Article de Contingut web 8 de maig 2018 El principi de bona fe sempre hi és present en l’inici de qualsevol tipus de relació contractual (laboral, prestació de serveis,...). Però això no impedeix que, des d’un principi, es deixin clars i per escrit els drets i les obligacions que tenen les dues parts signants del contracte. Si aquest criteri es traspassa a la relació contractual de la prestació de serveis de l’arquitectura tècnica, abans d’iniciar qualsevol tipus de servei és necessari signar un contracte on es determini ben clar el següent: - Qui són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. - Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: és a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. - Les obligacions de les parts: . De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. . Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. - Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta. - Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos: incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. - Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar informació més específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 1 d’abril 2021 Deixar clar per escrit, des d’un principi, els drets i obligacions que tenen promotor i arquitecte tècnic en la contractació d’una prestació de serveis, no significa que no es vulgui una relació professional basada en la confiança i el principi de bona fe, sinó per evitar problemes futurs. La finalitat de signar un contracte no és altra que evitar qualsevol malentès, confusió o error entre les parts que estableixen una relació contractual de prestació de serveis d’arquitectura tècnica. Des del Col·legi es vol recordar que, abans d’iniciar la direcció d’execució d’obra és recomanable signar un contracte on es determini ben clar: ► Quines són les parts contractants: nom complert, CIF o NIF, adreça complerta. ► Quines funcions desenvoluparà l’arquitecte tècnic: És a dir, deixar clar quin treball vol el promotor que dugui a terme el tècnic. Pactar les funcions a realitzar entre les parts d’acord amb la normativa aplicable. ► Les obligacions de les parts: ♦ De l’arquitecte tècnic: complir amb la normativa aplicable al treball a executar i amb la deontologia professional. ♦ Del promotor: comunicar a l’arquitecte tècnic tota actuació que tingui relació amb l’execució de l’obra (inici, paralització, reinici) com també pel seu desenvolupament (facilitar la documentació tècnica necessària per a l’execució, notificar qualsevol modificació que es vulgui fer al projecte,...). I també el pagament dels honoraris i informar de la contractació d’un coordinador de seguretat, si la normativa així ho estableix, facilitant les dades per tal que tots els tècnics es puguin coordinar per a una bona execució de l’obra. ► Honoraris: és important determinar la seva quantia, forma d’abonar-los i quan fer-ho. Però, també s’hauria de tenir en compte, la possibilitat d’actualització dels honoraris per si hagués un augment de la durada de l’obra o del pressupost d’aquesta, paralitzacions, ... (veure article de Gabinet Tècnic sobre Despeses Professionals) ►Causes de rescissió: establir clarament les causes justificades per ambdues parts que determinin la rescissió del contracte. Per exemple, una causa imputable als dos, com és l'incompliment de les obligacions pactades en el contracte. Així mateix, davant el supòsit d’una rescissió unilateral del contracte per causa injustificada, caldria pactar la compensació/indemnització que hauria d’abonar la part que rescindeix a l’altra part. També s’han de tenir en compte les conseqüències si es rescindeix el contracte abans d’iniciar l’obra. ► Paralització de l’obra: que pot ser temporal no prevista o definitiva. Per cada supòsit s’han de pactar les condicions d’actuació, de resolució o de revisió del contracte. Informació extreta de l’article Recomendaciones para la dirección de la ejecución de obra de Fundació MUSAAT, on s’hi pot trobar més informació específica al respecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 20 de setembre 2022 La Ley 9/2022, de 14 de juny, de Calidad de la Arquitectura, amb l’objectiu de protegir, fomentar i difondre la qualitat de l’arquitectura, declarant-la com a bé d’interès general (consultar article web col·legial L’arquitectura un bé d’interès general), estableix, entre altres disposicions, una novetat dins de l’àmbit de la contractació pública. Aquesta novetat en la contractació pública, s’estableix en la Disposició final segona, en la qual crea un nou supòsit excepcional: ► Permet la contractació conjunta de la redacció de projecte i l’execució de l’obra, d’acord amb l’art. 234.1 de la Ley 9/2017, de 8 de novembre, sempre que el contracte estigui finançat amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. ► Però, l’òrgan de contractació haurà d’indicar en l’expedient els motius que, amb independència a la forma de financiació de l’actuació, justifiquin dur a terme una contractació conjunta, tot d’acord amb la Ley 9/2017, de 8 de novembre, de Contratos del Sector Público. Disposición final segunda. Modificación del Real Decreto-ley 36/2020, de 30 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la modernización de la Administración Pública y para la ejecución del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. Se introduce un nuevo artículo 52 bis en el Real Decreto-ley 36/2020, de 30 de diciembre, que queda redactado de la siguiente forma: «Artículo 52 bis. Contratación conjunta de la elaboración del proyecto y la ejecución de las obras. Además de en los supuestos previstos en el artículo 234.1 de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, se permitirá con carácter excepcional la contratación conjunta de la elaboración del proyecto y la ejecución de las obras cuando el contrato se vaya a financiar con fondos procedentes del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, salvo que se trate de obras cuya correcta ejecución exija el cumplimiento de unos requisitos de solvencia o, en su caso, clasificación, que no sea posible determinar antes de obtener el correspondiente proyecto. En todo caso, el órgano de contratación deberá indicar en el expediente los motivos que, con independencia de la forma de financiación de la actuación, justifican llevar a cabo una contratación conjunta. Se deberá garantizar, en todo caso, que las actuaciones cumplen con los principios horizontales y mecanismos de control del Plan.» Respecte a la licitació per lots, es pot consultar l’article web col·legial Separació de lots per a diferenciar feines. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 1 de desembre 2020 Les inversions realitzades al sector de la construcció per empreses del sector privat i Administracions públiques del Camp de Tarragona, evidencien que, majoritàriament, aquestes confien en el personal tècnic i els constructors de les nostres comarques. Així ho constata el COAATT en base a les dades del seu registre. Des del COAATT es recorda que ara, més que mai, cal que el territori reinverteixi i cregui en les seves potencialitats internes, confiant en els professionals, tècnics i empreses del mateix territori. Així, segons el registre del COAATT, el Port, la Diputació de Tarragona, els ajuntaments i els Consells comarcals, gairebé sense excepció, contracten els serveis tècnics i de seguretat d’arquitectes tècnics o enginyers d’edificació de la demarcació. La inversió realitzada per aquestes administracions i institucions ronda els 100 milions d’euros des de l’any 2018. Els Serveis Territorials del Departament d’Educació de la Generalitat o el Servei Municipal d’Habitatge i Actuacions Urbanes, Adif o Correos, contracten habitualment responsables tècnics i empreses de la demarcació. Hi ha empreses públiques, com l’Hospital Universitari Joan XXIII, que no ho feia de manera habitual però que últimament si que ha realitzat inversions en empreses i tècnics de la zona. Per altra banda trobem Infraestructures de la Generalitat, que no ha adjudicat les seves intervencions a empreses del territori. Excepcionalment, hi ha administracions com l’Ajuntament de Vila-seca, en el cas de la rehabilitació de la Cooperativa Agrícola que ha comptat amb una inversió important; la Bisbal del Penedès o el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, que han optat per utilitzar els serveis tècnics de professionalS de fora de la província en determinades adjudicacions de consideració. Pel que fa a l’empresa privada, les dades són similars a les de les administracions públiques. Del total d’inversions registrades al COAATT, aproximadament un 75 % del total, amb un import de uns 756 MEUR, les porten a terme constructors i arquitectes tècnics de les comarques de Tarragona. Port Aventura Entertainment i Mediterranea Beach & Golf Comunnity, són dues de les empreses més importants de les comarques de Tarragona amb inversions que superen els 20 MEUR que no confien gairebé mai en serveis tècnics de la seva àrea geogràfica més propera. El mateix es podria dir de Sabadell Real State Development, tot i que en aquest cas el nivell d’inversió seria inferior. Una situació que ha canviat totalment és la de l’empresa d’abast nacional Mercadona. Des de finals de 2019, la confiança en el personal tècnic i empreses del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre ha anat augmentant i cada vegada ha invertit més diners en desenvolupament de projectes a les nostres comarques comptant amb tècnics i empreses constructores de la zona. Una situació similar la trobem a empreses com CaixaBank, Rapejun, Metrovacesa o Solvia, amb gairebé 50 milions d’inversió i amb un ampli recolzament de les empreses del sector de la construcció locals i el seu personal tècnic. Mas Maneguet és un cas molt curiós, tot i que el volum de la inversió no és comparable, però es tracta d’una empresa tarragonina que inverteix a la província però decideix triar equips tècnics de fora en la seva inversió milionària. En el cas del sector químic, l’actuació de l’arquitecte tècnic va dirigida a tasques de manteniment en les edificacions però principalment en la seguretat. En aquest cas hi ha empreses com Covestro o Bayer que aposten decididament pel factor territorial, altres com Ercros que ho fan al 50 %, o multinacionals com Dow Chemical Iberica que no tenen en consideració les empreses i tècnics d’aquesta zona en cap cas. Des del COAATT recordem que existeix una eina creada per aquest Col·legi que posa a l’abast de tothom, des de grans empreses a particulars, els serveis de professionals tècnics i empreses del territori. Es tracta del portal www.obresambgarantia.com que el COAATT va posar en funcionament l’any 2015 on es cerquen projectes del territori i s’ofereixen a tècnics propers, tècnics km. 0 que estan preparats per afrontar qualsevol de les obres que el territori necessita i de manera competitiva en tots els sentits. LA NOTÍCIA ALS MITJANS: - infoCamp de Tarragona (26/11/2020): "Moltes empreses del Camp de Tarragona i del Baix Penedès opten per contractar tècnics i constructors de casa" T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 2 de setembre 2019 La documentació tècnica, ben complerta i redactada, és bàsica per a l’execució de qualsevol treball professional. Però no es té en compte que aquesta execució és el resultat d’una relació contractual prèvia entre promotor/contractista i arquitecte tècnic. Temps enrere es va publicar un article enumerant els condicionants necessaris per a un contracte privat entre promotor/contractista i arquitecte tècnic (article 8 de maig de 2018) però, a efectes que no hi hagués aquest contracte, hi ha el full d’encàrrec que fa aquesta funció, entre altres. El full d’encàrrec és un document que té la funció contractual on s’estableix les condicions principals: treball professional a desenvolupar i honoraris (optatiu posar-ho) i també el promotor és coneixedor de quin ús fa el tècnic de les seves dades personals. Per aquest motiu, és molt important que el full d’encàrrec estigui signat pel promotor i el tècnic, i la importància de presentar-lo en cada treball professional. Més informació sobre aquest tema i altres relacionats amb la responsabilitat civil professional:Assessoria COAATT · 977.212.799 (ext. 113) · secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 22 de setembre 2020 A punt de començar l’últim trimestre de l’any, marcat per la comunicació de les Companyies Asseguradores de les novetats de la pòlissa de RC professional per l’any següent, és un període de temps que permet analitzar la situació individual respecte l’exercici professional, tant en l’obra decennal, en curs i previsió de futur. En l’article publicat en la web col·legial Parar i reflexionar ajuda a millorar es van presentar, a títol d’exemple, una sèrie de preguntes i respostes, que poden contribuir a aquesta anàlisi a nivell professional. Com també pot ajudar l’article A una obra cal un contracte, davant la importància de signar un contracte a on es deixi clar per escrit els drets i les obligacions que tenen les parts signants del contracte. Però, a la vegada, cal reflexionar sobre la responsabilitat que s’assumeix davant un treball professional i el client que ho contracta, perquè ja no només és la responsabilitat civil professional sinó també transmetre la garantia que el que s’executarà ha estat realitzat per un tècnic competent. I la manera de transmetre-ho és amb el visat/registre col·legial, segell col·legial que acredita: ► La identitat del tècnic: demostrant la seva col•legiació i habilitació per exercir el treball professional corresponent i que disposa d’una assegurança de responsabilitat civil professional per a l’exercici de la professió. ► Revisió formal i de contingut de la documentació del treball professional: d’acord amb la normativa aplicable al treball a realitzar i seguint la normativa col·legial aplicable. ► Assessorament i suport tècnic i jurídic respecte al treball professional: el visat/registre ha facilitat al Col·legi, en diverses ocasions, poder fer gestions en ajuntaments per defensar la competència de l’arquitecte tècnic davant la denegació de llicència. ► Defensa davant de qualsevol problema que pugui sorgir: la situació més recurrent és que els Jutjats recorren al Col·legi per obtenir informació que aclareixi tant la situació de l’obra com del tècnic, requerint la documentació tècnica o pòlissa de responsabilitat civil professional de tècnics que són reclamats judicialment ► Altres serveis col·legials: o Davant l’administració: tramitació de renúncies, tramitació telemàtica de documentació professional,... o Davant les companyies asseguradores: ♦ Assessorar en subscriure una bona garantia de la pòlissa de responsabilitat civil professional que doni una bona cobertura a l’exercici professional ♦ Comunicació del treball professional d’acord amb el codi que correspongui, ja que de no ser així, implicarà la no defensa jurídica davant una reclamació com tampoc tenir cobertura per a fer front a la possible indemnització. ♦ Davant d’un sinistre: • Telèfon d’emergències: l’inspector d’obres es persona a l’obra per acompanyar en la inspecció de treball, ajuda en la redacció del parte de comunicació de danys,... • Assessorament en la comunicació i tramitació a la companyia asseguradora qualsevol coneixement de danys a l’obra, tant materials com personals, tant per via oral (telèfon, personalment) com per via escrita (burofax, demanda, whatsApp,...), fet que ha ajudat en l’assistència jurídica davant un dany personal greu. El Col·legi resta a la vostra disposició en tot allò que podeu necessitar, i es recorda que davant un dubte pregunteu, per tenir temps per parar, reflexionar i analitzar, ja que facilita poder trobar la possible millor solució. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 28 de gener 2021 En el desenvolupament de la gestió de la coordinació de seguretat han sorgit sovint dubtes relacionats amb la figura del treballadors autònom, el promotor “cap de família” i el control que el coordinador ha de fer sobre el personal d’obra. Per tal d’aclarir en el possible aquestes situacions concretes, s'ha consultat sobre el tema als serveis jurídics del CGATE. En primer lloc: És obligació del coordinador de seguretat controlar el personal d’obra?. Això és, si s’ha de comprovar la formació, l’acte o no de revisió mèdica, o controlar el personal que està a l’obra? En relació a això, l'obligació de tenir identificats a tots els treballadors que estan en l'obra correspon al contractista. El CSS no té l'obligació legal expressa de demanar la documentació. No obstant això, donat que en algun cas ha hagut alguna sentència en contra, sí que pot demanar-la al contractista en el marc de les obligacions d'organització que estableix l'art. 9 de l'RD 1627/1997. D’altra banda, una de les consultes més repetides en relació a la gestió de la coordinació de seguretat, és quina documentació podem sol·licitar, o no, a un treballador autònom contractat directament per un "cap de família" , tal com s’indica al RD 1627 o a la Guia d'aplicació d'aquest. La consideració del treballador autònom és ja prou conflictiva. Podem sol·licitar la seva formació en matèria de seguretat i salut?; Fa les revisions mèdiques?; El treballador autònom ha d'elaborar el pla de seguretat quan és contractat directament per un promotor, diguem-ho així, professional?. Sobre l’autopromoció la legislació concreta a l’article 2. 3 RD 1627/1997 que: "3. Quan el promotor contracti directament treballadors autònoms per a la realització de l'obra o de determinats treballs de la mateixa, tindrà la consideració de contractista respecte d'aquells a l'efecte del que disposa aquest Reial Decret." El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable quan l'activitat contractada es refereixi exclusivament a la construcció o reparació que pugui contractar un "cap de família" respecte del seu habitatge. Per tant, el promotor "cap de família" respecte de les obres de construcció o reparació, no té la consideració de contractista. Per aquest motiu, el INSST interpreta que, en aquests casos, el "cap de família" no està obligat a disposar del llibre de subcontractació - Guia de l'INSST relativa a "Seguretat laboral en obres de construcció menors, sense projecte": "Cada contractista té l'obligació de disposar d'un llibre de subcontractació, habilitat per l'autoritat laboral competent de el lloc on s'executi l'obra, en el qual quedarà reflectida tota la informació relativa a la subcontractació. El coordinador de seguretat i salut durant l'execució de l'obra haurà de ser informat sobre qualsevol subcontractació anotada en el mateix. En el cas que un "cap de família", com a promotor, contracti la construcció o reparació del seu habitatge amb treballadors autònoms, no tindrà la consideració de contractista. Per tant, el "cap de família" no està obligat a disposar del llibre de subcontractació". Al seu torn, d'acord amb la interpretació que fa el INSST en la seva Guia Tècnica sobre el RD 1627/1997, actualitzada a novembre de 2019, si el "cap de família" contracta directament la realització d'una obra o de part de la mateixa amb treballadors autònoms sense que aquests tinguin la consideració d'empresaris (contractista o subcontractista), no és obligat elaborar el pla de seguretat i salut en el treball corresponent a les parts de l'obra executades per aquests treballadors. Excepte l'exclusió anterior, no s'ha establert cap altra especialitat ni exclusió de les obligacions del promotor quan aquest és cap de família respecte del seu habitatge ni sobre altres figures, com les comunitats de propietaris. Tal com s'indica en el manual: "Seguretat i Salut. Anàlisi normativa i solucions pràctiques. Vòlum I (Editorial Thomson Reuters Aranzadi, pàg. 552. 1.8.) ". Quan el promotor és cap de família i contracta a treballadors autònoms si és necessari: Es disposarà d'un ESS o EBSS, document que estarà integrat en el projecte de l'obra. El promotor no adquireix la condició de contractista. Per tant, no es troba obligat a redactar un PSS ni a complir les obligacions que li corresponen al contractista. En cas d'existir dos o més treballadors autònoms, segons el previst en l'art. 3.2. RD 1627/1997, sí serà obligatòria la designació d'un coordinador en fase d'execució. El RD 1627/1997 defineix al treballador autònom com: "(art. 2.1.j.) La persona física diferent del contractista i del subcontractista, que realitza de forma personal i directa una activitat professional, sense subjecció a un contracte de treball, i que assumeix contractualment davant el promotor, el contractista o el subcontractista el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l'obra. Quan el treballador autònom contracti en l'obra a treballadors per compte aliè, tindrà la consideració de contractista o subcontractista a l'efecte del present Reial Decret". Els treballadors autònoms tenen les obligacions previstes en l'art. 12 del RD 1627/97: Aplicar els principis de l'acció preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en particular al desenvolupar les tasques o activitats indicades en l'article 10 d' aquest Reial Decret. Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut establertes a l'annex IV d'aquest Reial Decret, durant l'execució de l'obra. Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix pels treballadors l'article 29, apartats 1 i 2, de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Ajustar la seva actuació en l'obra conforme als deures de coordinació d'activitats empresarials establerts en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, participant en particular en qualsevol mesura d'actuació coordinada que s'hagués establert. Utilitzar equips de treball que s'ajustin al que disposa el Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. Elegir i utilitzar equips de protecció individual en els termes previstos en el Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual. Atendre les indicacions i complir les instruccions de coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'execució de l'obra o, si escau, de la direcció facultativa. Acudint a la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, observem que l'art. 24 disposa el següent: «1. Quan en un mateix centre de treball desenvolupin activitats treballadors de dues o més empreses, aquestes hauran de cooperar en l'aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Amb aquesta finalitat, han d'establir els mitjans de coordinació que siguin necessaris quant a la protecció i prevenció de riscos laborals i la informació sobre els mateixos als seus respectius treballadors, en els termes que preveu l'apartat 1 de l'article 18 d'aquesta Llei. 2. L'empresari titular del centre de treball adoptarà les mesures necessàries perquè aquells altres empresaris que desenvolupin activitats en el seu centre de treball rebin la informació i les instruccions adequades, en relació amb els riscos existents en el centre de treball i amb les mesures de protecció i prevenció corresponents, així com sobre les mesures d'emergència a aplicar, per al seu trasllat als seus respectius treballadors. (...) 5. Els deures de cooperació i d'informació i instrucció recollits en els apartats 1 i 2 són d'aplicació respecte dels treballadors autònoms que desenvolupin activitats en aquests centres de treball. " D'altra banda, l'obligació de tenir identificats a tots els treballadors que estan en l'obra correspon al Promotor - en el cas de treballadors autònoms -, o al contractista, i el CSS no té l'obligació legal expressa de demanar la documentació. No obstant això, sí que pot demanar-la al promotor o contractista, en el marc de les obligacions d'organització que estableix l'art. 9 de l'RD 1627/1997. Pel que fa a si el treballador autònom ha d'elaborar el pla de seguretat quan es contractat directament per un promotor professional, la resposta és que el promotor té en aquest cas la consideració de contractista i és el contractista el que ha de redactar el PSS, no el treballador autònom. Una qüestió diferent és que el treballador autònom utilitzi a l'obra a treballadors per compte aliè, ja que en aquest cas tindrà la consideració de contractista o subcontractista a l'efecte de l'RD 1627/1997 i podria haver de redactar el PSS. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 d’octubre 2023 Per a dur a terme el seu treball professional l’arquitecte tècnic ha de complimentar una sèrie de documentació, la qual s’ha d’ajustar a la normativa establerta per a cada actuació. Són obligacions documentals. La informació que es fa constar en aquesta documentació és el reflex de l’obra en el paper, per tant, s’ha de tenir en compte la importància de què: ► La informació que consta en la documentació ha de ser la corresponent a l’obra: complerta i ben redactada. ► La documentació ha d’estar signada per les parts implicades: com és el cas del full d’encàrrec de cada treball professional, que ha d’estar signat pel promotor i el tècnic, ja que és un document que té la funció contractual, on s’estableixen les condicions principals: l’objecte i abast del treball professional a desenvolupar, els honoraris i també la informació sobre el tractament de les dades personals del promotor. Pel que fa a l’import dels honoraris pactats, si no consta al full d’encàrrec, haurà de constar en un pressupost o altre document signat pel promotor, ja que és un element essencial del contracte i caldrà que estigui documentat si en un futur hem de reclamar el seu import. Tanmateix, és recomanable signar un contracte abans d’iniciar la relació contractual de prestació de serveis d’arquitectura tècnica i així evitar futurs malentesos, confusions o errors entre les parts. (Es pot consultar l’article publicat a la web col·legial Signar un contracte ajuda a evitar malentesos). ► Intentar no modificar documents quan estan visats/registrats pel Col·legi: com és el cas del certificat final d’obra, ja que una vegada visat/registrat, la data que consta en el certificat final d’obra, a més d’acreditar que l’obra està acabada, és habitable i construïda d’acord amb el projecte, marca l’inici del còmput dels terminis de responsabilitat, tant els de la LOE, com el contractual. És sabut que durant l’execució de l’obra s’ha de modificar documentació/informació (és a dir: PEM, projecte,...) per tal d’adaptar l’obra a la realitat, en aquest cas, cal documentar-ho tot i que totes les parts estiguin d’acord. ► És important també, deixar constància de les visites i ordres diverses a través d’eines digitals com iOBRA (l’app del COAATT iOBRA,www.iobra.net) o escrits perquè puguin servir per ajudar en la defensa del col·legiat/da davant una possible reclamació. El Col·legi resta a la vostra disposició davant el dubte que es pugui presentar sobre el treball tècnic a realitzar: documentació, tràmits, responsabilitat civil professional, etc, el Departament de Gabinet Tècnic, gabtec@apatgn.org, o Departament d’assegurances, assegurcoaatt@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 de juny 2021 L’ exercici professional de l’arquitecte tècnic dona molts tombs, però tots els treballs que s’executin tenen la seva responsabilitat. Per això és important, davant la possibilitat de realitzar un treball professional excepcional, poder estudiar la situació per si és viable dur-ho a terme, tant a nivell econòmic i prestació de serveis com de Responsabilitat Civil Professional amb una suficient cobertura. És a dir: - Valorar a nivell econòmic i prestació de serveis amb el client i valorar la viabilitat: establir un contracte de prestació de serveis (article "Signar un contracte ajuda a evitar malentesos") - Valorar la responsabilitat civil professional: tant de l’obra viva (durant l’execució) com de l’obra acabada (la responsabilitat decennal) per analitzar la pòlissa de RC Professional subscrita, que davant una situació excepcional podria haver diverses opcions, entre les quals, i pot ser la més viable i raonable en diverses casuístiques (poca cobertura en la pòlissa actual, voler repercutir despeses, propera la jubilació,...), subscriure una Pòlissa per Obra concreta (article "PEM a executar i cobertura de la pòlissa RC professional. És correcte?") Per no perdre una oportunitat de realitzar un treball professional excepcional, el Col·legi us pot ajudar a estudiar i valorar quina podria ser la pòlissa de RC Professional que us pugui donar tranquil·litat davant un contratemps i que ajudi a pal·liar els perjudicis ocasionats. Actualment, MUSAAT amb el SEGURO DE RC PROFESIONAL PARA UNA INTERVENCIÓN CONCRETA pot ser una opció interessant i decisiva per dur a terme aquest treball excepcional. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 3 de desembre 2018 A Espanya hi ha molts pisos buits que no s’utilitzen i moltes persones que tenen dificultats per accedir a l’habitatge. Al sistema de compra o lloguer d’un habitatge, que són els més tradicionals, se n’hi podria sumar un altre que beneficia a ambdues parts implicades en una operació d’aquestes característiques. Es tracta de la masoveria urbana, una aposta tan coherent com desconeguda que al nostre país té certa via lliure a nivell legal però topa amb una manca de pedagogia per fer entendre els seus avantatges. El COAATT ha estat impulsor d’un projecte de masoveria urbana amb una associació veïnal a un local del centre de Valls. Amb la masoveria urbana, el propietari del pis o casa aconsegueix mantenir en bon estat el seu immoble i per l’altra, el llogater no paga diners per viure-hi perquè a canvi d’utilitzar aquell espai, el rehabilita i el manté. És un contracte de futur si els interessats tenen confiança mútua. Així ho afirmen els defensors d’aquest sistema innovador i necessari en la nostra societat. La Rosa Maria Garcia Teruel, investigadora postdoctoral de la Càtedra de l’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili, coneix a la perfecció els pros i contres de la masoveria, la realitat que travessa actualment i els canvis que cal fer per implantar-la en condicions. Podeu llegir l’entrevista a Rosa M. Garcia publicada a la revista TAG_83 [AQUÍ] T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 17 de setembre 2018 La responsabilitat i funcions de l’arquitecte tècnic a l’obra són diferents segons el paper que es desenvolupa. Els tres rols més habituals són el de cap d’obra, el de director d’obra i el de director d’execució d’obra. En el cas del cap d’obra, és el tècnic que nomena l'empresa constructora i que assumeix la representació de l'empresa davant el propietari i la direcció facultativa. Les funcions del cap d’obra són: - Signar l'acta d'inici d'obra i definir i organitzar la implantació de l’obra. - Participar en la contractació de les subcontractes i materials necessaris per a realitzar l'obra. - Elaborar o revisar els contractes, planificar els treballs i dirigir i coordinar totes les professions, proveïdors i subcontractes que estan al seu càrrec i controlar que les subcontractes realitzen bé els seus treballs. - Assistir a reunions amb el Director d'Obra i el propietari, per resoldre dubtes, gestionar o negociar els canvis que sorgeixen i donar part de l'avanç d'obra. - Realitzar els mesuraments dels treballs executats, per elaborar les factures a emetre al propietari. - Establir els mitjans necessaris per garantir la seguretat dels treballadors en obra i supervisar la seva eficàcia i compliment. - Portar un control detallat dels costos d'obra, per a complir els objectius econòmics marcats per l'empresa. Fora de la figura del cap d’obra, l’arquitecte tècnic pren responsabilitats diferents en relació al seu paper que potser caldria aclarir. L’arquitecte tècnic, quan és el projectista, ha de redactar el projecte amb subjecció a la normativa vigent i al que s'ha establert en el contracte i lliurar-lo, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. Dins el control tècnic trobem dues figures: la direcció d’obra i la direcció d’execució d’obra. L’arquitecte tècnic fa de director d’obra quan la direcció facultativa està formada per un únic tècnic director, i habitualment en aquelles que ell mateix és el projectista. Es tracta habitualment d’obres de rehabilitació o de nova planta de naus o magatzems, en l’àmbit professional de l’arquitecte tècnic. El director d’obra dirigeix el desenvolupament de l’obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, d'acord amb el projecte que la defineix, la llicència d'edificació i altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar la seva adequació al final proposat. És funció seva: - Verificar el replanteig i l'adequació de la fonamentació i de l'estructura projectat a les característiques geotècniques del terreny. - Verificar la recepció a l’obra dels productes de construcció, ordenant la realització d’assajos i les proves precises. - Comprovar els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d'acord amb el projecte. - Resoldre les contingències que es produeixen en la obra i consignar en el Llibre d'obra les instruccions precises per a la correcta interpretació del projecte. - Elaborar, a requeriment del promotor o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que exigeixi la marxa de l’obra, sempre que les mateixes s'adaptin a les disposicions normatives contemplades i observades en la redacció del projecte. - Subscriure l'acta de replanteig o d'inici d’obra i el certificat final d’obra, així com conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats de treball executades, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. - Elaborar i subscriure la documentació de l'obra executada per lliurar-la al promotor, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. En el cas de la direcció d’execució d’obra, la direcció facultativa està formada per dos tècnics. Habitualment l’arquitecte tècnic realitza funcions de direcció d’execució en coordinació amb un arquitecte, que pren la funció de director d’obra. Es tracta d’obres de rehabilitació o gran rehabilitació, obra nova i ampliació, en les quals el projectista és un arquitecte. El director de l'execució de la obra, formant part de la direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de dirigir l'execució material de la obra i controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat de la construcció: - Verificar la recepció en obra dels productes de construcció, ordenant la realització d'assaigs i proves precises. - Dirigir l'execució material de l’obra comprovant els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d'acord amb el projecte i amb les instruccions del director de treball. - Consignar en el Llibre d'Ordres i Assistències les instruccions precises. - Subscriure l'acta de replanteig o d'inici de treballs i el certificat final d’obra, així com elaborar i subscriure les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats de treball executades. - Col·laborar amb els altres agents en l'elaboració de la documentació de l’obra executada, aportant els resultats del control realitzat. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web <meta expr:content="El COAAT de Zaragoza se suma al portal web "obresambgarantia"" property='og:title'/> 7 d’agost 2019 <img class="photo-head-noticia" itemprop="image" srcset="@cdn_host@@root_path@/image/journal/article?img_id=1570515&t=1565258400397 300w" src="@cdn_host@@root_path@/image/journal/article?img_id=1570515&t=1565258400397" title="El Sr. Quetcuti, President del COAATT, i el Sr. Martos, President del COATZ, signant l’acord del portal web "obrascongarantia"" alt="El Sr. Quetcuti, President del COAATT, i el Sr. Martos, President del COATZ, signant l’acord del portal web "obrascongarantia""> El passat 22 de juliol, el Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) va signar un contracte de col·laboració amb el Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COATTZ), amb el qual l’entitat de la capital aragonesa s’adhereix a l’explotació del portal web www.obrascongarantia.com a la província de Saragossa amb els mateixos termes i condicions que el COAATT ho està fent a Tarragona des de 2015, any de la creació i posada en marxa del portal. L’acord ha arribat després d’un intens període d’ajust i adaptació dels termes de la col·laboració entre els dos col·legis professionals pel funcionament del portal web a Saragossa, i que va culminar amb la rúbrica del contracte a les instal·lacions del COAATT a Tarragona per part dels dos presidents, Adolf Quetcuti Carceller del Col·legi de Tarragona i Víctor Martos Pérez del Col·legi de Zaragoza. Durant aquest període de treball conjunt ha destacat “la total predisposició que les dues entitats han tingut per entendre que si es fan coses junts, es creen sinergies que sempre són guanyadores per a tothom, en aquest cas per als usuaris finals del portal web i per als nostres respectius col·legiats”, apuntava el president del COAATT. La posada en funcionament del portal web obrascongarantia.com a Saragossa està prevista que sigui a finals d’aquest any 2019 i, com ja passa a Tarragona, des d’aleshores els usuaris de la província de Saragossa podran demanar via online pressupostos per a tot tipus de serveis d’obres i reformes als professionals col·legiats. El sistema retorna automàticament tres pressupostos del servei sol·licitat, amb la garantia i seguretat professional dels tres arquitectes tècnics que primer han optat a aquest treball. Com diu Quetcuti, “obresambgarantia ha esdevingut una eina àgil i transparent que tant mostra el nostre compromís professional i de servei als nostres conciutadans, per la garantia que els oferim en tot allò relacionat amb el seu projecte constructiu –sigui més petit o més gran-, com també ho fa vers els nostres col·legiats oferint-los projectes i feina”. El portal web obrascongarantia.com ha estat molt ben valorat pel Col·legi professional de Saragossa, tant per les xifres aconseguides a Tarragona durant aquests anys, unes 1.500 peticions dels usuaris i més de 3.000 pressuposts gestionats, com per altres aspectes qualitatius, els col·legiats han passat d’oferir unes onze tipologies de treballs a més de 20. La intenció del portal web i del COAATT és seguir desenvolupant i millorant la plataforma online i ja compten amb altres col·legis professionals d’Espanya interessats a participar-hi com ho ha fet el de Saragossa. En aquest sentit, Quetcuti manifestava que “naturalment és un orgull com a President del COAATT i com a tarragoní que una iniciativa que hem treballat des d’aquí, i a la que tots hi hem posat molt esforç i dedicació, es vegin ara recompensats per un reconeixement d’altres col·legues a nivell de tota Espanya i per la seva voluntat i interès de participar en aquest projecte”. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: <a href="http://www.facebook.com/sharer.php?u=$current_url&t=El COAAT de Zaragoza se suma al portal web "obresambgarantia"&p[summary]=El portal, creat al COAATT, ofereix diferents pressupostos als usuaris en serveis d’obres i reformes dels professionals col·legiats.&p[images][0]=http://www.apatgn.org@cdn_host@@root_path@/image/journal/article?img_id=1570515&t=1565258400397" target="_blank"> |
Article de Contingut web 31 de març 2022 El Tribunal Superior de Justícia de Castilla-La Mancha, en la sentència de 28 de febrer de 2022 (no és sentència ferma), declara ajustat a dret la separació en lots del contracte de rehabilitació integral de l’antic Hospital el Carmen (Ciudad Real), convocat per la Secretaria General de la Consejería de Hacienda y Administraciones Públicas de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, en el qual estant al primer lot el projecte i la direcció reservat per a la titulació d’arquitecte, i al segon lot d’elaboració de mediacions i projecte, redacció d’estudi de seguretat i salut i direcció execució d’obra, restant reservat a la titulació d’arquitecte tècnic. És a destacar, el Fonament de Dret Cinquè: “(…) Pero, siendo cierto lo que al respecto se indica en la demanda sobre la exclusividad de los arquitectos para la redacción de proyectos arquitectónicos cuyo objeto sea la nueva construcción de edificios con las indicadas finalidades, entre las que se encuentra la docente, como es el caso examinado, ello no quiere decir que dichos técnicos sean los competentes para la redacción de todos y cada uno de los documentos que lo integren, como sucede, es necesario insistir, con el Estudio de Seguridad y Salud y también con las mediciones y presupuesto, y, en ese sentido, más allá de la competencia para la redacción del proyecto arquitectónico con exclusividad de los arquitectos en edificios de este tipo, la norma no extiende dicha competencia a los restantes documentos que, como los ya mencionados, puedan ser redactados por otros técnicos, siendo necesario reiterar, a ese respecto, que en ningún momento la parte actora ha cuestionado la competencia de los arquitectos técnicos para redactar la memoria y presupuestos; antes al contrario, admite que lo usual es servirse de otros profesionales por él contratados para realizar alguna parte del proyecto. Siendo así que, si un Arquitecto Técnico puede ser contratado con esa finalidad cuando se contrata por el Arquitecto, por esa misma razón ha de ser válida su intervención cuando es la Administración Pública la que lo contrata”. Aquesta sentència i altres relacionades amb la defensa de la professió les podeu trobar a la web col·legial, apartat "La Institució - Organització supracol·legial - Comunicats del Consejo. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 3 de febrer 2023 A partir del 17 de gener de 2023 resta oberta la convocatòria per a la concessió d'ajuts a projectes d'eficiència energètica i economia circular d'empreses turístiques en el marc de les subvencions dels fons europeus Next Generation EU (DOGC núm. 8822, de 29 de desembre de 2022). El termini per sol·licitar l'ajut és des del 17 de gener de 2023, a les 09.00 hores, i acabarà un cop exhaurit el pressupost disponible o, com a màxim, el dia 31 de desembre de 2024. Destinataris Ajudes enfocades a persones físiques o jurídiques de naturalesa privada que siguin propietaris d'edificis existents destinats a allotjament turístic. Empreses explotadores, arrendatàries o concessionàries d’edificis destinats a allotjament turístic que acreditin aquesta condició mitjançant un contracte vigent que els atorgui la facultat expressa per emprendre les obres de reforma objecte d'aquest ajut. Requisits dels edificis i les actuacions L'edifici on es porti a terme el projecte ha d'estar destinat a l'activitat d'allotjament turístic, dins de les tipologies següents: Establiments hotelers: Hotels, hotels apartaments, hostals i pensions. Càmpings. Establiments de turisme rural: Cases de Pagès (masia, masoveria, casa de poble compartida, casa de poble independent) i allotjaments rurals. Apartaments turístics. Els projectes s'han de dur a terme en edificis complerts, construïts amb anterioritat a l’1 de gener de 2007. L'edifici ha d'estar destinat completament a l’ús d’allotjament turístic en la seva totalitat, sense perjudici de que l’edifici compti amb espais destinats a serveis complementaris a l’allotjament. La totalitat de l’ajut haurà de destinar-se a actuacions que s’executin exclusivament a l’espai dedicat a allotjament turístic. En el cas dels establiments de turisme rural, s’exclouen totes aquelles infraestructures que no es destinin a allotjament turístic (explotacions agropecuàries, etc.). Requisits dels projectes Els dos primers serien: Els projectes hauran de tenir un mínim de 20.000 € de despesa subvencionable. Les actuacions hauran d'aconseguir i justificar una reducció del consum d'energia primària no renovable del 30% respecte de la situació de partida. Actuacions subvencionables Millora de l’eficiència energètica de l’envolupant tèrmica. Millora de l’eficiència energètica i ús d’energies renovables a les instal·lacions tèrmiques de calefacció, climatització, refrigeració, ventilació i aigua calenta sanitària: Substitució d'energia convencional per energia solar tèrmica. Substitució d'energia convencional per energia geotèrmica. Substitució d'energia convencional per biomassa a les instal·lacions tèrmiques. Millora de l'eficiència energètica dels sistemes de generació no inclosos en les subtipologies anteriors (2.1 a 2.3). Millora de l'eficiència energètica dels subsistemes de distribució, regulació, control i emissió de les instal·lacions tèrmiques. 3. Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació. Despeses subvencionables En el marc d’aquesta convocatòria es consideraran subvencionables les despeses següents: Els honoraris professionals satisfets per a l'elaboració, per part del personal tècnic competent, del certificat d'eficiència energètica. Els costos de gestió de sol·licitud de l'ajut. Els costos de la redacció dels projectes tècnics relacionats amb les tipologies d'actuació objecte d'ajut. Els costos de la direcció facultativa de les actuacions. Els costos d'execució de les obres o instal·lacions. La inversió en equips i materials efectuada. Els costos de redacció d'informes i la resta de documentació requerida per sol·licitar i justificar aquests ajuts. Els costos de gestió de la justificació de la realització de les actuacions. La dotació per aquestes ajudes és de 25.794.525,24 € amb la previsió de rehabilitar 407 edificis destinats a allotjament turístic. ACCEDIR AL TRÀMIT T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 6 d’abril 2021 Aquest article s’ha extret del manual creat i editat des del Consejo General de la Arquitectura Técnica d’España (CGATE): “Estándares para la dirección de la ejecución de la obra”. Consideracions de caràcter general sobre l'exercici de la professió per compte propi o aliè 1. Les actuacions professionals que poden exercir els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica vénen determinades per les atribucions establertes en l'ordenament jurídic, així com per les competències professionals que es deriven de la formació acadèmica rebuda. 2. El gruix de les atribucions professionals d'aquests/es tècnics/es es regulen a la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació i en la Llei 12/1986 d'atribucions professionals d'Enginyers i Arquitectes Tècnics, totes dues prenent en consideració el principi d'especialitat tècnica de cada professió. 3. L'especialitat de l'Arquitectura Tècnica, no se cenyeix a l'execució d'obres, sinó que s'estén a multitud d'intervencions professions compreses en el sector de l'edificació, amb especial incidència en l'àmbit residencial, administratiu, cultural, sanitari, docent i religiós. 4. Es consideren compreses en l'edificació les seves instal•lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements d'urbanització que estiguin adscrits a l'edifici. 5. En l'àmbit de l'exercici professional, la jurisprudència de Tribunal Suprem consagra el principi de llibertat amb idoneïtat per sobre del monopoli competencial 6. Les competències professionals dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica es contemplen en el Reial Decret 927/1992 i en l'Ordre ECI 3855/2007 que regulen el contingut dels plans d'estudis dels títols d'Arquitecte Tècnic i de Grau habilitant per exercir la professió, respectivament. 7. L' urbanisme és una ciència multidisciplinària que no està subjecta a reserva d'activitat a favor de cap titulació, havent de regir el principi de llibertat amb idoneïtat en funció de les competències que es derivin de cada titulació. El títol habilitant per a exercir la professió de l'Arquitectura Tècnica confereix competències en matèria d'urbanisme. 8. La titulació exigida i suficient per a accedir al subgrup A1 de la funció pública és la de Grau. Per accedir al Subgrup A2 és suficient estar en possessió d'un títol d'Arquitecte Tècnic o Aparellador (anterior al Grau). 9. El marc normatiu d'aplicació inclou conceptes susceptibles d'interpretació que requereixen d'una anàlisi individualitzada i detallat pel que, en determinades intervencions professionals, la competència professional s'ha de determinar atenent els paràmetres tècnics de cada concreta intervenció. Exercici de la professió per compte propi o aliè 1. Projectes 1.1. Projectes d'Obra. 1.1.1. Projectes de construcció de nova planta. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a obres de construcció d'edificis de nova planta que: a) Estiguin destinats als usos que es troben inclosos en el grup C de l' article 2.1 de la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació (LOE), és a dir, els que el seu ús no sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent, cultural, aeronàutic, agropecuari, de l'energia, de la hidràulica, miner, de les telecomunicacions (referit a l'enginyeria de les telecomunicacions), transport terrestre, marítim, fluvial, aeri, forestal, industrial, naval, de la indústria del sanejament i higiene i accessori a les obres de l'enginyeria i la seva explotació. b) No tinguin consideració d'edificació segons l'article 2.2.a de la LOE. És a dir, construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin caràcter residencial (eventual o permanent) ni públic i que es desenvolupin en una sola planta, així com que quedin dins de l'àmbit de la seva especialitat tècnica. Per exemple: Garatges i cotxeres per a ús particular; Piscines, dipòsits i basses; Construccions de caràcter funerari; Pistes i construccions esportives destinades a ús particular; Pèrgoles, porxos i coberts; corrals; Cases d'eines; Casetes i cassetons d'elements auxiliars; Aparcaments en superfície; tancaments; hivernacles; Naus sense usos compresos en l'art. 2.1.b) LOE, murs de contenció, Legalització de les tipologies anteriors, etc. 1.1.2 Projectes d'intervenció en edificis existents . Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a totes aquelles intervencions en edificis existents que no alterin la configuració arquitectònica de l'edifici, circumstància que es dóna quan es tracta d'intervencions parcials que: o No produeixen una variació essencial de la composició exterior de l'edifici, la seva volumetria o el conjunt de sistema estructural. o No tenen per objecte canviar els usos característics de l'edifici. o No afecten elements o parts de l'edifici objecte de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic. Per exemple: Obres de reforma, rehabilitació o ampliació d'edificis; adaptació de locals; condicionament; tancaments de façanes (canvis de material, obertura o supressió de buits, façanes ventilades, etc.); Substitució o reparació de forjats; Substitució o reparació de cobertes; Canvis d'ús de local a habitatge, o viceversa, quan aquest canvi no suposa un canvi de l'ús característic de l'edifici en el seu conjunt; Actuacions en l'estructura de l'edifici (reforços, calçats, modificacions, substitucions, etc.), que no suposin una variació essencial del conjunt de sistema estructural, Obres destinades a la millora de l'accessibilitat o l'habitabilitat en edificis (rampes, instal•lació d'ascensors , reforma d'escales, etc.); Obres destinades a la millora de l'eficiència energètica dels edificis (aïllament, envoltants, etc.), Legalització de les tipologies anteriors. 1.2 Projectes d'Instal·lacions i Equipament Propi. 1.2.1 Instal·lacions fixes i equipament propi. D'acord amb el que disposa l'art. 2.3 de la LOE es consideren compreses en l'edificació les seves instal•lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements de urbanització que estiguin adscrits a l'edifici. Així, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a les instal•lacions fixes i l'equipament dels edificis que queden dins de l'àmbit de la seva especialitat tècnica, així com els elements d'urbanització que estiguin adscrits a aquests edificis. Regeix el denominat principi d’accessorietat o complementarietat. Per exemple: Instal·lacions elèctriques dels edificis, instal·lació de calderes, sistemes fotovoltaics adscrits a l'edifici, fontaneria, sanejament, altres sistemes d'energia renovable, protecció contra incendis, urbanització (infraestructures, actuacions en via pública, pavimentació, conducció de sanejament en àmbit urbà jardineria, reforma espais públics, etc.). 1.2.2. Instal·lacions provisionals i eventuals. Les instal·lacions provisionals no queden compreses en l'àmbit de regulació que estableix la LOE per no considerar-se compreses en l'edificació. No obstant això, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a aquest tipus d'instal•lacions en base al que disposa la Llei 12/1986, d'1 d'abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i Enginyers tècnics [arts. 2.2. i 2.1.a)]. Per exemple: Bastides, Grues, Instal·lacions provisionals d'obres, tanques publicitàries, carpes, escenaris, graderies, tancaments perimetrals d'espais públics. 1.3. Projectes de Enderrocs i Demolició. En base al que disposa la Llei 12/1986 [arts. 2.2. i 2.1.a)], els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes de demolició i enderroc d'edificis de qualsevol naturalesa, sempre que no requereixin de tècniques especials com la utilització d'explosius. 1.4. Projectes d'Activitat. De la jurisprudència que s'ha pronunciat sobre la capacitat projectual dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica establerta en la Llei 12/1986, es desprèn que aquests professionals són competents per subscriure projectes d'activitat per a l'obtenció de Llicències d'Activitat o obertura d'establiment, canvi o addició de titularitat en activitat, modificació de les condicions de el local o activitat, Legalització de les anteriors; Redacció de plans d'autoprotecció i emergència. 1.5. Projectes en l'àmbit Urbanístic. L'urbanisme és una ciència multidisciplinar que no està subjecta a monopolis competencials, sinó que es regeix pel principi de llibertat amb idoneïtat. En base a aquest principi i tenint en compte les competències que adquireixen per la seva formació acadèmica, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per subscriure projectes emmarcats en l'àmbit urbanístic. Per exemple: Projectes de reparcel•lació, segregació i agrupació de parcel•les, Instruments de planejament, projectes d'urbanització, estudis de detall, Legalització de les anteriors, delimitacions, Replantejaments, Aixecament de terrenys i solars, Aixecament de plànols topogràfics de finques, parcel•laris o de població, etc. . 1.6. Actuacions relacionades amb els Projectes. Estudis de viabilitat, Planificació de el projecte, Auditoria de projecte, Petició i comparació de pressupostos, Contractació, Gestions administratives a realitzar abans de l'inici de les obres, Estudi de Gestió de Residus. 2. Direccions 2.1. Direcció d'Obra. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per assumir la direcció de totes aquelles obres que poden projectar, les quals han quedat recollides en l'apartat 1 d'aquest catàleg, amb independència que el projecte hagi estat redactat pel propi tècnic o per un altre professional competent. 2.2. Direcció de l'Execució de l'Obra (DEO). D'acord amb el que estableix l'article 13.2.a) de la LOE, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen, en exclusiva, atribucions professionals per dirigir o legalitzar l'execució de les obres en edificis els usos siguin administratiu, sanitari, religiós , residencial en totes les seves formes, docent o cultural. Així mateix, aquesta exclusivitat s'estén a aquells supòsits en què es tracti de la direcció d'execució d'obres d'edificis contemplats en el grup de l'2.1.b) de la LOE (ús aeronàutic, agropecuaris, d'energia, industrial, miner, forestal, etc.) quan el Director d'Obra sigui arquitecte. Quan no ho sigui, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica poden exercir la DEO en règim de no exclusivitat. També són competents els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica per dirigir l'execució de les obres d'edificis compresos en el grup 2.1.c) LOE, així com per a obres diferents a edificació, com obres d'urbanització, demolició, etc. 3. Informes, dictàmens, peritatges, valoracions, taxacions La competència dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica per emetre informes, dictàmens, peritatges, valoracions i taxacions atribueixen la Llei 12/1986, així com per la normativa específica d'aplicació. 3.1. Informes, dictàmens i peritacions. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per emetre, entre altres, els següents: Informes per Inspeccions Tècniques d'Edificis, informes d'avaluació d'Edificis, informes de patologies o defectes constructius, informes sobre planejament, gestió i disciplina urbanística, Informes sobre el compliment dels requisits bàsics de l'edificació (funcionalitat, seguretat, habitabilitat, soroll, etc. .), Informes de peritatge a l'efecte d'expropiació, Estudi i Anàlisi de Projecte, Estudis Geotècnics, Estudis de el cicle de vida útil de l'edifici, dictàmens sobre qüestions relacionades amb la tècnica constructiva, Peritatges judicials, etc. 3.2. Valoracions i Taxacions. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per subscriure, entre altres, les següents: Valoracions d'immobles per a qualsevol finalitat, Taxacions immobiliàries amb fins hipotecaris, taxacions pericials contradictòries, solars, terrenys, etc. 4. Certificacions Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per certificar qualsevol de les actuacions professional emmarcades dins de la seva especialitat. Per exemple: Certificat Final d'Obra, Certificats d'Eficiència Energètica, Certificats d'habitabilitat, certificat de solidesa, Certificats de primera i segona ocupació, Certificats de mitjans auxiliars d'obra, Certificat de Compliment de mesures correctores, Certificat de adequació d'Activitat, AFOS, etc. 5. Seguretat i salut laboral De conformitat amb el que disposa el Reial Decret 1627/1997 i la disposició addicional quarta de la LOE, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, juntament amb els/les arquitectes/es, tenen atribucions exclusives en seguretat i salut en les obres englobades en el grup a) de l'article 2.1. de la LOE, és a dir, les obres l'ús sigui: administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent i cultural. Així mateix, tenen atribucions en aquest àmbit per a qualsevol obra d'edificació, urbanització, demolició o rehabilitació, d'acord amb les seves competències i especialitats. Aquestes atribucions es concreten, a manera d'exemple, en la següent relació d'actuacions professionals: Coordinació de seguretat en fase de redacció de projecte, Redacció d'Estudi de Seguretat o Estudi Bàsic de Seguretat, Coordinació de Seguretat en fase d'execució d'obra, Redacció de Plans de Seguretat, Plans d'Autoprotecció i emergència, treballs diversos en organismes de l'administració , mútues, serveis de prevenció i altres empreses dedicades a l'seguiment de sistemes de seguretat. 6. Gestió 6.1. Gestió Energètica (segells LEAN, BREEAM, PASSIVHAUS, etc.), Gestió Mediambiental i de Residus , Gestor Energètic, Pla Gestió Mediambiental, Pla de Gestió de Residus de Construcció, Gestió Immobiliària i Administració de Finques 6.2. Gestió i Direcció de Projectes El perfil dels i les arquitectes/es tècnics/ques (amb formació específica en les àrees tècniques, normatives i de control econòmic ( Quantity Surveyor ), de seguretat i de qualitat de l'procés edificatori) els posiciona com els i les professionals idonis / es per desenvolupar competències de gestió i Direcció de Projectes -Project manager de tot tipus d' intervencions i obres, incloses les que es duen a terme mitjançant les noves metodologies de gestió de l'edificació (BIM Manager, etc.). Facility Manager, Direcció d'Equips. 6.3. Gestió Cadastral. L'arquitecte tècnic és competent per a la gestió als ciutadans sobre la base de les seves intervencions professionals en l'alta o modificació de les dades cadastrals davant la Direcció General de Cadastre aportant la documentació de tipus tècnic, així com l'assessorament en els tràmits de la declaració cadastral . També és competent en la realització dels arxius GML o els que es determinin per la Direcció General de Cadastre per al tràfic immobiliari a través de notaris i registradors com una gestió més de el procés constructiu en la finalització de la mateixa. Mitjançant els Punts d'Informació Cadastral instal·lats en els Col·legis que hagin accedit a la seva sol·licitud, els professionals de l'Arquitectura Tècnica gestionen la informació dels seus clients existent en Cadastre en base als treballs que van a dur a terme dins de les seves atribucions que s'han descrit en aquest document. 6.4. Gestió de Patrimoni. Gestió tècnica de prevenció, manteniment i conservació, així com rehabilitació d'edificis declarats Patrimoni Mundial o bé catalogats per les diferents administracions amb competències en Patrimoni en els seus respectius plans. 7. Altres actuacions professionals de caràcter tècnic Amidaments, Elaboració de Memòries tècniques, Memòries valorades, Càlcul d'Estructures, Pla de Control de Qualitat, Elaboració d'el Llibre de l'Edifici, Treballs Tècnics en la fabricació i disseny de materials de construcció, control tècnic de l'edificació ( OCTs ), Laboratoris de Control de Qualitat, Intervencions de manteniment, Cap d'obra, etc. 8. Docència D'acord amb la normativa vigent en matèria docent i d'acord amb l'especialitat i competències específiques dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d'ensenyament secundari i formació professional (requereix Màster universitari en formació de professorat o formació equivalent ), així com a professors d'ensenyament universitari (complint la resta de requisits de formació necessaris en cada cas). Exercici en les administracions públiques 1. Serveis tècnics d'urbanisme Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són plenament competents per exercir la seva activitat professional com a Tècnics d'Urbanisme en l'Administració, realitzant informes tècnics urbanístics en els expedients de llicència d'obres, planejament de desenvolupament, gestió i disciplina urbanística, etc. A tall il·lustratiu, es destaquen les següents: Emissió d'informes sobre projectes per a la concessió de llicències d'obres tant de nova planta com de reforma i/o ampliació, d' obres d'urbanització, de demolició; Emissió d'informes sobre projectes per a la concessió de llicències d'agrupació, segregació reparcel•lació o modificació de límits; Emissió d'informes sobre documentació d'obres per a llicències de primera ocupació; Emissió d'informes de situació urbanística; Emissió d'informes per a certificats d'ús; Emissió d'informes per a llicències d'ocupació, obertura, canvis d'ús, valoracions, obertura d'expedients d'infracció urbanística; Inspecció d'obres subjectes a llicència municipal, Inspecció d'Edificis, etc. 2. Serveis tècnics d'obres Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica que treballin al servei de les administracions públiques, tant en relació laboral com funcionarial, poden exercir totes les actuacions professionals previstes en l'apartat "Exercici Lliure de la professió" de el present catàleg, per a aquestes administracions 3. Servei d'assessorament (diputacions, cabildos, mancomunitats, municipis Informes i assessorament tècnic a les administracions, actuant en tasques de tècnic municipal (memòries tècniques, supervisió de projectes, etc.) 4. Responsables del contracte De conformitat amb la Llei de Contractes de Sector Públic, en els contractes d'obres les facultats del responsable del contracte seran exercides per la Direcció Facultativa (seguiment material de l'execució el contracte, certificació de l'obra executada i acreditació dels imports deguts a el contractista , suspensió cautelar de l'execució de l'obra, etc.). 5. Serveis contra incendis. Serveis de protecció civil i d'emergències Per exemple: Director de Servei, Cap de Servei, cap de secció i Oficial dels Serveis de Bombers, Emergències, tècnic dels 112, d'Emergències, auditors de riscos, Planificació de Plans d'Emergències, etc. 6. Funció pública docent i investigació D'acord amb la normativa vigent en matèria de funció pública docent i d'acord amb l'especialitat i competències específiques dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d'ensenyament secundari, formació professional i professors d'ensenyament universitari en centres públics , sempre que comptin amb els títols de Màster universitari en formació de professorat o formació equivalent, o la titulació de postgrau que es requereixi en cada cas, i la superació del concurs corresponent. 7. Altres funcions T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 de juny 2022 Consideracions de caràcter general sobre l'exercici de la professió per compte propi o aliè. 1. Les actuacions professionals que poden exercir els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica vénen determinades per les atribucions establertes en l'ordenament jurídic, així com per les competències professionals que es deriven de la formació acadèmica rebuda. 2. El gruix de les atribucions professionals d'aquests/es tècnics/es es regulen a la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació i en la Llei 12/1986 d'atribucions professionals d'Enginyers i Arquitectes Tècnics, totes dues prenent en consideració el principi d'especialitat tècnica de cada professió. 3. L'especialitat de l'Arquitectura Tècnica, no se cenyeix a l'execució d'obres, sinó que s'estén a multitud d'intervencions professions compreses en el sector de l'edificació, amb especial incidència en l'àmbit residencial, administratiu, cultural, sanitari, docent i religiós. 4. Es consideren compreses en l'edificació les seves instal•lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements d'urbanització que estiguin adscrits a l'edifici. 5. En l'àmbit de l'exercici professional, la jurisprudència de Tribunal Suprem consagra el principi de llibertat amb idoneïtat per sobre del monopoli competencial 6. Les competències professionals dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica es contemplen en el Reial Decret 927/1992 i en l'Ordre ECI 3855/2007 que regulen el contingut dels plans d'estudis dels títols d'Arquitecte Tècnic i de Grau habilitant per exercir la professió, respectivament. 7. urbanisme és una ciència multidisciplinària que no està subjecta a reserva d'activitat a favor de cap titulació, havent de regir el principi de llibertat amb idoneïtat en funció de les competències que es derivin de cada titulació. El títol habilitant per a exercir la professió de l'Arquitectura Tècnica confereix competències en matèria d'urbanisme. 8. La titulació exigida i suficient per a accedir al subgrup A1 de la funció pública és la de Grau. Per accedir al Subgrup A2 és suficient estar en possessió d'un títol d'Arquitecte Tècnic o Aparellador (anterior al Grau). 9. El marc normatiu d'aplicació inclou conceptes susceptibles d'interpretació que requereixen d'una anàlisi individualitzada i detallat pel que, en determinades intervencions professionals, la competència professional s'ha de determinar atenent els paràmetres tècnics de cada concreta intervenció. Exercici de la professió per compte propi o aliè: 1. Projectes 1.1. Projectes d'Obra. 1.1.1. Projectes de construcció de nova planta. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a obres de construcció d'edificis de nova planta que: a) Estiguin destinats als usos que es troben inclosos en el grup C de l' article 2.1 de la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació (LOE), és a dir, els que el seu ús no sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent, cultural, aeronàutic, agropecuari, de l'energia, de la hidràulica, miner, de les telecomunicacions (referit a l'enginyeria de les telecomunicacions), transport terrestre, marítim, fluvial, aeri, forestal, industrial, naval, de la indústria del sanejament i higiene i accessori a les obres de l'enginyeria i la seva explotació. b) No tinguin consideració d'edificació segons l'article 2.2.a de la LOE. És a dir, construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin caràcter residencial (eventual o permanent) ni públic i que es desenvolupin en una sola planta, així com que quedin dins de l'àmbit de la seva especialitat tècnica. Per exemple:Garatges i cotxeres per a ús particular; Piscines, dipòsits i basses; Construccions de caràcter funerari; Pistes i construccions esportives destinades a ús particular; Pèrgoles, porxos i coberts; corrals; Cases d'eines; Casetes i cassetons d'elements auxiliars; Aparcaments en superfície; tancaments; hivernacles; Naus sense usos compresos en l'art. 2.1.b) LOE, murs de contenció, Legalització de les tipologies anteriors, etc. 1.1.2 Projectes d'intervenció en edificis existents. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a totes aquelles intervencions en edificis existents que no alterin la configuració arquitectònica de l'edifici, circumstància que es dóna quan es tracta d'intervencions parcials que: No produeixen una variació essencial de la composició exterior de l'edifici, la seva volumetria o el conjunt de sistema estructural. No tenen per objecte canviar els usos característics de l'edifici. No afecten elements o parts de l'edifici objecte de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic. Per exemple: Obres de reforma, rehabilitació o ampliació d'edificis; adaptació de locals; condicionament; tancaments de façanes (canvis de material, obertura o supressió de buits, façanes ventilades, etc.); Substitució o reparació de forjats; Substitució o reparació de cobertes; Canvis d'ús de local a habitatge, o viceversa, quan aquest canvi no suposa un canvi de l'ús característic de l'edifici en el seu conjunt; Actuacions en l'estructura de l'edifici (reforços, calçats, modificacions, substitucions, etc.), que no suposin una variació essencial del conjunt de sistema estructural, Obres destinades a la millora de l'accessibilitat o l'habitabilitat en edificis (rampes, instal•lació d'ascensors , reforma d'escales, etc.); Obres destinades a la millora de l'eficiència energètica dels edificis (aïllament, envoltants, etc.), Legalització de les tipologies anteriors. 1.2 Projectes d'Instal·lacions i Equipament Propi. 1.2.1 Instal·lacions fixes i equipament propi. D'acord amb el que disposa l'art. 2.3 de la LOE es consideren compreses en l'edificació les seves instal•lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements de urbanització que estiguin adscrits a l'edifici. Així, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a les instal·lacions fixes i l'equipament dels edificis que queden dins de l'àmbit de la seva especialitat tècnica, així com els elements d'urbanització que estiguin adscrits a aquests edificis. Regeix el denominat principi d’accessorietat o complementarietat. Per exemple: Instal·lacions elèctriques dels edificis, instal·lació de calderes, sistemes fotovoltaics adscrits a l'edifici, fontaneria, sanejament, altres sistemes d'energia renovable, protecció contra incendis, urbanització (infraestructures, actuacions en via pública, pavimentació, conducció de sanejament en àmbit urbà jardineria, reforma espais públics, etc.). 1.2.2. Instal·lacions provisionals i eventuals. Les instal·lacions provisionals no queden compreses en l'àmbit de regulació que estableix la LOE per no considerar-se compreses en l'edificació. No obstant això, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a aquest tipus d'instal•lacions en base al que disposa la Llei 12/1986, d'1 d'abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i Enginyers tècnics [arts. 2.2. i 2.1.a)]. Per exemple: Bastides, Grues, Instal•lacions provisionals d'obres, tanques publicitàries, carpes, escenaris, graderies, tancaments perimetrals d'espais públics. 1.3. Projectes de Enderrocs i Demolició. En base al que disposa la Llei 12/1986 [arts. 2.2. i 2.1.a)], els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes de demolició i enderroc d'edificis de qualsevol naturalesa, sempre que no requereixin de tècniques especials com la utilització d'explosius. 1.4. Projectes d'Activitat. De la jurisprudència que s'ha pronunciat sobre la capacitat projectual dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica establerta en la Llei 12/1986, es desprèn que aquests professionals són competents per subscriure projectes d'activitat per a l'obtenció de Llicències d'Activitat o obertura d'establiment, canvi o addició de titularitat en activitat, modificació de les condicions de el local o activitat, Legalització de les anteriors; Redacció de plans d'autoprotecció i emergència. 1.5. Projectes en l'àmbit Urbanístic. L'urbanisme és una ciència multidisciplinar que no està subjecta a monopolis competencials, sinó que es regeix pel principi de llibertat amb idoneïtat. En base a aquest principi i tenint en compte les competències que adquireixen per la seva formació acadèmica, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per subscriure projectes emmarcats en l'àmbit urbanístic. Per exemple: Projectes de reparcel•lació, segregació i agrupació de parcel•les, Instruments de planejament, projectes d'urbanització, estudis de detall, Legalització de les anteriors, delimitacions, Replantejaments, Aixecament de terrenys i solars, Aixecament de plànols topogràfics de finques, parcel·laris o de població, etc. . 1.6. Actuacions relacionades amb els Projectes. Estudis de viabilitat, Planificació de el projecte, Auditoria de projecte, Petició i comparació de pressupostos, Contractació, Gestions administratives a realitzar abans de l'inici de les obres, Estudi de Gestió de Residus. 2. Direccions 2.1. Direcció d'Obra. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per assumir la direcció de totes aquelles obres que poden projectar, les quals han quedat recollides en l'apartat 1 d'aquest catàleg, amb independència que el projecte hagi estat redactat pel propi tècnic o per un altre professional competent. 2.2. Direcció de l'Execució de l'Obra (DEO). D'acord amb el que estableix l'article 13.2.a) de la LOE, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen, en exclusiva, atribucions professionals per dirigir o legalitzar l'execució de les obres en edificis els usos siguin administratiu, sanitari, religiós , residencial en totes les seves formes, docent o cultural. Així mateix, aquesta exclusivitat s'estén a aquells supòsits en què es tracti de la direcció d'execució d'obres d'edificis contemplats en el grup de l'2.1.b) de la LOE (ús aeronàutic, agropecuaris, d'energia, industrial, miner, forestal, etc.) quan el Director d'Obra sigui arquitecte. Quan no ho sigui, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica poden exercir la DEO en règim de no exclusivitat. També són competents els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica per dirigir l'execució de les obres d'edificis compresos en el grup 2.1.c) LOE, així com per a obres diferents a edificació, com obres d'urbanització, demolició, etc. 3. Informes, dictàmens, peritatges, valoracions, taxacions La competència dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica per emetre informes, dictàmens, peritatges, valoracions i taxacions atribueixen la Llei 12/1986, així com per la normativa específica d'aplicació. 3.1. Informes, dictàmens i peritacions. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per emetre, entre altres, els següents: Informes per Inspeccions Tècniques d'Edificis, informes d'avaluació d'Edificis, informes de patologies o defectes constructius, informes sobre planejament, gestió i disciplina urbanística, Informes sobre el compliment dels requisits bàsics de l'edificació (funcionalitat, seguretat, habitabilitat, soroll, etc. .), Informes de peritatge a l'efecte d'expropiació, Estudi i Anàlisi de Projecte, Estudis Geotècnics, Estudis de el cicle de vida útil de l'edifici, dictàmens sobre qüestions relacionades amb la tècnica constructiva, Peritatges judicials, etc. 3.2. Valoracions i Taxacions. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per subscriure, entre altres, les següents: Valoracions d'immobles per a qualsevol finalitat, Taxacions immobiliàries amb fins hipotecaris, taxacions pericials contradictòries, solars, terrenys, etc. 4. Certificacions Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per certificar qualsevol de les actuacions professional emmarcades dins de la seva especialitat. Per exemple: Certificat Final d'Obra, Certificats d'Eficiència Energètica, Certificats d'habitabilitat, certificat de solidesa, Certificats de primera i segona ocupació, Certificats de mitjans auxiliars d'obra, Certificat de Compliment de mesures correctores, Certificat de adequació d'Activitat, AFOS, etc. 5. Seguretat i salut laboral De conformitat amb el que disposa el Reial Decret 1627/1997 i la disposició addicional quarta de la LOE, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, juntament amb els/les arquitectes/es, tenen atribucions exclusives en seguretat i salut en les obres englobades en el grup a) de l'article 2.1. de la LOE, és a dir, les obres l'ús sigui: administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent i cultural. Així mateix, tenen atribucions en aquest àmbit per a qualsevol obra d'edificació, urbanització, demolició o rehabilitació, d'acord amb les seves competències i especialitats. Aquestes atribucions es concreten, a manera d'exemple, en la següent relació d'actuacions professionals: Coordinació de seguretat en fase de redacció de projecte, Redacció d'Estudi de Seguretat o Estudi Bàsic de Seguretat, Coordinació de Seguretat en fase d'execució d'obra, Redacció de Plans de Seguretat, Plans d'Autoprotecció i emergència, treballs diversos en organismes de l'administració , mútues, serveis de prevenció i altres empreses dedicades a l'seguiment de sistemes de seguretat. 6. Gestió 6.1. Gestió Energètica (segells LEAN, BREEAM, PASSIVHAUS, etc.), Gestió Mediambiental i de Residus , Gestor Energètic, Pla Gestió Mediambiental, Pla de Gestió de Residus de Construcció, Gestió Immobiliària i Administració de Finques 6.2. Gestió i Direcció de Projectes El perfil dels i les arquitectes/es tècnics/ques (amb formació específica en les àrees tècniques, normatives i de control econòmic ( Quantity Surveyor ), de seguretat i de qualitat de l'procés edificatori) els posiciona com els i les professionals idonis / es per desenvolupar competències de gestió i Direcció de Projectes -Project manager de tot tipus d' intervencions i obres, incloses les que es duen a terme mitjançant les noves metodologies de gestió de l'edificació (BIM Manager, etc.). Facility Manager, Direcció d'Equips. 6.3. Gestió Cadastral. L'arquitecte tècnic és competent per a la gestió als ciutadans sobre la base de les seves intervencions professionals en l'alta o modificació de les dades cadastrals davant la Direcció General de Cadastre aportant la documentació de tipus tècnic, així com l'assessorament en els tràmits de la declaració cadastral . També és competent en la realització dels arxius GML o els que es determinin per la Direcció General de Cadastre per al tràfic immobiliari a través de notaris i registradors com una gestió més de el procés constructiu en la finalització de la mateixa. Mitjançant els Punts d'Informació Cadastral instal•lats en els Col•legis que hagin accedit a la seva sol•licitud, els professionals de l'Arquitectura Tècnica gestionen la informació dels seus clients existent en Cadastre en base als treballs que van a dur a terme dins de les seves atribucions que s'han descrit en aquest document. 6.4. Gestió de Patrimoni. Gestió tècnica de prevenció, manteniment i conservació, així com rehabilitació d'edificis declarats Patrimoni Mundial o bé catalogats per les diferents administracions amb competències en Patrimoni en els seus respectius plans. 7. Altres actuacions professionals de caràcter tècnic Amidaments, Elaboració de Memòries tècniques, Memòries valorades, Càlcul d'Estructures, Pla de Control de Qualitat, Elaboració d'el Llibre de l'Edifici, Treballs Tècnics en la fabricació i disseny de materials de construcció, control tècnic de l'edificació ( OCTs ), Laboratoris de Control de Qualitat, Intervencions de manteniment, Cap d'obra, etc. 8. Docència D'acord amb la normativa vigent en matèria docent i d'acord amb l'especialitat i competències específiques dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d'ensenyament secundari i formació professional (requereix Màster universitari en formació de professorat o formació equivalent ), així com a professors d'ensenyament universitari (complint la resta de requisits de formació necessaris en cada cas). Exercici en les administracions públiques 1. Serveis tècnics d'urbanisme. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són plenament competents per exercir la seva activitat professional com a Tècnics d'Urbanisme en l'Administració, realitzant informes tècnics urbanístics en els expedients de llicència d'obres, planejament de desenvolupament, gestió i disciplina urbanística, etc. A tall il·lustratiu, es destaquen les següents: Emissió d'informes sobre projectes per a la concessió de llicències d'obres tant de nova planta com de reforma i/o ampliació, d' obres d'urbanització, de demolició; Emissió d'informes sobre projectes per a la concessió de llicències d'agrupació, segregació reparcel·lació o modificació de límits; Emissió d'informes sobre documentació d'obres per a llicències de primera ocupació; Emissió d'informes de situació urbanística; Emissió d'informes per a certificats d'ús; Emissió d'informes per a llicències d'ocupació, obertura, canvis d'ús, valoracions, obertura d'expedients d'infracció urbanística; Inspecció d'obres subjectes a llicència municipal, Inspecció d'Edificis, etc. 2. Serveis tècnics d'obres. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica que treballin al servei de les administracions públiques, tant en relació laboral com funcionarial, poden exercir totes les actuacions professionals previstes en l'apartat "Exercici Lliure de la professió" de el present catàleg, per a aquestes administracions 3. Servei d'assessorament (diputacions, cabildos, mancomunitats, municipis. Informes i assessorament tècnic a les administracions, actuant en tasques de tècnic municipal (memòries tècniques, supervisió de projectes, etc.) 4. Responsables del contracte. De conformitat amb la Llei de Contractes de Sector Públic, en els contractes d'obres les facultats del responsable del contracte seran exercides per la Direcció Facultativa (seguiment material de l'execució el contracte, certificació de l'obra executada i acreditació dels imports deguts a el contractista , suspensió cautelar de l'execució de l'obra, etc.). 5. Serveis contra incendis. Serveis de protecció civil i d'emergències. Per exemple: Director de Servei, Cap de Servei, cap de secció i Oficial dels Serveis de Bombers, Emergències, tècnic dels 112, d'Emergències, auditors de riscos, Planificació de Plans d'Emergències, etc. 6. Funció pública docent i investigació. D'acord amb la normativa vigent en matèria de funció pública docent i d'acord amb l'especialitat i competències específiques dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d'ensenyament secundari, formació professional i professors d'ensenyament universitari en centres públics , sempre que comptin amb els títols de Màster universitari en formació de professorat o formació equivalent, o la titulació de postgrau que es requereixi en cada cas, i la superació del concurs corresponent. 7. Altres funcions. Entre d'altres, arquitectes tècnics a el Servei de la Hisenda Pública, Instituts de Seguretat i Salut, Cos d'Enginyers de les Forces Armades en l'especialitat de construcció. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 15 de març 2024 Qui ha de comunicar l'obertura de centre de treball en una obra de construcció? La comunicació d'obertura de centre de treball l'han d'efectuar únicament els empresaris que tinguin la condició de contractistes i sempre s'ha de fer abans del començament dels treballs. El promotor haurà de facilitar als contractistes les dades que siguin necessàries per al compliment d'aquesta obligació. La comunicació d'obertura ha d'anar acompanyada del pla de seguretat i salut o de la corresponent avaluació de riscos, en cas que el pla no sigui exigible. A Catalunya s'ha substituït aquesta obligació per la incorporació al formulari d'una declaració responsable de l'empresari o el seu representant sobre aquesta qüestió. En el cas d'obres de construcció amb més d'un contractista principal, cadascun d'ells haurà de presentar una comunicació d'obertura del centre de treball. Les empreses formades només per treballadors autònoms s'han d'inscriure al REA? No, ja que a efectes laborals la normativa només considera empreses aquelles que tenen contractats treballadors per compte d'altri, amb independència de si un autònom o una empresa formada només per treballadors autònoms està constituïda com a societat mercantil o diversos autònoms s'associen sota qualsevol forma jurídica. Per tant, una empresa formada només per treballadors autònoms no es pot inscriure al Registre d'Empreses Acreditades –perquè no es considera empresa a efectes laborals- i tampoc podrà subcontractar amb tercers l'execució dels treballs que se li hagin encomanat. Obertura de centre de treball dels treballadors autònoms? Els treballadors autònoms, sense treballadors contractats, no son empreses ja que, a efectes laborals, la normativa només considera empreses aquelles que tenen contractats treballadors per compte d'altri. Per tant no han de fer la comunicació d’obertura, ni poden estar inscrits al REA, registre d’empreses acreditades. Un treballador autònom pot ser contractista principal? Un treballador autònom pot estar contractat directament pel promotor i per un contractista o subcontractista -sempre que es respecti el límit en la cadena de subcontractació que estableix la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació al sector de la construcció). El que no pot fer un treballador autònom, en l’àmbit de la subcontractació en el sector de la construcció, és subcontractar res perquè no és una empresa. Podeu consultar altres aspectes administratius de la regulació sobre seguretat i salut a les obres de construcció, al apartat "pregustes freqüents, cosntrucció" del lloc web del Departament de Treball T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 21 d’octubre 2019 El COAATT, des del departament de Serveis Externs, ofereix la contractació d'alguns serveis per a les promocions d'obra d'habitatges, que els col·legiats porten a terme. El promotor sovint demana la col·laboració de l' arquitecte tècnic, que entre altres funcions sol assumir alguns aspectes de la gestió de l’obra. D'aquesta manera, facilitem als tècnics aquesta gestió, amb les avantatges que això comporta. Des del COAATT, oferim aquest servei a través d’empreses col·laboradores que treballen amb companys de professió i, per aquest motiu, en donen garantia de qualitat en la realització dels mateixos, a part de beneficis al propi col·legiat com ara la devolució de part dels drets d’intervenció. Els serveis que s'ofereixen són: L’ assegurança Decennal, assegurança de caràcter obligatori per a totes les edificacions que tinguin com a ús principal el d’habitatge, amb l’excepció que sigui per a ús propi. En principi el mateix promotor és el responsable de contractar-la, tot i que pot pactar que ho faci el constructor. Al contractar una Decennal, s’exigeix la contractació d’un Organisme de Control Tècnic (OCT) que té com a missió principal fer una revisió del projecte i un control al llarg de l’execució de l’obra. Per a mes informació us podeu posar en contacte amb: serveisexterns@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 12 de juny 2020 'Obres amb Garantia', el portal creat l’any 2015 pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), segueix demostrant ser un èxit i ara s’expandeix fins a les Balears. Fa pocs dies, el COAATT i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca han signat un conveni de col·laboració per implantar aquest sistema a l’illa. El portal web obrascongarantia.com ha estat molt ben valorat pel Col·legi professional de Mallorca i com explica el president del COAAT Mallorca, Daniel Tur, “serà de gran ajuda per incrementar les possibilitats de feina en el nostre sector desprès de la crisi de la COVID-19 i una manera eficient de adequar-nos a les noves demandes i hàbits de la societat a Internet”. La posada en funcionament del portal web a Mallorca es preveu que estigui actiu a partir del pròxim mes de juliol. L’objectiu principal de www.obresambgarantia.com és donar resposta a les necessitats de la ciutadania que vol fer obres i reformes executades professionalment, sense ensurts i amb garanties. A la vegada, promociona l’exercici dels professionals col·legiats a l’entorn digital i lluita contra altres portals que poden esdevenir una competència on els serveis oferts no tinguin la garantia d’un Col·legi professional on es garanteix la responsabilitat i qualitat dels serveis, fent seguiment de les actuacions i la vigilància dels professionals titulats que intervenen. L’acord de col·laboració amb l’entitat balear pel funcionament del portal web a Mallorca va culminar el passat dia 5 de juny de 2020, quan es va realitzar la rúbrica virtual del contracte, mitjançant videoconferència entre els 3 presidents dels COAATs que actualment conformen OAG: Adolf Quetcuti, del Col·legi de Tarragona; Víctor Martos, del Col·legi de Zaragoza; i Daniel Tur, del Col·legi de Mallorca. Des de la seva creació i fins a finals de 2019, aquest portal ha rebut a Tarragona més de 100.000 visites al web i més de 1.900 sol·licituds de feina. De fet, Obres amb Garantia s'ha consolidat com el portal de referència en petició de serveis per internet en l'àmbit de l’edificació com ho demostren els bons resultats dels darrers mesos, amb una mitjana de 50 sol·licituds de feina cada mes. A més, la plataforma a Tarragona ha multiplicat per cinc l’activitat de la tradicional borsa de treball i és cada vegada més significativa la seva feina d’intermediació entre col·legiats i clients. Per això, perquè els resultats són evidents i també perquè la professió passa per un moment delicat arran de l’aturada del sector provocada per la Covid-19, el portal pot ser un incentiu per als professionals que hi treballen. No és el primer cop que altres parts de l’estat espanyol mostren el seu interès per www.obresambgarantia.com ja que l’any passat es va signar un conveni de col·laboració amb el Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ). També es va rubricar, fa uns mesos, un acord amb el Gremi de la Construcció del Baix Camp. Des del COAATT s’observa de manera molt positiva aquesta resposta a nivell estatal ja que evidencia que el portal Obres amb Garantia és tot un referent, una eina molt útil i una necessitat real a nivell de la societat. Orgullosos que un servei professional basat en les noves tecnologies creat a la demarcació de Tarragona comenci a ser un referent en matèria de captació de feines d’edificació a l’Estat. LA NOTICIA ALS MITJANS - InfoCamp de Tarragona (12/06/2020): El portal 'Obres amb Garantia' s’exporta a Mallorca - Reus Digital (12/06/2020): El portal 'Obres amb garantia' del COAATT s’exporta a Mallorca T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 15 de febrer 2019 La feina del coordinador de seguretat cada vegada és més complexa, la qual cosa ha derivat en l’especialització de tècnics en el control de la seguretat a les obres de construcció. Tot i així, molts altres comparteixen la tasca de direcció d’obra amb la coordinació de la seguretat, fet que dificulta moltes vegades un control de la documentació necessària. Recordeu que és important revisar, aprovar i comprovar, abans o en el moment de l’ inici de les obres, una sèrie de documents que permetin un desenvolupament segur dels treballs. A l’inici dels treballs, la documentació que ha d’estar disponible és: Full de Designació de Coordinador de Seguretat. A les obres de construcció a les que hi participi més d’una empresa o treballador autònom és necessari que existeixi la figura del coordinador de seguretat. Quan aquesta no sigui necessària, el control de la seguretat la realitzarà el director de l’obra. Acta d’ Aprovació del Pla de Seguretat i Salut. Pla de Seguretat i Salut de cadascun dels contractistes o, si més no, l’Acta d’Adhesió al Pla del contractista principal. Cadascun dels contractistes haurà de redactar el seu propi Pla de seguretat i salut basant-se en l’estudi o l’estudi bàsic de seguretat proporcionat pel promotor o presentar l’acta d’adhesió al Pla presentat pel contractista principal –amb el ben entès que reculli les feines que ell realitzarà. En qualsevol cas, independentment del contractista principal, que pot o no tenir treballador propis a l’obra, el Pla s’ha de demanar a les empreses que tenen treballadors a l’obra. A la redacció del Pla, es tindrà especial cura a l’hora de determinar el tipus, condicions de posada en servei i manteniment de les proteccions col·lectives i personals, prevalent les primeres sempre. El Pla especificarà aquells treballs previs necessaris – col·locació de fixacions de forques, de xarxes, tancaments de forats d’escala, fixacions de cables de vida, etc. -, per a la col·locació de les proteccions, definint quan i com es col·locaran. No hi ha prou de definir els riscs, el Pla també haurà de definir detalladament les mesures preventives i els mitjans auxiliars. Les fases d’obra més importants i a les quals s’ha de demanar una especial meticulositat i definició de mitjans i mesures de prevenció, són la d’estructura i coberta, pel seu especial risc de caiguda d’alçada. El Pla el signarà el contractista, encara que en la seva redacció hi hagi intervingut una altra persona (tècnic o no). El Pla ha de ser aprovat abans de l’inici de les obres pel coordinador de seguretat en fase d’execució o, si no hi fos necessari designar un coordinador, la direcció facultativa. Per a la seva aprovació cal visar el model proporcionat pel Col·legi d’Acta d’aprovació del pla de seguretat i salut, i llavors el col·legiat ha de demanar el Llibre d’incidències. Comunicació d’obertura de centre de treball de cadascun dels contractistes o subcontractistes. Cadascuna en el moment que l’empresa s’incorpori als treballs. Llibre d’incidències. El Llibre d’incidències ha d’estar sempre a l’obra, juntament amb el Pla i l’Acta d’aprovació. Consta d’uns fulls per duplicat on s’ha de fer constar els incompliments de les prescripcions recollides al Pla de seguretat i salut. Observades circumstàncies amb un risc greu i imminent per a la seguretat dels treballadors, un cop comunicades al contractista i feta l’anotació al Llibre d’incidències, el coordinador està facultat per aturar el tall d'obra o l’obra en la seva totalitat. Per fer-ho pot dirigir-se en cas extrem a la policia municipal. s’ha de notificar mitjançant còpia a la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social abans de 24 hores. El reiterat incompliment de les anotacions al Llibre d’incidències s’ha de notificar mitjançant còpia a la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social abans de 24 hores. Telèfons d’urgència. És important també que el coordinador revisi la següent documentació: Acta de nomenaments dels recursos preventius. Comprovar la inscripció al REA de les empreses de construcció. Comprovar l’existència dels serveis de prevenció, propis o aliens, de les empreses contractistes. Constatar que els treballadors presents a l’obra, han dut a terme la formació obligatòria en matèria de seguretat i salut. Comprovar l’existència i revisar el resultat –apte o no apte -, dels reconeixements mèdics dels treballadors presents a l’obra. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|