Article de Contingut web 28 de juliol 2022 Els arquitectes tècnics sou coneixedors que per l’exercici professional, independentment si s’exerceix com a liberal o com assalariat, és necessària la col·legiació, i que d’aquest exercici professional se’n pot derivar una responsabilitat civil o penal professional que cal donar-ne cobertura amb la subscripció d’una pòlissa de RC professional. Darrerament, hem estat coneixedors que alguns arquitectes tècnics que exerceixen la professió en despatxos professionals no compleixen les citades premisses, i això pot comportar molts problemes legals, com el cas que hem conegut recentment, en què un tècnic implicat en un sinistre, que va desenvolupar el treball professional sense estar col·legiat, a part de les conseqüències legals del sinistre posant en perill el seu propi patrimoni personal, en matèria de col·legiació va intervenir el Departament de Justícia sancionant-lo amb inhabilitació professional per haver exercit sense estar col·legiat. Per aquest motiu, recordem, per a què no sorgeixin problemes legals futurs ni pels arquitectes tècnics ni pel despatx professional, que: ► La col·legiació és necessària per exercir la professió d’arquitecte tècnic: ♦ En tot tipus de treball professional on el tècnic té competència per exercir. ♦ Independentment si s’exerceix com a liberal o com assalariat. ► Cal subscriure una pòlissa de RC professional (tècnic i despatx): ♦ El propi tècnic: • RC professional A/AT/EE. • Pòlissa per obra. ♦ El despatx professional: donant cobertura a l’exercici professional de l’arquitecte tècnic que treballa pel despatx. • Pòlissa RC societat professional. • Pòlissa societats multidisciplinars. • Pòlissa de gabinets tècnics. Tenint present l’arquitecte tècnic, que ha de mantenir la cobertura de la responsabilitat decennal una vegada no hagi vinculació amb el despatx professional en qüestió. Davant qualsevol qüestió en l’exercici professional, pregunteu al Col·legi, que vetlla perquè el present, passat i futur del vostre exercici professional pugui estar cobert de la millor manera. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 2 de maig 2023 L’exercici professional a través d’un despatx professional és una pràctica cada cop més habitual, ja que el treball en equip de professionals, com poden ser: arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer, geòleg, etc, facilita la relació entre professionals. Però, s’ha de ser conscient que darrere de tot treball que es realitza a través d’un despatx professional, hi ha uns tècnics treballadors (assalariats) que tenen una responsabilitat civil professional en l’obra a desenvolupar, i també la té el propi despatx professional. És a dir, tot tècnic treballador del despatx professional que accedeixi a l’obra pot veure’s implicat en una reclamació de responsabilitats, independentment si forma part de la direcció tècnica o és l’encarregat del control econòmic de l’obra i ha de fer una valoració in situ, per estar present en l’obra quan es produeix un accident laboral. A més, el despatx professional de forma global, com a persona jurídica també s’hi pot trobar vinculat en el sinistre. D’acord amb l’argumentat, és primordial tenir una pòlissa de responsabilitat civil que doni cobertura a tots els tècnics (independent de la titulació professional) que treballen pel despatx, i al propi despatx. Aquesta cobertura es pot realitzar: ♦ Despatx professional: • Pòlissa RC societat professional. • Pòlissa de societats multidisciplinars. • Pòlissa de gabinets tècnics. ♦ El propi tècnic: • RC professional A/AT/EE. • Pòlissa per obra concreta. Tenint present: ► La col·legiació per a exercir la professió d’arquitecte tècnic és obligatòria d’acord amb la normativa Llei 2/1974, de 13 de febrer, de Colegios Profesionales, modificada pe la Llei 25/2009, de 22 de desembre, Llei Òmnibus. ► L’arquitecte tècnic ha de mantenir coberta la responsabilitat decennal una vegada no hagi vinculació amb el despatx professional en qüestió. ► En el cas d’actuar com a professional liberal en un despatx professional l’arquitecte tècnic ha de tenir contractada una pòlissa de RC professional pròpia o bé donar cobertura a les obres amb una pòlissa per obra concreta. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat i/o despatx professional, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 6 d’octubre 2022 El treball conjunt d’un treball professional, conegut habitualment com compartir una obra, és una bona manera de poder gestionar la direcció de l’execució d’una obra, però davant d’un sinistre generalment la responsabilitat és compartida i pot arribar a comportar determinats inconvenients en un procediment judicial. És a dir, dos tècnics, independentment de que exerceixin la professió d’arquitectura tècnica com a liberal (sol o en un despatx professional) o com assalariat (despatx professional o empresa privada o pública): • Si signen l’obra i cada un assumeix un % de l’obra, davant d’un sinistre, els dos col·legiats poden ser reclamats i, per tant, els dos hauran de treballar per la seva pròpia defensa i caldrà disposar d’una bona documentació i claredat en les respectives funcions i responsabilitats. • Quan un tècnic assumeix el 100% de l’obra (tècnic principal) i un altre col·labora en la gestió/direcció de l’execució de l’obra, davant un sinistre ens podem trobar que: ♦ Només és reclamat el tècnic principal que ha signat l’obra i que treballarà per la seva pròpia defensa i el tècnic col·laborador podrà ajudar-lo com a testimoni en la defensa. ♦ Tots dos poden ser reclamats, el que fa imprescindible que també els col·laboradors comptin amb la corresponent cobertura de RC professional. Davant aquests supòsits: ► S’ha de tenir present que per a exercir la professió de l’arquitectura tècnica s’ha de complir amb els requisits establerts per la normativa establerta: col·legiació+pòlissa de RC professional+previsió social. ► S’ha de fer especial incís a la situació dels tècnics col·laboradors d’una obra, tant si són liberals com treballadors de despatxos professionals o empreses, recomanant que visin/registrin una col·laboració tècnica per poder-ho comunicar a la companyia asseguradora i estar ben assegurats en cas de reclamacions. ► Si ets present en qualsevol obra/intervenció se’t pot considerar col·laborador, i és important tenir-ho tot documentat i comunicar-ho a l’asseguradora. Més informació, podeu consultar els següents articles publicats en la web col·legial: • Responsabilitat i obligacions dels tècnics en despatxos professionals. • Per com gestionar una col·laboració tècnic, article: Tindré un fill o una filla! • Tècnic assalariat: estàs ben cobert? • Tècnic lliberal vs assalariat T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 14 de març 2024 Els professionals de l'arquitectura tècnica tenen competència per a redactar un projecte de rehabilitació d’una façana en mal Per determinar la qüestió plantejada s’ha d’analitzar la Llei 12/1986, d’1 d’abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i enginyers tècnics i la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació. A l’article primer de la Llei 12/1986 el legislador estableix de forma clara que els arquitectes tècnics “tendrán la plenitud de facultades y atribuciones en el ejercicio de su profesión dentro del ámbito de su respectiva especialidad técnica”. A l’article 2, apartat 2n, en relació a l’apartat 1r, paràgraf a) de la mateixa Llei, es reconeix la competència dels arquitectes tècnics per elaborar projectes en relació a tota classe d’obres i construccions que, segons la legislació, no precisin de projecte arquitectònic o a les d’intervencions parcials en edificis construïts que no alterin la seva configuració arquitectònica, entre d’altres. Per la seva banda, la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE), desenvolupa les competències professionals de tots els titulats tècnics en relació a les edificacions, entenent com a tals les regulades a l’article 2.2: Obres d'edificació de nova construcció, excepte aquelles construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin, de manera eventual o permanent, caràcter residencial ni públic i es desenvolupin en una sola planta. Totes les intervencions sobre els edificis existents, sempre que n'alterin la configuració arquitectònica, entenent per tals les que tinguin caràcter d'intervenció total o les parcials que produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria, o el conjunt del sistema estructural, o tinguin com a objecte canviar els usos característics de l'edifici. Obres que tinguin el caràcter d’intervenció total en edificacions catalogades o que disposen d’algun tipus de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic i aquelles altres de caràcter parcial que afecten els elements o parts objecte de protecció. Per la seva part, l’article 10.2.a) de la LOE determina quina titulació ha de tenir el projectista de les edificacions anteriors, extrem que vindrà determinat pels usos a què es destinen les edificacions o actuacions constructives i, en aquest sentit, l’Art. 10.2, en relació amb l’Art. 2.1.c), estableix que quan es tracti d’obres que no estiguin expressament relacionades en els apartats 2.a) i 2.b), és d’aplicació la lliure concurrència entre els professionals. En quan a la formació específica dels arquitectes tècnics conforme els seus plans d’estudis, l’Ordre ECI/3588/2007, de 27 de desembre, per la qual s’estableixen els requisits per la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a l’exercici de la professió d’arquitecte tècnic, al seu Annex estableix les competències que adquireixen, detallant les següents: Dirigir la ejecución material de las obras de edificación, de sus instalaciones y elementos, llevando a cabo el control cualitativo y cuantitativo de lo construido mediante el establecimiento y gestión de los planes de control de materiales, sistemas y ejecución de obra, elaborando los correspondientes registros para su incorporación al Libro del Edificio. Llevar el control económico de la obra elaborando las certificaciones y la liquidación de la obra ejecutada. Redactar estudios y planes de seguridad y salud laboral y coordinar la actividad de las empresas en materia de seguridad y salud laboral en obras de construcción, tanto en fase de proyecto como de ejecución. Llevar a cabo actividades técnicas de cálculo, mediciones, valoraciones, tasaciones y estudios de viabilidad económica; realizar peritaciones, inspecciones, análisis de patología y otros análogos y redactar los informes, dictámenes y documentos técnicos correspondientes; efectuar levantamientos de planos en solares y edificios. Elaborar los proyectos técnicos y desempeñar la dirección de obras de edificación en el ámbito de su habilitación legal. Gestionar las nuevas tecnologías edificatorias y participar en los procesos de gestión de la calidad en la edificación; realizar análisis, evaluaciones y certificaciones de eficiencia energética, así como estudios de sostenibilidad en los edificios. Dirigir y gestionar el uso, conservación y mantenimiento de los edificios, redactando los documentos técnicos necesarios. Elaborar estudios del ciclo de vida útil de los materiales, sistemas constructivos y edificios. Gestionar el tratamiento de los residuos de demolición y de la construcción. Asesorar técnicamente en los procesos de fabricación de materiales y elementos utilizados en la construcción de edificios. Gestionar el proceso inmobiliario en su conjunto. Ostentar la representación técnica de las empresas constructoras en las obras de edificación”. A la vista de lo exposat, s’ha d’analitzar si els arquitectes tècnics tenen competència per projectar les obres de rehabilitació de la façana en mal estat. Per a això, cal valorar si aquestes tenen la consideració d’edificació segons l’article 2.2 de la LOE. No es tracta d’una obra de nova construcció. La rehabilitació projectada no pot considerar-se com una intervenció total ni tampoc parcial que alteri essencialment la composició general exterior, la volumetria, el conjunt del sistema estructural o que canviï els usos característics de l’edifici. Les esmentades obres tampoc tenen el caràcter d’intervenció total en una edificació catalogada o que tingui algun tipus de protecció historicoartístic o que afectin els elements o parts objecte de protecció. Com s’ha indicat anteriorment, segons l’art. 2.2.b) de la LOE, en relació amb els articles 10 i 12 del mateix text legal, els arquitectes tècnics tenen competència plena per redactar i dirigir per ells mateixos les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que no alterin la configuració arquitectònica dels edificis, és a dir, que no tinguin caràcter d’intervenció total o les parcials que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, volumetria o el conjunt del sistema estructural o tinguin per objecte canviar els usos característics de la totalitat de l’edifici i també les que no suposin una intervenció total en edificacions catalogades o protegides o que afectin elements concrets objecte de protecció. Així, la sentència del TSJ d’Andalusia de 24 de maig de 2023 reconeix la competència dels arquitectes tècnics per a subscriure un projecte de reparació que afecta a una construcció catalogada, indicant: “En definitiva se trata de actuaciones puntuales y no sustanciales que si bien podría reconducirse a la dicción literal de la norma precitada (aquellas otras de carácter parcial que afecten a los elementos o partes objeto de protección), no se adecúan a una interpretación teleológica y sistemática de la LOE conforme al principio de libre acceso con idoneidad, ...”. Per tant, en aquests tipus d’obres ha d’imperar el criteri de la plena concurrència dels diferents professionals titulats recollit tant a la legislació com per la jurisprudència, estant els aparelladors i els arquitectes tècnics plenament habilitats per poder intervenir amb plena igualtat i amb total concurrència amb tots aquells altres tècnics que gaudeixin de les mateixes o similars competències per aquesta classe de treballs. El Preàmbul de la Llei 12/1986, de 1 d’abril ja establia el següent criteri: “sentándose como cuerpo de doctrina jurisprudencial el criterio de que las atribuciones profesionales de los arquitectos técnicos serán plenas en el ámbito de la especialidad respectiva, sin otra limitación cualitativa que la que se derive de su formación y los conocimientos de la técnica de su titulación y sin que, por tanto, puedan válidamente imponérseles limitaciones cuantitativas o establecerse situaciones de dependencia en su ejercicio profesional respecto de otros Técnicos universitarios.” També una reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, que exclou i rebutja de forma clara i contundent tot intent de monopoli a favor d’una determinada classe professional, defensant i proclamant la lliure concurrència dels diferents professionals d’acord amb la naturalesa de les obres i a la vista de les competències professionals de cada un. En aquest sentit, la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 13 de desembre de 2021 estableix: “La doctrina ha rechazado el privilegio competencial a favor de una profesión técnica predeterminada, manteniendo la necesidad de dejar abierta a todo título facultativo oficial que supone un nivel de conocimientos técnicos que se correspondan con la clase y categoría de los proyectos que suscriba su poseedor. Debe primar el principio de libertad de acceso con idoneidad sobre el de exclusividad y monopolio competencial”. També la Unió Europea defensa la plena competència i concurrència en matèria de lliure prestació de serveis (arts. 26 i 49 a 62 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea) i, en particular, a les Directives 2005/36, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals i 2006/123, de 12 de desembre, de serveis del mercat interior, principis que han estat recollits per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i als informes dels diferents organismes internacionals. Conclusions: L’ordenament jurídic reconeix competència professional als arquitectes tècnics per projectar i dirigir actuacions que no es tractin d’una obra de nova construcció, que no produeixin una variació essencial de la configuració general exterior, la volumetria, el conjunt del sistema estructural o els usos de l’immoble o que no suposin una intervenció total en una edificació catalogada o que tingui algun tipus de protecció historicoartístic o que afectin els elements o parts objecte de protecció. Segons la informació facilitada, les obres de rehabilitació de la façana posterior i de la cornisa de la principal no entrarien en cap dels supòsits pels quals es requereix un projecte redactat per arquitecte, estan plenament facultat un arquitecte tècnic per a la seva redacció T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 19 de juliol 2017 La competència professional de l’aparellador, l'arquitecte tècnic i enginyers d'edificació, en l’àmbit dels treballs d’edificació és en ocasions font de controvèrsia. En el cas dels treballs relacionats amb la seguretat i salut, la direcció d’obres o el control de qualitat en l’àmbit de l’edificació, la capacitat professional és gairebé exclusiva i derivada de la LOE, el CTE o el RD 1627/1997 i posteriors modificacions. En canvi en el cas de la redacció de projectes d’obra nova o rehabilitació aquesta indefinició és especialment palesa. La pròpia indefinició de la LOE, en altres aspectes molt concloent, afavoreix sovint les interpretacions en matèria de capacitat professional.. Per tal de recordar les especificacions que la LOE indica en aquest sentit, a continuació s’exposen els treballs d’edificació relacionats amb l’ús de l’edifici i el professional (arquitecte, enginyer o aparellador) que els pot realitzar. TREBALLS D’EDIFICACIÓ Obra Nova L’aparellador podrà redactar projectes i realitzar direccions de forma individual, com director d’obra, d’aquelles obres que NO tinguin els USOS següents: Grup A: administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent i cultural. Grup B: aeronàutic; agropecuari; de l’energia; de la hidràulica; miner; de telecomunicacions; de transport terrestre, marítim, fluvial i aeri; forestal; industrial; naval; d’enginyeria de sanejament i higiene, i accessori a obres d’enginyeria i la seva explotació. En el cas d’obres del grup A, també si es tracta de legalitzacions, ÉS IMPRESCINDIBLE que un aparellador realitzi la direcció o la legalització, de l’execució de les obres i el control de qualitat. Té competències per redactar els projectes amb usos inclosos en el grup C, que són edificacions amb un ús NO expressament inclòs en els grups A o B, com ara: Comercial, de magatzem, de nau magatzem, de nau sense ús predeterminat, altres de terciaris (fires, congressos, etc.), d’hosteleria (bars, restaurants), d’aparcaments (soterrats i/o en alçada), esportiu i de lleure, funerari (cementiris, tanatoris) i altres edificis (porxos, trasters, sala de calderes, etc...). Així mateix, els aparelladors poden projectar i també dirigir obres de nova construcció d’escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica, sense caràcter residencial ni públic i d’una sola planta, que no afectin la seguretat de les persones (aquestes obres queden fora de l’àmbit d’aplicació de la LOE i els arquitectes tècnics hi tenen competència sobre la base de la Llei 12/1986, d’atribucions. Obra d’ampliació, de modificació, de reforma i/o de rehabilitació Els aparelladors poden projectar i dirigir aquelles obres d’intervencions parcials en edificis construïts que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural, ni tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici. Aquesta definició és del CTE i no afecta el repartiment de competències, d’acord amb la LOE. Els projectes que NO estan regulats per la LOE i per als quals també l’aparellador té competències, d’acord amb la Llei d’atribucions, són els següents: Urbanitzacions, jardineria, instal·lacions esportives (sense edifici), activitats recreatives i càmpings, sitges, dipòsits, bases, aparcament en superfície, pèrgoles, tendals, murs de contenció, talussos, tanques... Pel que fa a la direcció d’execució d’obres (direcció compartida amb un altre tècnic), l’aparellador, pot realitzar la direcció de l’execució de qualsevol tipus d’obra independentment de l’ús de l’edifici (grups A, B o C). Més informació: Gabinet tècnic Telèfon: 977 21 27 99 - ext. 3 gabtec@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 15 de novembre 2018 Aquest mes de novembre és el moment oportú per tal de reflexionar sobre quina responsabilitat civil professional (RC) tenim. És el moment de decidir que fer amb la suma assegurada subscrita amb la pòlissa de RC, en funció del risc de les intervencions que tenim i que tindrem. Quan es parla de quina suma assegurada s’ha de subscriure es tendeix a dir "faig poca cosa, són treballs petits, no em dedico a obra, no tinc risc,...", però, en realitat, tot treball professional signat, per petit que sigui, per poc risc que tingui, té la seva responsabilitat, d’aquí la importància de tenir cobert tots els tràmits que es realitzin per a un treball professional. Per aquest motiu, aquest mes de novembre és un bon moment per parar una estona i pensar en la situació professional: - Què tenim de decennal?. Què hem executat i quant de temps fa?. - Quins treballs executem?, tant el treball professional com els que es fan més enllà del professional. - Quina previsió de feina tenim pel pròxim any?. En aquesta situació, l’edat pot influir, ja que la responsabilitat decennal es transmet als hereus. El Col·legi resta a la vostra disposició per assessorar i analitzar la vostra situació particular, i tanmateix, recomana que: - És IMPORTANT visar/registrar tot tipus d’actuació, tant si és el treball professional com les gestions administratives/ gestió econòmica/a ssessorament que es duguin a terme a nom del promotor, sinó la companyia asseguradora NO es farà càrrec dels sinistre que es pugui ocasionar. - És IMPORTANT tenir en compte tot treball professional i actuació que es fa, ja que els treballs professionals per “petits” que siguin, per poc risc que tinguin, tenen la seva responsabilitat, i cada vegada és més freqüent assumir responsabilitats que van més enllà de les professionals, que per senzilles que puguin ser, poden donar molts mals de caps. - És IMPORTANT mantenir una cobertura adequada per estar ben assegurat, tant durant l’execució de l’obra com la decennal, ja que quan es tramita un parte de comunicació de danys la cobertura per al sinistre en qüestió serà la que es tingui subscrita en el moment de dita tramitació, tant si és més elevada o més reduïda que la subscrita en el moment del visat/registre. Demaneu informació a: assegurcoaatt@apatgn.org · 977.212.799 (ext. 113) o personalment a les dependències col·legials (concerteu visita) i es farà un estudi personalitzat. Termini màxim el 30 de novembre de 2018. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 22 d’octubre 2018 El Centre COAATT és un espai del Col·legi que, des de fa uns anys, s’ha adequat com a despatxos, i alguns tècnics i altres professionals ja n’ocupen les seves oficines. Està ubicat molt a prop del Col·legi, al carrer Joan Mirò núm. 4, on antigament hi havia les oficines de la OCT i uns arxius del COAATT. Aquest estiu, la totalitat dels despatxos estaven ocupats i, per aquest motiu, hem realitzat les obres d’adequació del darrer espai que quedava fent-hi un altre despatx. Actualment tenim un despatx disponible, si ets col·legiat, per 170 € al mes. L’espai Centre COAATT és un espai nou, en un entorn tranquil que evoca a treballar. Disposaràs d’una oficina amb connexió a internet, i tots el serveis inclosos, a l’entrada de Tarragona. Més informació T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 22 de juny 2023 Des del Col·legi s’ha informat diverses vegades que no hi ha treball “petit” ni “gran”, tots els treballs tenen la seva responsabilitat, però, generalment, a la responsabilitat civil professional respecte a l’execució de les obres de rehabilitació i reforma no se li dona la importància que realment té tot i el gran impacte econòmic que pot tenir. En l’article La responsabilitat dels arquitectes tècnics en les obres de rehabilitació i reforma*, de la Sra. Meritxell Escudé, advocada, posa de manifest el marc normatiu de la responsabilitat obres de rehabilitació i reforma, destacant: ► És d’aplicació el règim de responsabilitat de la Llei 38/1999, de 5 de novembre d’Ordenació de l’Edificació (LOE) quan les obres de rehabilitació i reforma tenen la consideració d’edificació (art. 2.2 b i c) i el corresponent termini de prescripció del dany (art. 17 i 18 LOE). ► És d’aplicació el Codi Civil Català i, si el propietari va ser el promotor, podria exigir la responsabilitat contractual (art. 121-20), mentre que, si qui reclama no és el promotor, podria exigir responsabilitat extracontractual (art. 121-21), amb el corresponent termini de prescripció. Davant aquest context normatiu, és essencial donar importància a la responsabilitat civil professional que s’assumeix en l’execució d’una rehabilitació i reforma i, per tant, s’ha de tenir ben coberta la responsabilitat civil professional que se’n deriva. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977 21 27 99 ext. 113 *El citat article el podeu consultar en la Revista TAG núm. 91 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 9 de desembre 2021 Demà, 10 de desembre de 2021, és el termini màxim donat per MUSAAT per revisar la pòlissa de responsabilitat civil professional per l’any 2022, si cal augmentar garantia, tancar l’exercici professional amb les oportunes previsions vers el futur o revisar la prima a abonar (que pot variar respecte l’any anterior). És important pensar en el futur referent a la professió. Es basa en què s’ha de parar, reflexionar i analitzar qualsevol decisió en ferm que es vulgui prendre, ja que pot tenir importants conseqüències en un futur, tant personals com professionals, podent comprometre fins i tot el patrimoni personal i familiar (es pot consultar article Una decisió d’avui pot afectar el demà). Respecte a MUSAAT, també informar, del repte que tenen de Paper 0, de signar la renovació de la pòlissa per signatura digital. Per a fer-ho cal registrar-se a la pàgina web de MUSAAT i descarregar l’app de signatura de MUSAAT o el pdf de la pòlissa, signar-ho amb la signatura personal i enviar-ho per correu electrònic. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat, com també en la signatura electrònica de la pòlissa, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 3 d’octubre 2023 Dilluns, dia 2 d'octubre, a la seu col·legial, la Junta de Govern del COAATT va fer un petit acte d'homenatge en reconeixement als col·legiats i col·legiades que no varen poder assistir a la Nit de l'Arquitectura Tècnica 2023, i que, durant aquest any 2023, han celebrat els seus 50 o 25 anys de professió, i donar la benvinguda a la professió als nous col·legiats i col·legiades que han començat a formar part del COAATT durant el 2023. El president del COAATT, Sr. Xavier Llorens, va fer entrega dels guardons commemoratius als 50 i 25 anys de professió de l’arquitectura tècnica; així com l'entrega, de manera simbòlica i com marca la tradició, del casc d'obra del COAATT als nous professionals col·legiats com a benvinguda al Col·legi. COL·LEGIATS/DES HOMENATJATS 50 anys de professió: Jordi Royo Bieto 25 anys de professió: Diego Ramírez Macías Benvinguda professional i col·legiació: Patricia Arroyo Montesinos T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 30 de setembre 2021 El cap d’obra (d’una obra) és la persona que, nomenada pel constructor, assumeix la representació tècnica de l’empresa davant el propietari i la direcció facultativa, i és l’encarregada de formalitzar l’edificació amb el major benefici possible fent complir els terminis i els pressupostos establerts. A més, té la corresponent responsabilitat en matèria de prevenció de riscos laborals respecte als treballadors de l’obra. Davant aquestes funcions i responsabilitats, és habitual que l’arquitecte tècnic, pels seus coneixements tècnics, sigui contractat com a cap d’obra en una edificació. Per aquest motiu, quan l’arquitecte tècnic accepta ser cap d’obra ha de tenir en compte que: ► Durant l’execució de l’obra ha de desenvolupar les seves funcions aplicant els seus coneixements tècnics i professionals. ► Tenir una titulació tècnica implica que hi ha més possibilitats de que se li exigeixi una responsabilitat superior a un cap d’obra que no té aquesta titulació, quan és reclamat per possibles danys a l’obra o un accident laboral. A més, s’ha de tenir en compte que, a diferència dels casos en què l’arquitecte tècnic només actua com a director de l’execució de l’obra i, per tant, com a tècnic extern, al cap d’obra se li pressuposa una estada permanent a l’obra, amb la conseqüent responsabilitat que això pot comportar en cas d’accidents laborals o defectes d’execució. ► És important tenir subscrita una assegurança de responsabilitat civil professional que doni cobertura a les funcions a desenvolupar durant l’exercici de cap d’obra, independentment de la forma que es realitzi. És a dir: ♦ Si s’actua de cap d’obra com a assalariat: comprovar que la pòlissa de responsabilitat civil professional de l’empresa dona cobertura a les funcions de cap d’obra. ♦ Si s’actua com a liberal: subscriure una pòlissa de responsabilitat civil professional pròpia. El Col·legi resta a la disposició dels col·legiats per a qualsevol aclariment que preciseu per executar les funcions de cap d’obra amb la màxima seguretat. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 9 de juliol 2020 El Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) ha elaborat el Catàleg d’ Actuacions Professionals de l’ Arquitectura Tècnica, amb les observacions aportades per part dels Col·legis professionals. Es tracta d’un document pràctic de consulta que pretén oferir de manera clara i concisa una visió general de les diferents intervencions professionals que poden dur a terme els professionals de l’Arquitectura Tècnica, sense perjudici que per a determinades actuacions sigui precís analitzar les particularitats de cada cas concret. Aquest document estarà subjecte a una actualització periòdica en funció de les aportacions que es rebin per part dels Col·legis i del propi CGATE. Catàleg d’ Actuacions Professionals de l’ Arquitectura Tècnica T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 de març 2022 El passat 6 d’octubre del 2021 al BOE núm. 239 va ser publicat el Reial decret 853/2021, de 5 d'octubre, que regula els programes d'ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), una oportunitat de treball en la qual l’arquitecte tècnic té la confiança del promotor, no només pel projecte i execució de les obres de rehabilitació, sinó perquè li gestioni la part administrativa de sol·licitud de la subvenció. Davant aquesta situació, cal assegurar tots els tràmits que es realitzin per a un treball professional, és a dir, des del treball professional pròpiament com a tècnic com de les gestions administratives, d’assessorament, econòmiques, etc, que es puguin derivar del treball en qüestió, que per “petits” que siguin, per poc risc que tinguin, tenen la seva responsabilitat, i cada vegada és més freqüent assumir responsabilitats que van més enllà de les professionals, que per senzilles que puguin ser, poden complicar la vida professional i personal. Per aquest motiu, es recomana: ► Visar/registrar tots els treballs, tant el professional pròpiament com les gestions administratives, d’assessorament, econòmiques, etc. ► Visar/registrar cada treball/gestió amb el codi del tipus d’intervenció que correspongui. ► Comunicar tots els treballs/gestions a la companyia asseguradora. ► Tenir una cobertura adequada per estar ben assegurat, tant pel treball professional (durant l’execució de l’obra com la decennal) com per les gestions administratives, d’assessorament, econòmiques, etc. El Col·legi resta a la vostra disposició per assessorar i analitzar la vostra situació particular. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 1 de juliol 2021 Davant les reiterades consultes de col·legiats referents a si un arquitecte tècnic vinculat a l’administració pública té competències per emetre informes tècnics d’expedients administratius en els quals hi consten projectes arquitectònics, l’Assessoria Jurídica del Col·legi ha emès l’ Informe jurídic sobre l’habilitació legal dels arquitectes tècnics municipals per informar sobre projectes arquitectònics. Del citat informe s’extreuen les següents conclusions: - Els arquitectes tècnics estan plenament habilitats per a poder informar expedients municipals en matèria de gestió urbanística i pronunciar-se sobre projectes arquitectònics, avalat per: - La legislació vigent en matèria d’atribucions professionals, competències professionals i formació acadèmica. - Nombroses sentències s’han pronunciat sobre l’habilitació dels arquitectes tècnics - Els serveis jurídics de l’administració són qui s’han de pronunciar sobre les atribucions i competències professionals dels arquitectes tècnics al servei de l’administració pública. El Col·legi resta a disposició dels col·legiats per ajudar en la defensa de l’habilitació dels arquitectes tècnics, davant qualsevol controvèrsia que es pugui presentar envers l’administració pública respecte les competències dels arquitectes tècnics. El COAATT al teu costat, en defensa dels col·legiats, la professió i el territori. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 12 de gener 2021 Els antics honoraris orientatius ajudaven als tècnics a determinar les seves tarifes i als clients a tenir un criteri solvent amb el què comparar-les. Es disposava d’una eina compensada i eficient a l'hora de poder presentar una proposta d'honoraris. No obstant això, la Llei 2/1974, sobre Col·legis Professionals, en el seu text consolidat de data 7 de juliol de 2012, en el seu article 14 els elimina: "Els Col·legis Professionals i les seves organitzacions col·legials no podran establir barems orientatius ni qualsevol altra orientació, recomanació , directriu, norma o regla sobre honoraris professionals", el que ha impedit i impedeix que els Col·legis puguin prestar aquest servei, sota risc de sanció per part de la Comissió Nacional de Mercat de la Competència. És a partir de llavors quan cal més que mai avaluar quins són els costos en què incorrem per poder tenir una base sobre la qual aplicar un marge i donar a conèixer així un preu mínim pels nostres serveis. Per tal d’avaluar els costos professionals podeu utilitzar una senzilla eina on s'enumeren els costos més habituals d'un professional amb l'ajuda d'una sèrie de taules. Aquesta enumeració no limita altres costos o despeses, i s'ha d'adequar al cas concret de cada professional. Es divideix en dos apartats: 1. Costos professionals: són aquells que haurem de pagar pel simple fet d'oferir els nostres serveis i desenvolupar correctament la nostra feina. Són les quotes d'autònoms o Premaat, impostos, assegurances de responsabilitat civil, lloguers, consumibles, despeses col·legials i inversions (ordinadors, equips de mesura, formació). 2. Cost personal: caldrà decidir quin és el salari anual que esperem percebre pel desenvolupament de la nostra activitat professional i, en el cas que comptem amb col·laboradors per realitzar les adreces de l'Execució Material de les obres, incloure també els imports amb ells pactats. Totes aquestes despeses, tant professionals com de personal, s'han d'estudiar per a cada cas i per a cada any, ja que segur que variaran d'un exercici a un altre i caldrà ajustar-les, definint per a cadascun la despesa anual que suposa. Així obtindrem la quantitat de diners que, com a mínim, necessitem ingressar per desenvolupar el nostre treball. També es poden incorporar les despeses fiscals derivades d’incloure un sou propi a les despeses mensuals i també altres derivats directament de l’activitat. Un cop tenim definides les nostres despeses econòmiques, hauríem de fer servir aquesta quantitat per esbrinar a quin preu cobraríem una hora del nostre treball en funció de la dedicació que estimem. Normalment, si fos jornada completa considerarem 8 hores al dia, 5 dies a la setmana i 11 mesos any descontant un mes de vacances, tot i que s'ha d'ajustar a la situació concreta de cada professional. El cost de cada hora de la nostra feina és un valor molt important, ja que ens servirà de base per a poder obtenir un preu per les intervencions que ens contractin. Amb el càlcul que hem fet, ja sabem que cada hora de la nostra feina ha de sortir, com a mínim, a aquesta quantitat perquè cobreixi les despeses. La segona part en la valoració de la nostra oferta d'honoraris és conèixer quant de temps anem a emprar en realitzar aquest treball. No és una tasca senzilla, tot i disposar d’experiència de conèixer quant ens costa desenvolupar cada treball, però cal fer una estimació considerant tots els temps que anem a emprar. Per exemple, per a la valoració d'una direcció d'obra caldrà tenir en compte el temps que emprarem a estudiar el projecte, en reunions prèvies amb promotors, altres tècnics i contractistes; visites prèvies a l'emplaçament, desenvolupament de documents, temps que emprarem en cada visita, incloent desplaçaments; multiplicat pel nombre de visites que tenim previstes realitzar en funció de la durada estimada de l'obra, temps de treball posterior a cada visita, temps que emprarem en tancaments d'obra, visites posteriors per repassos, etc. Tots aquests temps els sumarem per poder aplicar el preu per hora que tenim de base, el que sumat als costos directes propis de l'obra,¨despeses de desplaçaments, consumibles, visats, etc., obtindrem un import mínim a cobrar que ens permeti complir amb els nostres objectius econòmics. A diferència del que es pugui pensar, aquest import que hem obtingut no és el nostre benefici, sinó el mínim per cobrir despeses, així que ara caldria considerar aplicar un marge de seguretat per preveure que possibles imprevistos, que puguin sorgir en la intervenció, requereixin un increment de dedicació i un marge de benefici, que és el marge comercial de la nostra activitat professional. Des d'un punt de vista més subjectiu, es podrien ajustar els honoraris en funció del tipus de client, el tipus d'obra, els riscos possibles, etc. Després d'haver determinat el valor de la nostra actuació és necessari plasmar-ho en un pressupost. Una oferta que s'enviarà al client per a la seva aprovació, però que no ha de limitar-se únicament a plasmar un preu, sinó també a establir unes condicions sota les quals aquesta intervenció costa el que s'ha valorat. Alguns dels factors que cal definir perfectament en una oferta d'honoraris són els següents: 1. Limitació de temps: Si has calculat uns honoraris per a una durada d'intervenció concreta, has d' ajustar-te a aquest temps, o potser una mica més en funció del risc, però no pot allargar-se de manera descontrolada. Per tant, és aconsellable establir aquest límit temporal, i aplicar un recàrrec per cada mes addicional de treball, que s'ha de correspondre amb el cost que et suposi més el marge que consideris. 2. Definir el treball a realitzar: Cal delimitar perfectament quina és la intervenció ha realitzar i quins són els treballs que queden inclosos, de manera que qualsevol treball addicional haurà de ser facturat a part. És convenient en aquest punt valorar un pressupost/hora per poder objectivar l'import d'aquests treballs addicionals a facturar, o bé indicar que qualsevol treball addicional serà valorat a part, previ a la seva execució. 3. Establir formes de pagament: Cada quan has de facturar? Quins imports? Per quins mitjans de cobrament? Quant de temps s'estableix per rebre el pagament, després d'emetre la factura, perquè no es consideri impagament? Totes aquestes qüestions i alguna més han de quedar plasmades en l'oferta d'honoraris perquè es pugui reclamar qualsevol tipus d'impagament, ja que aquest document serà essencial per a la reclamació. 4. Condicions per abandonar la intervenció: Cal definir-les per quedar protegit en cas que la persona que et contracta incompleixi les condicions pactades, o bé que et suposi un risc inassumible, o que els terminis es demorin, o altres circumstàncies en què pot arribar a ser preferible abandonar que seguir. Recorda que estàs exercint una professió amb riscos tant civils com penals. I sobretot, mai iniciïs una intervenció sense tenir tancades i signades les condicions de la teva feina. Finalment i per a complement una oferta es pot incloure la següent documentació: - Títol/s, especialitats i breu currículum professional, Certificat de Col·legiació o Certificats d'assegurança de responsabilitat civil. Per tal de facilitar l’elaboració de propostes d’honoraris professional podeu utilitzar l’eina en format excel que trobareu a l’espai d’ "Àrea Tècnica" del web apatgn, a l'apartat "Recursos documentals" - "Rehabilitació i Obra nova". ** Aquesta informació s’ha extret del quadern “Estándares para la Dirección de la Ejecución de la Obra” elaborat pel CGATE.** T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 24 d’abril 2018 L’arquitecte tècnic per dur a terme el seu treball professional ha de realitzar una sèrie de documentació la qual ha de complir amb la normativa establerta per a cada actuació, són obligacions documentals. A més tenim el visat/registre de la documentació per part del COAAT Tarragona, molts cops obligatori, i que és una garantia necessària per a la propietat i la societat que el que s’executarà ha estat realitzat per un tècnic competent, ja que acredita: - La identitat del tècnic, demostrant la seva col·legiació i habilitació per exercir el treball professional corresponent. - Que el tècnic disposa d’una assegurança de responsabilitat civil professional per a l’exercici de la professió. - Revisió formal i de contingut de les feines realitzades. - Assessorament i suport tècnic i jurídic del Col·legi respecte al treball professional. - Defensa davant de qualsevol problema que pugui sorgir. - Entre altres com, suport i seguiment en el cas de renúncies de tècnics, seguretat i salut, telèfon d’emergències en les dificultats,... Per tant, davant el dubte que es pugui tenir sobre el treball tècnic presentat contacteu amb el Col·legi que pot ajudar. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 22 de juny 2023 El passat divendres, dia 16 de juny de 2023, vàrem celebrar la Nit de l'Arquitectura Tècnica 2023, amb 140 assistents, a la Masia La Florida. El Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) ha tornat a celebrar un dels seus actes que aglutina els professionals. La trobada que inicia l'estiu ha tingut lloc als jardins de l'acollidora Masia La Florida, espai on s'ha volgut conservar l'essència de la Masia, adquirida per la Família Vilar al 1952 i inclosa al “Catàleg de Masos de Reus”, que després de la seva rehabilitació s'ha convertit en un espai per a celebracions. El sopar del COAATT ha servit per homenatjar als arquitectes tècnics col·legiats i col·legiades que, durant aquest any 2023, han celebrat els seus 50 o 25 anys de professió, i donar la benvinguda a la professió als nous col·legiats i col·legiades que han començat a formar part del COAATT durant el 2023. L’acte es va iniciar amb la rebuda de tots els assistents i un aperitiu als jardins de la Masia al sò en directe de violí. A continuació, es va donar inici al sopar en una Haima amb màgia i regals d’experiències per als assistents. L' acte d’homenatge i l'entrega dels guardons commemoratius als 50 i 25 anys de professió de l’arquitectura tècnica, així com la benvinguda als nous col·legiats/des que han passat a formar part d'aquest Col·legi Professional va esdevenir el moment emotiu de la vetllada. De manera simbòlica i com marca la tradició, als nous professionals col·legiats se’ls va entregar el casc d’obra del COAATT. Com a cloenda l'actuació musical que va ser l’encarregada de tancar la vetllada d’inici d’estiu. Gràcies a tots i totes els que, un any més, vàreu venir a gaudir de la #TrobadaCOAATT2023!! 50 ANYS DE PROFESSIÓ Francesc Díez Ral (Col. 310) Luis Borrás Calvo (Col. 327) Matías Soriano Alsina (Col. 361) Joaquín S. Cañiz Chica (Col. 1184) 25 ANYS DE PROFESSIÓ Yolanda Gaya Pedrola (Col. 1284) Jorge Manuel Molina Aragones (Col. 1285) Joan M. Tomas Ferre (1291) Jose Ignacio Cacho Cervello (Col. 1297) Francesc Galvez Pedret (Col. 1300) Pere Vinaixa Clariana (Col. 1304) Juan Jose Lamiel Cañadas (Col. 1358) BENVINGUDA PROFESSIONAL I COL·LEGIACIÓ Natanael Suárez Bustos (Col. 1745) * Recordem que feu un bon ús de les imatges i que les fotografies són d'us exclusivament privatiu i no es poden compartir en xarxes socials i altres aplicacions sense el consentiment manifest de les persones que apareguin, en compliment del RGPD. Més informació a dpd@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 22 de setembre 2020 A punt de començar l’últim trimestre de l’any, marcat per la comunicació de les Companyies Asseguradores de les novetats de la pòlissa de RC professional per l’any següent, és un període de temps que permet analitzar la situació individual respecte l’exercici professional, tant en l’obra decennal, en curs i previsió de futur. En l’article publicat en la web col·legial Parar i reflexionar ajuda a millorar es van presentar, a títol d’exemple, una sèrie de preguntes i respostes, que poden contribuir a aquesta anàlisi a nivell professional. Com també pot ajudar l’article A una obra cal un contracte, davant la importància de signar un contracte a on es deixi clar per escrit els drets i les obligacions que tenen les parts signants del contracte. Però, a la vegada, cal reflexionar sobre la responsabilitat que s’assumeix davant un treball professional i el client que ho contracta, perquè ja no només és la responsabilitat civil professional sinó també transmetre la garantia que el que s’executarà ha estat realitzat per un tècnic competent. I la manera de transmetre-ho és amb el visat/registre col·legial, segell col·legial que acredita: ► La identitat del tècnic: demostrant la seva col•legiació i habilitació per exercir el treball professional corresponent i que disposa d’una assegurança de responsabilitat civil professional per a l’exercici de la professió. ► Revisió formal i de contingut de la documentació del treball professional: d’acord amb la normativa aplicable al treball a realitzar i seguint la normativa col·legial aplicable. ► Assessorament i suport tècnic i jurídic respecte al treball professional: el visat/registre ha facilitat al Col·legi, en diverses ocasions, poder fer gestions en ajuntaments per defensar la competència de l’arquitecte tècnic davant la denegació de llicència. ► Defensa davant de qualsevol problema que pugui sorgir: la situació més recurrent és que els Jutjats recorren al Col·legi per obtenir informació que aclareixi tant la situació de l’obra com del tècnic, requerint la documentació tècnica o pòlissa de responsabilitat civil professional de tècnics que són reclamats judicialment ► Altres serveis col·legials: o Davant l’administració: tramitació de renúncies, tramitació telemàtica de documentació professional,... o Davant les companyies asseguradores: ♦ Assessorar en subscriure una bona garantia de la pòlissa de responsabilitat civil professional que doni una bona cobertura a l’exercici professional ♦ Comunicació del treball professional d’acord amb el codi que correspongui, ja que de no ser així, implicarà la no defensa jurídica davant una reclamació com tampoc tenir cobertura per a fer front a la possible indemnització. ♦ Davant d’un sinistre: • Telèfon d’emergències: l’inspector d’obres es persona a l’obra per acompanyar en la inspecció de treball, ajuda en la redacció del parte de comunicació de danys,... • Assessorament en la comunicació i tramitació a la companyia asseguradora qualsevol coneixement de danys a l’obra, tant materials com personals, tant per via oral (telèfon, personalment) com per via escrita (burofax, demanda, whatsApp,...), fet que ha ajudat en l’assistència jurídica davant un dany personal greu. El Col·legi resta a la vostra disposició en tot allò que podeu necessitar, i es recorda que davant un dubte pregunteu, per tenir temps per parar, reflexionar i analitzar, ja que facilita poder trobar la possible millor solució. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 16 de maig 2018 Des de l’entrada en funcionament, el 13 d’agost de 2015, de la Llei de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels Governs locals de Catalunya, ens trobem sovint una interpretació que incompleix el marc legal general de la LOE i CTE. Es tracta de situacions objectives, definides expressament a la Llei d’Ordenació de l’Edificació, LOE, però que tot i així s’ometen. Casos concrets: Obres amb projecte i direcció d’arquitecte, i en les que no intervé un arquitecte tècnic com a director d’execució d’obra. Cal recordar l’article 13 de la LOE on s’especifica l’obligatorietat del nomenament d’un director de l’execució d’obra per totes les obres del grup a), i les del grup b) , en les quals el director d’obra sigui un arquitecte. “...Quan les obres tinguin com a objecte la construcció d’edificis per als usos indicats en el grup a) de l’apartat 1 de l’article 2, la titulació acadèmica i professional habilitant és la d’arquitecte tècnic. Així mateix, aquesta és la titulació habilitant per a les obres del grup b) que siguin dirigides per arquitectes...” Obres sense coordinadors de seguretat, o sense competència professional. Segons el Reial Decret 1627/1997 és obligatòria l’existència de coordinador de seguretat en totes les obres on intervingui mes d’una empresa. La figura del coordinador és independent a si es tracta d’una obra que requereixi projecte d’edificació o no, o si es tracta d’una obra major o obra menor. A la vegada, a les obres que es realitzin en edificis d’ús residencial, el tècnic competent per realitzar les funcions de coordinador de seguretat, serà un arquitecte o un arquitecte tècnic. De forma habitual no es comproven els requisits necessaris per a l’exercici professional, en especial l’existència d’una assegurança de responsabilitat vigent, la col•legiació o si es dona algun tipus inhabilitació professional del tècnic En relació al marc legal regulador, la Llei de col•legis professionals de la Generalitat de Catalunya 7/ 2006, indica en aquest sentit que: Article 6. Requisits d’exercici 1. Poden exercir una activitat professional titulada les persones que compleixen els requisits següents: a) Tenir el títol acadèmic i les condicions que determina l’article 5. b) No estar en situació d’inhabilitació professional. c) No estar subjectes a cap de les causes d’incompatibilitat o de prohibició establertes per les lleis. Complir, si escau, les normes de col•legiació corresponents. Article 9. Assegurança 1. Els professionals titulats tenen el deure de cobrir mitjançant una assegurança els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de llur professió. Per a més informació, gabtec@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 25 d’octubre 2019 Tal i com es va informar en el darrer 'Recordeu', el COAATT va assistir a la "30a edició de les Jornades Formatives de MUSAAT", a on es va alertar que s’ha detectat la baixa cobertura en la pòlissa de RC professional A/AT/IE que a nivell estatal tenen els assegurats davant la sinistralitat actual. Els col·legiats de Tarragona que tenen pòlissa amb MUSAAT estan per sota del recomanable i de la mitja del sector. MUSAAT alerta que la sinistralitat està canviant cada vegada més, i no per a millorar, sinó per augment de les indemnitzacions a les quals s’ha de fer front tant per danys materials com personals, i sobretot en les sentències sobre accidents laborals que la indemnització ha arribat a ser d’1.000.000€: ► Exemple: un expedient de sinistres per danys materials i personals, amb PEM de l’obra de 1.048.093,64€, reclamació per un import de 431.912,47€ i amb una cobertura al moment de la reclamació de 150.000€. Davant d'aquesta situació, la part a la que no arribi la cobertura de la pòlissa, haurà de ser el propi tècnic qui haurà de fer front amb el seu patrimoni. Per tant, ara que estem en època de renovació de pòlissa, recomanem revisar la cobertura actual i, si és precís, augmentar-la tant per tenir ben coberta la decennal com futurs treballs professionals, per evitar quedar-te sense una cobertura suficient per fer front a possibles indemnitzacions. En les jornades també es va informar de les novetats per l’any 2020 que ho podeu consultar al butlletí MUSAAT ACTUALIDAD. Per a més informació al respecte, posa’t en contacte amb: Assessoria COAATT · 977.212.799 (ext. 113) · assegurcoaatt@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|