Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 9 de novembre 2023 En el transcurs o amb posterioritat a una intervenció professional en una obra poden sorgir determinats conflictes amb el promotor, amb altres agents de la construcció, tercers adquirents, propietaris de finques veïnes de l’obra o, fins i tot, amb l’Administració. Així, poden presentar-se problemes en la seguretat de l’obra, produir-se accidents, danys a colindants, aparèixer defectes constructius o discussions sobre el pagament dels honoraris professionals, entre d’altres. Una manera efectiva d’acreditar el correcte exercici professional durant el procés constructiu és documentar qualsevol actuació que es realitzi en el transcurs del mateix. L’ordenament jurídic no només ofereix mecanismes per a fer-ho, sinó que obliga a utilitzar determinats documents: el Llibre d’Ordres i Assistències i el Llibre d’Incidències. Pel que fa al Llibre d’Ordres, el Decret 462/1971, de 11 de març de 1971 del Ministerio de la Vivienda, disposa en el seu article 4 que en tota obra d’edificació serà obligatori el Llibre d’Ordres i Assistències, en el qual els tècnics hauran de fer constar les incidències, ordres i assistències que es produeixin en el desenvolupament de l’obra. La Llei 38/1999, de 5 de novembre d’Ordenació de l’Edificació també recull l’obligació del director de l’obra i del director de l’execució de consignar al Llibre d’Ordres les instruccions precises per la correcta interpretació del projecte (articles 12 i 13). En quan al Llibre d’Incidències, la seva utilització es regula a l’article 13 del RD 1627/1997, de 24 d’octubre, essent una eina fonamental per al Coordinador de seguretat i salut en fase d’execució per al seguiment de l’aplicació del Pla de Seguretat a l’obra. La importància d’aquests documents és clau davant d’una possible reclamació o denúncia, ja que en un procediment judicial constituiran el mitjà probatori per excel·lència per poder acreditar els fets que han tingut lloc durant el procés constructiu i la correcta actuació dels tècnics intervinents, essent vital que es conservin juntament amb la documentació restant de final d’obra. D’aquesta forma, quan el propietari d’un immoble demanda al tècnics per l’existència de deficiències constructives, correspon als agents constructius demandats acreditar que l’actuació professional ha estat correcta i diligent per poder aconseguir la nostra absolució. Nombroses sentències han exonerat els tècnics gràcies a les anotacions del Llibre d’Ordres o de les actes de visites, on consten, no només les fases de l’obra o les visites que s’han realitzat, sinó les instruccions concretes que s’han donat, les modificacions del projecte, petits croquis de determinats elements constructius, ordres per a la subsanació de deficiències o la realització de proves d’estanqueïtat, entre d’altres. La presa de fotografies també ajuda a acreditar el seguiment de l’obra i les solucions tècniques adoptades, especialment en aquelles parts de l’obra que queden ocultes. En el cas de procediments derivats d’accidents laborals, també moltes de les sentències absolutòries obtingudes s’han basat en les anotacions que constaven al Llibre d’Ordres o al Llibre d’Incidències en matèria de mesures de seguretat, o perquè gràcies a aquests havia començat oficialment o bé s’ha verificat la insistència dels tècnics en matèria de seguretat. En aquest cas no és suficient que es faci constar de forma lacònica “s’insisteix en el compliment de les mesures de seguretat”, sinó que s’han de senyalar els punts concrets que es necessiten corregir. A més, és important recollir la signatura de la persona a qui es donen aquestes ordres. També en els casos de reclamacions d’honoraris, la documentació que acre¬diti les actuacions concretes realitzades impedirà que el client pugui negar-se a abonar els honoraris pactats al·legant un suposat incompliment de les nostres obligacions. Incidint una vegada més en la necessitat de que es documenti tot el seguiment de l’obra, teniu al nostre abast múltiples mitjans per a fer-ho, entre ells l’eina tecnològica creada pel Col·legi: iOBRA. Una plataforma que facilita l’ús dels diferents llibres que s’utilitzen a l’obra en format digital. Els llibres electrònics, Llibre de Visites, Llibre d’Incidències i Llibre d’Obra, permeten visualitzar, seguir, elaborar i custodiar la documentació d’una obra i de qualsevol intervenció de forma senzilla aprofitant les prestacions dels actuals dispositius electrònics. Què és iObra? L’ app iOBRA és una eina tecnològica que té com a objectiu facilitar als professionals de l’arquitectura tècnica les tasques quotidianes de qualsevol intervenció professional en les seves visites i comunicacions. Ens servirà tant per a una petita presa de dades al fer una cèdula o ITE com per fer el seguiment en l’execució d’una obra. Així mateix ens facilitarà la comunicació amb els diferents actors participin a l’obra, tant per la gestió de la documentació com pel control de les visites realitzades. iOBRA incorpora, en format electrònic, els diferents llibres que s’utilitzen durant l’execució d’una obra: Llibre de Visites, Llibre d’Incidències i Llibre d’Ordres, per al control i desenvolupament de l’obra, destacant la seva facilitat d’ús i l’aprofitament de les eines prestacions dels actuals mòbils. Els llibres electrònics que incorpora iOBRA han estat realitzats amb l’assessorament de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i les especificacions tècniques facilitades al respecte, complint tot el que la normativa exigeix en aquesta matèria. Els llibres electrònics, Llibre de Visites, Llibre d’Incidències i Llibre d’Obra, permeten visualitzar, seguir, elaborar i cus¬todiar la documentació d’una obra i de qualsevol intervenció. www.iobra.net T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 17 de desembre 2018 La renovació del parc hoteler és del tot indispensable si es vol fidelitzar el turisme que va actualment a la Costa Daurada i aconseguir-ne de nou. Tots els hotels tenen habitacions, piscines i serveis diversos, però millorar les instal·lacions i dotar-les d’una major excel·lència beneficia el propi establiment i també el sector globalment. Si parlem del municipi de Salou, una de les destinacions turístiques més conegudes internacionalment, cal citar l’exemple de l’ Hotel Olympus Palace que, ara fa quatre anys, va començar a apostar per la renovació dels seus serveis. Es va començar renovant les habitacions d’una planta, després van seguir les d’altres plantes, s’hi han anat sumant diferents intervencions com les d’insonorització i, aquests últims mesos, s’ha construït una piscina transparent a l’àtic d’aquest hotel amb capacitat per a 600 persones i cinc plantes d’alçada. No és una piscina qualsevol. La de l’Olympus Palace és parcialment de vidre, transparent, elegant, connectada amb el mar que es veu al fons i mimètica amb el cel que es guaita mentre un s’hi banya. Ha estat una aposta gran i arriscada per les característiques de l’espai i l’adequació que ha calgut fer-hi. Finalment, mitjançant la labor realitzada per l’ arquitecta tècnica Roser Gavaldà, directora d’execució de l’obra, la piscina és una realitat i converteix aquest establiment hoteler en un espai diferenciat de la resta. Per conèixer amb més detall el projecte i la seva execució, hem conversat amb Roser Gavaldà, arquitecta tècnica, i també amb Dimitri Van Den Berghe, director de l’Olympus Palace. Podeu llegir l’entrevista sencera publicada a la revista TAG_83 [AQUÍ] T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 23 de novembre 2020 L’Associació Intercol·legial inicia una campanya a xarxes socials sota el lema 'Fer grans les professions amb els col·legis professionals, beneficis i garantia per a tothom', destinada a millorar la notorietat i transmetre els valors de La Intercol·legial. El missatges aniran orientats a donar visibilitat a la tasca dels Col·legis professionals, així com als beneficis que aporten als col·legiats i col·legiades i a la ciutadania. La campanya es vehicula a través del canal de Twitter @LaIntercolSuma i amb l'etiqueta principal #LaIntercolSuma. A més a més, sota el paraigua de la campanya també es farà la difusió de les Jornades on-line de La Intercol·legial, que s’iniciaran el proper 25 de novembre de 2020 i que inclouen diverses taules rodones, conferències i jornades organitzades per les Comissions sectorials i transversals de la Intercol·legial, en format on-line. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 30 de setembre 2019 L’arquitecte tècnic és un professional que destaca per la seva versatilitat i l’àmplia varietat de sortides laborals que ofereix al sector de l’edificació i la construcció. Els arquitectes tècnics estan involucrats i controlen tot el procés constructiu, des de l’elaboració dels plànols fins al seguiment de les obres de construcció. Són especialistes en la ciència de l’arquitectura, disseny d’edificis i construcció. A més, treballen en projectes juntament amb altres professionals de la indústria de la construcció. La seva feina és molt variada, ja que poden participar en totes les etapes del procés de construcció i han de supervisar l’evolució d’un projecte avaluant la feina realitzada per comprovar que compleix amb els requisits. Els arquitectes tècnics estan qualificats per dissenyar i construir projectes des de l’ inici fins al final. Una de les professions que pot desenvolupar un arquitecte tècnic, té relació amb el manteniment d’edificis. Per la seva complexitat tècnica, hi ha operacions que és convenient que es resolguin per part de professionals qualificats per garantir el bon funcionament del comportament de l’edifici a llarg termini. L’arquitecte tècnic assessora i inspecciona a les comunitats de veïns en tot allò relatiu a la seva estructura, instal·lacions o seguretat, entre d’altres aspectes. És l’encarregat de gestionar el Llibre de Manteniment de l’edifici, de realitzar les inspeccions necessàries a l’immoble, d’aportar les millors solucions per a problemes que puguin sorgir (esquerdes, despreniments, humitats, etc.), realitzar obres i reformes, redacció de projectes, així com millorar en general l’habitabilitat i confortabilitat dels residents a la comunitat. A més, s’aconsella que totes les comunitats de propietaris comptin amb un tècnic de capçalera per qüestions legals però també per seguretat i estalvi. Les úniques formacions universitàries que et permeten exercir la professió de tècnic de capçalera expert en manteniment d’edificis són les que t’habiliten per exercir la professió de l’arquitecte tècnic. El grau en Arquitectura Tècnica i Edificació permet dur a terme activitats diverses en el camp de l’edificació: la direcció i execució material de l’obra, la seva organització i planificació, el control de qualitat, la prevenció i seguretat laboral, la gestió econòmica i el control de costos. Tot sempre des de la perspectiva de la innovació i desenvolupament tecnològic, així com des del respecte al medi ambient. Les universitats espanyoles que imparteixen els estudis són: la Politècnica de Madrid, la de les Illes Balears, Granada, Extremadura, UPC, URL La Salle, Girona, Lleida, Politècnica de Cuenca, Universitat Europea Miguel de Cervantes, Escuela de Ingeniería de Guipúzcoa, Universitat Jaume I, Salamanca, Burgos, Alacant, Saragossa, A Coruña, La Laguna, Sevilla, Universidad Europea de Madrid, Politècnica de Cartagena, Alcalá i Politècnica de València. Més informació a: https://www.arquitecturatecnicayedificacion.es/ca/ T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 16 de juliol 2021 A partir del 26 de juliol de 2021, en totes aquelles peticions d’honoraris professionals relacionades amb la rehabilitació o l’obra nova, la plataforma incorporarà un nou camp a l’apartat “Acceptades pendents de PEM”. Si fins ara sols hi havia un espai, PEM, on s’incorporaven els honoraris professionals, ara trobareu dos apartats. Un destinat als honoraris professionals per les tasques descrites a l’oferta, i un segon, per només obres de rehabilitació i obra nova, on es podrà indicar el pressupost d’execució material aproximat de les obres descrites, quan la propietat el sol·liciti. El servei d’enquestes de qualitat fetes als clients ha identificat que les peticions de pressupostos que parlen d’obra nova o rehabilitació, en la majoria dels casos, volen la solució completa, és a dir, els serveis professionals de l’arquitecte tècnic i de la realització de l’execució de les obres de tercers. Així, aquest apartat complementarà la feina dels tècnics que gestionen de forma completa les obres, assessorant a la propietat sobre la contractació, o proposant la funció del project management. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 7 de juny 2022 Ja està obert el termini de sol·licitud del Programa 4: Ajuts a les actuacions de millora d’eficiència energètica en habitatges. És el segon dels tres programes de la DSO 825/2022, i va dirigit als propietaris d’habitatges tant si són unifamiliars com un pis en un bloc plurifamiliar, sempre que sigui habitatge habitual. Us recordem que per accedir a l’ajut, cal fer actuacions que ens permetin reduir un 7% la demanda de l’energia anual global de calefacció i refrigeració, o un 30% del consum de l’energia primària no renovable. Aquest programa és ideal per plantejar un canvi de finestres o millores individuals, i com sempre, cal justificar-ho amb els certificats d’eficiència energètica anterior i posterior a les actuacions. Tota la informació i l’accés al tràmit el teniu en el següent enllaç: Programa 4: Ajuts a les actuacions de millora de l'eficiència energètica en habitatges T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 24 de maig 2022 A partir del dilluns, dia 23 de maig, es dona el tret de sortida a la sol·licitud de subvencions Next Generation, i ja podem accedir als ajuts del Programa 3 "Edificis", destinats a les actuacions de rehabilitació d’edificis (plurifamiliars o unifamiliars) de comunitats de propietaris i propietats verticals. A aquesta partida s'han destinat 162,70 milions d’euros i té per objectiu millorar l'eficiència energètica dels edificis d’ús residencial, plurifamiliar o unifamiliar, inclosos llurs habitatges del territori. Per accedir a les ajudes cal garantir una reducció mínima del 30% del consum de l’energia de l’edifici, i tenir la ITEE. El termini de sol·licitud d'aquestes ajudes va del 23 de maig de 2022 fins al 31 de desembre o fins exhauriment dels fons. Accés al tràmit de sol·licitud de Subvencions Next Generation Programa 3: Edificis T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 5 de novembre 2018 El COAATT a través de la Fundació COAATT està portant a terme un curs d’accessibilitat per a tècnics de l’Administració. El Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha confiat la formació dels seus tècnics al COAATT, per dotar-los de coneixements i actualització de normativa a l’entorn de l’accessibilitat. La Fundació COAATT ha estat la responsable de donar forma a aquesta formació anomenada "Actualització de coneixements tècnics sobre l’aplicació de la normativa d’accessibilitat" i s'ha portat a terme amb el recolzament del COAATT. Per a la seva impartició, s’ha contactat amb un professor extern, coordinat i assessorat pel company Lluís Roig. El curs de 20 hores finalitzarà el proper dilluns dia 12 de novembre i la seu per a impartir aquesta formació ha estat l’edifici de CONCACTIVA a Montblanc. Aquest curs ha estat finançat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 5 de gener 2021 D’acord amb la Ley de Presupuestos Generales del Estado para el año 2021 i el Real Decreto-ley 28/2018, de 28 de diciembre, per l’any 2021 s’incrementa la quota del Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors Autònoms (RETA), degut a què es modifiquen els tipus de cotització aplicables per contingències professionals i per cessament d’activitat dels treballadors autònoms inclosos en el RETA. PREMAAT, com a mútua alternativa al RETA, i seguint la normativa actual, a partir del mes de gener del 2021 augmenta la quota mensual del Plan Profesional de PREMAAT (producte alternatiu al RETA que ha de suposar almenys el 80% de la quota mínima d’aquest Règim Especial), de la següent manera: ► Quota general ordinària: 235€/mes ► Qui gaudeixi d’alguna reducció del Plan Profesional, li correspondrà les següents quotes segons al tram en el qual es trobi: • 48€/mes 2021, els 12 primers mesos (es manté invariable) • Reducció del 50% sobre la quota ordinària (6 mesos següents): 117,50€/mes 2021 • Reducció del 30% sobre la quota ordinària (de 6 18 mesos següents, depenent de les circumstàncies de cada mutualista): 164,50€/mes 2021. Així mateix, es recorda que les citades quotes són quotes mínimes, i que els mutualistes podeu millorar el vostre estalvi per a la jubilació o altres prestacions incrementant la quota del Plan Profesional. Per a més informació podeu contactar amb ASSEGURCOAATT: assegurcoaatt@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 4 de setembre 2019 Els beneficis que aporta el BIM com a sistema fan que cada cop estigui més estès, tant en el sector públic com en el privat. La seva utilització es va escampant com una taca d’oli, però això si, perquè sigui efectiu, tots els que intervenen en el projecte, arquitectes, aparelladors, delineants, enginyers, industrials… han de ser coneixedors de la metodologia i posar-la en pràctica. BIM (Building Information Modeling) és un sistema o metodologia basat en el treball col·laboratiu, que aplicat al disseny de l’arquitectura, entén el projecte com un TOT integrat, que és el resultat de la sinergia i coordinació de tots i cadascun els professionals implicats. La seva aplicació és possible gràcies a programes com Revit Arquitecture, que necessitant únicament un ordinador connectat a la xarxa, permet i facilita el treball a temps real de tots els actors, siguin on siguin, de tal manera que un petit canvi en el projecte, modifica a tots els elements que afecta, i aquests canvis estaran disponibles de forma immediata per a tot l’equip. Així doncs, si a meitat d’un projecte un client vol un canvi en la distribució dels espais, podem fer aquesta proposta de manera que el client automàticament veurà com queda el seu espai modificat, fent-se la idea del que està proposant, però al mateix temps, veurem el cost que suposa, el materials que necessitem i les afectacions estructurals, si es que n’hi ha. A més a més, BIM recull la totalitat de la vida útil d’un projecte, des de la fase de disseny més inicial, fins a l’entrega al client i la posada en funcionament, inclús més enllà. Així la productivitat, l' eficiència, l' optimització de costos, el manteniment de la qualitat, el compliment de terminis, ... milloren a nivells que no es coneixien fins ara. Aquests entre d’altres han estat els motius per què BIM s’hagi extès ràpidament per països com Sudafrica, Suissa, Estats Units, Australia, i molts altres, accelerant la seva implantació a mesura que empreses, estudis, professionals i organismes l’integren com a sistema de treball principal i únic. Tant és així, que des de la Unió Europea, s’ha establert un full de ruta que obliga que tots els projectes finançats amb fons públic a partir de 2018 siguin realitzats amb BIM. És per aquest motiu que la demanda de professionals coneixedors de BIM i REVIT, que encara son escassos, hagi incrementat, el que ho converteix en una de les millors sortides laborals de l’actualitat. EL COAATT posa a l’abast dels col·legiats un curs de BIM, per conèixer des de l’inici aquesta nova metodologia de treball que cada cop arrela més en el sector. Podeu llegir el programa i veure les facilitats de pagament que us oferim. Un curs per un grup reduït, per optimitzar el sistema de treball, del qual ja queden només 10 places. Més informació AQUÍ T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 3 de gener 2018 A partir del 5 de gener es podrà realitzar el visat o registre conjunt de les cèdules d’habitabilitat i els certificats d’eficiència energètica d’un mateix habitatge. Quan és realitzin els dos tràmits a la vegada, es podran enviar conjuntament utilitzant el codi tipus d’intervenció 76, de cèdula d’habitabilitat, i s’haurà d’incorporar al tràmit el certificat d’habitabilitat i l’informe de qualificació d’eficiència energètica, i una única nota d’encàrrec. Si s’utilitza aquesta opció, el preu del visat o registre digital serà de 16 €, i el presencial 22 €. En el cas d’utilitzar la RC col·lectiva de Catalana Occident, el preu serà com fins ara d’1,5 € pel certificat d’habitabilitat i 1,5 € pel certificat d’eficiència. Sols caldrà enviar un únic document d’adhesió. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 4 de maig 2023 Arrel de les múltiples consultes per part diferents col·legiats respecte la data d'emissió del Certificat d'Eficiència Energètica per justificar l'estat inicial dels habitatges que fan obres de rehabilitació energètica com ara la instal·lació de plaques solars, i voler deduir-se els imports a la declaració de renda, el COAATT ha fet una consulta per sortir de dubtes. La consulta determina que el certificat ha d'estar emès abans de l'inici de les obres. En el següent enllaç podreu llegir el text complet. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 14 d’abril 2022 L’arquitecte tècnic sap que de l’exercici de la professió se’n deriva una responsabilitat civil professional, per la qual ha de subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional que doni la resposta necessària per a fer front a la responsabilitat exigida. Però, l’arquitecte tècnic, també és coneixedor que la resta d’agents del procés constructiu també tenen responsabilitat durant l’execució i terminis posteriors establerts per llei, que poden marcar, i molt, la vida professional i personal de tots. L’arquitecte tècnic dona confiança en el procés constructiu, perquè no només du a terme el treball professional contractat, sinó que va més enllà, com realitzar gestions administratives, d’assessorament, econòmiques, etc, que es puguin derivar del treball en qüestió. Per aquest motiu, és important que l’arquitecte tècnic informi a la resta d’agents de la seva responsabilitat dins el procés constructiu i de la importància de subscriure una pòlissa de responsabilitat civil que doni cobertura davant d’aquesta responsabilitat. És a dir, recomanar: ► Al promotor: pòlissa de RC promotor, pòlissa decennal i OCT. En el cas de l’autopromotor, una RC d’autopromotor. És conegut que no és necessària la pòlissa Decennal ni OCT, però seria recomanable, que els tècnics informin a l’autopromotor que si vol vendre l’habitatge durant els 10 anys posteriors a la seva finalització, necessitarà per la seva venta la pòlissa de Decennal i OCT. ► Al constructor: pòlissa de RC general, pòlissa d’accidents segons conveni (si es té treballadors), pòlissa Tot Risc Construcció. El Col·legi resta a disposició dels col·legiats per a informar de les pòlisses que preciseu en el procés constructiu, en millorar condicions que salvaguardi als professionals del sector. Més informació a: secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 14 de juliol 2023 La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar dijous, dia 13 de juliol de 2023, el 6è Curs d’Estiu “La Llei d’habitatge, a fons”, a la nostra seu col·legial. Amb més de 70 persones inscrites, el curs ha pretès ser un punt de trobada tant pels estudiants i els professionals del sector immobiliari, com pels agents de la propietat immobiliària, els administradors de finques, els tècnics en matèria d’habitatge, els professionals de l’arquitectura tècnica, l’advocacia, els acadèmics o les entitats del tercer sector per tractar des d’una visió crítica i acadèmica les novetats que incorpora la Llei d’habitatge, com el seu impacte en els contractes d’arrendaments urbans, els desnonaments i l’okupació, en les professions immobiliàries o en la rehabilitació i eficiència energètica, així com el nou règim de l’habitatge social. El Curs va ser inaugurat pel president del COAATT, el Sr. Francesc Xavier Llorens Gual, i va comptar amb les ponències del Prof. Dr. Sergio Nasarre Aznar, Catedràtic de Dret Civil de la URV, el Dr. Héctor Simón Moreno, Professor Agregat de Dret Civil i Director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, la Dra. Núria Lambea Llop, Investigadora i Sotsdirectora de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, la Dra. María Paula Rodríguez Liévano, Investigadora de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV i el Dr. Juan López-Asiain Martínez, Responsable del Gabinet Tècnic del Consejo General de la Arquitectura Técnica (CGATE) i professor de la Universitat Politècnica de Madrid. Per finalitzar la jornada, el Sr. Francesc Xavier Llorens Gual, President del COAATT, el Sr. Fabián Huguet Tous, President del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona i el Dr. Jordi Bosch i Meda, Subdirector general de l’Hàbitat Urbà i la Rehabilitació de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, van participar a la taula rodona que va concloure el Curs. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 31 d’octubre 2023 Des de finals d’octubre els col·legiats i col·legiades que teniu subscrita la pòlissa de Responsabilitat Civil professional A/AT/IE amb MUSAAT, rebreu la renovació per l’any 2024. En el document adjunt es fa un breu resum de les novetats per l’any 2024. NOVETATS DE LA PÒLISSA DE RC PROFESSIONAL A/AT/IE 2024 Reviseu la pòlissa de RC professional 2024, i analitzeu si, d’acord amb l’exercici professional, caldria fer alguna tramitació, com per exemple, augmentar garantia. Teniu de terminí fins l’1 de desembre de 2023 per a estudiar i tramitar les modificacions de pòlissa que considereu oportunes. La necessitat de revisar cobertura, existint molts assegurats amb cobertures que recomanem revisar, el Col·legi farà una campanya al respecte i resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977 21 27 99 ext. 113 T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 26 d’abril 2023 A la Unió Europea els edificis representen el 40% del consum d'energia final, i del 36% de les emissions. A Espanya aproximadament el 55% del parc edificat és anterior a l'any 1980 i prop del 21% tenen més de 50 anys. A més, gairebé el 58% dels nostres edificis es va construir amb anterioritat a la primera normativa que va introduir al nostre país uns criteris mínims d'eficiència energètica (NBE-CT-79). Per això, la reducció del consum d'energia i l'ús d'energia procedent de fonts renovables al sector de l'edificació són importants per a reduir la dependència energètica de la Unió Europea i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. En què consisteix la reforma de la Directiva d'Eficiència Energètica de l'Edificació? El mes passat es va aprovar la proposta del text de la reforma de la Directiva d' Eficiència Energètica de l' Edificació que contempla l' objectiu d' una qualificació energètica mínima E per als habitatges el 2030. Per tant, els edificis tindran fins al 2030 per passar de tenir un segell mediambiental F o G (els dos més baixos) a l'E. I tres anys després, el 2033, aquesta lletra haurà de ser la D. Aquesta obligatorietat suposa rehabilitar gran part del parc d'habitatges dels països membres, entre els quals hi ha Espanya, concretament el 80% del parc d'habitatges es troba entre les tres lletres més baixes , cosa que suposa un autèntic repte. La finalitat és tenir zero emissions el 2050 aconseguint la descarbonització de l'edificació europea. Però a banda d'aquest èxit, les accions que es desenvolupin al camp de la rehabilitació energètica suposaran augment de l'ocupació, suport a la recuperació econòmica, però a més reduir la factura energètica de les llars. Així mateix, totes les inversions en la renovació energètica d'edificis poden estalviar energia, reduir despeses corrents, millorar la productivitat i el confort, i incrementar la utilitat i el valor dels edificis. Novetats de la proposta del text de la reforma de la Directiva d'Eficiència Energètica de l'Edificació • Edifici zero emissions. Es tracta d' Edificis que consumeixen pràcticament el mateix que el que generen convertint-se així en autosuficients, cobrint el consum energètic escàs que necessiti amb fonts energètiques renovables, autogenerades o comprades. La finalitat d'aquesta normativa és que el 2050 tots els edificis de la comunitat europea tinguin aquesta categoria. • Potencial d'escalfament global de l'edifici (PCG). És un indicador que mesura les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) associades a l'edifici en diferents fases al llarg del seu cicle de vida, com ara la fase de disseny, construcció, manteniment i reformes futures, fins a la seva demolició. Per tant, mesura l'aportació de l'edifici a les emissions que contribueixen a escalfar globalment la Terra i els efectes connexos sobre el canvi climàtic. • Passaport de Renovació Energètica. Creat com un instrument per impulsar la renovació energètica a llarg termini a la Unió Europea. Seria un full de ruta de renovacions planificades a llarg termini, amb criteris de qualitat després d'una auditoria energètica, mitjançant el qual l'edifici pugui anar escalant classes energètiques fins a arribar a un nivell de consum energètic gairebé nul. Es basa, per tant, en la seva estructura, ja que l'instrument es compondria d'un registre continu i perdurable de dades energètiques de cada edifici. Aquest passaport seria utilitzat per les propietats d'edificis que no fessin d'una sola vegada la rehabilitació energètica del seu immoble. • Plans Nacionals de Renovació. Un full de ruta de les mesures de cada Estat membre per assolir els objectius nacionals. Han d'incloure el compromís del percentatge de renovació anual per assolir l'objectiu del 2050. Quins terminis de compliment hi ha a la reforma de la Directiva d'Eficiència Energètica de l'Edificació? Obligacions per a obra nova: - 1 de gener de 2026, tots els edificis d'obra nova públics o ocupats per les administracions públiques han de ser zero emissions. - 1 de gener del 2028, tots els edificis d' obra nova residencials i no residencials , és a dir, els edificis que no siguin públics, han de ser zero emissions. Obligacions per als edificis existents: - Edificis públics. A partir de l'1 de gener del 2027, han de tenir una classificació mínima de lletra E. Per al 2030, la seva classificació mínima haurà de ser D. - Edificis privats no residencials. Els terminis i les exigències són iguals que els assenyalats per als públics ja existents. - Privats residencials. A partir de l'1 de gener del 2030, han de tenir una classificació mínima de lletra E. Per al 2033, la seva classificació mínima haurà de ser D. Però, què són les lletres que apareixen al certificat d'eficiència energètica? És la qualificació energètica d'un habitatge o un immoble i indiquen com és d'eficient l'habitatge dins d'una escala que va des de l'A, la més eficient, a la G, la menys eficient. En l'elaboració d'aquest document, el tècnic té en compte els sistemes de ventilació, il·luminació, calefacció i refrigeració o aigua calenta. I amb aquestes dades qualifica la sostenibilitat de la casa. La posada en marxa d'aquesta normativa suposarà donar un paper encara més rellevant al certificat d'eficiència energètica. Avui dia és necessari per poder vendre o llogar un habitatge, però amb aquesta iniciativa esdevindrà el mesurador de la transformació del parc d'habitatges europeu. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 23 d’octubre 2019 Divendres, dia 4 d’octubre, es va signar el Conveni de col·laboració entre el COAATT i el Gremi de la Construcció del Baix Camp per tal que els seus associats participin, com a empreses qualificades, al portal web del COAATT ‘Obres amb Garantia’ (www.obresambgarantia.com). Amb la signatura d’aquest conveni entre el president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona (COAATT), Adolf Quetcuti, i el president del Gremi de la Construcció del Baix Camp (GCBC), Gregori Salvat, es permet als constructors associats al Gremi participar al portal ‘Obres amb Garantia’. D'aquesta manera, a partir d’ara, les persones que sol·licitin pressupostos referents a obra nova o reformes, a través d’ Obres amb Garantia.com, rebran els tres pressupostos gratuïts d'aparelladors lligats també a tres pressupostos que els faran arribar les empreses constructores del GCBC, que decideixin apuntar-se a Obres amb Garantia, i que més s’adeqüin a la tipologia de cada constructor. Això permetrà realitzar obres amb garantia i amb empreses del territori, empreses de quilòmetre zero, que és un dels objectius dels dos col·lectius, aconseguir que les obres i les reformes a les comarques les executin empreses del nostre territori. El conveni entre les dues parts també ofereix avantatges als agremiats que s’hi vulguin sumar a més d’incrementar el seu volum de feina. L’acord permetrà, per exemple, utilitzar les instal·lacions de totes dues associacions als respectius agremiats o col·legiats, assessorament tècnic, preus especials per a cursos de formació i també millors condicions en les assegurances de la mútua del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 10 de juliol 2020 Des del portal www.obresambgarantia.com s’ha engegat una nova campanya informativa sobre el funcionament i manteniment de les piscines en les Comunitats de Propietaris. No resulta gens nou, quan arriba l'estiu, el manteniment de les piscines comunitàries és un maldecap per a moltes comunitats de propietaris. Les piscines comunitàries són amb freqüència motiu de discussió pel que fa al seu manteniment i ús per part dels propietaris. Abans d'obrir les piscines, la Comunitat de Propietaris hauria de recordar diferents aspectes en relació a la salubritat de la mateixa. A més, aquest estiu, la implantació de les noves mesures de seguretat i higiene i distanciament social, derivades de la COVID-19, ha generat més incertesa sobre el seu funcionament i manteniment. Criteris tècnic-sanitaris de les piscines Pel que fa a la instal·lació s'haurien de revisar específicament els següents factors: Instal·lacions: vas de la piscina, zona de platja, sala tècnica, magatzem de productes químics, vestidors. Sistema de tractament: filtració, desinfecció (clor, brom, UV, electròlisi salina, ozó), escalfament (si escau), recirculació (bombes d'impulsió). Paràmetres fisicoquímics de l'aigua. Salvament i socorrisme: definició d'aforament, quantitat de socorristes, material de salvament, etc. L'aspecte documental del control de qualitat, amb l'objectiu de protegir la salut i seguretat dels usuaris, inclouria el Pla d'Autocontrol de les instal·lacions que ha d'estar estructurat en 7 apartats: Tractament de l'aigua de cada vas i de l'aire de la piscina. Control de l'aigua. Manteniment de la piscina. Neteja i desinfecció. Seguretat i bones pràctiques. Pla de control de plagues. Gestió de proveïdors i serveis. En cas d'incidències, la Comunitat de Propietaris ha de comunicar-les immediatament a l'autoritat competent i realitzar les gestions oportunes per conèixer les causes, així com adoptar les mesures correctores i preventives. S'entén com a incidència: ofegaments, lesions medul·lars, traumatismes cranioencefàlics, cremades greus, electrocució o intoxicació per productes químics. La Comunitat de Propietaris ha de consultar també si hi ha una regulació específica per a piscines comunitàries a nivell municipal. A més i, específicament relacionades amb la COVID-19, aquest estiu serà necessari realitzar una sèrie d'actuacions complementàries: Abans de la reobertura de la piscina Netejar i desinfectar la instal·lació. Si hi ha vestidors o lavabos i no es pot assegurar la seva neteja i desinfecció diària adequada, haurien de romandre tancats. Els biocides a utilitzar per a la desinfecció de superfícies seran aquells del tipus de producte 2, referits a l'annex V del Reglament (UE) 528/2012 del Parlament Europeu i del Consell. Així mateix, es podran utilitzar desinfectants com dilucions de lleixiu 1:50 acabada de preparar o qualsevol dels desinfectants amb activitat viricida que es troben al mercat i que han estat autoritzats i registrats pel Ministeri de Sanitat. Després de la reobertura de la piscina Neteja i desinfecció diària de la instal·lació i al menys un cop a el dia d'aquelles superfícies en contacte freqüent amb les mans dels usuaris, com poms de portes o baranes. Disposar de papereres i netejar-les com a mínim un cop al dia. Recordar als usuaris mitjançant cartells o megafonia les normes d'higiene i prevenció a observar. Dibuixar o col·locar bandes a terra que delimitin les distàncies de seguretat entre usuaris i les seves pertinences. No es podrà fer ús de les dutxes o de les fonts d'aigua i els lavabos, si n'hi ha, hauran de dotar-se de sabó i / o gels hidroalcohòlics o desinfectants. A més ha d'existir una normativa interna elaborada per la pròpia Comunitat de Propietaris. La normativa interna de la piscina comunitària ha d'especificar les condicions d'ús, aforament i horari de la instal·lació. Aquesta informació ha d'estar obligatòriament visible en llocs comuns del recinte. L'ideal és que estigui a l'entrada i a la sortida perquè tots els veïns, amb dret a gaudir de la piscina, estiguin perfectament informats. Tant les condicions d'ús, com aforament i horari són part de la normativa interna que s'haurà adoptat en el títol constitutiu o estatuts de la Comunitat. I si no és així, s'ha d'acordar durant la celebració d'una Junta de la Comunitat de Propietaris. A més, segons la mesura de la piscina i la làmina d'aigua, la legislació de cada comunitat autònoma determina l'aforament màxim permès i si és necessària la presència de socorrista. Pel que fa al manteniment, com qualsevol altre element comú de la Comunitat, està regulat a la Llei de Propietat Horitzontal. El manteniment de les instal·lacions de la piscina anirà a càrrec de tots els veïns, en funció del seu grau de participació, al marge que utilitzin o no la piscina. També és la Comunitat de Propietaris la responsable de vetllar pel manteniment del nivell de salubritat que exigeix la llei per a les piscines comunitàries, així i com del recinte complet. I si cal fer obres, aquestes hauran de ser aprovades per majoria simple. Finalment, encara que no és obligatori contractar una assegurança de responsabilitat civil, sí que és absolutament recomanable per si es determinés a la Comunitat com a responsable d'un incident. Donada la complexitat dels treballs, tant documentals com de manteniment de les piscines, és molt recomanable utilitzar els serveis d'un tècnic expert que pugui gestionar tots els aspectes relatius a la seguretat, salubritat i bon estat estructural d'una piscina comunitària. NOTA: A causa de la situació d'excepcionalitat, derivada de la pandèmia de la COVID-19, recordem que la regulació de distàncies, aforaments i altres condicions de seguretat i higiene a seguir a les piscines comunitàries estarà subjecta a les regulacions que es fixin per cadascun dels governs de les respectives comunitats autònomes. A Catalunya l'aforament permès es calcularà seguint el criteri de poder garantir, tant en espais tancats com a l'aire lliure, la distància física interpersonal de seguretat establerta en 1,5 metres i amb l'equivalent a un espai de seguretat de 2,5 m² per persona. Veure article a Obres Amb Garantia T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 24 de novembre 2020 Tarragona s’ha quedat sense POUM. Aquesta és, en un titular, la noticia dels últims dies que genera precaució i preocupació. La decisió del Tribunal Suprem de paralitzar el Pla d’Ordenació Urbana atura també projectes importants de la ciutat, com el de la Budallera, el PP Culubret o el PMU34, però atura també de certa manera tota la ciutat a nivell urbanístic i de construcció. El nostre sector veu amb inquietud com les perspectives de creixement queden frenades, posant fre a una activitat necessària per al desenvolupament de la ciutat de Tarragona. L’anul·lació del POUM del 2013 ens retorna a un POUM de 1995, un document que a hores d’ara queda desfasat i que no s’adapta a les actuals lleis urbanístiques d’àmbit general. Fins quan quedarà paralitzat el POUM? Què farà l’ajuntament? Quines alternatives es generaran per evitar que tot quedi aturat? Fins a quin punt en surt perjudicada la ciutat per aquesta paralització?. Com a president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació, he volgut fer aquestes i altres preguntes a experts en la matèria, en l’àmbit de l’urbanisme i el marc legal que abasta un Pla d’Ordenació Urbana. Aquests dies aniré descobrint-vos les seves opinions. Avui us comparteixo la meva conversa amb Alfred Ventosa, advocat urbanista. Per què s’anul·la el POUM? Per la manca d’un informe es pot tirar enrere la feina de 14 anys, ja aprovada per la Generalitat? El POUM de Tarragona s’anul·la arran del recurs presentat per la “Companyia Logística de Hidrocarburos CLH, S.A.” contra l’acord d’aprovació definitiva del POUM, per la manca de l’informe que, amb caràcter preceptiu, els Tribunals han entès que havia d’haver emès l’Administració de l’Estat, per disposició dels articles 4 i 5 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs. Tot i que al meu entendre és discutible jurídicament l’obligatorietat d’aquest informe, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya primer, i el Tribunal Suprem en segona instància, dicten la nul·litat de la totalitat del POUM de Tarragona perquè manca un informe que afecta únicament a un petit sector urbanístic, concretament al sector PMU 40 CLH. Aquesta sentència contradiu anteriors sentències del propi Tribunal Suprem, (Sentència de 13 de maig de 2020, Recurs 6731/2018), en la que es produïa un canvi de doctrina respecte a la nul·litat dels Plans urbanístics, obrint la porta a declarar la nul·litat parcial en aquella zona o sector que tingui un grau d’individualització que no afecti a la resta del territori. I aquest, segons el meu parer, hauria d’haver estat el criteri adoptat en aquest cas pel Tribunal Suprem, ja que la manca del famós informe que ha estat causa de la nul·litat total, només afecta a un petit sector urbanístic (Dipòsits de CLH al costat del riu Francolí) i sense incidència a la resta del municipi. Què implica per una ciutat suspendre/anul·lar un POUM que ha tardat en desenvolupar-se més de 14 anys i que estava aprovat? Les llicències en tràmit quedaran paralitzades? Les noves amb quin criteri es concediran? Aquesta sentència té unes conseqüències molt greus per Tarragona. Cal entendre que per un municipi el POUM és l’eina que mou, impulsa i defineix totes les polítiques municipals, per tant és el principal instrument de convivència, creixement i desenvolupament del municipi. El POUM defineix el tipus de ciutat present i futura, determina el grau de creixement i l’equilibri necessari, ordena i preveu les activitats econòmiques a desenvolupar, en definitiva fixa els models de benestar i progrés de la ciutat a través de l’ordenació i la planificació. La nul·litat del POUM comporta aturar el present i el futur de la nostra ciutat en la mesura que ho deixa tot en els llimbs. Atura qualsevol projecte o inversió pel risc que comporta el no tenir la seguretat en la seva execució. Foragita als emprenedors i limita la capacitat creativa. En definitiva, suposa un empobriment en tots els ordres que aquesta ciutat no es pot permetre. Una de les conseqüències negatives d’aquesta sentència és la incertesa respecte a les llicències concedides a l’empara d’un planejament que ha estat declarat nul i quines llicències d’obres podran ser objecte de petició. Caldrà veure quines decisions es prenen amb caràcter transitori que possibiliti minimitzar els seus efectes negatius. Ara Tarragona es desenvoluparà i s’articularà amb un Pla que es va iniciar al 1995, com han canviat els criteris de ciutat en més de 25 anys a les ciutats modernes i del nostre entorn? No sabem amb quin Pla urbanístic es desenvoluparà Tarragona. El que si és cert és que el model econòmic, social i d’organització està canviant a gran velocitat. El que l’any 1995 era una novetat, avui ja no és ni clàssic, simplement ha quedat obsolet i inservible. Per tant caldrà redactar un nou POUM tenint en compte que les noves tecnologies i les aspiracions cíviques exigeixen noves formes d’organització i mobilitat, i per tant noves necessitats que demanen unes altres relacions socials i de convivència. Caldrà ser més respectuosos amb l’entorn i amb la utilització dels recursos naturals, i per tant caldrà generar un model urbanístic que s’adeqüi a aquests nous paràmetres. Amb el POUM de 1995 i la seva revisió posterior, es marcava un sostre de creixement que situava la ciutat de Tarragona en un màxim d’entre 150.000-180.000 habitants. Tenint en compte que els darrers anys la població s’ha estancat ens els 130.000-132.000, caldrà replantejar-se aquesta previsió? El POUM del 2013 va marcar un sostre de creixement irreal i fantasiós que obeïa encara al model de ciutat expansiu impulsat per un sistema econòmic especulatiu que va fer explosió i fallida amb la gran crisi econòmica i immobiliària de l’any 2007. No podem tornar a repetir models que són quimèrics i ineficaços. Una societat viva és la que creix, creixement que no necessàriament passa per augmentar a l’infinit la seva població. És pot créixer econòmicament, en qualitat de vida, en un millor benestar, en una millora en els serveis als ciutadans que aposti per fer de Tarragona una ciutat de progrés i benestar. Aquest “creixement” també es traduirà amb un creixement en el nombre d’habitants, però haurà de ser un creixement que es faci de forma ordenada, sostenible i que busqui al benestar dels seus ciutadans. En definitiva, els futurs creixements de la ciutat s’han de fixar com a objectius una major qualitat de vida i el millor progrés per la ciutadania. No és el nombre d’habitants el que fa progressar una ciutat, sinó la seva capacitat de generar oportunitats i benestar, aspectes que, entre d’altres, s’aconsegueixen a través d’una bona planificació territorial. Les ciutats, com les persones, han de créixer per dintre, no només per fora, han de créixer en qualitat, no només en quantitat. L’etern problema de la ciutat és la incapacitat de cosir els barris amb el centre de la ciutat. És ara el moment de projectar solucions a aquest dèficit? Per on passen aquestes solucions? L’etern problema de la ciutat de Tarragona és i ha estat essencialment la manca de model i una desencertada planificació urbanística. Tarragona, a dia d’avui, encara viu de la planificació i les estratègies fixades pels Cònsols romans, que varen veure una situació geogràfica immillorable per a fundar una ciutat que va esdevenir una capital important de l’Imperi Romà. Un bon model urbanístic necessita indefugiblement de bons planificadors que sàpiguen fixar criteris clars del què una ciutat és i vol ser. Per això es necessiten governants capacitats i amb l’audàcia suficient, tècnics imaginatius i governs estables. En definitiva, responsables polítics de llarga mirada que pensin la ciutat i el seu futur, tenint molt presents els reptes i les oportunitats que de les seves decisions es deriven. Establir un model urbanístic de ciutat no es pot fer sense projecció de futur a mig i llarg termini, que tendeixi a fixar unes bases sòlides que marcaran les polítiques econòmiques i socials de la nostra governança. No només s’ha de donar solució als barris, sinó que s’ha de tenir un model global de municipi que integri els barris, la Part alta, el Serrallo i a la zona centre, als barris de Llevant i de Ponent, en definitiva, que cohesioni a tot el municipi. En ocasions, també cal optar per crear noves centralitats, com a fórmula que eviti els suburbis i activi nous motors d’empenta a la ciutat. I aquest model es tradueix en un POUM equilibrat i equilibrador, que a través d’aquelles bases sòlides, permeti als governs municipals desenvolupar unes polítiques que transformin i modernitzin els nuclis existents, els dotin de millors serveis, i generin noves iniciatives i activitats econòmiques que potenciïn nous creixements i oportunitats. I això necessita temps i recursos, el que és incompatible amb govern febles i polítiques de curta volada. La solució passa per governants valents i equips de govern forts i estables, és la única manera de progressar i tenir un POUM de futur, sostenible i de progrés. Quan podrà Tarragona disposar d’un nou pla, si s’inicia ràpidament? Per què hauria d’apostar aquest cop? La redacció, tramitació i aprovació d’un POUM, avui, i atenent a la complexitat normativa -en alguns cassos i al meu entendre, totalment innecessària-, requereix de grans recursos humans, tècnics i econòmics. Soc incapaç de fixar terminis i menys en la situació de crisi econòmica i de feblesa política del govern municipal de la nostra ciutat. Seria bo i desitjable que els nostre responsables polítics estiguessin a l’alçada de les circumstàncies i posessin tots els recursos necessaris per a iniciar la redacció d’un nou POUM, però això significa que tenir objectius clars, alçada de mires, i una capacitat de consens, pacte i acord que avui, m’atreveixo a dir, no veig possible en els nostres governants. Transitòriament la Llei d’Urbanisme permet que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb la complicitat de l’Ajuntament de Tarragona, pugui dictar unes normes de caràcter transitori que possibilitin minimitzar l’impacte negatiu d’aquesta sentència. Però per això cal una entesa entre el Govern de Catalunya i el de la nostra ciutat. Caldrà esperar i veure si un govern i l’altre, davant la feblesa d’ambdós, són capaços de posar-se d’acord amb crear aquesta transitorietat tan necessària per Tarragona. Tarragona corre el perill de perdre oportunitats. No tenir pla paralitza inversions, expansions, encarirà el preu de l’habitatge? Com es podria incrementar el parc actual per evitar aquest increment? Tarragona ja fa temps que està perdent oportunitats. Només cal fer una passejada pels nostres carrers, barris i polígons industrials. Obsolescència, abandó, brutícia i falta d’activitat productiva i econòmica és el que defineix la nostra ciutat. Fa temps que Tarragona és incapaç d’atreure noves inversions perquè és incapaç de generar nous projectes i noves il·lusions. La inactivitat municipal és secular i només s’anuncien suspensions de projectes i sancions. Així una ciutat no prospera ni pot pensar en futur. Davant aquesta manca d’activitat no hi ha nova demanda, sinó que només hi ha desertització i fugida cap a altres ciutats veïnes que si generen noves oportunitats i projectes. Només cal consultar les estadístiques de població del INE i les dades locals de PIB i podrem comprendre qui progressa i que s’estanca i s’envelleix. No tenir POUM, és com no tenir motor per fer funcionar el nostre vehicle. No només ens fa perdre oportunitats, sinó que ens impossibilitat a avançar, i ens converteix en un municipi decadent i regressiu. No ens preocupem d’augmentar el parc immobiliari, preocupem-nos de generar il·lusió en els nostres ciutadans i en aquells que admiren la nostra ciutat, fem-los veure que som ciutat d’oportunitats que es fan realitat i que generem instruments potents per a fer de la nostra ciutat un centre d’interès i progrés, a través del POUM i de polítiques innovadores, si s’actua així, tot lo altre vindrà sol. Què cal fer per suplir aquesta pèrdua d’oportunitats? Es podrien fer plans de regeneració urbana o plans de foment de la rehabilitació? Ja ho he explicat abans. Hauríem de ser capaços de generar noves oportunitats a través d’un bon instrument de planificació (POUM), que generés il·lusió i convenciment als emprenedors. Com podem atreure noves indústries amb uns polígons industrials capats urbanísticament, que s’han convertit en obsolets i que no poden transformar-se en centres vius de producció i generadors de riquesa i llocs de feina?. Si els polígons industrials han de servir per a instal·lacions de pàdel, salons de ball i rentats de cotxes, ja sabem quina és el futur de la nostra ciutat. Es poden fer tot tipus de plans, però per això cal tenir capacitat, valentia i fortalesa política, requisits que avui són escassos. De quina forma es podria integrar dins del futur POUM una solució per al reaprofitament dels solars i edificis municipals que ara estan en desús i han de tenir una utilitat? Parlem de la Tabacalera, Banc d’Espanya, la Savinosa i altres espais. Abans de parlar com es poden integrar en el POUM els bens immobles que tenim en desús, caldrà tenir consciència de que els tenim, (a vegades crec que els governs municipals els ignoren), quin servei o potencialitat d’activitats i oportunitats poden generar, mitjançant usos i activitats públiques o privades, i a partir d’aquesta reflexió és com el POUM els ha de definir i tractar. Si crèiem que la Savinosa ha d’impulsar àmbits de coneixement, respecte pel litoral i atractiu turístic de la nostra ciutat, el POUM ha de ser l’eina que doti a aquest espai de les determinacions urbanístiques necessàries que el converteixen en el motor d’aquestes activitats. En definitiva per cadascun d’aquests edificis o espais de titularitat municipal cal saber quines són les seves potencialitats, definir-les, i integrar-les en el POUM de manera que faciliti (no que impedeixi), assolir els objectius fixats per cadascun d’aquests espais, ja sigui mitjançant recursos públics o privats. Vull fer un especial esment al pàrquing de Jaume I, al qual sovint ningú es refereix i que hauria de ser un dels grans elements dinamitzadors de la Part Alta de la ciutat, donant-li l’ús d’aparcament que facilités l’accés al nostre nucli antic i potenciés els valors patrimonials, monumentals, culturals, econòmics i socials d’aquesta part de la ciutat que, a poc a poc, anem veient com es degrada i es malmet. Capacitat, fermesa, generositat i decisió és el que fa falta per prendre les decisions necessàries i posar en valor els nostres actius. Ho sabran entendre els qui les han de prendre?. Quina ciutat pensen que cal plasmar amb un nou POUM? Segur que cadascú de nosaltres tindríem un model concret de ciutat al cap. Però penso que per definir aquest model hem de tenir ben identificat el passat i el present d’aquesta ciutat, la seva història i geografia, el seu paper en la Mediterrània, activar de forma intel·ligent els seus valors, el que han estat i representat, el paper que poden jugar en la ciutat del futur i, a partir d’aquí, hauríem de poder crear un model que tingués com a objectius: a) Ser respectuosos amb el seu passat, preservant el Patrimoni històric i cultural d’aquesta ciutat, l’arquitectura i l’urbanisme que li donen transcendència, definint polítiques de preservació, però alhora de consolidació i modernització, que permetin fer-ne un ús racional i els preservin. Avui a Tarragona la política “conservadora” del nostre patrimoni ha propiciat la seva degradació. b) Tenir present la morfologia física, el paisatge i el clima d’aquesta ciutat. Si tenim una ciutat formada per diferents nuclis, en un terme municipal gran, que compta amb un litoral extens i en una posició òptima en la Via Augusta romana (avui Corredor Mediterrani), s’han de saber trobar els valors i potencialitats de cadascun d’aquests nuclis en tots els seus àmbits (socials, culturals, econòmics, etc.) I a partir d’aquí, extreure i potenciar al màxim les seves qualitats mitjançant una bona planificació. Planificació que ha de fer possible que, mitjançant les inversions públiques i privades facin de Tarragona una ciutat atractiva i moderna com li correspon per la identitat històrica el potencial que té i la seva situació privilegiada. c) Planificar globalment una ciutat amb les infraestructures, serveis i equipaments que la dotin dels instruments necessaris, de present i de futur, que impulsin i ajudin a assolir els objectius perseguits de fer d’aquesta ciutat una “urbs” equilibrada i socialment avançada, tenint com a principis bàsics i essencials els de la sostenibilitat i respecte al medi físic i natural com a forma de projectar-nos a un futur esperançador. Les societats modernes i avançades de l’Europa d’avui, els danesos, per exemple, parlen de ciutats i regions basades en el coneixement com a facilitador del creixement, de la prosperitat i del benestar de la seva ciutadania. Tarragona ha d’aprofitar més el talent i la recerca que genera la nostra universitat, l’ha de fer un dels seus motors de futur. Tot i tenir la idiosincràsia particular, en quines ciutats s’hauria d’emmirallar Tarragona a l’hora de créixer i projectar-se? Abans d’emmirallar-nos en altres territoris el primer que cal fer és identificar bé les nostres potencialitats, saber què i qui som, on som, i on volem anar. Saber quins són els nostres punts forts i els febles. I a partir d’aquí establir aquells principis i objectius que haurien de ser els inspiradors del POUM. Fixats aquests primers criteris és evident que podem emmirallar-nos en aquelles ciutats i territoris que representin el valors i qualitats de present i de futur que perseguim. Així cal emmirallar-nos d’aquelles ciutats que han sabut posar en valor el seu patrimoni històric i cultural, conservant-lo i exhibint-lo, fent alhora emergir un sector econòmic favorable a la ciutat i d’ajut a la preservació d’aquest patrimoni. Podem emmirallar-nos en aquelles ciutats que tenen polígons industrials al seu voltant i que han potenciat la seva transformació com elements de generació de riquesa i prosperitat. Hem d’emmirallar-nos en aquelles ciutats que han estat generadores d’unes polítiques mediambientals capaces de fer compatibles el desenvolupament urbà amb la sostenibilitat i la qualitat. No m’atreveixo a senyalar-ne una en concret, són moltes les que ens poden ensenyar elements que ens ajudin a millorar i fer créixer la nostra ciutat. L’urbanista Omar Akbar diu: “Siguem conscients que les ciutats són el guany cultural suprem de la humanitat, una obra d’art civilitzadora. Qualsevol esforç per a preservar-les val la pena”. Doncs això! T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Contenido web This result comes from the catalán version of this content. 18 de setembre 2019 La Dirección General de Trabajo, amb data 17 d’octubre de 2008, va emetre informe on s’indica l’obligatorietat de designació de coordinador de seguretat i salut a les obres de construcció on hi participi més d’una empresa contractista, una empresa contractista i un treballador autònom, o varis treballadors autònoms, tot i que no requereixin de projecte d’execució. En resposta a la consulta plantejada per l’Associació Nacional d’Entitats Preventives Acreditades, la Direcció General modifica el criteri establert, - entre d’altres - a la Guia Tècnica sobre el Reial Decret 1627/1997 i arriba a la conclusió que en aquelles obres on hi existeixi risc exposat a l’annex 2 del Reial Decret i sempre que hi concorri més d’una empresa contractista, el promotor de l’obra ha de designar un coordinador de seguretat i salut encara que l’obra no disposi de projecte o direcció facultativa. El criteri inicial, que es recolzava en la necessària integració del coordinador de seguretat en la direcció facultativa indicat al 1627/97 i la Guia Tècnica, es modifica ara com a conseqüència del contingut del Reial Decret 171/2004, de coordinació d’activitats empresarials, i que obliga a desenvolupar determinats mitjans de coordinació entre els que s’inclou la designació d’una o més persones encarregades de la coordinació de les activitats preventives en els termes establerts al Reial Decret 1627/1997, és a dir el coordinador de seguretat i salut, independentment de si l’obra ha de disposar legalment de projecte d’execució. Entenem i segons el contingut d’aquest informe, on es considera prioritari el desenvolupament de la coordinació d’activitats empresarials - també en obres de construcció -, a la necessària integració del coordinador dins la direcció facultativa, que el criteri considerat a la Guia Tècnica no és vigent i el substitueix l’informe de la Dirección General de Trabajo, de 17 d’octubre de 2008, on s’especifica que: en aquelles obres on hi existeixi risc de caiguda d’alçada, enfonsament o altres dels riscos exposats a l’annex 2 del Reial Decret 1627/1997 i sempre que hi concorri més d’una empresa contractista, una empresa contractista i un treballador autònom, o varis treballadors autònoms; el promotor de l’obra ha de designar un coordinador de seguretat i salut encara que l’obra no disposi de projecte o direcció facultativa. Pel que fa a l’estudi de seguretat i les obres sense projecte, la Dirección General de Trabajo considera que l’estudi de seguretat definit al Reial Decret 1627/1997, només te sentit en dins l’àmbit d’un projecte d’execució com a mitjà de garantir la coherència de les solucions constructives i preventives. En el cas d’obres sense projecte, s’aconsella la redacció d’un Pla de seguretat en aquelles obres on existeixi un risc especial inclòs a l’annex II del Reial Decret 1627/1997, especialment en el cas d’obres amb risc de caiguda d’alçada, i a la resta de casos, els centres de treball disposaran de l’avaluació de riscos existents o previstos per tal de dur a terme les mesures de prevenció i protecció adients. Recordeu que d’acord a l’exposa’t, el Departament de Visats del COAATT, des de 2008, no admet al visat, estudis bàsics de seguretat o estudis de seguretat d’obres sense projecte. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|