen la llum solar en electricitat neta i sostenible. En aprofitar aquesta font d'energia renovable, es redueix la dependència de combustibles fòssils i es contribueix a la mitigació del canvi climàtic. Paviments sostenibles i reciclats Els paviments sostenibles, com el bambú, el suro i les rajoles reciclades, ofereixen una alternativa ecològica als materials convencionals. La utilització d'aquests materials renovables i biodegradables en la rehabilitació d'habitatges disminueix la pressió sobre els recursos naturals i promou pràctiques de construcció més responsables. A més, alguns paviments reciclats, elaborats a partir de materials recuperats, contribueixen a la gestió eficient de residus i a l'economia circular. Sistemes de recollida d'aigua pluvial La incorporació de sistemes de recollida d'aigua pluvial en la rehabilitació d'habitatges permet una gestió més sostenible del recurs hídric. Aquests sistemes recol·lecten i emmagatzemen l'aigua de pluja per a la seva reutilització en diverses aplicacions, com el reg o la rentada. La reducció del consum d'aigua potable i la disminució de l' impacte en els recursos hídrics locals són beneficis clau d'aquesta pràctica sostenible. La rehabilitació i reforma d'habitatges amb materials ecològics és un camí fonamental per a construir un futur més sostenible. Aquests materials no sols redueixen l' impacte ambiental, sinó que també milloren la qualitat de vida dels habitants en oferir un ambient més saludable i confortable. En optar per materials sostenibles contribuïm a la protecció del medi ambient i fomentem una indústria de la construcció més responsable. És hora que tots assumim un paper actiu en la promoció de pràctiques de construcció ecològiques per a un futur més verd i pròsper. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 20 de setembre 2022 La Ley 9/2022, de 14 de juny, de Calidad de la Arquitectura, amb l’objectiu de protegir, fomentar i difondre la qualitat de l’arquitectura, declarant-la com a bé d’interès general (consultar article web col·legial L’arquitectura un bé d’interès general), estableix, entre altres disposicions, una novetat dins de l’àmbit de la contractació pública. Aquesta novetat en la contractació pública, s’estableix en la Disposició final segona, en la qual crea un nou supòsit excepcional: ► Permet la contractació conjunta de la redacció de projecte i l’execució de l’obra, d’acord amb l’art. 234.1 de la Ley 9/2017, de 8 de novembre, sempre que el contracte estigui finançat amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. ► Però, l’òrgan de contractació haurà d’indicar en l’expedient els motius que, amb independència a la forma de financiació de l’actuació, justifiquin dur a terme una contractació conjunta, tot d’acord amb la Ley 9/2017, de 8 de novembre, de Contratos del Sector Público. Disposición final segunda. Modificación del Real Decreto-ley 36/2020, de 30 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la modernización de la Administración Pública y para la ejecución del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. Se introduce un nuevo artículo 52 bis en el Real Decreto-ley 36/2020, de 30 de diciembre, que queda redactado de la siguiente forma: «Artículo 52 bis. Contratación conjunta de la elaboración del proyecto y la ejecución de las obras. Además de en los supuestos previstos en el artículo 234.1 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, se permitirá con carácter excepcional la contratación conjunta de la elaboración del proyecto y la ejecución de las obras cuando el contrato se vaya a financiar con fondos procedentes del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, salvo que se trate de obras cuya correcta ejecución exija el cumplimiento de unos requisitos de solvencia o, en su caso, clasificación, que no sea posible determinar antes de obtener el correspondiente proyecto. En todo caso, el órgano de contratación deberá indicar en el expediente los motivos que, con independencia de la forma de financiación de la actuación, justifican llevar a cabo una contratación conjunta. Se deberá garantizar, en todo caso, que las actuaciones cumplen con los principios horizontales y mecanismos de control del Plan.» Respecte a la licitació per lots, es pot consultar l’article web col·legial Separació de lots per a diferenciar feines. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 28 de desembre 2018 Reiterem les recomanacions, des de Secretaria, per desenvolupar l’exercici professional amb la màxima seguretat possible: - Cal disposar de l’assegurança que cobreixi el risc de les feines a disposar. - Cal comunicar amb registre o visat totes les actuacions professionals. - Cal assessorar-se en els temes de previsió social i assegurances, així com davant incapacitats temporals per malaltia o baixa per maternitat, i davant casos de compatibilitzar la professió com a lliberal amb assalariat. - Cal planificar la possible previsió de la jubilació, pel tancament ordenat de tots els expedients de visats per finalització o renúncia. - Cal informar al Col·legi davant la no acceptació de feines d’arquitecte tècnic per part de l’administració. - Des del COl·legi us podem oferir assegurances vinculades amb l’edificació que permetrà oferir-vos millors avantatges, cobertures i recolzament. Seguint amb aquestes recomanacions, el Col·legi està a la vostra disposició per tractar qualsevol tema que considereu oportú per millorar l’exercici professional, les relacions amb les administracions, com també el tema de la responsabilitat civil professional, que entre tots els temes relacionats amb la professió, és el que més pot marcar tant la vida professional com la personal. Es recorda que el Col·legi, a través d’ASSEGURCOATT, pot oferir diversos tipus de pòlissa per l’exercici professional, i no només per l’arquitecte tècnic, sinó també per promotors, constructors, tècnics de l’administració, accidents, vida, llar,... Qualsevol dubte o suggeriment us podeu dirigir al Col·legi a: secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 17 de maig 2018 Si fem servir un ordinador de sobretaula, en general, és per la comoditat que ens transmeten el teclat i el ratolí de tota la vida davant d'altres opcions més portàtils o perquè hem de treballar amb ells i ens resulta molt més còmode fer-ho en un sobretaula que en un portàtil. L'evolució en la tecnologia dels monitors actuals provoca que tinguem panells de dissenys molt aconseguits i compactes, amb una qualitat increïble. Però, has pensat d'usar dos monitors alguna vegada? Per què podríem necessitar dos monitors? Augmentarà la nostra productivitat? Anem a veure quins beneficis pot aportar aquesta pràctica. Seguir llegint l'article en el següent enllaç (FONT: El Corte Inglés) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 22 de juliol 2019 En molts casos, quan rebem documents PDF, ens trobem que no estan creats correctament. Els problemes més comuns són: la mida del document, que no hi ha la signatura o tenim problemes amb ella, o bé que no es visualitzen les etiquetes de visats. Una manera molt fàcil de poder reduir la mida del document abans d'aplicar la signatura, consisteix en, un cop creat el document pdf, imprimir el document PDF amb una impressora PDF. D'aquesta manera es reduirà el document considerablement. La mida màxima permesa dels documents que ens feu arribar al COAATT és de 30 Mb (*) (*) Hi han ajuntaments que no permeten documents més grans de 5 Mb. Això depèn de cada ajuntament. Un altre de les coses que detectem, quan rebem els projectes, és que hi han les imatges de les signatures, sense signatura digital. Per exemple: un plànol en format PDF i signat, quan s’adjunta amb la resta de plànols en format PDF, perd la signatura. Passem a detallar els passos a realitzar en l’ordre correcte per tal de crear un projecte en PDF: 1. Generar els diferents PDF’s amb les eines digitals: Word, Autocad, Presto, etc… 2. Unificar tots els documents, creant un únic PDF. 3. Imprimir el PDF del projecte a PDF. Aquesta operació és molt important per netejar el document de temporals i reduir la mida del document. 4. Signar el document PDF. En aquest pas, us indiquem que no cal signar el document “n” vegades. Un document digital només requereix d’una signatura digital. Si realitzeu els passos indicats, generareu un bon document PDF i evitareu problemes posteriors quan el presenteu a l'administració pública. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 28 de novembre 2018 Tenir un fill o una filla marca tant la vida laboral com la vida professional de tota persona, indistintament tant per l’home com per la dona. Aleshores, les qüestions més habituals dels col·legiats/des són: què faig amb les obres en execució si agafo el permís de paternitat/maternitat (assalariats) / interrupció de l'exercici professional per tenir un fill/a (lliberals); o he de deixar de treballar per risc de l’embaràs?. Davant aquestes situacions hi ha dues vies: 1. Renunciar a l’obra, si interessa deixar l’obra i desvincular-se totalment. 2. Que un altre col·legiat assumeixi l’obra durant el període d’interrupció de l’exercici professional per tenir un fill o una filla. Si decidim escollir la segona opció es tindran en compte les següents recomanacions: - El tècnic que serà pare o mare ha de comunicar per escrit a tots els agents (promotor, constructor, altres tècnics), i aquests signar-ho com a rebut, que: a) Durant un període de temps el tècnic no estarà present a l’obra per a la seva execució (si es sap determinar dates sinó deixar-ho en obert), i fer constar el motiu. b) El nou tècnic que assumeix l’obra durant aquest període és "xxxxx" (nom de l'arquitecte tècnic que assumirà l'obra). El presenta i l’informa de la situació de l’obra. c) Durant aquest període d’interrupció de l’exercici professional, no es pot tenir cap tipus de vinculació amb l’obra (ni personar-se, ni signar cap document, etc.) - El nou tècnic hauria de visar/registrar una col·laboració tècnica, per tal de comunicar a la companyia asseguradora el treball a realitzar, per si hi ha algun accident laboral o dany material durant la seva intervenció i tenir cobert el seu exercici professional. - Finalitzat el citat període, el col·legiat es reincorporarà a l’obra, havent parlat amb el col·legiat que l’ha substituït per tal que l’informi de la situació actual de l’obra. En el supòsit, que no es determinés la data de reincorporació en l’escrit de comunicació, s’hauria de comunicar amb uns dies d’antelació la seva reincorporació a tots el agents, i parlar amb el tècnic que l’ha substituït per tal que l’informi de la situació actual de l’obra. Aquest procediment també és d’aplicació quan un tècnic té una incapacitat transitòria per malaltia (per exemple: es trenca una cama). Més informació a: secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 5 d’octubre 2018 En anteriors articles s’ha parlat de la competència dels arquitectes tècnics en matèria de projecte i obres de rehabilitació, instal·lacions i adequació de locals, obres, urbanisme..., i que cada cop hi ha més freqüents sentències competencials favorables en aquestes matèries. Ara li toca a la competència d’un arquitecte tècnic en subscriure un projecte de reforma d’interior de dos habitatges per unir-les mitjançant una escala interior en dúplex (Sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 6 d’ Oviedo de 4 de maig de 2018). Entre altres, es pot destacar de la citada sentència: - […] No puede admitirse un monopolio de proyección de todo tipo de construcciones […] - […] La competencia depende de la capacidad técnica real para el desempeño de las funciones […] - […] Evitar monopolios competenciales, por lo que en los supuestos dudosos puede incluso entenderse como técnico competente cualquiera de los que tenga conocimientos suficientes para suscribir el proyecto […] - […] Se desprende que no excluye la competencia de los arquitectos técnicos en aquellas intervenciones sobre los edificios existentes, siempre y cuando no alteren su configuración arquitectónica de forma esencial […] Resum extret del Fonament de Dret 4t de l'esmentada sentència: (…) Por tanto ha de partirse de las siguientes premisas 1) No puede admitirse un monopolio de proyección de todo tipo de construcciones (cualquiera que sea su finalidad o destino y con la excepción de la vivienda humana) a favor de profesión determinada, ya que, al contrario, tal competencia en exclusiva no aparece atribuido específicamente a nadie, a la vez que las diferentes reglamentaciones ofrecen perspectivas de competencias concurrentes sin reglas precisas de delimitación. Ha de rechazarse pues el monopolio competencial a favor de una profesión técnica superior predeterminada al mantener la necesidad de dejar abierta la entrada a todo título facultativo oficial que ampare un nivel de conocimientos urbanísticos o técnicos en general, etc. que se correspondan con la clase y categoría de los proyectos que suscriba su poseedor (SS 27 mayo 1980, 8 julio 1981, 1 abril 1985, entre otras). 2) La competencia en cada rama de la Ingeniería depende de la capacidad técnica real para el desempeño de las funciones propias de la misma (SS 24 marzo 1975, 8 julio 1981 y 1 abril 1985, entre otras). Como conclusión ha de señalarse que a cada caso sometido a enjuiciamiento ha de tener un enjuiciamiento diferenciado, estableciéndose como premisa la de evitar monopolios competenciales, por lo que en los supuestos dudosos puede incluso entenderse como técnico competente cualquiera de los que tenga conocimientos suficientes para suscribir el proyecto. (…) (…) Lo cierto es que del texto del precepto, artículo 2.2.b), se desprende que no excluye la competencia de los arquitectos técnicos en aquellas intervenciones sobre los edificios existentes, siempre y cuando no alteren su configuración arquitectónica, y en el supuesto aquí examinado si bien nos encontramos ante una intervención parcial y que afecta al forjado, no resulta acreditado que la obra pretendida produzca una variación en el conjunto del sistema estructural, ni mucho menos que esta sea esencial, sin que se pueda atender a concepciones generales, -del informe del técnico municipal parece desprenderse que toda obra de demolición que afecte al forjado, aunque sea mínima, requiere la intervención de un arquitecto superior-, sino que debemos de partir de la obra concreta para la que se solicita la licencia y la incidencia que esa obra ha de tener en el sistema estructural del edificio preexistente. (…)” Consultar escrit del Consejo a la pàgina web col·legial www.apatng.org apartat la Institució/Organització Supracol·legial/Consejo Més informació a secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 1 d’abril 2021 Deixar clar per escrit, des d’un principi, els drets i obligacions que tenen promotor i arquitecte tècnic en la contractació d’una prestació de serveis, no significa que no es vulgui una relació professional basada en la confiança i el principi de bona fe, sinó per evitar problemes futurs. La finalitat de signar un contracte no és altra que evitar qualsevol malentès, confusió o error entre les parts que estableixen una relació contractual de prestació de serveis d’arquitectura tècnica. Des del Col·legi es vol recordar que, abans d’iniciar la direcció d’execució d’obra és recomanable signar un contracte on es determini ben clar: ► Quines són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. ► Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: És a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. ► Les obligacions de les parts: ♦ De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. ♦ Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. ► Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta, paralitzacions, ... (veure article de Gabinet Tècnic sobre Despeses Professionals) ►Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos, com és l'incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. ► Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de l’article Recomendaciones para la dirección de la ejecución de obra de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar més informació específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 29 de juliol 2020 Ahir, 28 de juliol de 2020, a la Sala d'Actes de la seu col·legial es va celebrar l’Assemblea General de col·legiats i col·legiades COAATT, en la qual es varen presentar i aprovar els comptes de l’exercici 2019 i la Memòria col·legial 2019. Ha estat una Assemblea General marcada per l’excepcionalitat que actualment s’està vivint, i això ha comportat uns canvis en el desenvolupament de la seva celebració, com són: • Celebrar-la en el mes juliol, degut a la declaració de l’Estat d’Alarma ,del passat dia 14 de març de 2020. • Haver de sol·licitar cita prèvia per a consultar la informació de l’ordre del dia i haver d’informar prèviament de l’assistència a l’Assemblea. I per donar compliment a les mesures sanitàries establertes: • Determinar la ubicació de cada assistent, mantenint el distanciament de seguretat establert. • Es va lliurar, juntament amb la carpeta amb la documentació de l’ordre del dia: ► Una mascareta reutilitzable amb el logotip del Col·legi. ► Capsa per guardar la mascareta. Aquest nou material facilitat va ser molt ben rebut pels col·legiats assistents. Si algun col·legiat vol una mascareta i la capsa per guardar-la, ho pot demanar per correu electrònic a: info@apatgn.org per tal de concretar quan passar-ho a recollir. Fins a exhaurir existències. MEMÒRIA COAATT 2019 CERTIFICACIÓ D'ACORDS ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 10 d’abril 2018 L’execució d’una obra implica moltes coses: materials, disseny, instal·lacions,..., però també implica a moltes persones. Principalment són, el promotor, el contractista i els tècnics. En la part dels tècnics hi trobem als arquitectes tècnics, anomenats també aparelladors o enginyers d’edificació, arquitectes i enginyers, que són els que controlaran i coordinaran l’execució de l’obra que vol fer el promotor. Respecte a l’arquitecte tècnic hem de saber que, és un professional que té una titulació universitària que l’acredita com a un professional de l’edificació i que es pot comptar amb el seu treball al llarg de tot el cicle de l’edificació, ja que els seus coneixements ajuden a solucionar els problemes que poden sorgir en tot aquest cicle, inici, execució i posterior manteniment, i que per a un promotor o particular poden arribar a solucionar-li completament. Actualment, l’arquitecte tècnic per exercir la professió tècnic ha de complir una sèrie d’obligacions, entre les quals hi ha la col·legiació en el Col·legi Professional de la demarcació on desenvolupa la seva activitat professional i la subscripció de la pòlissa de responsabilitat civil professional. La col·legiació dona garanties tant per la societat com per al col·legiat. Per la societat és un suport i dona la tranquil·litat que el tècnic que executa la seva obra, li soluciona un problema del seu habitatge, terreny,..., sap que és un tècnic habilitat per a dur-ho a terme. Per al col·legiat, és un suport i ajuda en tot el desenvolupament de la vida professional. Una de les tranquil·litats que dona la col·legiació, és que el Col·legi acredita que l’arquitecte tècnic té la titulació habilitant per l’execució del treball professional. És a dir, el Col·legi en el moment de la col·legiació demana el corresponent títol acadèmic, i, per tant, davant de qualsevol anomalia que hi pugui haver pot verificar en la base de dades del Registro Nacional de Titulados que la documentació presentada pel sol·licitant de la col·legiació és vàlida i autèntica. Per tant, qualsevol dubte que es pugui tenir sobre la titulació de l’arquitecte tècnic contractat el Col·legi pot ajudar. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 8 de juny 2021 La implantació de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) a Catalunya no ha funcionat i en molts aspectes ha estat un autèntic fracàs vistos els resultats obtinguts. Així de contundent ens mostrem des del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona en el moment d’analitzar tot el procés d’instauració del document que haurien de tenir tots els habitatges amb certs anys d’antiguitat per tal de garantir al màxim la seva seguretat i bon estat de conservació. Les dades sobre les inspeccions tècniques d’edificis realitzades a la província de Tarragona són realment dolentes si es comparen amb la resta de zones de Catalunya i, sobretot, mirant el percentatge dels edificis que han passat la ITE sobre els que l’haurien d’haver passat. Les dades del COAATT indiquen que només ha passat la ITE un de cada quatre immobles obligats a fer aquest tràmit. Aquest percentatge del 25% registrat a les comarques tarragonines és molt inferior a les dades de Lleida, Girona o Barcelona. Però són dades reals, perquè a data de desembre de 2020 i tenint en compte que el Decret que obliga a realitzar aquesta inspecció és del 2010, haurien d’haver passat la ITE uns 19.000 edificis de la nostra província i només han passat la inspecció 4.835. Al 2020, a la província es van fer un total de 560 inspeccions, un 35 % de les realitzades l’any anterior. Al 2018 el nombre d’ ITE registrats i assegurats al COAATT tant sols va arribar als 405. A nivell municipal les dades són molt similars a la mitjana, especialment als municipis petits. No és el cas de la ciutat de Tarragona on el nombre d’edificis inspeccionats frega el 50 %, unes dades molt similars a la ciutat de Barcelona i superiors a les de Reus on la xifra és del 30 %. Al 2020 i per comarques, el Tarragonès i el Baix Camp van ocupar més del 60 % de les inspeccions realitzades. Per darrera hi trobem la Conca de Barberà i el Baix Penedès, tots dos amb aproximadament un 12 %, i finalment el Priorat amb un 2 % del total. Pel que fa a l’estat del parc immobiliari inspeccionat, tan sols un 24% del edificis s’han qualificat sense deficiències. Amb deficiències lleus hi ha un 48%, amb deficiències importants un 18 %, mentre un 10 % tenen deficiències greus i molt greus en un 1% dels casos. Ens troben doncs amb un parc d’edificis amb un manteniment deficient i patologies generalitzades però que majoritàriament no impliquen un risc per a les persones. La majoria dels problemes els trobem a les façanes, cobertes i a les instal•lacions de sanejament. És molt freqüent, especialment als edificis més antics, trobar dipòsits, tubs o cobertes de fibrociment. Els problemes a l’estructura es troben especialment als sostres dels edificis, molt sovint induïts per problemes de filtracions d’aigua i manca de manteniment. Cal recordar que, 10 anys després de la publicació del Decret de l’ ITE, aquest no sembla encara mínimament implantat entre comunitats i propietaris tot i que preveu sancions d’ entre 9.000 i 90.000 euros per incomplir l’obligatorietat de passar aquesta revisió en cas que es produeixi algun incident que afecti a béns o persones. La realitat es que s’han aturat les comunicacions de les administracions i no existeix cap Pla d’Actuació per part de la Generalitat o els ajuntaments. A altres ciutats importants catalanes o molt pròximes es realitzen campanyes o plans per a zones específiques per vetllar pel bon estat de les edificacions. Des del COAATT s’espera que aquesta situació es capgiri i que les administracions tant europees, estatals i d’àmbit local passin a tenir un paper més actiu i col·laborador. I, confiem amb el moment actual que ha de venir acompanyat d’una recuperació del sector com a motor econòmic i amb les ajudes d’ Europa plantejades en matèria de rehabilitació i millora del parc d’habitatges, que poden anar del 35% al 100%. LA NOTICIA ALS MITJANS: - TAC12 TV (02/06/2021): Entrevista al Sr. Jordi Roig, membre de la Junta de Govern COAATT - Canal Reus TV (03/06/2021): Entrevista al Sr. Jordi Roig, membre de la Junta de Govern COAATT T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 28 de febrer 2024 T'has sentit cansat, amb mals de cap o irritació als ulls sense raó aparent?. Aquests símptomes s'intensifiquen quan ets a la feina o en un lloc específic?. Si la resposta és sí, és possible que estiguis sent víctima de la síndrome de l'edifici malalt. Un edifici malalt és aquell que presenta contaminants a l'aire interior que poden causar problemes de salut als seus ocupants. Aquests contaminants poden ser: • Biològics: floridura, bacteris, virus, àcars. • Químics: gasos, vapors, partícules en suspensió. • Físics: temperatura inadequada, soroll excessiu, mala il·luminació. Símptomes de la síndrome de l'edifici malalt Els símptomes de la síndrome de l'edifici malalt són variats i poden incloure: • Respiratoris: congestió nasal, tos, irritació de gola, dificultat per respirar. • Oculars: irritació d'ulls, ulls plorosos, visió borrosa. • Neurològics: mal de cap, fatiga, mareigs, dificultat per concentrar-se. • Cutanis: irritació de la pell, sequedat, picor. Com es pot prevenir la síndrome de l'edifici malalt? Si sou propietari o responsable d'un edifici, hi ha algunes mesures que podeu prendre per prevenir la síndrome de l'edifici malalt: • Mantenir una bona ventilació: obre les finestres amb freqüència i assegura't que el sistema de ventilació funcioni correctament. • Controlar la humitat: la humitat ideal en un edifici és entre el 40% i el 60%. • Netejar regularment: elimina la pols i la brutícia de les superfícies, especialment de les catifes i moquetes. • Utilitzar materials de construcció, decoració i productes de neteja no tòxics. • Realitzar inspeccions periòdiques: per detectar i solucionar qualsevol problema de contaminació de l'aire interior. Solucions i mesures: com reparar un edifici malalt En aquest apartat ens centrarem en les solucions i mesures que es poden prendre per curar un edifici malalt, seguint una sèrie de passos que es descriuen a continuació: 1. Identificar la font del problema: El primer pas per posar remei a un edifici malalt és identificar la font del problema. Això pot requerir l'ajuda d'un professional qualificat, com un higienista industrial o un enginyer ambiental. Algunes de les tècniques utilitzades per identificar la font del problema inclouen: • Inspecció visual: per detectar la presència de floridura, humitat, pols o qualsevol altre contaminant visible. • Monitorització de la qualitat de l'aire: per mesurar els nivells de contaminants com gasos, partícules en suspensió, formaldehids i CO2. • Enquestes als ocupants: Per recopilar informació sobre els símptomes que experimenten i la seva relació amb el temps que passen a l'edifici. 2. Implementar mesures correctives: Un cop identificada la font del problema, es poden implementar mesures correctives per solucionar-ho. Algunes de les mesures correctives més comunes inclouen: • Millora de la ventilació: augmentar la taxa de ventilació d'aire fresc a l'edifici pot ajudar a diluir i eliminar els contaminants. • Control de la humitat: reduir la humitat a l'edifici pot ajudar a prevenir el creixement de floridura i bacteris, augmentar-la pot ajudar amb altres patologies, l'important és una humitat equilibrada. • Neteja i manteniment: una neteja regular i exhaustiva de l'edifici pot ajudar a eliminar la pols, la brutícia i altres contaminants. • Reemplaçament de materials: Si els materials de construcció o els productes de neteja són la font del problema, és possible que sigui necessari reemplaçar-los per alternatives no tòxiques. 3. Seguiment i avaluació: És important fer un seguiment i avaluació de les mesures correctives implementades per assegurar que siguin efectives en la millora de la qualitat de l'aire interior i la salut dels ocupants. Això pot incloure: • Monitorització continua de la qualitat de l'aire: per verificar que els nivells de contaminants es redueixin a nivells acceptables. • Enquestes de seguiment als ocupants: per avaluar si els símptomes que experimentaven han disminuït o desaparegut. 4. Prevenció: La millor manera de posar remei a un edifici malalt és prevenir-lo des del principi. Algunes mesures preventives importants inclouen: • Utilitzar materials de construcció i productes de neteja no tòxics. • Dissenyar i construir l'edifici amb una bona ventilació natural, però amb un sistema de recuperador d'alta eficiència perquè el trident de variables de temperatura, humitat i concentració de CO2 estigui sempre equilibrat. • Implementar un programa regular de neteja i manteniment. • Educar els ocupants sobre la síndrome de l'edifici malalt i com prevenir-ho. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 23 de gener 2019 L’ús de drons en obra civil o edificació està adquirint cada vegada més rellevància. Les opinions dels experts apunten que la utilització de drons serà generalitzada, almenys, en el mitjà termini. Les principals raons que justificarien la utilització de drons en construcció són diverses. Primer pel seu potencial per planificar, promoure o comercialitzar noves obres o projectes. Per exemple mitjançant tècniques de realitat virtual i models digitals 3D és possible reproduir la integració d’un projecte en l’entorn construït o les vistes que s’haurien de veure des d’una finestra o mirador d’un nou edifici. Des del punt de vista estrictament constructiu, la utilització de drons permetrà un millor seguiment de les obres, tant des del punt de vista de l’avanç dels treballs com de la inspecció de les unitats d’obra, la logística dels treballs o la idoneïtat de les mesures de seguretat i higiene en el treball. Així mateix els drons ofereixen un potencial enorme per a l’execució de les tasques 3D, en anglès, “dangerous, dirty and dull” (tasques perilloses, brutes i avorrides). Finalment i no menys importants són les aplicacions que podran dur-se a terme combinant les capacitats dels drons amb altres tecnologies com la fabricació digital, els BIM (Building Information Models) i els nous materials de construcció, per exemple i molt especialment, per a la construcció dels gratacels del futur. Podeu llegir l’article sencer publicat a la revista TAG_83 [AQUÍ] T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 4 de desembre 2019 Des de les companyies asseguradores han informat que actualment van en augment les denúncies de subvencions per haver emès el certificat d’eficiència energètic, fet ITE o l' informe per subsanació de defectes constructius..., com també haver assumit les gestions administratives del treball professional, per facilitar la feina al promotor. Tots ells són treballs, als quals no se’ls hi dona importància, però que en realitat estan portant més problemes de l’habitual. El passat 15 d’octubre de 2018 es va publicar a l'Actualitat del web del COAATT, l’article "Més treball, més responsabilitats", on s’explicava un cas real. A la vista de la situació, MUSAAT ha informat: ► A partir del 1 de enero de 2020, introducimos en la tabla de Codificación de Trabajos Profesionales nuevos códigos de tipo de intervención, entre ellos, el “8.7 Tramitación de Subvenciones”. Esta decisión obedece a que desde MUSAAT hemos venido observando, en los últimos ejercicios, que se han incrementado significativamente este tipo de intervenciones en las declaraciones de actuación profesional de los mutualistas, hasta la fecha, sin codificación específica. Además, hemos recibido varias reclamaciones en las que el error profesional del Aparejador/AT/IE se produce en la propia tramitación de la subvención como encargo profesional independiente (aunque relacionado con la emisión de un previo CEE, ITE o IEE). Por todo ello, MUSAAT debe analizar con mayor exactitud este tipo de riesgos, para lo que es necesario que sean declarados por los mutualistas de forma independiente a otro tipo de intervenciones profesionales. Per tant, es recomana: Visar/registrar el treball professional, amb el codi que correspongui, per a tenir-ho registrat i assegurat a la companyia asseguradora, ja que de no ser així, implicarà la no defensa jurídica davant una reclamació com tampoc tenir cobertura per a fer front a la possible indemnització. Per a més informació al respecte, posa’t en contacte amb: Assessoria COAATT · 977.212.799 (ext. 113) · assegurcoaatt@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 18 de maig 2021 Hem parlat en diverses ocasions de les oportunitats i sortides laborals que té al seu abast un arquitecte tècnic un cop ha acabat els seus estudis i ha d’iniciar-se professionalment. Hi ha qui centra els seus esforços en la direcció d’obres, altres aposten per treballar només assessorant en projectes enllestits o creant-ne de propis; i hi ha aquells que compaginen aquestes tasques amb la part de gestió administrativa resolent tràmits. Sigui som sigui, un cop enllestit el Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació, el panorama laboral és divers. Però, perquè es tria aquesta titulació?. Per què algú es decideix a ser aparellador, arquitecte tècnic, enginyer d’edificació?. I, posats a formular preguntes, troben respostes a les seves demandes laborals els nostres col·legiats entre els diversos serveis que posa al seu abast el COAATT?. Quins els són més útils?. A la darrera edició de la revista col·legial (TAG_90 · 2n quadrimestre 2021), hem conversat amb tres joves aparelladors. Fa poc temps que es dediquen a la professió i volem conèixer perquè van iniciar-s’hi i com la veuen ara, des de dins. El Javier Lozano, el David Pintaluba i el Marc Gené són un exemple clar del futur del nostre ofici. Llegir entrevistes publicades a la revista TAG_90 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 25 de març 2024 L'àmbit de l'Arquitectura Tècnica és vast i multidisciplinari. Abarca una àmplia gamma de responsabilitats en el món de la construcció. Entre aquestes responsabilitats, la funció de pèrit destaca com un element crucial en la resolució de disputes i litigis relacionats amb projectes constructius. Comptar amb l'assessorament d'un pèrit pot arribar a ser imprescindible davant un sinistre en la llar, en la resolució d'un conflicte per defectes constructius a la nostra casa o per a descartar que existeixin problemes urbanístics abans de tancar l'operació de compravenda d'un habitatge. Definint a l'arquitecte tècnic com a pèrit Els aparelladors i arquitectes tècnics són professionals especialitzats en la direcció i control d'obres de construcció. La seva formació abasta aspectes tècnics, legals i econòmics, convertint-los en experts en l'execució i supervisió de projectes arquitectònics. Quan se'ls nomena pèrits, assumeixen un paper crucial en l'àmbit legal i judicial. Un pèrit arquitecte tècnic és aquell professional que, a causa del seu coneixement especialitzat, és cridat a emetre dictàmens tècnics sobre qüestions relacionades amb la construcció. Aquest rol s'estén a l'esfera legal, on es converteix en un mediador imparcial i objectiu que contribueix a la presa de decisions informades en disputes i reclamacions constructives. Habilitats essencials de l'arquitecte tècnic pèrit - Coneixement tècnic profund: el pèrit arquitecte tècnic posseeix un coneixement profund de la normativa tècnica i legal relacionada amb la construcció. La seva experiència tècnica es converteix en la base sobre la qual se sustenten els seus dictàmens. - Capacitat d'anàlisi: la seva capacitat per a analitzar de manera crítica la documentació tècnica, plans, informes i altres elements rellevants és essencial. El pèrit identifica problemes potencials, avalua responsabilitats i proposa solucions factibles. - Comunicació clara i efectiva: la comunicació juga un paper fonamental en el treball pericial. L'arquitecte tècnic és capaç d'expressar les seves conclusions de manera clara i comprensible, tant per a professionals del sector com per a persones sense coneixements tècnics. - Imparcialitat i objectivitat: la imparcialitat és un pilar fonamental en el treball pericial. L'arquitecte tècnic és objectiu, evitant influències externes i emetent dictàmens basats en fets i proves. - Coneixements legals: encara que el seu enfocament principal sigui tècnic, l'arquitecte tècnic pèrit té coneixements bàsics de la legislació aplicable a l'àmbit constructiu. Això li permet contextualitzar les seves conclusions en el marc legal corresponent. Contribucions de l'arquitecte tècnic com a pèrit - Resolució de controvèrsies: en disputes constructives, el pèrit arquitecte tècnic exerceix un paper crucial en identificar les causes subjacents dels problemes i proposar solucions. El seu testimoni és valuós per a la resolució justa i equitativa de conflictes entre les parts involucrades. - Avaluació de danys i perjudicis: quan sorgeixen problemes durant o després de la construcció, el pèrit pot avaluar els danys i perjudicis causats. Aquesta avaluació tècnica és vital per a determinar les responsabilitats i establir compensacions justes. - Assessorament en processos legals: l'arquitecte tècnic pèrit pot ser cridat a brindar assessorament tècnic a advocats, jutges i altres parts involucrades en processos legals. La seva experiència tècnica aporta claredat i comprensió als aspectes constructius en disputa. - Prevenció de futurs problemes: a través de la seva experiència, el pèrit pot identificar àrees de risc en projectes constructius i oferir recomanacions per a evitar problemes futurs. Aquest enfocament preventiu contribueix a la millora contínua en la indústria de la construcció. Quan acudir a un peritatge? Són molts els moments en els quals podem necessitar l'ajuda d'un pèrit que ens pugui assessorar tècnicament en relació a un problema amb el nostre habitatge. Els jutjats utilitzen a arquitectes tècnics com a pèrits per a la resolució de les seves causes judicials. Els particulars també poden requerir els serveis d'un arquitecte tècnic per a disposar d'un informe o un peritatge sobre les causes i conseqüències d'un sinistre en la llar, per a reclamar davant uns possibles defectes de construcció en el nostre habitatge o perquè volem comprar una casa i tenim dubtes sobre la seva adaptació a la normativa urbanística. El cost del peritatge dependrà del tema sobre el qual requerim un informe tècnic, la seva complexitat o la inversió de treball que requereixi per part del professional contractat. Tranquil·litat i garantia Comptar amb un arquitecte tècnic com a pèrit és essencial en la resolució de disputes i en la cerca de la justícia en l'àmbit constructiu. El seu coneixement tècnic profund, habilitats analítiques i capacitat per a comunicar de manera efectiva el converteixen en un recurs inavaluable en el sistema legal i contribueix a un entorn constructiu més transparent i equitatiu. A més, ens ofereix garanties i major tranquil·litat a l'hora de realitzar una operació immobiliària. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 19 de juliol 2018 La revista TAG assoleix, amb la publicació del número 82, la fita d’haver arribat als seus primers 25 anys d’història convertint-se en tot un referent per al sector i element de consulta per a la societat. El número 1 va veure la llum el maig-juny de l’any 1993, en un moment on es parlava de la importància de rehabilitar i fer el manteniment dels habitatges, i en una època marcada per l’auge de la informàtica que avui en dia ens és del tot imprescindible i ens permet, entre altres coses, tenir també el TAG en format digital a la xarxa Internet. L’embrió de la revista TAG va ser el butlletí Enllaç que ha seguit publicant-se però en altres formats. Igualment, el TAG beu d’altres fonts –publicacions del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació- com la revista Escaire o l’Àbac. L’ ideòleg del nom va ser l’Aleix Cort, impulsor de la publicació. Posteriorment se’n van fer càrrec els germans Santi i Jordi Suárez, el periodista Pere López i l’any 2000, Nou Silva Equips amb Manolo Rivera al capdavant, en va assumir la gestió i, conjuntament amb el Consell de Redacció, el TAG ha anat sortint de manera periòdica i ininterrompudament. A més de tractar de manera directa tota l’actualitat que envolta als arquitectes tècnics, especialment en matèria de normatives i formació, la revista TAG abasta àmbits culturals i inclou entrevistes amb persones que aporten al conjunt de la societat. Actualment, es distribueix als col·legiats del COAATT, professionals de diversos sectors, entitats públiques, universitats, centres de documentació i biblioteques. Consulta la col·lecció complerta de tots els números publicats de la revista TAG T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|