Article de Contingut web 31 de març 2020 El 18 de març es va publicar al BOE el Real Decreto‐ley 8/2020, de 17 de marzo, por el que se adoptan medidas urgentes extraordinarias para hacer frente al impacto económico y social del COVID‐19, amb mesures que afecten a molts aspectes del nostre Dret que passem a comentar. Aquest Real Decreto‐ley està orientat als següents tres objectius: - Reforçar la protecció dels treballadors, les famílies i els col·lectius vulnerables. - Recolzar la continuïtat de l’activitat productiva i el manteniment de l’ocupació. - Reforçar la lluita contra la malaltia. Podem veure els punts essencials en aquest resum realitzat per l' assessor fiscal del COAATT, Gabriel Porras (PGA Assessors): Anàlisi / Resum del Real Decreto‐Ley 8/2020, de 17 de Marzo (BOE 18), de medidas urgentes extraordinarias para hacer frente al impacto económico y social del COVID‐19 RESUM LEGISLACIÓ I AJUDES RELACIONADES AMB LA SITUACIÓ COVID-19 - Real Decreto-ley 8/2020, de 17 de marzo, de medidas urgentes extraordinarias para hacer frente al impacto económico y social del COVID-19. - Disposición 3692 BOE núm. 67 actividades y equipamientos suspendidos, de 14 de marzo. - Certificat autoresponsable de desplaçament en el marc de l’estat d’alarma per la crisi sanitària per la COVID-19. - Comunicado del Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, de 19 de marzo de 2020. - Incidència de l’Estat d’Alarma COVID‐19 en els terminis administratius i judicials. - Prestació extraordinària per a treballadors autònoms afectats per la crisi ocasionada pel COVID‐19. - Mesures autònoms COVID‐19. - Mesures COVID‐19 Agència Tributària de Catalunya. - Mesures de Premaat COVID‐19. - Mesures de Musaat COVID-19. - Mecanismes d’ajuda d’ARAG i DKV per a resoldre dubtes de la vida quotidiana. - Mesures econòmiques COAATT. ** Aquesta informació està actualitzada a data 24 de març de 2020, i podria patir actualitzacions per la situació de canvis en l’emergència, que caldrà consultar amb el vostre gestor o assessor.** NOVES MESURES - Degut a l’aprovació del Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, pel qual es regula un permís retribuït recuperable per a les persones treballadores per compte aliena que no prestin serveis essencials, a la fi de poder reduir la mobilitat de la població en el context de lluita contra el COVID-19, l’activitat de la construcció tant en obra pública com en obra privada queda paralitzada a partir del dia 31 de març de 2020 i fins el proper dia 9 d’abril de 2020, o data posterior que en el seu moment es dictamini per les autoritats, ja que no consta inclosa en l’annex del Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, ni en les activitats descrites en l’art. 1.2 del citat text. Aclariment al BOE: Els autònoms poden continuar treballant siguin essencials o no - Moratòria d'impostos per a pimes i autònoms: El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts, 14 d'abril de 2020, en el consell de ministres l'ampliació del termini del pagament d'impostos per part de pimes i autònoms [Llegir]. ALTRES DOCUMENTS D' INTERÈS MODEL D'ACTA DE PARALITZACIÓ D'OBRA MODEL D'ACTA DE PARALITZACIÓ TEMPORAL D'OBRA (inclou paralització per situació Covid-19) NOU!! ACTA DE PARALITZACIÓ D’OBRA (a conseqüència del Real Decreto-ley 10/2020) Preguntes i Respostes del web CGATE, davant la crisi sanitària provocada pel COVID-19 Documents reconeguts de Certificació Energètica d' Edificis Us recordem que al COAATT, com hem fet des que es va iniciar l’estat d’alarma, no atura la seva activitat i en moments difícils com aquests volem estar més a prop que mai dels nostres col·legiats i col·legiades per ajudar-vos en tot allò que necessiteu. Per això es mantenen tots els serveis del Col·legi per via telefònica i online. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 18 de maig 2021 Hem parlat en diverses ocasions de les oportunitats i sortides laborals que té al seu abast un arquitecte tècnic un cop ha acabat els seus estudis i ha d’iniciar-se professionalment. Hi ha qui centra els seus esforços en la direcció d’obres, altres aposten per treballar només assessorant en projectes enllestits o creant-ne de propis; i hi ha aquells que compaginen aquestes tasques amb la part de gestió administrativa resolent tràmits. Sigui som sigui, un cop enllestit el Grau d’Arquitectura Tècnica i Edificació, el panorama laboral és divers. Però, perquè es tria aquesta titulació?. Per què algú es decideix a ser aparellador, arquitecte tècnic, enginyer d’edificació?. I, posats a formular preguntes, troben respostes a les seves demandes laborals els nostres col·legiats entre els diversos serveis que posa al seu abast el COAATT?. Quins els són més útils?. A la darrera edició de la revista col·legial (TAG_90 · 2n quadrimestre 2021), hem conversat amb tres joves aparelladors. Fa poc temps que es dediquen a la professió i volem conèixer perquè van iniciar-s’hi i com la veuen ara, des de dins. El Javier Lozano, el David Pintaluba i el Marc Gené són un exemple clar del futur del nostre ofici. Llegir entrevistes publicades a la revista TAG_90 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 26 de juliol 2022 Que el parc immobiliari buit existent al nostre país és immens, és una realitat que cal afrontar per saber en quin punt ens trobem i cap on cal encaminar les polítiques d’habitatge actuals i, especialment, les futures a curt termini. Fa uns mesos, l’Associació de Promotors de Catalunya, APCE, va donar a conèixer l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge de Nova Construcció a Catalunya, un document que es renova anualment i que per al sector de la construcció té cada cop més importància. Les dades més destacables quan es parla d’habitatge, en aquest cas habitatge buit, són la tipologia dels propis habitatges, la superfície que té cadascun, el preu mitjà o el preu útil per metre quadrat. Tots aquests factors influeixen i permeten saber si el mercat necessita nous habitatges o si caldria apostar per aprofitar el parc immobiliari existent i tancat. El resum amb les dades més significatives extretes de l’estudi de l’Associació de Promotors de Catalunya el podeu trobar publicat al darrer número de la revista TAG_93 del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. Llegir article sencer publicat a la revista TAG_93 - 2n quadrimestre 2022 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 17 de maig 2023 Entre gener i abril de 2023, el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial baixa al voltant d’un 37%, respecte el mateix període de 2022, i arriba als 213 habitatges nous iniciats. Respecte al nombre d'habitatges acabats, el període es tanca amb un total de 77 habitatges nous acabats, un 40% menys respecte al mateix període de 2022. La inversió baixa també un 13% i arriba als 37 milions d’euros, gairebé sis menys dels comptabilitzats al primer quadrimestre de 2022. El sector de la rehabilitació, entre gener i abril de 2023, creix al voltant d’un 9%, respecte el mateix període de l’any anterior. Al primer quadrimestre de 2023 s’han encetat 435 obres de rehabilitació. La rehabilitació continua la tendència positiva des de l’any 2008. A mig termini gairebé s’han doblat el nombre d’obres. La inversió econòmica també s’ha multiplicat, passant dels 12 milions d’euros, als gairebé 30, entre gener i abril de 2023. ACTIVITAT PROFESSIONAL Globalment, l’activitat el primer quadrimestre d’aquest any creix al voltant d’un 14 %, respecte el 2022, continuant la tendència positiva i sempre des de 2021 per sobre de les 3.000 intervencions. A curt i mig termini, el Certificat d'Habitabilitat, el Certificat d'Eficiència Energètica i la Inspecció Tècnica d'Edificis sembla que ocuparan més del 60% dels treballs d'arquitectes/as tècnics. Totes tres estan estretament relacionades amb la transmissió i lloguer d’habitatges, la concessió d’ajuts a la rehabilitació energètica i les deduccions en l’IRPF per obres per a la millora de l’eficiència energètica en habitatges. Anualment a Tarragona es fan més de 15.000 Certificats d’Habitabilitat, 16.700 al 2022. Des de 2012 han pujat més d’un 50%. Les tramitacions de Certificats d’Eficiència Energètica no han baixat per sota de les 15.000, des de 2013, i van arribar a les 18.500 al 2022. Les sol·licituds de Certificats d’Aptitud a la nostra Àrea col·legial que comprèn les comarques del Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d'Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà, associades a la Inspecció d’Edificis, sumen actualment 4.400. No podem veure una evolució anual però podem constatar que entre el 90% i el 95% dels edificis amb més de 45 any no l’han fet encara. En la mesura que evolucioni la compravenda d’habitatges, en els propers anys mes de 57.000 edificis l’hauran de fer. CONSULTEU TOTA LA INFORMACIÓ T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 3 de febrer 2022 L’ Associació de Col·legis Oficials de l’Arquitectura Tècnica en ciutats Patrimoni Mundial, rere l’èxit de la primera edició celebrada l’any 2018, ha considerat interessant tornar a premiar i difondre les bones practiques dels professionals de l’Arquitectura Tècnica en l’àmbit del manteniment i conservació, així com la rehabilitació i restauració plasmant el seu compromís amb els centres històrics declarats com a conjunts històrics per la UNESCO i servir de punt de reflexió i estímul per als mateixos que desenvolupen la seva tasca en l’ esmentat àmbit. L’objecte de la convocatòria d’aquesta 2a Edició del Premi és a la millor actuació professional de l’Arquitectura Tècnica, en matèria de conservació, manteniment, rehabilitació o restauració dins els 15 centres històrics d’ Espanya declarats com Patrimoni Mundial per la UNESCO (Alcalá de Henares, Ávila, Baeza, Cáceres, Córdoba, Cuenca, Ibiza, Mérida, Salamanca, San Cristóbal de La Laguna, Santiago de Compostela, Segovia, Tarragona, Toledo i Úbeda), entre els anys 2018-2021. Podran optar als Premis els professionals de l’Arquitectura Tècnica col•legiats (si es tracta d’un equip, almenys estarà col·legiat un dels integrants) que hagin desenvolupat actuacions professionals de rehabilitació, restauració, conservació o manteniment en els centres històrics ressenyats entre l’1 de gener de 2018 i el 30 de juliol de 2021. S’estableixen un primer, segon i tercer premi, amb una dotació econòmica respectiva de 3.000 €, 1.500 € i 750 €. Més informació T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 7 de març 2018 El grup de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de ciutats declarades per la Unesco patrimoni de la humanitat, dins de les seves propostes d’activitats, ha convocat, amb la col·laboració del Consejo General de la Arquitectura Tècnica de España, la I edició dels Premis de l'Arquitectura Tècnica a les millors actuacions en ciutats Patrimoni de la Humanitat. El Conveni signat entre el Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España i els 14 Col·legis Oficials d’Arquitectura Tècnica - Ciutats Patrimoni (A Coruña, Ávila, Badajoz, Cáceres, Córdoba, Cuenca, Ibiza, Jaén, Madrid, Salamanca, Segovia, Tarragona, Tenerife i Toledo) té la finalitat de col·laborar per a realitzar accions conjuntes en favor del manteniment i conservació dels conjunts històrics espanyols integrats en la llista de Patrimoni de la Humanitat. Per aquest motiu, el citat Grup de Col·legis ha considerat interessant premiar i fer difusió del treball professional dels arquitectes tècnics en l’àmbit del manteniment i conservació dels nuclis antics i en l’aplicació de solucions i tècniques de restauració i rehabilitació dels conjunts històrics, entre els anys 2015 i 2017. Consulta les bases AQUÍ T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 27 d’octubre 2020 Durant aquests dies, els col·legiats que teniu subscrita la Pòlissa de Responsabilitat Civil Professional A/AT/IE amb MUSAAT, rebreu per correu postal la renovació per l’any 2021 a on veureu els canvis que hi ha en la citada pòlissa per al pròxim any, principalment respecte la prima fixa. Per tant, quan tingueu la pòlissa reviseu-la i davant de qualsevol dubte sobre: - Si la garantia subscrita és suficient, per la responsabilitat civil professional que teniu a conseqüència del treball professional que esteu executant com també la responsabilitat decennal. - Si hi ha la intenció de no exercir la professió, perquè es vol jubilar, etc. - Dubtes en la prima fixa a abonar, ja que, amb les novetats per l’any 2021, hi ha col·legiats que no tindran canvis en la prima respecte l’any 2020, però altres la prima els hi baixarà i a altres els hi pujarà. Recomanem que si teniu MUSAAT reviseu el document adjunt. HI HA CANVIS IMPORTANTS Ara, i fins el 4 de desembre de 2020 (termini ampliat per MUSAAT), és el moment de parar, reflexionar i analitzar si cal augmentar garantia, tancar l’exercici professional amb les oportunes previsions vers el futur o revisar la prima a abonar. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat al correu electrònic: assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon: 977.212.799 (ext. 113). T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 24 de març 2020 Des del COAATT, conscients de la situació d’excepcionalitat que s’està vivint, la Junta de Govern ha acordat un seguit de mesures econòmiques davant la situació del Covid-19: - Suspensió de la quota col·legial de residents, no residents i de les societats, fins a nou acord de Junta, per la situació d’excepcionalitat que estem vivint. Així mateix, s’informa que: - Respecte al pagament del segon termini de la pòlissa de RC professional A/AT/IE previst per l’abril, per als col·legiats que fan el pagament en dos terminis, seguint els criteris establerts per MUSAAT, s’ajorna el càrrec fins al dia 1 de juliol de 2020. Més informació a MUSAAT. Aquest criteri també és d’aplicació als col·legiats que tinguin pòlissa de RC professional amb Catalana Occidente i que fan el pagament en dos terminis. - Així mateix, també és d’aplicació aquest ajornament a les pòlisses de taxadors, perits i informes, RC societats professionals i RC arquitectes. - Referent a la quota mensual de PREMAAT, els col·legiats mutualistes de PREMAAT que tinguin la mútua com alternativa poden sol·licitar retardar el pagament de les quotes corresponents als mesos abril, maig i juny (restant coberts de les prestacions de risc). Aquestes quotes seran passades al càrrec al setembre, octubre i novembre, amb les seves corresponents quotes. Per acollir-se a aquesta mesura establerta per PREMAAT cal enviar un correu electrònic a retrasorecibo@premaat.es abans del dia 25 març fent constar NIF, nom i cognoms del mutualista. Més informació a PREMAAT. Per beneficiar-te d’aquests ajornaments i ajuts especials s’ha d’estar al corrent del pagament. Més informació a: secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 21 de febrer 2024 Aprofitant per a presentar-se la nova Junta del COAATT, ha fet una reunió del sector amb l’objectiu d’aconseguir un front comú en tots aquells temes relacionats amb la construcció, especialment aquells que necessiten una unió de tots els agents implicats per aconseguir solucionar-los. A la reunió, celebrada el passat dia 1 de febrer de 2024, estaven convocats representants dels Gremis de la Construcció del Baix Camp, Penedès i Tarragonès; la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya i l’Associació de Promotors i Constructors Edificis de Catalunya. Aquesta trobada ha tingut lloc a la seu del Col·legi i ha comptat amb l’assistència d’una vintena de representants dels organismes esmentats. Xavier Llorens, president del COAATT, ha estat el primer en intervenir i argumentar la necessitat de crear aquest tipus de trobades per saber què pensa cada col·lectiu convidat i quines són les problemàtiques comunes. Falta personal qualificat i personal tècnic Tots els assistents han coincidit que es necessita mà d’obra qualificada urgent per garantir un òptim ritme de producció i afrontar aquell que es planteja a curt i mig termini. En aquest sentit, actualment fan falta milers de treballadors per poder executar obres i actuacions pendents, especialment aquelles derivades dels fons Next Generation, unes ajudes cabdals a hores d’ara ja que 7 de cada 10 euros d’aquests fons estan relacionats amb la construcció. Un altre element preocupant es l’abandonament dels estudis de la FP els darrers anys perquè es demostra que una part molt important del jovent no sap què estudiar i en una gran majoria de casos, o no continuen els estudis quan acaben la ESO o els deixen a la meitat si finalment els comencen. Els assistents a la reunió consideren molt important treballar, al costat dels organismes educatius i universitaris, per fer una major pedagogia entre els estudiants de la Secundària explicant-los els avantatges de cursar estudis relacionats amb la construcció. El problema també és vigent pel que fa al personal tècnic. L’activitat al sector de la construcció no para de créixer i la necessitat de ma d’obra constant que hi ha, no es pot cobrir per manca d’arquitectes tècnics. Ja fa temps que bona part de les ofertes rebudes al COAATT per part d’empreses constructores i promotores, han quedat desertes. La manca de candidats afecta també a les ofertes de borsa de treball o llocs de treball per a l’Administració, tant a ajuntaments com a la Generalitat. El COAATT reclama des de fa temps un estudis universitaris a Tarragona de Arquitectura Tècnica, ja que és la única província on no es tenen aquests estudis i existeix un alta demanda d’aquests professionals. El problema de l’ICIO i la lentitud de concessió de llicències Els assistents a la trobada convocada pel COAATT van posar sobre la taula altres problemàtiques que afecten a tot el sector. Una d’elles és l’augment de l’ICIO, Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres, que molts ajuntaments com el de Reus o el de Tarragona han augmentat al màxim permès, un tipus del 4% que suposa un increment del 45% i que se suma al cost final de la compra d’un habitatge. Això ha provocat queixes, entre d’altres, del Gremi de la Construcció del Baix Camp que ja va avançar al seu moment que prendria accions en aquest sentit. La resta d’assistents a la reunió convocada pel COAATT també comparteixen aquesta queixa. Pel que fa al temps excessiu en la concessió de llicències, tots els presents a la reunió van apuntar a la necessitat de reduir aquest temps actual ja que és molt gran, onze mesos en alguns casos com l’Ajuntament del Vendrell o set en el cas del de Tarragona. En aquest sentit, es demana a l’administració que canviï les normes o disposi de més personal per a la gestió d’aquests tràmits per aconseguir alleugerir l’actual lentitud burocràtica. Increment de costos i planejament urbanístic Els darrers anys, la pujada dels costos de la construcció ha estat molt notòria i això ha perjudicat molt a tot el sector en general. Els representants dels Gremis de la Construcció i del COAATT recorden que l’augment dels materials repercuteix moltíssim perquè redueix els marges de benefici als mínims i en molts casos impossibilita tirar endavant certes obres, sobretot quan passen molts mesos entre que es presenta la documentació i s’obté la llicència. Des de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya s’apunta que des del gener de 2021 i fins ara, han quedat desertes a Catalunya un total de 1.066 obres per un valor total de 370 milions d’euros. Un altre dels temes debatuts en aquesta trobada de la construcció del COAATT ha estat els dels plans d’ordenació municipals, els POUM. En el cas de la ciutat de Tarragona, el proper 30 de novembre d’aquest any 2024, s’acabarà la vigència de les normes subsidiàries urbanístiques, que obligaran a anar a una pròrroga del futur POUM de la ciutat de Tarragona si abans no es resolt tot. a Reus la situació no és millor perquè la tramitació del POUM va començar al maig del 2010 i de moment encara no s’ha enllestit per motius diversos. Alguns dels convidats a la trobada del COAATT consideren que la gestió i redacció del POUM de la ciutat de Tarragona no s’ha de gestionar des del propi ajuntament i ha de ser una empresa o gabinet extern qui se’n encarregui. També opinen que l’actual POUM, ara paralitzat, s’hauria de recuperar traient fora del document el Pla de Millora Urbana de Campsa, el 40 CLH, que és el que ha motivat l’enrenou judicial i la paralització de tot el document. Per acabar, els assistents convidats han parlat també de la manca d’inversió pública. En aquest sentit, des de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya s’han aportat dades rellevants com ara el fet que actualment, una trentena de municipis catalans ja no tenen liquiditat i entre ells, els de Tarragona i Reus. Un altres factor a tenir en compte és la diferència entre el percentatge d’inversió en obra pública que tenen molts països europeus situat en el 3,7% sobre el PIB, i la inversió que es fa a Catalunya i que és molt per sota del percentatge europeu. El 3,7% del PIB de Catalunya serien 6.000 MEUR però en canvi només es liciten obres per valor de 3.200 MEUR. En resum, els representants dels Gremis de la Construcció del Baix Camp, Penedès i Tarragonès; la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya i l’Associació de Promotors i Constructors Edificis de Catalunya, han aportat moltes idees i han compartit molta informació en aquesta primera trobada convocada pel COAATT i que es vol que tingui continuïtat, ampliar a més actors i fer un front comú en defensa del territori i el sector. LA NOTICIA ALS MITJANS: - Revista Altafulles • 06/02/2024 - infoCamp de Tarragona • 07/02/2024 - Reus digital • 16/02/2024 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 12 de juliol 2019 Un dels aspectes més controvertits en la redacció de l’IITE, si no el que més, és la qualificació de les patologies observades. Determinar si una lesió és lleu o important, o important o greu, distingir entre greu o molt greu, és sovint el que genera més dubtes entre els tècnics. Per poder avaluar-ho, es podria considerar que la qualificació de les deficiències que presenta l’edifici depèn de tres aspectes: la situació de risc, la pèrdua de prestacions i la urgència de la intervenció. El següent quadre orientatiu, que podeu trobar a la guia de suport a la inspecció i la redacció de l’informe, a l'espai de recursos documentals del web, vol facilitar, en base a aquests tres punts, la tasca de qualificació de les patologies observades. Exemples orientatius: Molt greus Aparició sobtada d’esquerdes per causes d’excavacions en el solar veí que denoten un assentament, gir o lliscament del fonament d’una paret de càrrega que afecta de manera generalitzada a la transmissió de càrregues amb perill de col·lapse de l’estructura i que requereix del desallotjament de l’edifici. Fuita de gas que s’acumula en l’edifici, que pot produir una explosió que pot comprometre el seu col·lapse de l’estructura. Greus Degradació del cap d’una o més biguetes d’un sostre d’un edifici fins a límits en que la secció resistent no és capaç de garantir la mínima seguretat de l’ús de l’edifici. Degradació generalitzada de les fixacions de les plaques d’una coberta lleugera, posant en perill l’estabilitat de la coberta en cas de vent. Fixacions de les baranes que no són capaces d’aguantar les empentes horitzontals i que posen en perill la seguretat de les persones. Risc de despreniments de l’aplacat de la façana de l’edifici. Fuites en la xarxa de sanejament de l’edifici que afecten greument a la salubritat de les persones. Filtracions d’aigua en la coberta que afectin greument a la salubritat de l’edifici. Humitats de capil·laritat provocades per pèrdues de la xarxa de sanejament. Mancances de mecanismes de seguretat en la instal·lació elèctrica comunitària de l’edifici. Importants Deteriorament en acabats de façanes que no representin un risc per a persones i/o béns. Escrostonaments de formigó en pilars que no afectin a la seguretat de l’element. Condensacions per manca de ventilació i/o aïllament. Problemes d’humitat que provoquen el deteriorament dels elements portants i/o particions. Petites filtracions d’aigua que no afecten de forma greu la seva salubritat. Paviments lliscants a les zones de circulació de l’edifici que poden comprometre la seguretat de les persones. Lleus Mal estat de la pintura de façanes i patis. Oxidació d’elements metàl·lics com baranes, perfils metàl·lics o altres que no afecten a la seguretat dels elements. Petites humitats per capil·laritat que no afecten a l’element portant. Sobre la situació del risc Sobre la pèrdua de prestacions Sobre la urgència d’intervenció Qualificació de la deficiència Sobre la periodicitat de les verificacions de les deficiències Risc imminent i generalitzat per a la seguretat de les persones i béns Pèrdua generalitzada de prestació d’estabilitat de l’edifici Seguretat estructural Immediata: Actuació dels Serveis d’Emergències prèvia a l’adopció de mesures de caràcter urgent i cautelar, i si s’escau, l’execució de les obres Molt greu Com a mínim, cada any i fins als tres anys, podent ser menor segons els terminis indicats en l’informe de la ITE. Amb risc imminent per a la seguretat de les persones o béns Pèrdua de prestació d’estabilitat de determinats elements de l’edifici. Seguretat estructural Urgent / Programable a curt termini: Adopció de mesures cautelars (preparar documentació tècnica pels tràmits de les mesures cautelars o projecte per l’execució de les obres) Greu Com a mínim, cada any i fins als tres anys, podent ser menor segons els terminis indicats en l’informe de la ITE. Pèrdua de prestació de seguretat de determinats elements de l’edifici. Seguretat no estructural Pèrdua de prestacions greus de salubritat Higiene, salut i protecció al medi ambient Sense risc imminent per a la seguretat de les persones Pèrdua de prestació de seguretat de determinats elements de l’edifici. Seguretat no estructural Programable a mig termini: Intervenció correctora Important Cada 2 anys i fins als 6 anys Pèrdua de prestacions de salubritat. Higiene, salut i protecció al medi ambient Pèrdua de prestacions de funcionalitat. Utilització i accessibilitat No risc per a la seguretat de les persones No hi ha pèrdua de prestacions Programable a llarg termini: Treballs de manteniment preventiu i/o corrector Lleu Sense. Durada 10 anys T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 24 de novembre 2020 Tarragona s’ha quedat sense POUM. Aquesta és, en un titular, la noticia dels últims dies que genera precaució i preocupació. La decisió del Tribunal Suprem de paralitzar el Pla d’Ordenació Urbana atura també projectes importants de la ciutat, com el de la Budallera, el PP Culubret o el PMU34, però atura també de certa manera tota la ciutat a nivell urbanístic i de construcció. El nostre sector veu amb inquietud com les perspectives de creixement queden frenades, posant fre a una activitat necessària per al desenvolupament de la ciutat de Tarragona. L’anul·lació del POUM del 2013 ens retorna a un POUM de 1995, un document que a hores d’ara queda desfasat i que no s’adapta a les actuals lleis urbanístiques d’àmbit general. Fins quan quedarà paralitzat el POUM? Què farà l’ajuntament? Quines alternatives es generaran per evitar que tot quedi aturat? Fins a quin punt en surt perjudicada la ciutat per aquesta paralització?. Com a president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació, he volgut fer aquestes i altres preguntes a experts en la matèria, en l’àmbit de l’urbanisme i el marc legal que abasta un Pla d’Ordenació Urbana. Aquests dies aniré descobrint-vos les seves opinions. Avui us comparteixo la meva conversa amb Alfred Ventosa, advocat urbanista. Per què s’anul·la el POUM? Per la manca d’un informe es pot tirar enrere la feina de 14 anys, ja aprovada per la Generalitat? El POUM de Tarragona s’anul·la arran del recurs presentat per la “Companyia Logística de Hidrocarburos CLH, S.A.” contra l’acord d’aprovació definitiva del POUM, per la manca de l’informe que, amb caràcter preceptiu, els Tribunals han entès que havia d’haver emès l’Administració de l’Estat, per disposició dels articles 4 i 5 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs. Tot i que al meu entendre és discutible jurídicament l’obligatorietat d’aquest informe, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya primer, i el Tribunal Suprem en segona instància, dicten la nul·litat de la totalitat del POUM de Tarragona perquè manca un informe que afecta únicament a un petit sector urbanístic, concretament al sector PMU 40 CLH. Aquesta sentència contradiu anteriors sentències del propi Tribunal Suprem, (Sentència de 13 de maig de 2020, Recurs 6731/2018), en la que es produïa un canvi de doctrina respecte a la nul·litat dels Plans urbanístics, obrint la porta a declarar la nul·litat parcial en aquella zona o sector que tingui un grau d’individualització que no afecti a la resta del territori. I aquest, segons el meu parer, hauria d’haver estat el criteri adoptat en aquest cas pel Tribunal Suprem, ja que la manca del famós informe que ha estat causa de la nul·litat total, només afecta a un petit sector urbanístic (Dipòsits de CLH al costat del riu Francolí) i sense incidència a la resta del municipi. Què implica per una ciutat suspendre/anul·lar un POUM que ha tardat en desenvolupar-se més de 14 anys i que estava aprovat? Les llicències en tràmit quedaran paralitzades? Les noves amb quin criteri es concediran? Aquesta sentència té unes conseqüències molt greus per Tarragona. Cal entendre que per un municipi el POUM és l’eina que mou, impulsa i defineix totes les polítiques municipals, per tant és el principal instrument de convivència, creixement i desenvolupament del municipi. El POUM defineix el tipus de ciutat present i futura, determina el grau de creixement i l’equilibri necessari, ordena i preveu les activitats econòmiques a desenvolupar, en definitiva fixa els models de benestar i progrés de la ciutat a través de l’ordenació i la planificació. La nul·litat del POUM comporta aturar el present i el futur de la nostra ciutat en la mesura que ho deixa tot en els llimbs. Atura qualsevol projecte o inversió pel risc que comporta el no tenir la seguretat en la seva execució. Foragita als emprenedors i limita la capacitat creativa. En definitiva, suposa un empobriment en tots els ordres que aquesta ciutat no es pot permetre. Una de les conseqüències negatives d’aquesta sentència és la incertesa respecte a les llicències concedides a l’empara d’un planejament que ha estat declarat nul i quines llicències d’obres podran ser objecte de petició. Caldrà veure quines decisions es prenen amb caràcter transitori que possibiliti minimitzar els seus efectes negatius. Ara Tarragona es desenvoluparà i s’articularà amb un Pla que es va iniciar al 1995, com han canviat els criteris de ciutat en més de 25 anys a les ciutats modernes i del nostre entorn? No sabem amb quin Pla urbanístic es desenvoluparà Tarragona. El que si és cert és que el model econòmic, social i d’organització està canviant a gran velocitat. El que l’any 1995 era una novetat, avui ja no és ni clàssic, simplement ha quedat obsolet i inservible. Per tant caldrà redactar un nou POUM tenint en compte que les noves tecnologies i les aspiracions cíviques exigeixen noves formes d’organització i mobilitat, i per tant noves necessitats que demanen unes altres relacions socials i de convivència. Caldrà ser més respectuosos amb l’entorn i amb la utilització dels recursos naturals, i per tant caldrà generar un model urbanístic que s’adeqüi a aquests nous paràmetres. Amb el POUM de 1995 i la seva revisió posterior, es marcava un sostre de creixement que situava la ciutat de Tarragona en un màxim d’entre 150.000-180.000 habitants. Tenint en compte que els darrers anys la població s’ha estancat ens els 130.000-132.000, caldrà replantejar-se aquesta previsió? El POUM del 2013 va marcar un sostre de creixement irreal i fantasiós que obeïa encara al model de ciutat expansiu impulsat per un sistema econòmic especulatiu que va fer explosió i fallida amb la gran crisi econòmica i immobiliària de l’any 2007. No podem tornar a repetir models que són quimèrics i ineficaços. Una societat viva és la que creix, creixement que no necessàriament passa per augmentar a l’infinit la seva població. És pot créixer econòmicament, en qualitat de vida, en un millor benestar, en una millora en els serveis als ciutadans que aposti per fer de Tarragona una ciutat de progrés i benestar. Aquest “creixement” també es traduirà amb un creixement en el nombre d’habitants, però haurà de ser un creixement que es faci de forma ordenada, sostenible i que busqui al benestar dels seus ciutadans. En definitiva, els futurs creixements de la ciutat s’han de fixar com a objectius una major qualitat de vida i el millor progrés per la ciutadania. No és el nombre d’habitants el que fa progressar una ciutat, sinó la seva capacitat de generar oportunitats i benestar, aspectes que, entre d’altres, s’aconsegueixen a través d’una bona planificació territorial. Les ciutats, com les persones, han de créixer per dintre, no només per fora, han de créixer en qualitat, no només en quantitat. L’etern problema de la ciutat és la incapacitat de cosir els barris amb el centre de la ciutat. És ara el moment de projectar solucions a aquest dèficit? Per on passen aquestes solucions? L’etern problema de la ciutat de Tarragona és i ha estat essencialment la manca de model i una desencertada planificació urbanística. Tarragona, a dia d’avui, encara viu de la planificació i les estratègies fixades pels Cònsols romans, que varen veure una situació geogràfica immillorable per a fundar una ciutat que va esdevenir una capital important de l’Imperi Romà. Un bon model urbanístic necessita indefugiblement de bons planificadors que sàpiguen fixar criteris clars del què una ciutat és i vol ser. Per això es necessiten governants capacitats i amb l’audàcia suficient, tècnics imaginatius i governs estables. En definitiva, responsables polítics de llarga mirada que pensin la ciutat i el seu futur, tenint molt presents els reptes i les oportunitats que de les seves decisions es deriven. Establir un model urbanístic de ciutat no es pot fer sense projecció de futur a mig i llarg termini, que tendeixi a fixar unes bases sòlides que marcaran les polítiques econòmiques i socials de la nostra governança. No només s’ha de donar solució als barris, sinó que s’ha de tenir un model global de municipi que integri els barris, la Part alta, el Serrallo i a la zona centre, als barris de Llevant i de Ponent, en definitiva, que cohesioni a tot el municipi. En ocasions, també cal optar per crear noves centralitats, com a fórmula que eviti els suburbis i activi nous motors d’empenta a la ciutat. I aquest model es tradueix en un POUM equilibrat i equilibrador, que a través d’aquelles bases sòlides, permeti als governs municipals desenvolupar unes polítiques que transformin i modernitzin els nuclis existents, els dotin de millors serveis, i generin noves iniciatives i activitats econòmiques que potenciïn nous creixements i oportunitats. I això necessita temps i recursos, el que és incompatible amb govern febles i polítiques de curta volada. La solució passa per governants valents i equips de govern forts i estables, és la única manera de progressar i tenir un POUM de futur, sostenible i de progrés. Quan podrà Tarragona disposar d’un nou pla, si s’inicia ràpidament? Per què hauria d’apostar aquest cop? La redacció, tramitació i aprovació d’un POUM, avui, i atenent a la complexitat normativa -en alguns cassos i al meu entendre, totalment innecessària-, requereix de grans recursos humans, tècnics i econòmics. Soc incapaç de fixar terminis i menys en la situació de crisi econòmica i de feblesa política del govern municipal de la nostra ciutat. Seria bo i desitjable que els nostre responsables polítics estiguessin a l’alçada de les circumstàncies i posessin tots els recursos necessaris per a iniciar la redacció d’un nou POUM, però això significa que tenir objectius clars, alçada de mires, i una capacitat de consens, pacte i acord que avui, m’atreveixo a dir, no veig possible en els nostres governants. Transitòriament la Llei d’Urbanisme permet que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb la complicitat de l’Ajuntament de Tarragona, pugui dictar unes normes de caràcter transitori que possibilitin minimitzar l’impacte negatiu d’aquesta sentència. Però per això cal una entesa entre el Govern de Catalunya i el de la nostra ciutat. Caldrà esperar i veure si un govern i l’altre, davant la feblesa d’ambdós, són capaços de posar-se d’acord amb crear aquesta transitorietat tan necessària per Tarragona. Tarragona corre el perill de perdre oportunitats. No tenir pla paralitza inversions, expansions, encarirà el preu de l’habitatge? Com es podria incrementar el parc actual per evitar aquest increment? Tarragona ja fa temps que està perdent oportunitats. Només cal fer una passejada pels nostres carrers, barris i polígons industrials. Obsolescència, abandó, brutícia i falta d’activitat productiva i econòmica és el que defineix la nostra ciutat. Fa temps que Tarragona és incapaç d’atreure noves inversions perquè és incapaç de generar nous projectes i noves il·lusions. La inactivitat municipal és secular i només s’anuncien suspensions de projectes i sancions. Així una ciutat no prospera ni pot pensar en futur. Davant aquesta manca d’activitat no hi ha nova demanda, sinó que només hi ha desertització i fugida cap a altres ciutats veïnes que si generen noves oportunitats i projectes. Només cal consultar les estadístiques de població del INE i les dades locals de PIB i podrem comprendre qui progressa i que s’estanca i s’envelleix. No tenir POUM, és com no tenir motor per fer funcionar el nostre vehicle. No només ens fa perdre oportunitats, sinó que ens impossibilitat a avançar, i ens converteix en un municipi decadent i regressiu. No ens preocupem d’augmentar el parc immobiliari, preocupem-nos de generar il·lusió en els nostres ciutadans i en aquells que admiren la nostra ciutat, fem-los veure que som ciutat d’oportunitats que es fan realitat i que generem instruments potents per a fer de la nostra ciutat un centre d’interès i progrés, a través del POUM i de polítiques innovadores, si s’actua així, tot lo altre vindrà sol. Què cal fer per suplir aquesta pèrdua d’oportunitats? Es podrien fer plans de regeneració urbana o plans de foment de la rehabilitació? Ja ho he explicat abans. Hauríem de ser capaços de generar noves oportunitats a través d’un bon instrument de planificació (POUM), que generés il·lusió i convenciment als emprenedors. Com podem atreure noves indústries amb uns polígons industrials capats urbanísticament, que s’han convertit en obsolets i que no poden transformar-se en centres vius de producció i generadors de riquesa i llocs de feina?. Si els polígons industrials han de servir per a instal·lacions de pàdel, salons de ball i rentats de cotxes, ja sabem quina és el futur de la nostra ciutat. Es poden fer tot tipus de plans, però per això cal tenir capacitat, valentia i fortalesa política, requisits que avui són escassos. De quina forma es podria integrar dins del futur POUM una solució per al reaprofitament dels solars i edificis municipals que ara estan en desús i han de tenir una utilitat? Parlem de la Tabacalera, Banc d’Espanya, la Savinosa i altres espais. Abans de parlar com es poden integrar en el POUM els bens immobles que tenim en desús, caldrà tenir consciència de que els tenim, (a vegades crec que els governs municipals els ignoren), quin servei o potencialitat d’activitats i oportunitats poden generar, mitjançant usos i activitats públiques o privades, i a partir d’aquesta reflexió és com el POUM els ha de definir i tractar. Si crèiem que la Savinosa ha d’impulsar àmbits de coneixement, respecte pel litoral i atractiu turístic de la nostra ciutat, el POUM ha de ser l’eina que doti a aquest espai de les determinacions urbanístiques necessàries que el converteixen en el motor d’aquestes activitats. En definitiva per cadascun d’aquests edificis o espais de titularitat municipal cal saber quines són les seves potencialitats, definir-les, i integrar-les en el POUM de manera que faciliti (no que impedeixi), assolir els objectius fixats per cadascun d’aquests espais, ja sigui mitjançant recursos públics o privats. Vull fer un especial esment al pàrquing de Jaume I, al qual sovint ningú es refereix i que hauria de ser un dels grans elements dinamitzadors de la Part Alta de la ciutat, donant-li l’ús d’aparcament que facilités l’accés al nostre nucli antic i potenciés els valors patrimonials, monumentals, culturals, econòmics i socials d’aquesta part de la ciutat que, a poc a poc, anem veient com es degrada i es malmet. Capacitat, fermesa, generositat i decisió és el que fa falta per prendre les decisions necessàries i posar en valor els nostres actius. Ho sabran entendre els qui les han de prendre?. Quina ciutat pensen que cal plasmar amb un nou POUM? Segur que cadascú de nosaltres tindríem un model concret de ciutat al cap. Però penso que per definir aquest model hem de tenir ben identificat el passat i el present d’aquesta ciutat, la seva història i geografia, el seu paper en la Mediterrània, activar de forma intel·ligent els seus valors, el que han estat i representat, el paper que poden jugar en la ciutat del futur i, a partir d’aquí, hauríem de poder crear un model que tingués com a objectius: a) Ser respectuosos amb el seu passat, preservant el Patrimoni històric i cultural d’aquesta ciutat, l’arquitectura i l’urbanisme que li donen transcendència, definint polítiques de preservació, però alhora de consolidació i modernització, que permetin fer-ne un ús racional i els preservin. Avui a Tarragona la política “conservadora” del nostre patrimoni ha propiciat la seva degradació. b) Tenir present la morfologia física, el paisatge i el clima d’aquesta ciutat. Si tenim una ciutat formada per diferents nuclis, en un terme municipal gran, que compta amb un litoral extens i en una posició òptima en la Via Augusta romana (avui Corredor Mediterrani), s’han de saber trobar els valors i potencialitats de cadascun d’aquests nuclis en tots els seus àmbits (socials, culturals, econòmics, etc.) I a partir d’aquí, extreure i potenciar al màxim les seves qualitats mitjançant una bona planificació. Planificació que ha de fer possible que, mitjançant les inversions públiques i privades facin de Tarragona una ciutat atractiva i moderna com li correspon per la identitat històrica el potencial que té i la seva situació privilegiada. c) Planificar globalment una ciutat amb les infraestructures, serveis i equipaments que la dotin dels instruments necessaris, de present i de futur, que impulsin i ajudin a assolir els objectius perseguits de fer d’aquesta ciutat una “urbs” equilibrada i socialment avançada, tenint com a principis bàsics i essencials els de la sostenibilitat i respecte al medi físic i natural com a forma de projectar-nos a un futur esperançador. Les societats modernes i avançades de l’Europa d’avui, els danesos, per exemple, parlen de ciutats i regions basades en el coneixement com a facilitador del creixement, de la prosperitat i del benestar de la seva ciutadania. Tarragona ha d’aprofitar més el talent i la recerca que genera la nostra universitat, l’ha de fer un dels seus motors de futur. Tot i tenir la idiosincràsia particular, en quines ciutats s’hauria d’emmirallar Tarragona a l’hora de créixer i projectar-se? Abans d’emmirallar-nos en altres territoris el primer que cal fer és identificar bé les nostres potencialitats, saber què i qui som, on som, i on volem anar. Saber quins són els nostres punts forts i els febles. I a partir d’aquí establir aquells principis i objectius que haurien de ser els inspiradors del POUM. Fixats aquests primers criteris és evident que podem emmirallar-nos en aquelles ciutats i territoris que representin el valors i qualitats de present i de futur que perseguim. Així cal emmirallar-nos d’aquelles ciutats que han sabut posar en valor el seu patrimoni històric i cultural, conservant-lo i exhibint-lo, fent alhora emergir un sector econòmic favorable a la ciutat i d’ajut a la preservació d’aquest patrimoni. Podem emmirallar-nos en aquelles ciutats que tenen polígons industrials al seu voltant i que han potenciat la seva transformació com elements de generació de riquesa i prosperitat. Hem d’emmirallar-nos en aquelles ciutats que han estat generadores d’unes polítiques mediambientals capaces de fer compatibles el desenvolupament urbà amb la sostenibilitat i la qualitat. No m’atreveixo a senyalar-ne una en concret, són moltes les que ens poden ensenyar elements que ens ajudin a millorar i fer créixer la nostra ciutat. L’urbanista Omar Akbar diu: “Siguem conscients que les ciutats són el guany cultural suprem de la humanitat, una obra d’art civilitzadora. Qualsevol esforç per a preservar-les val la pena”. Doncs això! T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 17 de novembre 2023 Ja està oberta la plataforma habilitada per a la pujada de resums per part dels autors que vulguin participar en el programa científic - tècnic de la X Convenció Internacional de l'Arquitectura Tècnica, que es celebrarà els dies 25 i 26 d'abril de 2024 a Eivissa. Aquests resums són breus extractes del treball complet en què els autors proposen als avaluadors per parells cecs el tema que s'aborda i com es realitza. És recomanable incloure també resultats preliminars amb l'objectiu de mostrar la importància del treball a l'àrea temàtica on es presenta. Les seves característiques principals són: • Títol: màx. 20 paraules. Aquest títol serà el mateix també per al treball complet. • Paraules clau: màx. 5 paraules (ex. Calefacció) o conceptes (Ex. Eficiència energètica). Totes començaran amb la primera lletra amb majúscula. Aquestes paraules no es podran modificar de cara al treball complet. • Text: màx. 500 paraules. Es recomana seguir com a estructura: introducció a la temàtica, descripció breu de la metodologia usada, resultats més rellevants i conclusió principal. No ha de contenir acrònims, referències, equacions, figures o taules, ni cal considerar-lo part de la introducció posterior del treball complet. • Autors: màx. 6 autors. El termini de presentació dels resums de comunicacions tècniques per a la X Convenció de l'Edificació CONTART Eivissa 2024, finalitza el proper 12 de desembre de 2023 L'accés a aquesta plataforma es realitza a través del caixetí que es veu a la web de CONTART 2024 a la part superior dreta. En el cas que s’hagi participat amb anterioritat al Congrés a les edicions de 2020 i/o 2022 no us haureu de registrar de nou a la plataforma. Únicament incloure el vostre correu electrònic i contrasenya (si no la recorda podeu recuperar-la prement sobre “¿Ha olvidado su contraseña?”) i accedir per poder realitzar la pujada del vostre resum. Si, en canvi, no hi heu participat, us haureu de registrar incloent-hi les vostres dades al sistema. Recordeu que, els col·legiats i col·legiades que vulgueu presentar alguna ponència o comunicació compteu amb el suport i l'ajuda del COAATT de cara a la vostra participació a CONTART 2024. Davant de qualsevol dubte o incidència durant la pujada de resums podeu contactar amb la Secretaria Tècnica a través del telèfon 91.330.05.65 o del correu: contart_comunicaciones@viajeseci.es NORMATIVA I ÀREES TEMÀTIQUES COMUNICACIONS TÈCNIQUES CONTART 2024 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 9 de novembre 2020 Ajut extraordinari de la Generalitat de Catalunya per afavorir la continuïtat de les activitats econòmiques de les persones treballadores autònomes. Aquest ajut va adreçat a les persones que exerceixin l’activitat econòmica com a persona física, seguint uns criteris establerts, i donades d’alta a: ► Règim Especial de Treballadors Autònoms o per compte propi de la Seguretat Social (RETA). ► Mutualitat com a sistema alternatiu al RETA (PREMAAT pels arquitectes tècnics). La presentació de sol·licituds s'inicia a les 09:00 hores del dia 9 de novembre de 2020 fins a les 15:00 hores del 20 de novembre de 2020, o fins a exhaurir la dotació pressupostària. 10/11/2020: El termini de presentació de sol·licituds s’ha tancat una vegada exhaurida la dotació pressupostària destinada a l'ajut. Criteris establerts i accés al tràmit d' Ajut per al manteniment de l’activitat econòmica de persones autònomes i microempreses enfront la COVID-19 Anàlisi del Decret Llei 39/2020 · Gabriel Porras (Assessor Fiscal COAATT) Normativa: DECRET LLEI 39/2020, de 3 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social per fer front a les conseqüències de la COVID-19 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 26 d’abril 2023 A la Unió Europea els edificis representen el 40% del consum d'energia final, i del 36% de les emissions. A Espanya aproximadament el 55% del parc edificat és anterior a l'any 1980 i prop del 21% tenen més de 50 anys. A més, gairebé el 58% dels nostres edificis es va construir amb anterioritat a la primera normativa que va introduir al nostre país uns criteris mínims d'eficiència energètica (NBE-CT-79). Per això, la reducció del consum d'energia i l'ús d'energia procedent de fonts renovables al sector de l'edificació són importants per a reduir la dependència energètica de la Unió Europea i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. En què consisteix la reforma de la Directiva d'Eficiència Energètica de l'Edificació? El mes passat es va aprovar la proposta del text de la reforma de la Directiva d' Eficiència Energètica de l' Edificació que contempla l' objectiu d' una qualificació energètica mínima E per als habitatges el 2030. Per tant, els edificis tindran fins al 2030 per passar de tenir un segell mediambiental F o G (els dos més baixos) a l'E. I tres anys després, el 2033, aquesta lletra haurà de ser la D. Aquesta obligatorietat suposa rehabilitar gran part del parc d'habitatges dels països membres, entre els quals hi ha Espanya, concretament el 80% del parc d'habitatges es troba entre les tres lletres més baixes , cosa que suposa un autèntic repte. La finalitat és tenir zero emissions el 2050 aconseguint la descarbonització de l'edificació europea. Però a banda d'aquest èxit, les accions que es desenvolupin al camp de la rehabilitació energètica suposaran augment de l'ocupació, suport a la recuperació econòmica, però a més reduir la factura energètica de les llars. Així mateix, totes les inversions en la renovació energètica d'edificis poden estalviar energia, reduir despeses corrents, millorar la productivitat i el confort, i incrementar la utilitat i el valor dels edificis. Novetats de la proposta del text de la reforma de la Directiva d'Eficiència Energètica de l'Edificació • Edifici zero emissions. Es tracta d' Edificis que consumeixen pràcticament el mateix que el que generen convertint-se així en autosuficients, cobrint el consum energètic escàs que necessiti amb fonts energètiques renovables, autogenerades o comprades. La finalitat d'aquesta normativa és que el 2050 tots els edificis de la comunitat europea tinguin aquesta categoria. • Potencial d'escalfament global de l'edifici (PCG). És un indicador que mesura les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) associades a l'edifici en diferents fases al llarg del seu cicle de vida, com ara la fase de disseny, construcció, manteniment i reformes futures, fins a la seva demolició. Per tant, mesura l'aportació de l'edifici a les emissions que contribueixen a escalfar globalment la Terra i els efectes connexos sobre el canvi climàtic. • Passaport de Renovació Energètica. Creat com un instrument per impulsar la renovació energètica a llarg termini a la Unió Europea. Seria un full de ruta de renovacions planificades a llarg termini, amb criteris de qualitat després d'una auditoria energètica, mitjançant el qual l'edifici pugui anar escalant classes energètiques fins a arribar a un nivell de consum energètic gairebé nul. Es basa, per tant, en la seva estructura, ja que l'instrument es compondria d'un registre continu i perdurable de dades energètiques de cada edifici. Aquest passaport seria utilitzat per les propietats d'edificis que no fessin d'una sola vegada la rehabilitació energètica del seu immoble. • Plans Nacionals de Renovació. Un full de ruta de les mesures de cada Estat membre per assolir els objectius nacionals. Han d'incloure el compromís del percentatge de renovació anual per assolir l'objectiu del 2050. Quins terminis de compliment hi ha a la reforma de la Directiva d'Eficiència Energètica de l'Edificació? Obligacions per a obra nova: - 1 de gener de 2026, tots els edificis d'obra nova públics o ocupats per les administracions públiques han de ser zero emissions. - 1 de gener del 2028, tots els edificis d' obra nova residencials i no residencials , és a dir, els edificis que no siguin públics, han de ser zero emissions. Obligacions per als edificis existents: - Edificis públics. A partir de l'1 de gener del 2027, han de tenir una classificació mínima de lletra E. Per al 2030, la seva classificació mínima haurà de ser D. - Edificis privats no residencials. Els terminis i les exigències són iguals que els assenyalats per als públics ja existents. - Privats residencials. A partir de l'1 de gener del 2030, han de tenir una classificació mínima de lletra E. Per al 2033, la seva classificació mínima haurà de ser D. Però, què són les lletres que apareixen al certificat d'eficiència energètica? És la qualificació energètica d'un habitatge o un immoble i indiquen com és d'eficient l'habitatge dins d'una escala que va des de l'A, la més eficient, a la G, la menys eficient. En l'elaboració d'aquest document, el tècnic té en compte els sistemes de ventilació, il·luminació, calefacció i refrigeració o aigua calenta. I amb aquestes dades qualifica la sostenibilitat de la casa. La posada en marxa d'aquesta normativa suposarà donar un paper encara més rellevant al certificat d'eficiència energètica. Avui dia és necessari per poder vendre o llogar un habitatge, però amb aquesta iniciativa esdevindrà el mesurador de la transformació del parc d'habitatges europeu. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 30 de novembre 2020 S’activa el Registre de persones treballadores autònomes afectades per la COVID-19 fer facilitar l’accés als ajuts extraordinaris per al manteniment de l’activitat econòmiques per a persones autònomes individuals o persones treballadores que formin part d’una microempresa. S’ha de tenir en compte que: - La inscripció prèvia és un tràmit obligatori per poder percebre aquest ajut extraordinari, sempre que es compleixen els requisits que es fixin per a la seva concessió tant en les bases reguladores com en les convocatòries. - Va dirigit a persones treballadores autònomes donades d'alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), o bé, a una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA (PREMAAT pels arquitectes tècnics), que exerceixin qualsevol activitat econòmica com a persona física a títol individual o amb persones contractades. - La presentació de sol·licituds s'inicia a les 9:00 hores del 30 de novembre de 2020 fins a les 15:00 hores del 7 de desembre de 2020. - L'ordre d'arribada de la sol·licitud d’inscripció no atorga preferència en l’atorgament de l’ajut. Per tant, les sol·licituds es poden presentar durant tot el termini establert. Més informació dels criteris establerts i accés al tràmit: - A la pàgina web del Departament Treball, Afers Socials i Família a Inscripció prèvia als ajuts extraordinaris per al manteniment de l’activitat econòmica de persones autònomes i microempreses enfront la COVID-19 - Preguntes freqüents sobre el tràmit - Normativa: ORDRE TSF/201/2020, de 26 de novembre, per la qual s'obre el tràmit d'inscripció prèvia dels ajuts extraordinaris per al manteniment de l'activitat econòmica enfront de la COVID-19 per a persones treballadores autònomes individuals o persones treballadores autònomes que formin part d'una microempresa. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 20 de desembre 2023 A partir del proper març, seran d’aplicació els nous criteris sobre accessibilitat als edificis i activitats. El seu abast detalla les mesures en matèria d’accessibilitat aplicables a l’edificació, el transport, l’urbanisme, els productes i els serveis, públics o privats i en espais ja existents o els de nova creació. El més significatiu del nou codi d’accessibilitat és la definició de les condicions mínimes d’accessibilitat i el temps disponible per implantar-les a tots els edificis existents. Els edificis d’habitatges ja existents, s’adaptaran en funció del nombre d’habitatges, fins a 8 o més, i si ja disposa d’ascensor o no, excepte en els casos que no sigui tècnicament possible. Concretament al voltant de 2035 gran parc dels edificis hauria de disposar d’un itinerari accessible entre el carrer i l’ascensor del edifici. Nombre d’habitatges i característiques A partir de l’entrada en vigor del Codi. 1 de març de 2024 1 any 3 anys 6 anys Edificis fins a 8 habitatges que tenen ascensor • Supressió del graó d’entrada quan és possible sense afectacions estructurals ni modificació de fusteries. Edificis amb més de 8 habitatges que tenen ascensor • Supressió del graó d’entrada quan és possible sense afectacions estructurals ni modificació de fusteries. • Itinerari practicable entre l’entrada i l’ascensor. (Quan les dimensions de l’espai permeten construir una rampa superposada als elements existents.) • Itinerari practicable entre la via pública i l’ascensor. (Quan no comporta afectacions estructurals ni requereixen plataformes elevadores.) Edificis amb més de 16 habitatges que tenen ascensor • Itinerari practicable entre l’entrada i l’ascensor. (Quan les dimensions de l’espai permeten construir una rampa superposada als elements existents.) • Itinerari practicable entre la via pública i l’ascensor. (Quan no comporta afectacions estructurals ni requereix plataformes elevadores.) • Tenir aprovat un projecte de supressió de barreres entre la via pública i l’ascensor. Edificis amb més de 16 habitatges sense ascensor • Tenir aprovat un projecte per instal·lar-hi un aparell elevador. Per exemple, una comunitat de veïns amb 12 habitatges que ja disposa d’ascensor però que te escales al vestíbul, i un graó per accedir a l’edifici. Es tracta d’un edifici de mes de 16 habitatges i que disposa d’ascensor. El calendari de millores d’accessibilitat seria com podem veure a la taula, el següent: Quan la instal·lació no requereixi la modificació de la porta de l’edifici o l’estructura, al març de 2025 s’hauria d’haver eliminat el graó mitjançant una rampa que pugui permetre l’accés al vestíbul. Si al vestíbul no es pugues instal·lar una rampa per les dimensions del mateix, i requereix actuar a l’estructura o s’hagués d’optar per la instal·lació d’una plataforma elevadora, la comunitat hauria de disposar d’un projecte, abans de març de 2030. En cas contrari les obres s’haurien de realitzar abans de l març de 2027 Aquest calendari serà d’aplicació a la generalitat dels edificis, d’obligatori compliment en qualsevol cas. En el cas d’edificis d’habitatges que no disposin de les condicions d’habitabilitat i compleixen les condicions següents: que afectin zones i elements comuns, que estiguin motivades per la sol·licitud a la comunitat d’un propietari amb discapacitat o de més de setanta anys, i que es considerin tècnicament possibles. En aquest casos, les obres de millora no estan subjectes a aquest calendari i la comunitat de propietaris sufragarà les actuacions i les obres d'adequació necessàries que siguin ajustos raonables. Per determinar si una obra és susceptible de ser un ajust raonable i compleix la condició de proporcionalitat s'ha de considerar el cost total de la intervenció Sobre l’indicat a dalt, es considera que la intervenció requereix actuacions desproporcionades quan el cost efectiu dividit pel nombre d'entitats i repartit durant un total de 24 mesos, d'acord amb el termini màxim de dos anys, suposa una repercussió mensual mitjana superior al 35% de l'IRSC mensual. Suposem unes obres d’instal·lació d’un ascensors per un valor de 75.315 €, sobre l’exemple, un edifici de 12 habitatges. La inversió de cada veí seria de 6.276 € i repartit en 24 mesos, 262 €. L’indicador de renda suficient al 2023, son 614,15 €. El 35%, 214,95. En aquest cas, les obres d’instal·lació de l’ascensor no es consideraríem un ajust raonable i proporcionat. En el cas de les activitats comercials o de pública concurrència, quan són objecte de canvi d’activitat, de titularitat, legalització, ampliació o reforma, hauran de satisfer les condicions d’accessible o practicable, segons les característiques indicades a les taules següents: USOS DE L’EDIFICACIÓ Aplicable als espais i elements d’ús públic ÚS PÚBLIC CATEGORIA Accessos i itineraris Ascensor Cambra higiènica Vestidor / Emprovador Mobiliari Aparcament Allotjament Mercats municipals Tots A A F A A A - Establiments comercials Fins a 200 m2 A P P A - A - Entre 200 m2 i 500 m2 A P A A - A - Més de 500 m2 A A A A A A - USOS DE L’EDIFICACIÓ Aplicable als espais i elements d’ús públic ÚS PÚBLIC CATEGORIA Accessos i itineraris Ascensor Cambra higiènica Vestidor / Emprovador Mobiliari Aparcament Allotjament Bars, restaurants, discoteques i bars musicals fins a 50 places A P P - - A - més de 50 places A A A - A A - T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 29 de gener 2020 Des del COAATT intentem millorar, avançar i adaptar-nos a l’actualitat del sector i a les necessitats dels nostres col·legiats per tal de poder informar i comunicar amb el major rigor i de la millor manera possible. Així doncs, desenvolupem noves formes de comunicar-nos amb tots els que formem part del COAATT, amb l’objectiu d’evolucionar com a Col·legi professional. Una de les funcions bàsiques del COAATT es centra en la informació al col·lectiu professional, tant pel que fa als aspectes tècnics relacionats amb la professió, com els canvis normatius, administratius, etc. que afecten el desenvolupament de les tasques professionals i que aquests han de conèixer. Altres destinataris són també els agents relacionats amb l’activitat constructiva: administracions, empreses, estudiants, i en un sentit molt més ampli, la societat que és en definitiva qui fa ús dels serveis dels professionals a qui representa el COAATT. Els canals d’informació del COAATT s’orienten a cobrir aquest ventall de destinataris, intentant adequar en cada cas el canal, el llenguatge i el format per arribar-hi amb garanties. En aquest sentit, els darrers anys, s’ha fet un esforç per adequar les Comunicacions del COAATT a l’entorn tecnològic, amb la voluntat d’aprofitar-ne els seus avantatges sense perdre el rigor de la publicació impresa. Actualment, mitjançant l’ús de la plataforma gratuïta ‘Mailchimp’, les Publicacions del COAATT (‘Recordeu’, ‘Comunicacions’, ‘Enllaç’, ‘Memòria’ i ‘TAG’) s’estan enviant en format electrònic al 98% dels col·legiats, potenciant així la comunicació digital envers l’escrita. L’estructura dels Newsletters es divideix en 3 línies d’emailings per tal d’organitzar les diferents categories d’informació del COAATT d’una manera més clara, facilitant la seva lectura i fent-los més visuals. Així doncs, la dimensió de cada newsletter és menor i els col·legiats reben la informació de manera més ordenada i periòdica. Les publicacions periòdiques del COAATT tenen com a funció principal mantenir al dia els col·legiats sobre la realitat del seu entorn i informar-los de l’activitat col·legial RECORDEU • Agenda d’activitat del COAATT L’enviament per correu electrònic del ‘Recordeu’ al llarg del 2019, amb un total de 43 missatges enviats, es consolida com un mitjà molt vàlid per centralitzar el contingut de l’actualitat del sector, les novetats del Gabinet Tècnic, informacions oficials del Col·legi i de l’Assessoria col·legial, activitats, així com qualsevol altra novetat de darrera hora. Totes les informacions publicades al ‘Recordeu’ enllacen i es desenvolupen en profunditat a la pàgina web col·legial, www.apatgn.org, la qual actua com a principal eina informativa i de gestió del Col·legi. Els enviaments tenen una periodicitat setmanal però pot ser variable en funció de la informació a comunicar. Aquest butlletí s’envia a tots els col·legiats que han consignat una adreça de correu electrònic al registre de col•legiats, a través del departament de Secretaria. COMUNICATS COAATT Dins dels ‘Comunicats COAATT’ hem de distingir dos tipus de Comunicats: • Formació: Amb una periodicitat setmanal on recordem tota l’activitat formativa disponible del COAATT: cursos, jornades, xerrades informatives, etc, així com els cursos formatius col·laboratius amb altres col·legis. Durant l’any 2019 s’han fet un total de 29 Comunicats de Formació. • Comunicacions: Puntualment, s'elaboren monogràfics sobre temes d'especial interès, informacions urgents, així i com també s’envien les publicacions digitals del COAATT (Revista TAG, ENLLAÇ i Memòria anual). Durant l’any 2019 s’han fet un total de 30 monogràfics. L’ ENLLAÇ, UNA COMUNICACIÓ MÉS DINÀMICA I DE CONSULTA RÀPIDA L’ Enllaç és el butlletí informatiu de comunicació amb tots els col·legiats i col·legiades COAATT. Amb una periodicitat mensual, reuneix les notícies més destacades de cada mes, publicades al ‘Recordeu’. És una publicació lleugera i curta, i el seu contingut es basa en un resum de les notícies més importants de l’actualitat del sector i les principals notícies, activitats col·legials i activitats formatives que s’organitzen al COAATT. L’Enllaç en curs, i tots els anteriors, es troben disponibles a l’arxiu obert del web col·legial i al servei en línia ‘Issuu’. Tots els col·legiats que hagin comunicat una adreça de correu electrònic a la Secretaria col·legial reben l’informatiu ‘Enll@ç’ en format electrònic per aquest mitjà. L’edició electrònica continua amb la mateixa periodicitat i format que l’’Enllaç’ en paper. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 12 de gener 2021 Els antics honoraris orientatius ajudaven als tècnics a determinar les seves tarifes i als clients a tenir un criteri solvent amb el què comparar-les. Es disposava d’una eina compensada i eficient a l'hora de poder presentar una proposta d'honoraris. No obstant això, la Llei 2/1974, sobre Col·legis Professionals, en el seu text consolidat de data 7 de juliol de 2012, en el seu article 14 els elimina: "Els Col·legis Professionals i les seves organitzacions col·legials no podran establir barems orientatius ni qualsevol altra orientació, recomanació , directriu, norma o regla sobre honoraris professionals", el que ha impedit i impedeix que els Col·legis puguin prestar aquest servei, sota risc de sanció per part de la Comissió Nacional de Mercat de la Competència. És a partir de llavors quan cal més que mai avaluar quins són els costos en què incorrem per poder tenir una base sobre la qual aplicar un marge i donar a conèixer així un preu mínim pels nostres serveis. Per tal d’avaluar els costos professionals podeu utilitzar una senzilla eina on s'enumeren els costos més habituals d'un professional amb l'ajuda d'una sèrie de taules. Aquesta enumeració no limita altres costos o despeses, i s'ha d'adequar al cas concret de cada professional. Es divideix en dos apartats: 1. Costos professionals: són aquells que haurem de pagar pel simple fet d'oferir els nostres serveis i desenvolupar correctament la nostra feina. Són les quotes d'autònoms o Premaat, impostos, assegurances de responsabilitat civil, lloguers, consumibles, despeses col·legials i inversions (ordinadors, equips de mesura, formació). 2. Cost personal: caldrà decidir quin és el salari anual que esperem percebre pel desenvolupament de la nostra activitat professional i, en el cas que comptem amb col·laboradors per realitzar les adreces de l'Execució Material de les obres, incloure també els imports amb ells pactats. Totes aquestes despeses, tant professionals com de personal, s'han d'estudiar per a cada cas i per a cada any, ja que segur que variaran d'un exercici a un altre i caldrà ajustar-les, definint per a cadascun la despesa anual que suposa. Així obtindrem la quantitat de diners que, com a mínim, necessitem ingressar per desenvolupar el nostre treball. També es poden incorporar les despeses fiscals derivades d’incloure un sou propi a les despeses mensuals i també altres derivats directament de l’activitat. Un cop tenim definides les nostres despeses econòmiques, hauríem de fer servir aquesta quantitat per esbrinar a quin preu cobraríem una hora del nostre treball en funció de la dedicació que estimem. Normalment, si fos jornada completa considerarem 8 hores al dia, 5 dies a la setmana i 11 mesos any descontant un mes de vacances, tot i que s'ha d'ajustar a la situació concreta de cada professional. El cost de cada hora de la nostra feina és un valor molt important, ja que ens servirà de base per a poder obtenir un preu per les intervencions que ens contractin. Amb el càlcul que hem fet, ja sabem que cada hora de la nostra feina ha de sortir, com a mínim, a aquesta quantitat perquè cobreixi les despeses. La segona part en la valoració de la nostra oferta d'honoraris és conèixer quant de temps anem a emprar en realitzar aquest treball. No és una tasca senzilla, tot i disposar d’experiència de conèixer quant ens costa desenvolupar cada treball, però cal fer una estimació considerant tots els temps que anem a emprar. Per exemple, per a la valoració d'una direcció d'obra caldrà tenir en compte el temps que emprarem a estudiar el projecte, en reunions prèvies amb promotors, altres tècnics i contractistes; visites prèvies a l'emplaçament, desenvolupament de documents, temps que emprarem en cada visita, incloent desplaçaments; multiplicat pel nombre de visites que tenim previstes realitzar en funció de la durada estimada de l'obra, temps de treball posterior a cada visita, temps que emprarem en tancaments d'obra, visites posteriors per repassos, etc. Tots aquests temps els sumarem per poder aplicar el preu per hora que tenim de base, el que sumat als costos directes propis de l'obra,¨despeses de desplaçaments, consumibles, visats, etc., obtindrem un import mínim a cobrar que ens permeti complir amb els nostres objectius econòmics. A diferència del que es pugui pensar, aquest import que hem obtingut no és el nostre benefici, sinó el mínim per cobrir despeses, així que ara caldria considerar aplicar un marge de seguretat per preveure que possibles imprevistos, que puguin sorgir en la intervenció, requereixin un increment de dedicació i un marge de benefici, que és el marge comercial de la nostra activitat professional. Des d'un punt de vista més subjectiu, es podrien ajustar els honoraris en funció del tipus de client, el tipus d'obra, els riscos possibles, etc. Després d'haver determinat el valor de la nostra actuació és necessari plasmar-ho en un pressupost. Una oferta que s'enviarà al client per a la seva aprovació, però que no ha de limitar-se únicament a plasmar un preu, sinó també a establir unes condicions sota les quals aquesta intervenció costa el que s'ha valorat. Alguns dels factors que cal definir perfectament en una oferta d'honoraris són els següents: 1. Limitació de temps: Si has calculat uns honoraris per a una durada d'intervenció concreta, has d' ajustar-te a aquest temps, o potser una mica més en funció del risc, però no pot allargar-se de manera descontrolada. Per tant, és aconsellable establir aquest límit temporal, i aplicar un recàrrec per cada mes addicional de treball, que s'ha de correspondre amb el cost que et suposi més el marge que consideris. 2. Definir el treball a realitzar: Cal delimitar perfectament quina és la intervenció ha realitzar i quins són els treballs que queden inclosos, de manera que qualsevol treball addicional haurà de ser facturat a part. És convenient en aquest punt valorar un pressupost/hora per poder objectivar l'import d'aquests treballs addicionals a facturar, o bé indicar que qualsevol treball addicional serà valorat a part, previ a la seva execució. 3. Establir formes de pagament: Cada quan has de facturar? Quins imports? Per quins mitjans de cobrament? Quant de temps s'estableix per rebre el pagament, després d'emetre la factura, perquè no es consideri impagament? Totes aquestes qüestions i alguna més han de quedar plasmades en l'oferta d'honoraris perquè es pugui reclamar qualsevol tipus d'impagament, ja que aquest document serà essencial per a la reclamació. 4. Condicions per abandonar la intervenció: Cal definir-les per quedar protegit en cas que la persona que et contracta incompleixi les condicions pactades, o bé que et suposi un risc inassumible, o que els terminis es demorin, o altres circumstàncies en què pot arribar a ser preferible abandonar que seguir. Recorda que estàs exercint una professió amb riscos tant civils com penals. I sobretot, mai iniciïs una intervenció sense tenir tancades i signades les condicions de la teva feina. Finalment i per a complement una oferta es pot incloure la següent documentació: - Títol/s, especialitats i breu currículum professional, Certificat de Col·legiació o Certificats d'assegurança de responsabilitat civil. Per tal de facilitar l’elaboració de propostes d’honoraris professional podeu utilitzar l’eina en format excel que trobareu a l’espai d’ "Àrea Tècnica" del web apatgn, a l'apartat "Recursos documentals" - "Rehabilitació i Obra nova". ** Aquesta informació s’ha extret del quadern “Estándares para la Dirección de la Ejecución de la Obra” elaborat pel CGATE.** T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 14 de novembre 2023 La Junta del COAATT ha proposat convocar un concurs fotogràfic per al curs 2024, que sigui organitzat per la Fundació COAATT, per al foment i difusió de la professió i l’edificació. El concurs tindrà una periodicitat mensual amb inici al mes de gener de 2024, amb les temàtiques de processos o solucions constructives o edificis / construccions singulars. Participants Hi podran participar totes les persones aficionades a la fotografia, siguin professionals de l'Arquitectura Tècnica o no. Els participants poden enviar tantes fotografies com vulguin, amb un màxim de 3 fotografies per mes i participant, i han d’anar acompanyades d’un pseudònim i sempre han de ser pseudònims diferents. Temàtica El tema de les fotografies podrà ser qualsevol aspecte relacionat amb l’activitat pròpia de la construcció, l’arquitectura, edificis singulars, processos constructius,... o que donin una divulgació visual de les diferents activitats que realitzen els diferents actors vinculats a la construcció. Les fotografies que no compleixin amb la temàtica del concurs, seran descartades directament. El comitè organitzador del concurs té dret final d’acceptació de les fotografies presentades per decidir si aquestes s’adeqüen o no a la temàtica especifica esmentada. Característiques de les fotografies - Les imatges han de ser necessàriament originals, propietat del participant i no han d’haver estat seleccionades ni premiades en qualsevol altre certamen o concurs. - Podran ser en color o en blanc i negre. - Les imatges que es presentin no poden haver estat sotmeses a cap tractament d’edició ni de programació basada en intel·ligència artificial. - No s’estableix una mida mínima en les dimensions de les fotografies tot i que la resolució ha de ser de bona qualitat, apte per a poder-se posar a les xarxes socials i/o publicar als diferents mitjans i revistes del COAATT i Fundació COAATT. Forma i Període de presentació La presentació de les fotos i les dades dels participants es farà en format digital, mitjançant un correu electrònic a: concursfotografia@apatgn.org, indicant el pseudònim de l’autor, el títol de l’obra i, si es vol, descripció. El participant podrà incloure els noms dels seus perfils a les xarxes socials si vol que des del COAATT se l’etiqueti quan es publiquin les seves imatges. Cada fotografia haurà d’estar denominada de la següent forma: any_mes_pseudònim_número. El termini de presentació de les fotografies serà el dia 25 de cada mes. Les que es rebin amb dates posteriors, es tindran en compte pel proper mes. Al mes d’agost no es realitzarà concurs. Premis - Premi mensual, obra guanyadora: D’entre totes les fotografies presentades, la Junta o qui es designi escollirà tres fotografies finalistes que seran publicades a les xarxes socials per acabar escollint la foto guanyadora del mes. La fotografia guanyadora rebrà un import de 70€ en forma de val regal d’entitat comercial o en forma de regal físic d’import igual o superior; i si està col·legiat/da se sumarà la bonificació d’un mes del COAATT. - Premi anual: D’entre les onze fotografies mensuals guanyadores, la Junta escollirà una foto de l’any, que tindrà un premi de 300€ en forma de val regal d’entitat comercial. Bases I Concurs Fotogràfic COAATT FOTOGRAFIES GUANYADORES: - Gener 2024 - Febrer 2024 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 29 de juliol 2020 Ahir, 28 de juliol de 2020, a la Sala d'Actes de la seu col·legial es va celebrar l’Assemblea General de col·legiats i col·legiades COAATT, en la qual es varen presentar i aprovar els comptes de l’exercici 2019 i la Memòria col·legial 2019. Ha estat una Assemblea General marcada per l’excepcionalitat que actualment s’està vivint, i això ha comportat uns canvis en el desenvolupament de la seva celebració, com són: • Celebrar-la en el mes juliol, degut a la declaració de l’Estat d’Alarma ,del passat dia 14 de març de 2020. • Haver de sol·licitar cita prèvia per a consultar la informació de l’ordre del dia i haver d’informar prèviament de l’assistència a l’Assemblea. I per donar compliment a les mesures sanitàries establertes: • Determinar la ubicació de cada assistent, mantenint el distanciament de seguretat establert. • Es va lliurar, juntament amb la carpeta amb la documentació de l’ordre del dia: ► Una mascareta reutilitzable amb el logotip del Col·legi. ► Capsa per guardar la mascareta. Aquest nou material facilitat va ser molt ben rebut pels col·legiats assistents. Si algun col·legiat vol una mascareta i la capsa per guardar-la, ho pot demanar per correu electrònic a: info@apatgn.org per tal de concretar quan passar-ho a recollir. Fins a exhaurir existències. MEMÒRIA COAATT 2019 CERTIFICACIÓ D'ACORDS ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|