Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 20 de març 2018 Darrerament hi ha consultes sobre com donar cobertura a la responsabilitat civil professional d’un arquitecte tècnic quan exerceix la professió com assalariat. Vista la importància de tenir la responsabilitat civil professional ben assegurada i, encara que s’exerceixi la professió com a assalariat, davant qualsevol incertesa es recomana contractar pòlissa de RC professional individual. Donarà tranquil·litat davant qualsevol reclamació que es pugui rebre, tant durant l’execució com en la decennal, complint, sempre, amb els condicionants de la pòlissa. Per aquest motiu, en el document adjunt s’exposen una sèrie de situacions ens les quals actualment es pot trobar un arquitecte tècnic en el seu exercici com a assalariat. Més informació, AQUÍ T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 4 de febrer 2021 Des del Col·legi sempre posem en alerta, que els professionals titulats tenen el deure de cobrir mitjançant una assegurança els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l'exercici de llur professió*. Però, moltes vegades, aquest concepte canvia quan un col·legiat exerceix la professió com assalariat ja que argumenta, que d’acord amb la normativa*: “l’empresa té l’obligació de donar-me cobertura i serà qui respondrà davant una reclamació” Volem recordar la importància de tenir la responsabilitat civil professional ben coberta independentment de com s’exerceixi la professió, perque la responsabilitat és del tècnic signant. I degut a aquesta importància, un tècnic assalariat es pot trobar en les següents situacions: ► La pòlissa de responsabilitat civil professional que té subscrita l’empresa dona cobertura al treball professional a desenvolupar durant la seva execució? ► La pòlissa de responsabilitat civil professional que té subscrita l’empresa dona cobertura a la responsabilitat decennal (els 10 de responsabilitat +2 anys de prescripció) que indica la LOE una vegada finalitzada l’obra? ► Durant la responsabilitat decennal el tècnic serà assalariat de l’empesa en qüestió? ► Durant la responsabilitat decennal, l’empresa pot canviar el condicionant de la pòlissa subscrita o canviar de companyia i el nou condicionant de la pòlissa podria ser que no doni cobertura a la responsabilitat decennal. I també pot deixar de tenir subscrita una pòlissa de RC. Cal estar ben informat. Per aquest motiu, aquestes situacions han de fer parar, reflexionar i analitzar la situació, i sol·licitar la pòlissa de RC professional a l’empresa per: ► Tenir la certesa que l’empresa per la qual es treballa té subscrita la pòlissa de RC professional i que aquesta dona cobertura al treball professional a desenvolupar durant la seva execució. ► Estar segur que s’estarà ben cobert per l’assegurança de l’empresa durant la responsabilitat civil decennal i que aquesta donarà cobertura davant una reclamació encara que no se sigui assalariat, independentment dels canvis que pugui fer l’empresa amb la seva pòlissa de RC professional. * Art. 9 LLEI 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. El Col·legi resta a la vostra disposició (assegurcoaatt@apatgn.org) per analitzar-la i estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat per ajudar a tenir la responsabilitat civil professional ben coberta. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 20 d’abril 2021 L’arquitecte tècnic en el seu exercici professional pot tenir responsabilitat civil professional en tot treball que realitzi, independentment que signi un document o ho faci verbalment. Moltes vegades, per intentar “guanyar temps” davant de riscos existents, tant en la pròpia construcció com per les persones, el tècnic dona recomanacions, indicacions o ordres, verbalment, però s’ha de tenir en compte que aquestes recomanacions, indicacions o ordres verbals no tenen la deguda constància i, per altra banda, no resten exemptes de responsabilitat davant un possible dany o accident i podran ser tingudes en compte a l’hora de determinar una responsabilitat en una possible futura reclamació. Davant aquesta responsabilitat, és reitera la importància de posar per escrit aquestes recomanacions, indicacions o ordres, donades verbalment i sempre sota un encàrrec professional 1. Deixant constància de les recomanacions, indicacions o ordres verbals donades, i posar-les per escrit per tal de que, tant el Col·legi com la companyia asseguradora puguin ajudar en la defensa del col·legiat/da davant una possible reclamació. 2. Lliurar aquest informe o indicacions al promotor/constructor/propietat per al seu coneixement i així deixar constància per escrit del que s’ha dit verbalment. Veure un exemple en l’article: La Inspecció Tècnica. Recomanacions en la inspecció. 3. Es recomana que quedi constància de la recepció de l’informe, instruccions o recomanacions per part del promotor/constructor/propietat, ja sigui mitjançant la signatura d’aquests agents al Llibre d’ Ordres o a les Actes d’ Obra, ja sigui amb l’enviament de correus electrònics o, en casos més greus, de burofax. 4. Cal recordar que existeixen sentències que entenen que no és suficient que el tècnic director de l’obra o de l’execució de l’obra, segons el cas, doni l’ordre o la recomanació pertinent, sinó que ha de vetllar també pel seu compliment i correcció de les deficiències que el tècnic pugui observar. 5. El fet de realitzar algun tipus de recomanació o intervenció de forma verbal o escrita pot comportar la consideració de tècnic responsable de l’obra, però la companyia asseguradora de RC no donarà cobertura si no s’ha visat/registrat el full d’encàrrec o informe corresponent. Ben aviat, la nova eina app del COAATT, iOBRA, us facilitarà l’arxiu de les gestions, visites, així com de les recomanacions, indicacions, ordres,..., que es puguin donar a l’obra Per a més informació us podeu posar en contacte amb Gabinet Tècnic (gabtec@apatgn.org) o amb el Departament d’Assessoria COAATT (secretari@apatgn.org) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 1 de juny 2018 La documentació tècnica que els arquitectes tècnics han de redactar, per alguns és una documentació burocràtica que entorpeix l’exercici professional i que es pot fer de qualsevol manera. Però, en realitat, és una documentació que acredita i certifica moltes coses tant del treball realitzat com del tècnic. Per aquest motiu, és molt important seguir els tràmits establerts. La documentació tècnica que justifica i dona garanties a tota actuació professional que ha de tramitar un tècnic és la següent: - Comunicació Nota/Encàrrec i pressupost de serveis professionals: implica la relació contractual entre promotor i tècnic - Document assumeix: implica la comunicació a l’Ajuntament del tècnic encarregat de dirigir l’obra - Designació de coordinador de seguretat: implica la comunicació a l’Ajuntament del coordinador de seguretat de l’obra - Llibre d’ordres: és el mitjà de comunicació entre promotor i tècnics - Llibre d’incidències: és el mitjà de comunicació entre contractista, coordinador de seguretat, tècnics i Inspecció de Treball - Certificat final d’obra i annexos corresponents: implica certificar que l’obra ha finalitzat i és l’inici de la responsabilitat civil decennal - Certificat final de coordinador de seguretat: implica certificar la finalització dels treballs de coordinació de seguretat de l’obra - Renúncia: finalització de la relació contractual entre promotor i tècnics abans de finalitzar l’obra - A més, cada intervenció professional té els seus documents associats amb les seves implicacions. Aleshores, davant la implicació que suposa la documentació tècnica argumentada i l’específica per cada actuació professional, s’ha de tenir molt en compte com es tramita, ja que pot comportar unes conseqüències importants que, no solament implicaran en temes professionals, sinó que poden arribar a perjudicar en la vida personal. A títol d’exemple d’aquesta importància, hi ha el cas d’un arquitecte tècnic que per acreditar el visat d’un certificat final d’obra va fer ús de dos segells del seu Col·legi que corresponien a uns altres documents, comportant aquesta actuació que el condemnessin com autor responsable d’un delicte de falsedat documental, amb la corresponent pena: 12 mesos de presó, mateix temps d’inhabilitació professional i multa més costes. Més informació de la documentació tècnica a la web col·legial a impresos de visats i a secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 21 de setembre 2018 Sempre es parla que cada tècnic ha d’exercir professionalment d’acord amb les seves competències i atribucions atribuïdes per la titulació que té. Actualment ens trobem que hi ha tècnics que al·leguen que tenir coneixements sobre una matèria els hi dona la potestat de poder-la exercir en qualsevol àmbit, independentment que no tingui rés a veure amb la seva titulació. I un exemple clar és la situació en la qual s’ha trobat el COAAT Mallorca. És a dir, per l’execució de les obres de modernització d’un hotel a Llucmajor, el promotor va designar com a coordinador de seguretat a un enginyer de mines. Davant aquesta situació, el COAAT Mallorca va denunciar davant Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) dita designació. I el resultat va ser, que Inspecció de Treball va sancionar a l’empresa promotora per la contractació d’un enginyer de mines doncs, dita contractació, constitueix en aquest cas una infracció laboral. El fet denunciat, segons l’escrit, vulnera la Llei d’Ordenació de l’Edificació, que disposa que les titulacions acadèmiques i professionals habilitants per a desenvolupar aquesta funció són les d’“arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic, d’acord amb les seves competències i especialitat”, no essent les dels enginyers de mines ni l’arquitectura, ni l’obra civil, ni en menor mesura l’execució d’obres de caràcter residencial. Aquesta especialitat de l’edificació constitueix una matèria reservada a les professions d’arquitecte i arquitecte tècnic. Per aquesta argumentació hi ha sentències que així ho avalen, les sentències dels Tribunals Superiors de Justícia d’Andalusia, Madrid o Cantabria. En el cas de la sentència de Cantabria (la més recent) es recull, també, que la Inspecció de Treball està obligada a actuar davant la constatació o denúncia de què s’ha designat com a coordinador de seguretat a un tècnic no habilitat legalment, (sic) “tota vegada que dita designació (de tècnic no competent), pot ser equivalent a l’absència de la mateixa”. Per aquest motiu, si algun col·legiat té coneixement que en una obra es pot estar produint una situació similar, que ho comuniqui al Col·legi per fer els tràmits corresponents amb Inspecció de Treball. Les citades sentències les podeu consultar a la pàgina web col·legial: www.apatng.org apartat la Institució/Organització Supracol·legial/Consejo Més informació a: secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 6 d’octubre 2022 El treball conjunt d’un treball professional, conegut habitualment com compartir una obra, és una bona manera de poder gestionar la direcció de l’execució d’una obra, però davant d’un sinistre generalment la responsabilitat és compartida i pot arribar a comportar determinats inconvenients en un procediment judicial. És a dir, dos tècnics, independentment de que exerceixin la professió d’arquitectura tècnica com a liberal (sol o en un despatx professional) o com assalariat (despatx professional o empresa privada o pública): • Si signen l’obra i cada un assumeix un % de l’obra, davant d’un sinistre, els dos col·legiats poden ser reclamats i, per tant, els dos hauran de treballar per la seva pròpia defensa i caldrà disposar d’una bona documentació i claredat en les respectives funcions i responsabilitats. • Quan un tècnic assumeix el 100% de l’obra (tècnic principal) i un altre col·labora en la gestió/direcció de l’execució de l’obra, davant un sinistre ens podem trobar que: ♦ Només és reclamat el tècnic principal que ha signat l’obra i que treballarà per la seva pròpia defensa i el tècnic col·laborador podrà ajudar-lo com a testimoni en la defensa. ♦ Tots dos poden ser reclamats, el que fa imprescindible que també els col·laboradors comptin amb la corresponent cobertura de RC professional. Davant aquests supòsits: ► S’ha de tenir present que per a exercir la professió de l’arquitectura tècnica s’ha de complir amb els requisits establerts per la normativa establerta: col·legiació+pòlissa de RC professional+previsió social. ► S’ha de fer especial incís a la situació dels tècnics col·laboradors d’una obra, tant si són liberals com treballadors de despatxos professionals o empreses, recomanant que visin/registrin una col·laboració tècnica per poder-ho comunicar a la companyia asseguradora i estar ben assegurats en cas de reclamacions. ► Si ets present en qualsevol obra/intervenció se’t pot considerar col·laborador, i és important tenir-ho tot documentat i comunicar-ho a l’asseguradora. Més informació, podeu consultar els següents articles publicats en la web col·legial: • Responsabilitat i obligacions dels tècnics en despatxos professionals. • Per com gestionar una col·laboració tècnic, article: Tindré un fill o una filla! • Tècnic assalariat: estàs ben cobert? • Tècnic lliberal vs assalariat T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 5 de gener 2023 Darrerament, s’ha produït un augment en la construcció de cases prefabricades mòbils degut a la publicitat de la ràpida construcció, més econòmic i que es poden instal·lar en qualsevol lloc, fins i tot en terreny rústic per l’existència d’un buit legal. Davant aquesta afirmació, de l’existència d’un buit legal en la ubicació d’aquestes cases, la Fiscalia ha emès un Decret en el qual desmenteix l’existència del buit legal, en el qual analitza resolucions de tribunals (contenciós-administratiu i penal), els quals s’han pronunciant reiterades vegades que els habitatges prefabricats estan subjectes a llicència urbanística i posterior control, refusant l’equiparació entre habitatge prefabricat i caravana. Per tant, independentment de la seva fixació, tota estructura residencial requereix llicència i amb el seu incompliment s’està davant un possible delicte penal (art. 319 CP). Amb supòsits com aquest, es posa de manifest la importància de tenir un tècnic expert en edificació, com és l’arquitecte tècnic, per tenir un bon assessorament, acompanyament i guia en qualsevol acció en temes d’edificació. Els podeu trobar a la plataforma: www.obresambgarantia.com T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 8 de gener 2020 El Curs de Nivell Bàsic en Prevenció d’incendis és un curs de modalitat semi-presencial, que et donarà l' oportunitat de presentar-te a l’examen oficial que realitza l'Institut de Seguretat Publica de Catalunya. Per què fer el curs? Perquè soc tècnic municipal i he de informar en matèria d’incendis sobre les activitats i establiments del meu municipi o localitat. Perquè treballo per una Entitat Col·laboradora de l’administració. Perquè soc tècnic projectista i vull millorar els continguts dels meus projectes. Perquè m’interessa molt el tema i puc col·laborar amb empreses o entitats assessorant o proposant petites modificacions per a la seva millora. Faig el curs al COAATT? El Col·legi d’Aparelladors és una entitat amb solera en l’àmbit formatiu. Proposa cursos d’interès per al col·lectiu dels tècnics de l’àmbit de la construcció i la industria, a partir de les peticions dels propis tècnics i d’estudis desenvolupats pel nostre gabinet. El professorat del COAATT són sempre professionals en actiu, amb una alt nivell d’expertesa en el seu àmbit. Oferim preus competitius en l`àmbit formatiu i t’acompanyem i assessorem durant tot el procés. Les classes presencials les fem a Tarragona, a la nostra seu del la Rambla Francesc Macià, molt ben ubicada a l’entrada de la ciutat i amb aparcament privat que et facilita l’accés si vens de fora. Per altra banda, si no pots assistir, la majoria de les sessions les podràs seguir per videoconferencia. El COAATT també posa a l’abast dels alumnes una plataforma moddle des de on podràs descarregar-te els apunts, entregar treballs i xatejar amb alumnes i professors del curs que estàs realitzen. Encara tens dubtes? Llegeix més o pregunta’ns! T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 6 de maig 2022 Aquesta nova publicació, elaborada per la Fundació COAATT, conté la base documental que ha servit per a portar a terme, des de la plataforma virtual del Departament de Formació del COAATT, el Curs d’ Accessibilitat, que al igual que el material monogràfic, ha estat estructurat com segueix: Accessibilitat (I): “Marc reglamentari” Accessibilitat (II): “Conceptes generals” Accessibilitat (III) “Entorn urbà” Accessibilitat (IV) “Edificació” Accessibilitat (V) “Pla d’Accessibilitat Universal Municipal” En el que hem considerat adient anomenar com a “apunts”, recull aspectes de l’accessibilitat en aquests cinc apartats diferenciats que, si bé de forma resumida, aporta informació i contempla aspectes prou importants a tenir en compte. Al mateix temps, ha de servir de base als professionals per a fomentar el seu interès en la recerca d’aspectes més concrets referents a aquesta característica del nostre entorn. No ha estat voluntat ni es volia aportar noves idees sobre el que és o representa per a moltes persones l’accessibilitat. Però, d’una forma resumida es recull i tracta diferents aspectes per intentar fer entendre, de forma clara i senzilla, el significat d’aquesta característica de l’entorn que tenim tant aprop i que tant ens afecta a tothom. Això, acompanyat de detalls tècnics, gràfics i literals, que tenen a veure amb cadascun dels àmbits on l’accessibilitat s’ha de tenir molt en compte a l’hora de dissenyar o reformar els diferents espais i edificis d’una ciutat. Esperem que sigui una eina d’utilitat per a tothom i que serveixi per a facilitar les tasques en l’exercici de la professió amb prou garanties de professionalitat, dins l’àmbit de l’accessibilitat. És tan sols amb aportacions d’aquesta mena, com és la intenció d’aquests apunts, i la implicació de tothom, que podem fer que l’accessibilitat es tingui en consideració i sigui tractada amb la importància i respecte que es mereix. Aconseguint així que hi pugui haver menys “disharmonia” entre la diversitat funcional de les persones i el seu entorn més proper. Donat que, no hem d’oblidar que són els espais -inadaptats- els que dificulten i limiten la mobilitat de les persones. Quadern Tècnic: Apuntes básicos sobre accesibilidad (versió digital) *Nota: També podeu adquirir el Quadern Tècnic "Apuntes básicos sobre accesibilidad" en versió impresa P.V.P.: 15 € (iva inclós) · P.V. Col·legiat COAATT: 9 € (iva inclós) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 3 d’abril 2018 Darrerament hi ha consultes d’administracions públiques sobre si estant en possessió del títol universitari de grau es pot tenir dret a l’accés al Grup A, en qualsevol dels seus subgrups, de la Funció Pública. A l’article 76 de l’Estatuto Básico del Empleado Público es desprèn que, amb caràcter general, per a accedir als cossos del Grup A, a qualsevol dels seus Subgrups, la titulació exigida serà de nivell Grau. Qüestió resolta pels Tribunals en diverses sentències. Per aquest motiu, en el document adjunt es facilita informació sobre l’accés dels Graduats al Subgrup A1 de la Funció pública. Més informació, AQUÍ T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 30 de juliol 2018 Ja es poden consultar a l’apartat de recursos documentals del web del COAATT les noves propostes de memòria tècnica, adaptades als nous criteris de revisió que s’implantaran a partir del setembre. L’actualització de l’entorn web, que es va introduir a principis de 2018, ja va incorporar nova documentació de suport, accessos a guies i manuals, i consultes sobre legislació de referència. Es va incorporar una última versió de les fitxes de justificació del CTE revisades i en format PDF editable, i una guia sobre la inspecció i la redacció de la inspecció tècnica d’edificis. Dels continguts també es va eliminar determinada documentació obsoleta i es van modificar o actualitzar alguns dels documents ja existents per tal d’adaptar-los als marc legal vigent. Aquesta última actualització concerneix específicament a la documentació de projectes de reforma o obra nova en l’àmbit d’actuació de l’arquitecte tècnic. Dins l’apartat de memòries s’han publicat set nous documents, en la versió catalana i castellana, que inclouen la rehabilitació de façanes, de cobertes, d’elements estructurals, les obres d’implantació d’ascensor i millores en l’accessibilitat, el canvi d’ús, la construcció d’una nau sense ús, i la construcció d’una piscina. Es tracta de documents de suport que es desenvolupen segons l’índex de continguts que es revisarà a partir del setembre i que trobareu a la vostra disposició dins l’apartat “memòries” de la documentació de projectes de rehabilitació i obra nova. Altrament s’han posat al vostre abast dos apartats que no s’havien incorporat al nou entorn web, treballs d’enderroc i implantació de bastides, i pròximament s’incorporarà un apartat de documentació de suport sobre treballs d’urbanització. Recordeu que des del setembre funcionaran les noves condicions de revisió de documentació que pretenen garantir la qualitat de la documentació presentada, i assolir els mínims descrits al CTE, la LOE, i la legislació municipal, sobre les condicions i aspectes dels projectes de construcció. En base a això, i al tipus d’obra que descrigui el projecte, aquest definirà les obres projectades amb el detall adequat a les característiques de l'actuació que tracten, de manera que es pugui comprovar que les solucions proposades compleixen les exigències de la normativa aplicable, i inclourà com a mínim: Les característiques tècniques mínimes que han de reunir els productes, equips i sistemes que s'incorporin, així com les seves condicions de subministrament, les garanties de qualitat i el control de recepció que s'hagi de realitzar. Les característiques tècniques de cada unitat d'obra, amb indicació de les condicions per a la seva execució i les verificacions i controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que indica el projecte. Es precisaran les mesures a adoptar durant l'execució de les obres i en l'ús i manteniment de l'edifici, per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. Les verificacions i les proves de servei que, si escau, s'hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l'edifici. Les instruccions d'ús i manteniment de l'edifici acabat, de conformitat amb el que preveu el CTE i altra normativa que sigui d'aplicació. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 6 d’abril 2021 Aquest article s’ha extret del manual creat i editat des del Consejo General de la Arquitectura Técnica d’España (CGATE): “Estándares para la dirección de la ejecución de la obra”. Consideracions de caràcter general sobre l'exercici de la professió per compte propi o aliè 1. Les actuacions professionals que poden exercir els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica vénen determinades per les atribucions establertes en l'ordenament jurídic, així com per les competències professionals que es deriven de la formació acadèmica rebuda. 2. El gruix de les atribucions professionals d'aquests/es tècnics/es es regulen a la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació i en la Llei 12/1986 d'atribucions professionals d'Enginyers i Arquitectes Tècnics, totes dues prenent en consideració el principi d'especialitat tècnica de cada professió. 3. L'especialitat de l'Arquitectura Tècnica, no se cenyeix a l'execució d'obres, sinó que s'estén a multitud d'intervencions professions compreses en el sector de l'edificació, amb especial incidència en l'àmbit residencial, administratiu, cultural, sanitari, docent i religiós. 4. Es consideren compreses en l'edificació les seves instal•lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements d'urbanització que estiguin adscrits a l'edifici. 5. En l'àmbit de l'exercici professional, la jurisprudència de Tribunal Suprem consagra el principi de llibertat amb idoneïtat per sobre del monopoli competencial 6. Les competències professionals dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica es contemplen en el Reial Decret 927/1992 i en l'Ordre ECI 3855/2007 que regulen el contingut dels plans d'estudis dels títols d'Arquitecte Tècnic i de Grau habilitant per exercir la professió, respectivament. 7. L' urbanisme és una ciència multidisciplinària que no està subjecta a reserva d'activitat a favor de cap titulació, havent de regir el principi de llibertat amb idoneïtat en funció de les competències que es derivin de cada titulació. El títol habilitant per a exercir la professió de l'Arquitectura Tècnica confereix competències en matèria d'urbanisme. 8. La titulació exigida i suficient per a accedir al subgrup A1 de la funció pública és la de Grau. Per accedir al Subgrup A2 és suficient estar en possessió d'un títol d'Arquitecte Tècnic o Aparellador (anterior al Grau). 9. El marc normatiu d'aplicació inclou conceptes susceptibles d'interpretació que requereixen d'una anàlisi individualitzada i detallat pel que, en determinades intervencions professionals, la competència professional s'ha de determinar atenent els paràmetres tècnics de cada concreta intervenció. Exercici de la professió per compte propi o aliè 1. Projectes 1.1. Projectes d'Obra. 1.1.1. Projectes de construcció de nova planta. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a obres de construcció d'edificis de nova planta que: a) Estiguin destinats als usos que es troben inclosos en el grup C de l' article 2.1 de la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació (LOE), és a dir, els que el seu ús no sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent, cultural, aeronàutic, agropecuari, de l'energia, de la hidràulica, miner, de les telecomunicacions (referit a l'enginyeria de les telecomunicacions), transport terrestre, marítim, fluvial, aeri, forestal, industrial, naval, de la indústria del sanejament i higiene i accessori a les obres de l'enginyeria i la seva explotació. b) No tinguin consideració d'edificació segons l'article 2.2.a de la LOE. És a dir, construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin caràcter residencial (eventual o permanent) ni públic i que es desenvolupin en una sola planta, així com que quedin dins de l'àmbit de la seva especialitat tècnica. Per exemple: Garatges i cotxeres per a ús particular; Piscines, dipòsits i basses; Construccions de caràcter funerari; Pistes i construccions esportives destinades a ús particular; Pèrgoles, porxos i coberts; corrals; Cases d'eines; Casetes i cassetons d'elements auxiliars; Aparcaments en superfície; tancaments; hivernacles; Naus sense usos compresos en l'art. 2.1.b) LOE, murs de contenció, Legalització de les tipologies anteriors, etc. 1.1.2 Projectes d'intervenció en edificis existents . Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a totes aquelles intervencions en edificis existents que no alterin la configuració arquitectònica de l'edifici, circumstància que es dóna quan es tracta d'intervencions parcials que: o No produeixen una variació essencial de la composició exterior de l'edifici, la seva volumetria o el conjunt de sistema estructural. o No tenen per objecte canviar els usos característics de l'edifici. o No afecten elements o parts de l'edifici objecte de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic. Per exemple: Obres de reforma, rehabilitació o ampliació d'edificis; adaptació de locals; condicionament; tancaments de façanes (canvis de material, obertura o supressió de buits, façanes ventilades, etc.); Substitució o reparació de forjats; Substitució o reparació de cobertes; Canvis d'ús de local a habitatge, o viceversa, quan aquest canvi no suposa un canvi de l'ús característic de l'edifici en el seu conjunt; Actuacions en l'estructura de l'edifici (reforços, calçats, modificacions, substitucions, etc.), que no suposin una variació essencial del conjunt de sistema estructural, Obres destinades a la millora de l'accessibilitat o l'habitabilitat en edificis (rampes, instal•lació d'ascensors , reforma d'escales, etc.); Obres destinades a la millora de l'eficiència energètica dels edificis (aïllament, envoltants, etc.), Legalització de les tipologies anteriors. 1.2 Projectes d'Instal·lacions i Equipament Propi. 1.2.1 Instal·lacions fixes i equipament propi. D'acord amb el que disposa l'art. 2.3 de la LOE es consideren compreses en l'edificació les seves instal•lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements de urbanització que estiguin adscrits a l'edifici. Així, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a les instal•lacions fixes i l'equipament dels edificis que queden dins de l'àmbit de la seva especialitat tècnica, així com els elements d'urbanització que estiguin adscrits a aquests edificis. Regeix el denominat principi d’accessorietat o complementarietat. Per exemple: Instal·lacions elèctriques dels edificis, instal·lació de calderes, sistemes fotovoltaics adscrits a l'edifici, fontaneria, sanejament, altres sistemes d'energia renovable, protecció contra incendis, urbanització (infraestructures, actuacions en via pública, pavimentació, conducció de sanejament en àmbit urbà jardineria, reforma espais públics, etc.). 1.2.2. Instal·lacions provisionals i eventuals. Les instal·lacions provisionals no queden compreses en l'àmbit de regulació que estableix la LOE per no considerar-se compreses en l'edificació. No obstant això, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a aquest tipus d'instal•lacions en base al que disposa la Llei 12/1986, d'1 d'abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i Enginyers tècnics [arts. 2.2. i 2.1.a)]. Per exemple: Bastides, Grues, Instal·lacions provisionals d'obres, tanques publicitàries, carpes, escenaris, graderies, tancaments perimetrals d'espais públics. 1.3. Projectes de Enderrocs i Demolició. En base al que disposa la Llei 12/1986 [arts. 2.2. i 2.1.a)], els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes de demolició i enderroc d'edificis de qualsevol naturalesa, sempre que no requereixin de tècniques especials com la utilització d'explosius. 1.4. Projectes d'Activitat. De la jurisprudència que s'ha pronunciat sobre la capacitat projectual dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica establerta en la Llei 12/1986, es desprèn que aquests professionals són competents per subscriure projectes d'activitat per a l'obtenció de Llicències d'Activitat o obertura d'establiment, canvi o addició de titularitat en activitat, modificació de les condicions de el local o activitat, Legalització de les anteriors; Redacció de plans d'autoprotecció i emergència. 1.5. Projectes en l'àmbit Urbanístic. L'urbanisme és una ciència multidisciplinar que no està subjecta a monopolis competencials, sinó que es regeix pel principi de llibertat amb idoneïtat. En base a aquest principi i tenint en compte les competències que adquireixen per la seva formació acadèmica, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per subscriure projectes emmarcats en l'àmbit urbanístic. Per exemple: Projectes de reparcel•lació, segregació i agrupació de parcel•les, Instruments de planejament, projectes d'urbanització, estudis de detall, Legalització de les anteriors, delimitacions, Replantejaments, Aixecament de terrenys i solars, Aixecament de plànols topogràfics de finques, parcel•laris o de població, etc. . 1.6. Actuacions relacionades amb els Projectes. Estudis de viabilitat, Planificació de el projecte, Auditoria de projecte, Petició i comparació de pressupostos, Contractació, Gestions administratives a realitzar abans de l'inici de les obres, Estudi de Gestió de Residus. 2. Direccions 2.1. Direcció d'Obra. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per assumir la direcció de totes aquelles obres que poden projectar, les quals han quedat recollides en l'apartat 1 d'aquest catàleg, amb independència que el projecte hagi estat redactat pel propi tècnic o per un altre professional competent. 2.2. Direcció de l'Execució de l'Obra (DEO). D'acord amb el que estableix l'article 13.2.a) de la LOE, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen, en exclusiva, atribucions professionals per dirigir o legalitzar l'execució de les obres en edificis els usos siguin administratiu, sanitari, religiós , residencial en totes les seves formes, docent o cultural. Així mateix, aquesta exclusivitat s'estén a aquells supòsits en què es tracti de la direcció d'execució d'obres d'edificis contemplats en el grup de l'2.1.b) de la LOE (ús aeronàutic, agropecuaris, d'energia, industrial, miner, forestal, etc.) quan el Director d'Obra sigui arquitecte. Quan no ho sigui, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica poden exercir la DEO en règim de no exclusivitat. També són competents els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica per dirigir l'execució de les obres d'edificis compresos en el grup 2.1.c) LOE, així com per a obres diferents a edificació, com obres d'urbanització, demolició, etc. 3. Informes, dictàmens, peritatges, valoracions, taxacions La competència dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica per emetre informes, dictàmens, peritatges, valoracions i taxacions atribueixen la Llei 12/1986, així com per la normativa específica d'aplicació. 3.1. Informes, dictàmens i peritacions. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per emetre, entre altres, els següents: Informes per Inspeccions Tècniques d'Edificis, informes d'avaluació d'Edificis, informes de patologies o defectes constructius, informes sobre planejament, gestió i disciplina urbanística, Informes sobre el compliment dels requisits bàsics de l'edificació (funcionalitat, seguretat, habitabilitat, soroll, etc. .), Informes de peritatge a l'efecte d'expropiació, Estudi i Anàlisi de Projecte, Estudis Geotècnics, Estudis de el cicle de vida útil de l'edifici, dictàmens sobre qüestions relacionades amb la tècnica constructiva, Peritatges judicials, etc. 3.2. Valoracions i Taxacions. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per subscriure, entre altres, les següents: Valoracions d'immobles per a qualsevol finalitat, Taxacions immobiliàries amb fins hipotecaris, taxacions pericials contradictòries, solars, terrenys, etc. 4. Certificacions Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per certificar qualsevol de les actuacions professional emmarcades dins de la seva especialitat. Per exemple: Certificat Final d'Obra, Certificats d'Eficiència Energètica, Certificats d'habitabilitat, certificat de solidesa, Certificats de primera i segona ocupació, Certificats de mitjans auxiliars d'obra, Certificat de Compliment de mesures correctores, Certificat de adequació d'Activitat, AFOS, etc. 5. Seguretat i salut laboral De conformitat amb el que disposa el Reial Decret 1627/1997 i la disposició addicional quarta de la LOE, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, juntament amb els/les arquitectes/es, tenen atribucions exclusives en seguretat i salut en les obres englobades en el grup a) de l'article 2.1. de la LOE, és a dir, les obres l'ús sigui: administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent i cultural. Així mateix, tenen atribucions en aquest àmbit per a qualsevol obra d'edificació, urbanització, demolició o rehabilitació, d'acord amb les seves competències i especialitats. Aquestes atribucions es concreten, a manera d'exemple, en la següent relació d'actuacions professionals: Coordinació de seguretat en fase de redacció de projecte, Redacció d'Estudi de Seguretat o Estudi Bàsic de Seguretat, Coordinació de Seguretat en fase d'execució d'obra, Redacció de Plans de Seguretat, Plans d'Autoprotecció i emergència, treballs diversos en organismes de l'administració , mútues, serveis de prevenció i altres empreses dedicades a l'seguiment de sistemes de seguretat. 6. Gestió 6.1. Gestió Energètica (segells LEAN, BREEAM, PASSIVHAUS, etc.), Gestió Mediambiental i de Residus , Gestor Energètic, Pla Gestió Mediambiental, Pla de Gestió de Residus de Construcció, Gestió Immobiliària i Administració de Finques 6.2. Gestió i Direcció de Projectes El perfil dels i les arquitectes/es tècnics/ques (amb formació específica en les àrees tècniques, normatives i de control econòmic ( Quantity Surveyor ), de seguretat i de qualitat de l'procés edificatori) els posiciona com els i les professionals idonis / es per desenvolupar competències de gestió i Direcció de Projectes -Project manager de tot tipus d' intervencions i obres, incloses les que es duen a terme mitjançant les noves metodologies de gestió de l'edificació (BIM Manager, etc.). Facility Manager, Direcció d'Equips. 6.3. Gestió Cadastral. L'arquitecte tècnic és competent per a la gestió als ciutadans sobre la base de les seves intervencions professionals en l'alta o modificació de les dades cadastrals davant la Direcció General de Cadastre aportant la documentació de tipus tècnic, així com l'assessorament en els tràmits de la declaració cadastral . També és competent en la realització dels arxius GML o els que es determinin per la Direcció General de Cadastre per al tràfic immobiliari a través de notaris i registradors com una gestió més de el procés constructiu en la finalització de la mateixa. Mitjançant els Punts d'Informació Cadastral instal·lats en els Col·legis que hagin accedit a la seva sol·licitud, els professionals de l'Arquitectura Tècnica gestionen la informació dels seus clients existent en Cadastre en base als treballs que van a dur a terme dins de les seves atribucions que s'han descrit en aquest document. 6.4. Gestió de Patrimoni. Gestió tècnica de prevenció, manteniment i conservació, així com rehabilitació d'edificis declarats Patrimoni Mundial o bé catalogats per les diferents administracions amb competències en Patrimoni en els seus respectius plans. 7. Altres actuacions professionals de caràcter tècnic Amidaments, Elaboració de Memòries tècniques, Memòries valorades, Càlcul d'Estructures, Pla de Control de Qualitat, Elaboració d'el Llibre de l'Edifici, Treballs Tècnics en la fabricació i disseny de materials de construcció, control tècnic de l'edificació ( OCTs ), Laboratoris de Control de Qualitat, Intervencions de manteniment, Cap d'obra, etc. 8. Docència D'acord amb la normativa vigent en matèria docent i d'acord amb l'especialitat i competències específiques dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d'ensenyament secundari i formació professional (requereix Màster universitari en formació de professorat o formació equivalent ), així com a professors d'ensenyament universitari (complint la resta de requisits de formació necessaris en cada cas). Exercici en les administracions públiques 1. Serveis tècnics d'urbanisme Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són plenament competents per exercir la seva activitat professional com a Tècnics d'Urbanisme en l'Administració, realitzant informes tècnics urbanístics en els expedients de llicència d'obres, planejament de desenvolupament, gestió i disciplina urbanística, etc. A tall il·lustratiu, es destaquen les següents: Emissió d'informes sobre projectes per a la concessió de llicències d'obres tant de nova planta com de reforma i/o ampliació, d' obres d'urbanització, de demolició; Emissió d'informes sobre projectes per a la concessió de llicències d'agrupació, segregació reparcel•lació o modificació de límits; Emissió d'informes sobre documentació d'obres per a llicències de primera ocupació; Emissió d'informes de situació urbanística; Emissió d'informes per a certificats d'ús; Emissió d'informes per a llicències d'ocupació, obertura, canvis d'ús, valoracions, obertura d'expedients d'infracció urbanística; Inspecció d'obres subjectes a llicència municipal, Inspecció d'Edificis, etc. 2. Serveis tècnics d'obres Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica que treballin al servei de les administracions públiques, tant en relació laboral com funcionarial, poden exercir totes les actuacions professionals previstes en l'apartat "Exercici Lliure de la professió" de el present catàleg, per a aquestes administracions 3. Servei d'assessorament (diputacions, cabildos, mancomunitats, municipis Informes i assessorament tècnic a les administracions, actuant en tasques de tècnic municipal (memòries tècniques, supervisió de projectes, etc.) 4. Responsables del contracte De conformitat amb la Llei de Contractes de Sector Públic, en els contractes d'obres les facultats del responsable del contracte seran exercides per la Direcció Facultativa (seguiment material de l'execució el contracte, certificació de l'obra executada i acreditació dels imports deguts a el contractista , suspensió cautelar de l'execució de l'obra, etc.). 5. Serveis contra incendis. Serveis de protecció civil i d'emergències Per exemple: Director de Servei, Cap de Servei, cap de secció i Oficial dels Serveis de Bombers, Emergències, tècnic dels 112, d'Emergències, auditors de riscos, Planificació de Plans d'Emergències, etc. 6. Funció pública docent i investigació D'acord amb la normativa vigent en matèria de funció pública docent i d'acord amb l'especialitat i competències específiques dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d'ensenyament secundari, formació professional i professors d'ensenyament universitari en centres públics , sempre que comptin amb els títols de Màster universitari en formació de professorat o formació equivalent, o la titulació de postgrau que es requereixi en cada cas, i la superació del concurs corresponent. 7. Altres funcions T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 22 de setembre 2020 A punt de començar l’últim trimestre de l’any, marcat per la comunicació de les Companyies Asseguradores de les novetats de la pòlissa de RC professional per l’any següent, és un període de temps que permet analitzar la situació individual respecte l’exercici professional, tant en l’obra decennal, en curs i previsió de futur. En l’article publicat en la web col·legial Parar i reflexionar ajuda a millorar es van presentar, a títol d’exemple, una sèrie de preguntes i respostes, que poden contribuir a aquesta anàlisi a nivell professional. Com també pot ajudar l’article A una obra cal un contracte, davant la importància de signar un contracte a on es deixi clar per escrit els drets i les obligacions que tenen les parts signants del contracte. Però, a la vegada, cal reflexionar sobre la responsabilitat que s’assumeix davant un treball professional i el client que ho contracta, perquè ja no només és la responsabilitat civil professional sinó també transmetre la garantia que el que s’executarà ha estat realitzat per un tècnic competent. I la manera de transmetre-ho és amb el visat/registre col·legial, segell col·legial que acredita: ► La identitat del tècnic: demostrant la seva col•legiació i habilitació per exercir el treball professional corresponent i que disposa d’una assegurança de responsabilitat civil professional per a l’exercici de la professió. ► Revisió formal i de contingut de la documentació del treball professional: d’acord amb la normativa aplicable al treball a realitzar i seguint la normativa col·legial aplicable. ► Assessorament i suport tècnic i jurídic respecte al treball professional: el visat/registre ha facilitat al Col·legi, en diverses ocasions, poder fer gestions en ajuntaments per defensar la competència de l’arquitecte tècnic davant la denegació de llicència. ► Defensa davant de qualsevol problema que pugui sorgir: la situació més recurrent és que els Jutjats recorren al Col·legi per obtenir informació que aclareixi tant la situació de l’obra com del tècnic, requerint la documentació tècnica o pòlissa de responsabilitat civil professional de tècnics que són reclamats judicialment ► Altres serveis col·legials: o Davant l’administració: tramitació de renúncies, tramitació telemàtica de documentació professional,... o Davant les companyies asseguradores: ♦ Assessorar en subscriure una bona garantia de la pòlissa de responsabilitat civil professional que doni una bona cobertura a l’exercici professional ♦ Comunicació del treball professional d’acord amb el codi que correspongui, ja que de no ser així, implicarà la no defensa jurídica davant una reclamació com tampoc tenir cobertura per a fer front a la possible indemnització. ♦ Davant d’un sinistre: • Telèfon d’emergències: l’inspector d’obres es persona a l’obra per acompanyar en la inspecció de treball, ajuda en la redacció del parte de comunicació de danys,... • Assessorament en la comunicació i tramitació a la companyia asseguradora qualsevol coneixement de danys a l’obra, tant materials com personals, tant per via oral (telèfon, personalment) com per via escrita (burofax, demanda, whatsApp,...), fet que ha ajudat en l’assistència jurídica davant un dany personal greu. El Col·legi resta a la vostra disposició en tot allò que podeu necessitar, i es recorda que davant un dubte pregunteu, per tenir temps per parar, reflexionar i analitzar, ja que facilita poder trobar la possible millor solució. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 6 de juliol 2020 El treball del dia a dia ens fa agafar uns hàbits o costums que moltes vegades acabem dient: “com que funciona, no canvio”. Però, hi ha vegades que és necessari parar, reflexionar i analitzar l’exercici professional que realitzem, tant perquè hagi una bona execució d’obra com per fer front a una possible reclamació. I ara és un bon moment. La reflexió i anàlisis de l’exercici professional es pot fer, a títol d’exemple, fent les següents preguntes i respostes: Preguntes Respostes Tinc cartera d’obra executada Quan comença a comptar el termini de la garantia per a reclamar? A partir de la data del Certificat Final d’Obra (CFO) o de l’Acta de Recepció. Quant de temps en soc responsable? Hi han 2 terminis: - Les garanties, termini per aparèixer el dany: . 1 any per danys d’acabats d’obra o estètics. . 3 anys per danys que afectin a la funcionalitat o habitabilitat de l’obra. Patologies que afecten a l’ús normal de l’habitatge. . 10 anys per als danys estructurals a l’obra - La prescripció: termini per exercitar l’acció quan ha sortit el dany --> 2 anys per totes les anteriors. Tinc un email/whashapp que m’informen que hi ha unes patologies a l’obra, dic alguna cosa? No. En el moment que s’ha signat el CFO ja no s’ha de dir res més i davant una informació de l’existència de patologies a l’obra informar a la companyia asseguradora He renunciat a una obra. Em poden reclamar? Qui signa el CFO és el responsable del 100% de l’obra. Els demandants poden reclamar a tothom, després serà amb la prova que s’haurà de demostrar la participació i responsabilitat de cadascú. L’obra que tinc en execució Faig les suficients visites d’obra? Faig un bon control? Generalment es concreten les visites a realitzar. Però és important extremar el control de l’execució material de determinades partides que poden ser susceptibles a què en un futur puguin sorgir patologies i danys majors (per exemple, poder evitar que sorgeixin humitats, fer un control exhaustiu de l’execució de les pendents). Una prova de control de l’obra és escriure al Llibres d’Ordres. Documento les ordres que dono per subsanar errors? Es compleixen? Les ordres que es donin s’han de fer constar en el Llibre d’Ordres o fer actes al respecte. I és necessari: . El Llibre d’Ordres/actes sigui signat per tots els interessats. . Aquestes ordres les sàpiga la persona interessada que les ha d’executar. . Assegurar-se que s’han subsanat els errors amb les ordres donades. I si no s’ha fet, fer-ho constar al Llibre d’Ordres i fer un seguiment fins que se subsanin. . És important fer un bon reportatge fotogràfic de tot del que s’ha fet i dit. Em demanen el CFO i encara falten coses per a fer. El signo? Es pot signar el CFO però cal fer inventari de tot el que resta a fer o desperfectes a subsanar. A tenir en compte, durant l’obra dir/escriure al Llibres d’Ordres/actes i fer fotografies de tot el que es vulgui, i com més s’escrigui millor, però una vegada signat el CFO no s’ha de dir res. Com a professional Soc assalariat, estaré ben cobert? L’empresa té l’obligació de donar-me cobertura i serà qui respondrà davant una reclamació. Però és recomanable està cobert per un mateix o bé està segur d’estar ben cobert per l’assegurança de l’empresa i demanar que aquesta doni cobertura davant una reclamació encara que no sigui assalariat. Podeu consultar l’explicació donada en l’article publicat "Tècnic lliberal vs assalariat", en el document "Arquitecte Tècnic vs exercici assalariat" Soc liberal, tinc suficient amb la cobertura subscrita amb la pòlissa de RC professional? La cobertura de la pòlissa de RC s’ha d’adaptar a l’activitat professional. S’ha de tenir en compte: - Tot treball professional signat, per petit que sigui, per poc risc que tingui, té la seva responsabilitat, d’aquí la importància de tenir cobert tots els tràmits que es realitzin per a un treball professional. - Revisar la cobertura actual i, si és precís, augmentar-la tant per tenir ben coberta la decennal com futurs treballs professionals, per evitar quedar-te sense una cobertura suficient per fer front a possibles indemnitzacions, ja que si no és suficient s’haurà de respondre amb el patrimoni. El Col·legi resta a la vostra disposició per a qualsevol dubte que tingueu respecte a l’exercici de la professió, al correu electrònic secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 10 d’abril 2018 L’execució d’una obra implica moltes coses: materials, disseny, instal·lacions,..., però també implica a moltes persones. Principalment són, el promotor, el contractista i els tècnics. En la part dels tècnics hi trobem als arquitectes tècnics, anomenats també aparelladors o enginyers d’edificació, arquitectes i enginyers, que són els que controlaran i coordinaran l’execució de l’obra que vol fer el promotor. Respecte a l’arquitecte tècnic hem de saber que, és un professional que té una titulació universitària que l’acredita com a un professional de l’edificació i que es pot comptar amb el seu treball al llarg de tot el cicle de l’edificació, ja que els seus coneixements ajuden a solucionar els problemes que poden sorgir en tot aquest cicle, inici, execució i posterior manteniment, i que per a un promotor o particular poden arribar a solucionar-li completament. Actualment, l’arquitecte tècnic per exercir la professió tècnic ha de complir una sèrie d’obligacions, entre les quals hi ha la col·legiació en el Col·legi Professional de la demarcació on desenvolupa la seva activitat professional i la subscripció de la pòlissa de responsabilitat civil professional. La col·legiació dona garanties tant per la societat com per al col·legiat. Per la societat és un suport i dona la tranquil·litat que el tècnic que executa la seva obra, li soluciona un problema del seu habitatge, terreny,..., sap que és un tècnic habilitat per a dur-ho a terme. Per al col·legiat, és un suport i ajuda en tot el desenvolupament de la vida professional. Una de les tranquil·litats que dona la col·legiació, és que el Col·legi acredita que l’arquitecte tècnic té la titulació habilitant per l’execució del treball professional. És a dir, el Col·legi en el moment de la col·legiació demana el corresponent títol acadèmic, i, per tant, davant de qualsevol anomalia que hi pugui haver pot verificar en la base de dades del Registro Nacional de Titulados que la documentació presentada pel sol·licitant de la col·legiació és vàlida i autèntica. Per tant, qualsevol dubte que es pugui tenir sobre la titulació de l’arquitecte tècnic contractat el Col·legi pot ajudar. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 7 de març 2018 El grup de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de ciutats declarades per la Unesco patrimoni de la humanitat, dins de les seves propostes d’activitats, ha convocat, amb la col·laboració del Consejo General de la Arquitectura Tècnica de España, la I edició dels Premis de l'Arquitectura Tècnica a les millors actuacions en ciutats Patrimoni de la Humanitat. El Conveni signat entre el Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España i els 14 Col·legis Oficials d’Arquitectura Tècnica - Ciutats Patrimoni (A Coruña, Ávila, Badajoz, Cáceres, Córdoba, Cuenca, Ibiza, Jaén, Madrid, Salamanca, Segovia, Tarragona, Tenerife i Toledo) té la finalitat de col·laborar per a realitzar accions conjuntes en favor del manteniment i conservació dels conjunts històrics espanyols integrats en la llista de Patrimoni de la Humanitat. Per aquest motiu, el citat Grup de Col·legis ha considerat interessant premiar i fer difusió del treball professional dels arquitectes tècnics en l’àmbit del manteniment i conservació dels nuclis antics i en l’aplicació de solucions i tècniques de restauració i rehabilitació dels conjunts històrics, entre els anys 2015 i 2017. Consulta les bases AQUÍ T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 6 de novembre 2023 Cada vegada son més freqüents les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum en habitatges, especialment unifamiliars, impulsades pels ajuts a la millora de l’eficiència energètica. Es tracta d’instal·lacions de potències inferiors als 10 Kw, les quals no suposen una càrrega substancial per a l’estructura de l’edifici. La documentació associada a les llicències o comunicació sovint s’associa a una direcció de les obres o un certificat de solidesa. Les limitacions urbanístiques es refereixen a l’alçada dels mòduls, la no alteració de les condicions estètiques o la necessitat de no produir reflexes. Les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum que s'ubiquen a cobertes d'edificis ja existents són instal·lacions, que per regla general compleixen les característiques de senzillesa tècnica i no afectació a elements estructurals de l'edifici. Per descomptat, en cap cas no suposen augments de superfície habitable. Compleixen tots els aspectes descrits a la LOE pels quals els inclouen en l'àmbit de la capacitat professional de l'arquitecte tècnic. D'altra banda, com a norma general, les instal·lacions d'energia solar fotovoltaica es fan sobre cobertes: sobre teulades inclinades amb muntatge coplanar a la teulada o bé en cobertes planes amb estructures superposades que proporcionen una petita inclinació dels panells del camp solar. En cap d'aquestes situacions no es realitza cap intervenció a l'espai, ni a l'envolupant o l'estructura de l'edifici. Es compleixen tots els aspectes descrits a la LOE pels quals els inclouen en l'àmbit de la capacitat professional de l'arquitecte tècnic. Pel que fa a les sobrecàrregues que pugui generar la instal·lació, actualment gairebé tots els panells solars més habituals tenen un pes entre 10 kg i 12 kg per metre quadrat. A això cal sumar el pes de l'estructura coplanar, que sol estar entre 2 kg i 4 kg. També hi ha altres panells solars més lleugers que els mòduls de silici que a més són flexibles. Per tant, en general, en tots els casos, la instal·lació d'autoconsum queda per sota del pes màxim que la coberta està obligada a suportar. Basant-nos en els criteris descrits al CTE, a la major part de les instal·lacions d'autoconsum sobre cobertes no caldrà fer estudis de càrrega, ja que les teulades i cobertes estan obligats a suportar carregar majors de les que implica una instal·lació d'autoconsum. Només en casos d'instal·lacions d'autoconsum més grans, per sobre de 100 kW de potència, es podria justificar la petició d'aquest tipus d'informes i certificacions. En el cas d'edificis antics amb construccions deficients o realitzades fora de l'aplicació del CTE, o en el cas de cobertes realitzades amb materials més lleugers, tipus sandvitx per exemple, també podria estar justificada la sol·licitud de certificacions de càrrega”. Les consideracions exposades en relació amb la normativa aplicable i la jurisprudència que la interpreta quant a la capacitat de projectar dels i les professionals de l'arquitectura tècnica es refereix, permetria concloure que aquests estan plenament habilitats per a la redacció i subscripció de projectes de instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum, ja que estem davant de la instal·lació o assentament sobre coberta d'un element prefabricat, que no afecta l'estructura de l'edifici, i no alterem en conseqüència la configuració arquitectònica del mateix. Pel que fa a la seva regulació urbanística, a Catalunya, tenim el Decret llei 16/2019, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables Aquest decret llei, a l'article 5, modifica el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. En particular, afegeix a aquesta Llei d'urbanisme el següent article 9bis: “Article 9 bis. Normes d'aplicació directa sobre instal·lacions per a l'aprofitament de l'energia solar i la rehabilitació d'edificacions: 1. S'admet la implantació de les instal·lacions per a l'aprofitament de l'energia solar mitjançant captadors solars tèrmics o panells fotovoltaics, sense necessitat de modificar el planejament urbanístic, en els casos següents: Sobre la coberta de les edificacions i altres construccions auxiliars d'aquestes, incloses les pèrgoles dels aparcaments de vehicles, quan les instal·lacions no superin el metre d'alçada des de la coberta plana o, en cas de coberta inclinada, quan els captadors o panells s'ubiquin adossats en paral·lel. Als espais de les parcel·les en sòl urbà, no ocupats per les edificacions i altres construccions auxiliars d'aquestes, quan les instal·lacions es destinin a reduir la demanda energètica de l'edificació i no superin el metre d'alçada des de la rasant del sòl ni comportin una ocupació de la parcel·la superior al 25% de la seva superfície no edificable.” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 3 de febrer 2020 La Fundación MUSAAT posa a la vostra disposició un nou Document d' Orientació Tècnica: ESTRUCTURES (I) Formigó armat. Es tracta de la quarta publicació d'aquesta sèrie que edita la Fundación MUSAAT sobre capítols d'obres que presenten un major índex de demandes. Contínua a les anteriors sobre cobertes, fonaments i façanes, en aquest document s'aborden els conceptes fonamentals sobre estructures de formigó i les seves patologies. La nova publicació s'ha estructurat en un total d' onze documents: Documents 1 a 3: Materials components del formigó. Durabilitat de les estructures i acers corrugats per a armadures passives en estructura de formigó armat. Documents 4 a 8: Elements de les estructures de formigó armat. Pilars, forjats unidireccionals, forjats en formació de cambra sanitària i forjats reticulars. Documents 9 a 11: Control de la resistència del formigó fresc. Assaigs d'informació complementària del formigó. Testimonis de formigó i assajos no destructius (END). Aquest document el podreu trobar pròximament (en format PDF) a l’apartat de Documents d’orientació tècnica en edificació, del lloc web de la Fundación MUSAAT. Recordeu que tots els Documents d'Orientació Tècnica elaborats per la Fundació MUSAAT fins al moment es troben disponibles per a baixar a la pàgina web d'aquesta entitat, tant els de façanes com els relatius a fonamentació, estructures i cobertes. Com sempre els col·legiats interessats a recollir un exemplar imprès s'han d'adreçar a la Secretaria del Col·legi, a la primera planta de la seu col·legial, on es lliuraran fins a esgotar existències. Si bé hi ha altres capítols com els de tancaments, cobertes i instal·lacions, que se'ls han computat un major nombre de patologies, les patologies amb el seu origen a les estructures, a l'igual que a les fonamentacions, són les que majors costos globals comporten, per la dificultat de la seva reparació, tenint en compte a més que pot alterar i fins a interrompre l'ús de l'immoble, el que genera una gran repercussió social. Això és el que es desprèn de la investigació denominada "Anàlisi estadístic nacional sobre Patologies en l'Edificació". En el següent enllaç es troba disponible un resum de l'Anàlisi estadístic nacional sobre patologies en l'edificació III que contempla l'estudi de 34.873 patologies reclamades en 6.536 expedients. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 25 de març 2024 L'àmbit de l'Arquitectura Tècnica és vast i multidisciplinari. Abarca una àmplia gamma de responsabilitats en el món de la construcció. Entre aquestes responsabilitats, la funció de pèrit destaca com un element crucial en la resolució de disputes i litigis relacionats amb projectes constructius. Comptar amb l'assessorament d'un pèrit pot arribar a ser imprescindible davant un sinistre en la llar, en la resolució d'un conflicte per defectes constructius a la nostra casa o per a descartar que existeixin problemes urbanístics abans de tancar l'operació de compravenda d'un habitatge. Definint a l'arquitecte tècnic com a pèrit Els aparelladors i arquitectes tècnics són professionals especialitzats en la direcció i control d'obres de construcció. La seva formació abasta aspectes tècnics, legals i econòmics, convertint-los en experts en l'execució i supervisió de projectes arquitectònics. Quan se'ls nomena pèrits, assumeixen un paper crucial en l'àmbit legal i judicial. Un pèrit arquitecte tècnic és aquell professional que, a causa del seu coneixement especialitzat, és cridat a emetre dictàmens tècnics sobre qüestions relacionades amb la construcció. Aquest rol s'estén a l'esfera legal, on es converteix en un mediador imparcial i objectiu que contribueix a la presa de decisions informades en disputes i reclamacions constructives. Habilitats essencials de l'arquitecte tècnic pèrit - Coneixement tècnic profund: el pèrit arquitecte tècnic posseeix un coneixement profund de la normativa tècnica i legal relacionada amb la construcció. La seva experiència tècnica es converteix en la base sobre la qual se sustenten els seus dictàmens. - Capacitat d'anàlisi: la seva capacitat per a analitzar de manera crítica la documentació tècnica, plans, informes i altres elements rellevants és essencial. El pèrit identifica problemes potencials, avalua responsabilitats i proposa solucions factibles. - Comunicació clara i efectiva: la comunicació juga un paper fonamental en el treball pericial. L'arquitecte tècnic és capaç d'expressar les seves conclusions de manera clara i comprensible, tant per a professionals del sector com per a persones sense coneixements tècnics. - Imparcialitat i objectivitat: la imparcialitat és un pilar fonamental en el treball pericial. L'arquitecte tècnic és objectiu, evitant influències externes i emetent dictàmens basats en fets i proves. - Coneixements legals: encara que el seu enfocament principal sigui tècnic, l'arquitecte tècnic pèrit té coneixements bàsics de la legislació aplicable a l'àmbit constructiu. Això li permet contextualitzar les seves conclusions en el marc legal corresponent. Contribucions de l'arquitecte tècnic com a pèrit - Resolució de controvèrsies: en disputes constructives, el pèrit arquitecte tècnic exerceix un paper crucial en identificar les causes subjacents dels problemes i proposar solucions. El seu testimoni és valuós per a la resolució justa i equitativa de conflictes entre les parts involucrades. - Avaluació de danys i perjudicis: quan sorgeixen problemes durant o després de la construcció, el pèrit pot avaluar els danys i perjudicis causats. Aquesta avaluació tècnica és vital per a determinar les responsabilitats i establir compensacions justes. - Assessorament en processos legals: l'arquitecte tècnic pèrit pot ser cridat a brindar assessorament tècnic a advocats, jutges i altres parts involucrades en processos legals. La seva experiència tècnica aporta claredat i comprensió als aspectes constructius en disputa. - Prevenció de futurs problemes: a través de la seva experiència, el pèrit pot identificar àrees de risc en projectes constructius i oferir recomanacions per a evitar problemes futurs. Aquest enfocament preventiu contribueix a la millora contínua en la indústria de la construcció. Quan acudir a un peritatge? Són molts els moments en els quals podem necessitar l'ajuda d'un pèrit que ens pugui assessorar tècnicament en relació a un problema amb el nostre habitatge. Els jutjats utilitzen a arquitectes tècnics com a pèrits per a la resolució de les seves causes judicials. Els particulars també poden requerir els serveis d'un arquitecte tècnic per a disposar d'un informe o un peritatge sobre les causes i conseqüències d'un sinistre en la llar, per a reclamar davant uns possibles defectes de construcció en el nostre habitatge o perquè volem comprar una casa i tenim dubtes sobre la seva adaptació a la normativa urbanística. El cost del peritatge dependrà del tema sobre el qual requerim un informe tècnic, la seva complexitat o la inversió de treball que requereixi per part del professional contractat. Tranquil·litat i garantia Comptar amb un arquitecte tècnic com a pèrit és essencial en la resolució de disputes i en la cerca de la justícia en l'àmbit constructiu. El seu coneixement tècnic profund, habilitats analítiques i capacitat per a comunicar de manera efectiva el converteixen en un recurs inavaluable en el sistema legal i contribueix a un entorn constructiu més transparent i equitatiu. A més, ens ofereix garanties i major tranquil·litat a l'hora de realitzar una operació immobiliària. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 14 d’abril 2022 L’arquitecte tècnic sap que de l’exercici de la professió se’n deriva una responsabilitat civil professional, per la qual ha de subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional que doni la resposta necessària per a fer front a la responsabilitat exigida. Però, l’arquitecte tècnic, també és coneixedor que la resta d’agents del procés constructiu també tenen responsabilitat durant l’execució i terminis posteriors establerts per llei, que poden marcar, i molt, la vida professional i personal de tots. L’arquitecte tècnic dona confiança en el procés constructiu, perquè no només du a terme el treball professional contractat, sinó que va més enllà, com realitzar gestions administratives, d’assessorament, econòmiques, etc, que es puguin derivar del treball en qüestió. Per aquest motiu, és important que l’arquitecte tècnic informi a la resta d’agents de la seva responsabilitat dins el procés constructiu i de la importància de subscriure una pòlissa de responsabilitat civil que doni cobertura davant d’aquesta responsabilitat. És a dir, recomanar: ► Al promotor: pòlissa de RC promotor, pòlissa decennal i OCT. En el cas de l’autopromotor, una RC d’autopromotor. És conegut que no és necessària la pòlissa Decennal ni OCT, però seria recomanable, que els tècnics informin a l’autopromotor que si vol vendre l’habitatge durant els 10 anys posteriors a la seva finalització, necessitarà per la seva venta la pòlissa de Decennal i OCT. ► Al constructor: pòlissa de RC general, pòlissa d’accidents segons conveni (si es té treballadors), pòlissa Tot Risc Construcció. El Col·legi resta a disposició dels col·legiats per a informar de les pòlisses que preciseu en el procés constructiu, en millorar condicions que salvaguardi als professionals del sector. Més informació a: secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|