Article de Contingut web 17 de setembre 2018 La responsabilitat i funcions de l’arquitecte tècnic a l’obra són diferents segons el paper que es desenvolupa. Els tres rols més habituals són el de cap d’obra, el de director d’obra i el de director d’execució d’obra. En el cas del cap d’obra, és el tècnic que nomena l'empresa constructora i que assumeix la representació de l'empresa davant el propietari i la direcció facultativa. Les funcions del cap d’obra són: - Signar l'acta d'inici d'obra i definir i organitzar la implantació de l’obra. - Participar en la contractació de les subcontractes i materials necessaris per a realitzar l'obra. - Elaborar o revisar els contractes, planificar els treballs i dirigir i coordinar totes les professions, proveïdors i subcontractes que estan al seu càrrec i controlar que les subcontractes realitzen bé els seus treballs. - Assistir a reunions amb el Director d'Obra i el propietari, per resoldre dubtes, gestionar o negociar els canvis que sorgeixen i donar part de l'avanç d'obra. - Realitzar els mesuraments dels treballs executats, per elaborar les factures a emetre al propietari. - Establir els mitjans necessaris per garantir la seguretat dels treballadors en obra i supervisar la seva eficàcia i compliment. - Portar un control detallat dels costos d'obra, per a complir els objectius econòmics marcats per l'empresa. Fora de la figura del cap d’obra, l’arquitecte tècnic pren responsabilitats diferents en relació al seu paper que potser caldria aclarir. L’arquitecte tècnic, quan és el projectista, ha de redactar el projecte amb subjecció a la normativa vigent i al que s'ha establert en el contracte i lliurar-lo, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. Dins el control tècnic trobem dues figures: la direcció d’obra i la direcció d’execució d’obra. L’arquitecte tècnic fa de director d’obra quan la direcció facultativa està formada per un únic tècnic director, i habitualment en aquelles que ell mateix és el projectista. Es tracta habitualment d’obres de rehabilitació o de nova planta de naus o magatzems, en l’àmbit professional de l’arquitecte tècnic. El director d’obra dirigeix el desenvolupament de l’obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, d'acord amb el projecte que la defineix, la llicència d'edificació i altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar la seva adequació al final proposat. És funció seva: - Verificar el replanteig i l'adequació de la fonamentació i de l'estructura projectat a les característiques geotècniques del terreny. - Verificar la recepció a l’obra dels productes de construcció, ordenant la realització d’assajos i les proves precises. - Comprovar els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d'acord amb el projecte. - Resoldre les contingències que es produeixen en la obra i consignar en el Llibre d'obra les instruccions precises per a la correcta interpretació del projecte. - Elaborar, a requeriment del promotor o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que exigeixi la marxa de l’obra, sempre que les mateixes s'adaptin a les disposicions normatives contemplades i observades en la redacció del projecte. - Subscriure l'acta de replanteig o d'inici d’obra i el certificat final d’obra, així com conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats de treball executades, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. - Elaborar i subscriure la documentació de l'obra executada per lliurar-la al promotor, amb els visats que en el seu cas fossin obligatoris. En el cas de la direcció d’execució d’obra, la direcció facultativa està formada per dos tècnics. Habitualment l’arquitecte tècnic realitza funcions de direcció d’execució en coordinació amb un arquitecte, que pren la funció de director d’obra. Es tracta d’obres de rehabilitació o gran rehabilitació, obra nova i ampliació, en les quals el projectista és un arquitecte. El director de l'execució de la obra, formant part de la direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de dirigir l'execució material de la obra i controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat de la construcció: - Verificar la recepció en obra dels productes de construcció, ordenant la realització d'assaigs i proves precises. - Dirigir l'execució material de l’obra comprovant els replantejos, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d'acord amb el projecte i amb les instruccions del director de treball. - Consignar en el Llibre d'Ordres i Assistències les instruccions precises. - Subscriure l'acta de replanteig o d'inici de treballs i el certificat final d’obra, així com elaborar i subscriure les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats de treball executades. - Col·laborar amb els altres agents en l'elaboració de la documentació de l’obra executada, aportant els resultats del control realitzat. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web Seguretat i Salut ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ 28/10/2016 AVALUACIÓ DE RISCOS Proposta avaluació de riscos i mesures prentives Identificacio de riscos i accio preventiva Identificacio de riscos_Maquines Mesures preventives Organitzacio_Maquines_Professionals_Mitjans auxiliars_Productes quimics ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT Habitatge unifamiliar Índex Introducció Dades generals de referència Memòria Fitxes. Identificació de ricos Fitxes. Llocs de treball Habitatge plurifamiliar Índex Introducció Dades generals de referència Memòria Fitxes. Identificació de ricos Fitxes. Llocs de treball Nau Índex Introducció Dades generals de referència Memòria Fitxes. Identificació de ricos Fitxes. Llocs de treball ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT Estudi bàsic Fitxes. complementàries PLA DE SEGURETAT I SALUT Recomanacions per l'elaboració del pla de seguretat i salut PLEC DE CONDICIONS Plec de condicions seguretat i salut Pliego de condiciones de seguridad y salud ALTRES DOCUMENTS Normativa sobre seguretat Aplicació de les condicions de seguretat en OBRES SENSE PROJECTE Bibliografíes temàtiques Criterios para la gestión de la coordinación en materia de Seguridad y Salud en fase de ejecución de obra Guia d'aplicació del Reial Decret 1627. Actualització març 2012 Proposta de contracte professional Propuesta de contrato profesional Acta de paralització d'obra Acta de paralización de obra Normativa sobre seguretat Full estadístic Acreditació recepció EPI's Acta de nomenament de recurs preventiu Acta de reunió Comissió de Seguretat interempresarial Amonestació al subcontractista per l'incompliment de les mesures de seguretat Certificat d'habilitació per operadors d'equips i treballs especials Certificat instal·lació grua torre desmuntable Certificat instal·lació grua torre autodesplegable Revisió condicions de seguretat Comunicació de deficiències Convocatòria reunió comissió de seguretat interempresarial Documentació a requerir al contractista Full control treballadors empreses Incompliment mesures preventives Informació constitució Comissió interempresarial Informació de riscos Informació de riscos i mesures preventives als treballadors Document d'informació de riscos rebuda pel treballador Informe d'accident per part del coordinador Informe investigació accident Informe verificació condicions de seguretat Instruccions de control d'accés a l'obra Interlocutors per la coordinació Control del pla de seguretat Paralització de l'activitat de la coordinació Punts de control de la maquinària portàtil Sol·licitut del Pla al constructor |
Article de Contingut web Realització de Visats i Tarifes • Qui pot realitzar un visat o un registre i certificació d'intervenció professional? El podrà sol·licitar qualsevol aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació col·legiat resident al COAATT, o col·legiat resident en qualsevol altre COAAT de l’Estat (*). (*) Es necessari aportar prèviament la fitxa d'habilitació • Què s’ha de fer per poder visar o registrar una intervenció professional? Col·legiat resident al COAATT: pot realitzar la sol·licitud de visat o registre i certificació, directament, tenint en compte els requisits que a continuació es detallen respecte dels rebuts de despeses de gestió i pòlissa de responsabilitat civil professional. Col·legiat no resident al COAATT: constarà inscrit a la base de dades col·legial i cada vegada que hagi de visar al COAATT caldrà que passi per Secretaria per actualitzar el tema de la pòlissa de responsabilitat civil professional. Col·legiat habilitat/acreditat al COAATT: Si és la primera vegada que es sol·licita un visat o registre i certificat al COAATT: Ha d’omplir fitxa d’habilitació perquè Secretaria el doni d’alta a la base de dades col·legial. La fitxa l’ha d’omplir i signar el tècnic en qüestió. Respecte a la tramitació del visat per tercers, assalariats i la pòlissa de responsabilitat civil professional més informació als punts següents. Posteriors sol·licituds al COAATT: Cal passar per Secretaria per actualitzar el tema de la pòlissa de responsabilitat civil professional seguint els criteris establerts en el punt de la pòlissa de responsabilitat civil professional. Respecte a la tramitació del visat per tercers i assalariats més informació als punts següents. • Com realitzar una sol·licitud de visat o registre i certificació? L’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació, signant del tràmit, pot fer la sol·licitud personalment a les oficines del COAATT, digitalment mitjançant el servei d'oficina virtual o utilitzar qualsevol servei de missatgeria o correu ordinari. En el supòsit d'utilitzar el servei de visat digital, cal consultar les condicions i funcionament d'ús en l'apartat "visat digital" d'aquest web. En el supòsit, que l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació signant del tràmit no pugui personar-se a les oficines COAATT, cal que autoritzi per escrit a una tercera persona per realitzar els tràmits oportuns. L’escrit ha d’estar degudament signat i adjuntar fotocòpia del DNI de l’autoritzant i l’autoritzat. Disposem de dos models: Autorització fins a nova ordre o Autorització d'una obra en concret. Al tercer autoritzat se li ha de facilitar tota la documentació que es precisi per realitzar la sol·licitud, i si s’escau fitxa d’habilitació i pòlissa de responsabilitat civil professional d’acord amb els requisits establerts en els punts detallats. En el supòsit, que l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació, signant del tràmit, no pugui personar-se a les oficines del COAATT per realitzar el tràmit en qüestió pot realitzar-ho per missatgeria o correu havent realitzat les consultes pertinents al departament de visats per acordar els requisits necessaris per la seva tramitació. • Rebuts de despeses de gestió. Qui consta com a receptor? El receptor dels rebuts de despeses de gestió és l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació signant de la sol·licitud. En el cas dels professionals assalariats, com a receptor constarà l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació signant del tràmit i al rebut es farà constar un peu de pàgina detallant que la pagadora és l’empresa per la qual treballa el col·legiat en qüestió. Per posar el peu de pàgina, s’ha de facilitar còpia del contracte de treball i nòmina o document acreditatiu on es faci constar que l’empresa certifica que l’aparellador, arquitecte tècnic, enginyer d’edificació signant del tràmit, és assalariat de l’empresa. Es precisen les dades fiscals de l’empresa. • Pòlissa de responsabilitat civil professional? Col·legiat resident que exerceix la professió com a: Liberal: Ha de tenir subscrita pòlissa de responsabilitat civil professional individual: Si és amb MUSAAT, el Col·legi té la documentació. Si és amb una altra companyia asseguradora, s’ha de facilitar la pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha d’actualitzar anualment. Assalariat: Si té subscrita pòlissa de responsabilitat civil professional individual: Si és amb MUSAAT, el Col·legi té la documentació. Si és amb una altra companyia asseguradora, s’ha de facilitar fotocòpia de la pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha d’actualitzar anualment. Si s’adhereix a la pòlissa subscrita per l’empresa per la qual treballa: S’ha de facilitar fotocòpia de la pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha d’actualitzar anualment. S’ha de facilitar contracte de treball i nòmina o document acreditatiu on es faci constar que l’empresa certifica que l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació signant del tràmit és assalariat de l’empresa. Col·legiat no resident i habilitat/acreditat, que exerceix la professió com a: Liberal: Ha de tenir subscrita pòlissa de responsabilitat civil professional individual: Si és amb MUSAAT, el Col·legi ho pot comprovar directament amb MUSAAT. Si és amb una altra companyia asseguradora, s’ha de facilitar la pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha de presentar en cada sol·licitud. Assalariat: Si té subscrita pòlissa de responsabilitat civil professional individual: Si és amb MUSAAT, el Col·legi ho pot comprovar directament amb MUSAAT. Si és amb una altra companyia asseguradora, s’ha de facilitar fotocòpia de la pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha de presentar en cada sol·licitud. Si s’adhereix a la pòlissa subscrita per l’empresa per la qual treballa: S’ha de facilitar fotocòpia pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha de presentar en cada sol·licitud. S’ha de facilitar contracte de treball i nòmina o document acreditatiu on es faci constar que l’empresa certifica que l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació signant de la sol·licitud és assalariat de l’empresa. • Societats professionals: L’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació col·legiat resident, col·legiat no resident o habilitat/acreditat al COAATT que exerceix de forma associada mitjançant la constitució de societat professional, d’acord amb la normativa sobre societats professionals aplicable, cal que la societat estigui inscrita al Registre de Societats Professionals col·legial. Tenint en compte: La sol·licitud de visat o registre i certificat el realitza el tècnic en qüestió Els rebuts de visats el nom del receptor és la societat professional Més informació a: Societats professionals Tarifes de despeses de gestió per prestació de serveis |
Article de Contingut web . El preu del servei - Oferta - Contracte. PROFESSORAT: Carles Puigros Lluenes... |
Article de Contingut web <meta expr:content="El COAAT de Zaragoza se suma al portal web "obresambgarantia"" property='og:title'/> 7 d’agost 2019 <img class="photo-head-noticia" itemprop="image" srcset="@cdn_host@@root_path@/image/journal/article?img_id=1570515&t=1565258400397 300w" src="@cdn_host@@root_path@/image/journal/article?img_id=1570515&t=1565258400397" title="El Sr. Quetcuti, President del COAATT, i el Sr. Martos, President del COATZ, signant l’acord del portal web "obrascongarantia"" alt="El Sr. Quetcuti, President del COAATT, i el Sr. Martos, President del COATZ, signant l’acord del portal web "obrascongarantia""> El passat 22 de juliol, el Col·legi Oficial d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT) va signar un contracte de col·laboració amb el Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COATTZ), amb el qual l’entitat de la capital aragonesa s’adhereix a l’explotació del portal web www.obrascongarantia.com a la província de Saragossa amb els mateixos termes i condicions que el COAATT ho està fent a Tarragona des de 2015, any de la creació i posada en marxa del portal. L’acord ha arribat després d’un intens període d’ajust i adaptació dels termes de la col·laboració entre els dos col·legis professionals pel funcionament del portal web a Saragossa, i que va culminar amb la rúbrica del contracte a les instal·lacions del COAATT a Tarragona per part dels dos presidents, Adolf Quetcuti Carceller del Col·legi de Tarragona i Víctor Martos Pérez del Col·legi de Zaragoza. Durant aquest període de treball conjunt ha destacat “la total predisposició que les dues entitats han tingut per entendre que si es fan coses junts, es creen sinergies que sempre són guanyadores per a tothom, en aquest cas per als usuaris finals del portal web i per als nostres respectius col·legiats”, apuntava el president del COAATT. La posada en funcionament del portal web obrascongarantia.com a Saragossa està prevista que sigui a finals d’aquest any 2019 i, com ja passa a Tarragona, des d’aleshores els usuaris de la província de Saragossa podran demanar via online pressupostos per a tot tipus de serveis d’obres i reformes als professionals col·legiats. El sistema retorna automàticament tres pressupostos del servei sol·licitat, amb la garantia i seguretat professional dels tres arquitectes tècnics que primer han optat a aquest treball. Com diu Quetcuti, “obresambgarantia ha esdevingut una eina àgil i transparent que tant mostra el nostre compromís professional i de servei als nostres conciutadans, per la garantia que els oferim en tot allò relacionat amb el seu projecte constructiu –sigui més petit o més gran-, com també ho fa vers els nostres col·legiats oferint-los projectes i feina”. El portal web obrascongarantia.com ha estat molt ben valorat pel Col·legi professional de Saragossa, tant per les xifres aconseguides a Tarragona durant aquests anys, unes 1.500 peticions dels usuaris i més de 3.000 pressuposts gestionats, com per altres aspectes qualitatius, els col·legiats han passat d’oferir unes onze tipologies de treballs a més de 20. La intenció del portal web i del COAATT és seguir desenvolupant i millorant la plataforma online i ja compten amb altres col·legis professionals d’Espanya interessats a participar-hi com ho ha fet el de Saragossa. En aquest sentit, Quetcuti manifestava que “naturalment és un orgull com a President del COAATT i com a tarragoní que una iniciativa que hem treballat des d’aquí, i a la que tots hi hem posat molt esforç i dedicació, es vegin ara recompensats per un reconeixement d’altres col·legues a nivell de tota Espanya i per la seva voluntat i interès de participar en aquest projecte”. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: <a href="http://www.facebook.com/sharer.php?u=$current_url&t=El COAAT de Zaragoza se suma al portal web "obresambgarantia"&p[summary]=El portal, creat al COAATT, ofereix diferents pressupostos als usuaris en serveis d’obres i reformes dels professionals col·legiats.&p[images][0]=http://www.apatgn.org@cdn_host@@root_path@/image/journal/article?img_id=1570515&t=1565258400397" target="_blank"> |
Article de Contingut web 31 de març 2022 El Tribunal Superior de Justícia de Castilla-La Mancha, en la sentència de 28 de febrer de 2022 (no és sentència ferma), declara ajustat a dret la separació en lots del contracte de rehabilitació integral de l’antic Hospital el Carmen (Ciudad Real), convocat per la Secretaria General de la Consejería de Hacienda y Administraciones Públicas de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, en el qual estant al primer lot el projecte i la direcció reservat per a la titulació d’arquitecte, i al segon lot d’elaboració de mediacions i projecte, redacció d’estudi de seguretat i salut i direcció execució d’obra, restant reservat a la titulació d’arquitecte tècnic. És a destacar, el Fonament de Dret Cinquè: “(…) Pero, siendo cierto lo que al respecto se indica en la demanda sobre la exclusividad de los arquitectos para la redacción de proyectos arquitectónicos cuyo objeto sea la nueva construcción de edificios con las indicadas finalidades, entre las que se encuentra la docente, como es el caso examinado, ello no quiere decir que dichos técnicos sean los competentes para la redacción de todos y cada uno de los documentos que lo integren, como sucede, es necesario insistir, con el Estudio de Seguridad y Salud y también con las mediciones y presupuesto, y, en ese sentido, más allá de la competencia para la redacción del proyecto arquitectónico con exclusividad de los arquitectos en edificios de este tipo, la norma no extiende dicha competencia a los restantes documentos que, como los ya mencionados, puedan ser redactados por otros técnicos, siendo necesario reiterar, a ese respecto, que en ningún momento la parte actora ha cuestionado la competencia de los arquitectos técnicos para redactar la memoria y presupuestos; antes al contrario, admite que lo usual es servirse de otros profesionales por él contratados para realizar alguna parte del proyecto. Siendo así que, si un Arquitecto Técnico puede ser contratado con esa finalidad cuando se contrata por el Arquitecto, por esa misma razón ha de ser válida su intervención cuando es la Administración Pública la que lo contrata”. Aquesta sentència i altres relacionades amb la defensa de la professió les podeu trobar a la web col·legial, apartat "La Institució - Organització supracol·legial - Comunicats del Consejo. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 29 de novembre 2022 Al juny, en el decurs d'un congrés sobre construcció, algú va identificar la blockchain amb el concepte "plaça pública", és a dir, l'espai de trobada dels ciutadans on qualsevol esdeveniment queda verificat per la presència d'un nombre molt important de persones que poden donar fe del que han vist. De fet, així van néixer les places. L'àgora grega és el referent clàssic de la nostra civilització. Em va semblar ben trobat: la cadena de blocs com a gran plaça digital. El podem entendre d'aquesta manera. La tecnologia blockchain com un dels vectors més rellevants d'entre els que apunten cap a un sector més digitalitzat, però... Per què la construcció la necessita? Fora del sector construcció no és fàcil estar familiaritzat amb les innumerables activitats, controls i supervisions que es produeixen en el flux de treball necessari per projectar, construir i emprar qualsevol nou actiu. En la majoria de passos que es donen quan s'avança per aquest llarg flux, sempre hi ha algú que ha de lliurar quelcom (un document, un contracte, uns plànols, un certificat...) del que se'n fa responsable davant d'algú que l'avaluarà abans de fer el següent pas del flux, assumint també la seva part de responsabilitat. Això és el que passa quan es redacta un projecte, se sol·licita una llicència d'obres, es fa un pressupost, etc. La ‘blockchain’ garanteix l’autenticitat del contingut, la traçabilitat del procés i defineix les responsabilitats de cada intervinent Ja veiem que l'assumpció de responsabilitats per part de diversos actors d'acord amb els documents que redacten, signen, visen, aproven o autoritzen, en cadascun dels molts passos als quals ens referíem, necessiten garantir la seva autenticitat del contingut per garantir la traçabilitat del procés i deixar ben definides les responsabilitats de cada intervinent. D’altra banda, de forma complementària, en la gran majoria de passos del flux de treball s'examina el contingut de la documentació aportada de manera que no s'aprova si no es compleixen una sèrie de condicions, sense la verificació de les quals no es pot seguir cap al següent pas. Un exemple: una oficina de visats de projectes d'un col·legi professional verifica el compliment d'algunes característiques tècniques o administratives d'un projecte i fins que no s'assoleixen uns mínims amb els quals s'obté el visat, no es pot anar a sol·licitar la llicència d'obres per iniciar la construcció. Aquí trobem un nou punt d'interès relacionat amb la blockchain: els smart contracts. El tercer punt a considerar, vinculat també a la tecnologia de la cadena de blocs, és la signatura digital. Potser és el que necessita menys explicació. Si abans parlàvem de l'autenticitat del document, ara ho fem de la signatura de qui manifesta l'autoria i assumeix una sèrie de responsabilitats inherents al document signat. De fet, ja existeixen experiències al voltant del Qualify_ID o Identitat digital qualificada, que fusiona la identitat digital a blockchain amb la signatura electrònica. Així doncs, ens trobem amb la possibilitat de garantir una doble autenticitat: la dels continguts i la seva signatura. Aplicar la ‘blockchain’ a l’autenticitat de documents, la verificació automatitzada i l’autenticitat de signatures ofereix la traçabilitat i l’acceleració dels processos en la construcció En aquest punt tenim: (i) l'autenticitat de documents, (ii) la verificació automatitzada i (iii) l'autenticitat de signatures, que ens permeten una traçabilitat i acceleració notable de processos. No hi ha dubte que l'aplicació dels smart contracts va en la direcció de reduir temps de tramitació, habitualment ple de temps morts que, des d'una perspectiva LEAN, no aporten gens de valor, sinó tot el contrari. Però aporta també un altre aspecte transcendent: la reducció de l'arbitrarietat o l'objectivació enfront de les diverses interpretacions davant un mateix contingut. Anar cap a decisions ràpides i objectives aporta valor als processos. És probable que alguns lectors trobin en tot això paral·lelismes amb l'activitat d'altres sectors econòmics, tant de bo. Haurem aconseguit justificar el perquè cal blockchain a la construcció. La realitat és que no es detecten massa iniciatives vinculades a la incorporació d'aquesta metodologia en un sector amb un pes considerable a l'economia del país. Tot el que coneixem són iniciatives molt parcials. Res que abordi la complexitat general del sector, i li permeti augmentar uns valors de productivitat tradicionalment baixos. Les empreses tecnològiques acostumen a mirar preferentment cap a altres sectors, i sense la seva implicació, el camí que ha de recórrer la construcció és molt costerut. Les empreses tecnològiques acostumen a mirar preferentment cap a altres sectors, i sense la seva implicació, el camí que ha de recórrer la construcció és molt costerut L'ITeC, com a entitat reconeguda a escala europea per a l'avaluació de productes innovadors i la certificació del marcatge CE de productes de la construcció, ha implementat la tecnologia blockchain per a l'autentificació dels documents que les secunden. D'aquesta manera, qualsevol interessat pot verificar-ne l'autenticitat. Tanmateix, amb una posició transversal a tots els agents del sector, l'ITeC treballa en algunes vies d'adopció de blockchain sota una perspectiva més global que abasti tots els processos integrats en l'activitat de la construcció. Ara per ara, però, sense l'interès manifest dels grans operadors tecnològics i, diguem-ho també, les inèrcies de les administracions i dels principals operadors, els avenços són molt lents. Haurem de veure en el futur proper quines són les claus que permetin posar en marxa l'adopció d'aquesta tecnologia completament lligada a l'Agenda Digital Europea 2020-2030 que conté una part específica sobre Estratègia Blockchain. Aquesta estratègia pretén establir una marc europeu estandarditzat que inclou conceptes com la sostenibilitat des del punt de vista d'eficiència energètica, la protecció de dades, la identitat digital, la ciberseguretat i la interoperabilitat. Ferran Bermejo i Nualart: Director tècnic de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya Font de l’article: https://www.metadata.cat/opinio/2302/blockchain-construccio-ferran-bermejo-itec T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web TREBALL A L'ESTRANGER Ofertes de treball, licitació pública i contractació pública a institucions i organismes de la UE |
Article de Contingut web D’EMPESES ESPANYOLES GUANYADORES DEL CONTRACTE PER A CONSTRUIR EL TREN D’ALTA VELOCITAT... i en les que quals participen empreses espanyoles. El passat 14 de gener es firmava el contracte..., la... |
Article de Contingut web la seva justificació. S’elimina la necessitat que el contracte amb l’empresa constructora hagi... |
Article de Contingut web la seva justificació. S’elimina la necessitat que el contracte amb l’empresa constructora hagi... |
Article de Contingut web 3 de febrer 2023 A partir del 17 de gener de 2023 resta oberta la convocatòria per a la concessió d'ajuts a projectes d'eficiència energètica i economia circular d'empreses turístiques en el marc de les subvencions dels fons europeus Next Generation EU (DOGC núm. 8822, de 29 de desembre de 2022). El termini per sol·licitar l'ajut és des del 17 de gener de 2023, a les 09.00 hores, i acabarà un cop exhaurit el pressupost disponible o, com a màxim, el dia 31 de desembre de 2024. Destinataris Ajudes enfocades a persones físiques o jurídiques de naturalesa privada que siguin propietaris d'edificis existents destinats a allotjament turístic. Empreses explotadores, arrendatàries o concessionàries d’edificis destinats a allotjament turístic que acreditin aquesta condició mitjançant un contracte vigent que els atorgui la facultat expressa per emprendre les obres de reforma objecte d'aquest ajut. Requisits dels edificis i les actuacions L'edifici on es porti a terme el projecte ha d'estar destinat a l'activitat d'allotjament turístic, dins de les tipologies següents: Establiments hotelers: Hotels, hotels apartaments, hostals i pensions. Càmpings. Establiments de turisme rural: Cases de Pagès (masia, masoveria, casa de poble compartida, casa de poble independent) i allotjaments rurals. Apartaments turístics. Els projectes s'han de dur a terme en edificis complerts, construïts amb anterioritat a l’1 de gener de 2007. L'edifici ha d'estar destinat completament a l’ús d’allotjament turístic en la seva totalitat, sense perjudici de que l’edifici compti amb espais destinats a serveis complementaris a l’allotjament. La totalitat de l’ajut haurà de destinar-se a actuacions que s’executin exclusivament a l’espai dedicat a allotjament turístic. En el cas dels establiments de turisme rural, s’exclouen totes aquelles infraestructures que no es destinin a allotjament turístic (explotacions agropecuàries, etc.). Requisits dels projectes Els dos primers serien: Els projectes hauran de tenir un mínim de 20.000 € de despesa subvencionable. Les actuacions hauran d'aconseguir i justificar una reducció del consum d'energia primària no renovable del 30% respecte de la situació de partida. Actuacions subvencionables Millora de l’eficiència energètica de l’envolupant tèrmica. Millora de l’eficiència energètica i ús d’energies renovables a les instal·lacions tèrmiques de calefacció, climatització, refrigeració, ventilació i aigua calenta sanitària: Substitució d'energia convencional per energia solar tèrmica. Substitució d'energia convencional per energia geotèrmica. Substitució d'energia convencional per biomassa a les instal·lacions tèrmiques. Millora de l'eficiència energètica dels sistemes de generació no inclosos en les subtipologies anteriors (2.1 a 2.3). Millora de l'eficiència energètica dels subsistemes de distribució, regulació, control i emissió de les instal·lacions tèrmiques. 3. Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació. Despeses subvencionables En el marc d’aquesta convocatòria es consideraran subvencionables les despeses següents: Els honoraris professionals satisfets per a l'elaboració, per part del personal tècnic competent, del certificat d'eficiència energètica. Els costos de gestió de sol·licitud de l'ajut. Els costos de la redacció dels projectes tècnics relacionats amb les tipologies d'actuació objecte d'ajut. Els costos de la direcció facultativa de les actuacions. Els costos d'execució de les obres o instal·lacions. La inversió en equips i materials efectuada. Els costos de redacció d'informes i la resta de documentació requerida per sol·licitar i justificar aquests ajuts. Els costos de gestió de la justificació de la realització de les actuacions. La dotació per aquestes ajudes és de 25.794.525,24 € amb la previsió de rehabilitar 407 edificis destinats a allotjament turístic. ACCEDIR AL TRÀMIT T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 6 d’abril 2021 Aquest article s’ha extret del manual creat i editat des del Consejo General de la Arquitectura Técnica d’España (CGATE): “Estándares para la dirección de la ejecución de la obra”. Consideracions de caràcter general sobre l'exercici de la professió per compte propi o aliè 1. Les actuacions professionals que poden exercir els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica vénen determinades per les atribucions establertes en l'ordenament jurídic, així com per les competències professionals que es deriven de la formació acadèmica rebuda. 2. El gruix de les atribucions professionals d'aquests/es tècnics/es es regulen a la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació i en la Llei 12/1986 d'atribucions professionals d'Enginyers i Arquitectes Tècnics, totes dues prenent en consideració el principi d'especialitat tècnica de cada professió. 3. L'especialitat de l'Arquitectura Tècnica, no se cenyeix a l'execució d'obres, sinó que s'estén a multitud d'intervencions professions compreses en el sector de l'edificació, amb especial incidència en l'àmbit residencial, administratiu, cultural, sanitari, docent i religiós. 4. Es consideren compreses en l'edificació les seves instal•lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements d'urbanització que estiguin adscrits a l'edifici. 5. En l'àmbit de l'exercici professional, la jurisprudència de Tribunal Suprem consagra el principi de llibertat amb idoneïtat per sobre del monopoli competencial 6. Les competències professionals dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica es contemplen en el Reial Decret 927/1992 i en l'Ordre ECI 3855/2007 que regulen el contingut dels plans d'estudis dels títols d'Arquitecte Tècnic i de Grau habilitant per exercir la professió, respectivament. 7. L' urbanisme és una ciència multidisciplinària que no està subjecta a reserva d'activitat a favor de cap titulació, havent de regir el principi de llibertat amb idoneïtat en funció de les competències que es derivin de cada titulació. El títol habilitant per a exercir la professió de l'Arquitectura Tècnica confereix competències en matèria d'urbanisme. 8. La titulació exigida i suficient per a accedir al subgrup A1 de la funció pública és la de Grau. Per accedir al Subgrup A2 és suficient estar en possessió d'un títol d'Arquitecte Tècnic o Aparellador (anterior al Grau). 9. El marc normatiu d'aplicació inclou conceptes susceptibles d'interpretació que requereixen d'una anàlisi individualitzada i detallat pel que, en determinades intervencions professionals, la competència professional s'ha de determinar atenent els paràmetres tècnics de cada concreta intervenció. Exercici de la professió per compte propi o aliè 1. Projectes 1.1. Projectes d'Obra. 1.1.1. Projectes de construcció de nova planta. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a obres de construcció d'edificis de nova planta que: a) Estiguin destinats als usos que es troben inclosos en el grup C de l' article 2.1 de la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació (LOE), és a dir, els que el seu ús no sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent, cultural, aeronàutic, agropecuari, de l'energia, de la hidràulica, miner, de les telecomunicacions (referit a l'enginyeria de les telecomunicacions), transport terrestre, marítim, fluvial, aeri, forestal, industrial, naval, de la indústria del sanejament i higiene i accessori a les obres de l'enginyeria i la seva explotació. b) No tinguin consideració d'edificació segons l'article 2.2.a de la LOE. És a dir, construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin caràcter residencial (eventual o permanent) ni públic i que es desenvolupin en una sola planta, així com que quedin dins de l'àmbit de la seva especialitat tècnica. Per exemple: Garatges i cotxeres per a ús particular; Piscines, dipòsits i basses; Construccions de caràcter funerari; Pistes i construccions esportives destinades a ús particular; Pèrgoles, porxos i coberts; corrals; Cases d'eines; Casetes i cassetons d'elements auxiliars; Aparcaments en superfície; tancaments; hivernacles; Naus sense usos compresos en l'art. 2.1.b) LOE, murs de contenció, Legalització de les tipologies anteriors, etc. 1.1.2 Projectes d'intervenció en edificis existents . Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a totes aquelles intervencions en edificis existents que no alterin la configuració arquitectònica de l'edifici, circumstància que es dóna quan es tracta d'intervencions parcials que: o No produeixen una variació essencial de la composició exterior de l'edifici, la seva volumetria o el conjunt de sistema estructural. o No tenen per objecte canviar els usos característics de l'edifici. o No afecten elements o parts de l'edifici objecte de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic. Per exemple: Obres de reforma, rehabilitació o ampliació d'edificis; adaptació de locals; condicionament; tancaments de façanes (canvis de material, obertura o supressió de buits, façanes ventilades, etc.); Substitució o reparació de forjats; Substitució o reparació de cobertes; Canvis d'ús de local a habitatge, o viceversa, quan aquest canvi no suposa un canvi de l'ús característic de l'edifici en el seu conjunt; Actuacions en l'estructura de l'edifici (reforços, calçats, modificacions, substitucions, etc.), que no suposin una variació essencial del conjunt de sistema estructural, Obres destinades a la millora de l'accessibilitat o l'habitabilitat en edificis (rampes, instal•lació d'ascensors , reforma d'escales, etc.); Obres destinades a la millora de l'eficiència energètica dels edificis (aïllament, envoltants, etc.), Legalització de les tipologies anteriors. 1.2 Projectes d'Instal·lacions i Equipament Propi. 1.2.1 Instal·lacions fixes i equipament propi. D'acord amb el que disposa l'art. 2.3 de la LOE es consideren compreses en l'edificació les seves instal•lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements de urbanització que estiguin adscrits a l'edifici. Així, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a les instal•lacions fixes i l'equipament dels edificis que queden dins de l'àmbit de la seva especialitat tècnica, així com els elements d'urbanització que estiguin adscrits a aquests edificis. Regeix el denominat principi d’accessorietat o complementarietat. Per exemple: Instal·lacions elèctriques dels edificis, instal·lació de calderes, sistemes fotovoltaics adscrits a l'edifici, fontaneria, sanejament, altres sistemes d'energia renovable, protecció contra incendis, urbanització (infraestructures, actuacions en via pública, pavimentació, conducció de sanejament en àmbit urbà jardineria, reforma espais públics, etc.). 1.2.2. Instal·lacions provisionals i eventuals. Les instal·lacions provisionals no queden compreses en l'àmbit de regulació que estableix la LOE per no considerar-se compreses en l'edificació. No obstant això, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a aquest tipus d'instal•lacions en base al que disposa la Llei 12/1986, d'1 d'abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i Enginyers tècnics [arts. 2.2. i 2.1.a)]. Per exemple: Bastides, Grues, Instal·lacions provisionals d'obres, tanques publicitàries, carpes, escenaris, graderies, tancaments perimetrals d'espais públics. 1.3. Projectes de Enderrocs i Demolició. En base al que disposa la Llei 12/1986 [arts. 2.2. i 2.1.a)], els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes de demolició i enderroc d'edificis de qualsevol naturalesa, sempre que no requereixin de tècniques especials com la utilització d'explosius. 1.4. Projectes d'Activitat. De la jurisprudència que s'ha pronunciat sobre la capacitat projectual dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica establerta en la Llei 12/1986, es desprèn que aquests professionals són competents per subscriure projectes d'activitat per a l'obtenció de Llicències d'Activitat o obertura d'establiment, canvi o addició de titularitat en activitat, modificació de les condicions de el local o activitat, Legalització de les anteriors; Redacció de plans d'autoprotecció i emergència. 1.5. Projectes en l'àmbit Urbanístic. L'urbanisme és una ciència multidisciplinar que no està subjecta a monopolis competencials, sinó que es regeix pel principi de llibertat amb idoneïtat. En base a aquest principi i tenint en compte les competències que adquireixen per la seva formació acadèmica, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per subscriure projectes emmarcats en l'àmbit urbanístic. Per exemple: Projectes de reparcel•lació, segregació i agrupació de parcel•les, Instruments de planejament, projectes d'urbanització, estudis de detall, Legalització de les anteriors, delimitacions, Replantejaments, Aixecament de terrenys i solars, Aixecament de plànols topogràfics de finques, parcel•laris o de població, etc. . 1.6. Actuacions relacionades amb els Projectes. Estudis de viabilitat, Planificació de el projecte, Auditoria de projecte, Petició i comparació de pressupostos, Contractació, Gestions administratives a realitzar abans de l'inici de les obres, Estudi de Gestió de Residus. 2. Direccions 2.1. Direcció d'Obra. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per assumir la direcció de totes aquelles obres que poden projectar, les quals han quedat recollides en l'apartat 1 d'aquest catàleg, amb independència que el projecte hagi estat redactat pel propi tècnic o per un altre professional competent. 2.2. Direcció de l'Execució de l'Obra (DEO). D'acord amb el que estableix l'article 13.2.a) de la LOE, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen, en exclusiva, atribucions professionals per dirigir o legalitzar l'execució de les obres en edificis els usos siguin administratiu, sanitari, religiós , residencial en totes les seves formes, docent o cultural. Així mateix, aquesta exclusivitat s'estén a aquells supòsits en què es tracti de la direcció d'execució d'obres d'edificis contemplats en el grup de l'2.1.b) de la LOE (ús aeronàutic, agropecuaris, d'energia, industrial, miner, forestal, etc.) quan el Director d'Obra sigui arquitecte. Quan no ho sigui, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica poden exercir la DEO en règim de no exclusivitat. També són competents els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica per dirigir l'execució de les obres d'edificis compresos en el grup 2.1.c) LOE, així com per a obres diferents a edificació, com obres d'urbanització, demolició, etc. 3. Informes, dictàmens, peritatges, valoracions, taxacions La competència dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica per emetre informes, dictàmens, peritatges, valoracions i taxacions atribueixen la Llei 12/1986, així com per la normativa específica d'aplicació. 3.1. Informes, dictàmens i peritacions. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per emetre, entre altres, els següents: Informes per Inspeccions Tècniques d'Edificis, informes d'avaluació d'Edificis, informes de patologies o defectes constructius, informes sobre planejament, gestió i disciplina urbanística, Informes sobre el compliment dels requisits bàsics de l'edificació (funcionalitat, seguretat, habitabilitat, soroll, etc. .), Informes de peritatge a l'efecte d'expropiació, Estudi i Anàlisi de Projecte, Estudis Geotècnics, Estudis de el cicle de vida útil de l'edifici, dictàmens sobre qüestions relacionades amb la tècnica constructiva, Peritatges judicials, etc. 3.2. Valoracions i Taxacions. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per subscriure, entre altres, les següents: Valoracions d'immobles per a qualsevol finalitat, Taxacions immobiliàries amb fins hipotecaris, taxacions pericials contradictòries, solars, terrenys, etc. 4. Certificacions Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per certificar qualsevol de les actuacions professional emmarcades dins de la seva especialitat. Per exemple: Certificat Final d'Obra, Certificats d'Eficiència Energètica, Certificats d'habitabilitat, certificat de solidesa, Certificats de primera i segona ocupació, Certificats de mitjans auxiliars d'obra, Certificat de Compliment de mesures correctores, Certificat de adequació d'Activitat, AFOS, etc. 5. Seguretat i salut laboral De conformitat amb el que disposa el Reial Decret 1627/1997 i la disposició addicional quarta de la LOE, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, juntament amb els/les arquitectes/es, tenen atribucions exclusives en seguretat i salut en les obres englobades en el grup a) de l'article 2.1. de la LOE, és a dir, les obres l'ús sigui: administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent i cultural. Així mateix, tenen atribucions en aquest àmbit per a qualsevol obra d'edificació, urbanització, demolició o rehabilitació, d'acord amb les seves competències i especialitats. Aquestes atribucions es concreten, a manera d'exemple, en la següent relació d'actuacions professionals: Coordinació de seguretat en fase de redacció de projecte, Redacció d'Estudi de Seguretat o Estudi Bàsic de Seguretat, Coordinació de Seguretat en fase d'execució d'obra, Redacció de Plans de Seguretat, Plans d'Autoprotecció i emergència, treballs diversos en organismes de l'administració , mútues, serveis de prevenció i altres empreses dedicades a l'seguiment de sistemes de seguretat. 6. Gestió 6.1. Gestió Energètica (segells LEAN, BREEAM, PASSIVHAUS, etc.), Gestió Mediambiental i de Residus , Gestor Energètic, Pla Gestió Mediambiental, Pla de Gestió de Residus de Construcció, Gestió Immobiliària i Administració de Finques 6.2. Gestió i Direcció de Projectes El perfil dels i les arquitectes/es tècnics/ques (amb formació específica en les àrees tècniques, normatives i de control econòmic ( Quantity Surveyor ), de seguretat i de qualitat de l'procés edificatori) els posiciona com els i les professionals idonis / es per desenvolupar competències de gestió i Direcció de Projectes -Project manager de tot tipus d' intervencions i obres, incloses les que es duen a terme mitjançant les noves metodologies de gestió de l'edificació (BIM Manager, etc.). Facility Manager, Direcció d'Equips. 6.3. Gestió Cadastral. L'arquitecte tècnic és competent per a la gestió als ciutadans sobre la base de les seves intervencions professionals en l'alta o modificació de les dades cadastrals davant la Direcció General de Cadastre aportant la documentació de tipus tècnic, així com l'assessorament en els tràmits de la declaració cadastral . També és competent en la realització dels arxius GML o els que es determinin per la Direcció General de Cadastre per al tràfic immobiliari a través de notaris i registradors com una gestió més de el procés constructiu en la finalització de la mateixa. Mitjançant els Punts d'Informació Cadastral instal·lats en els Col·legis que hagin accedit a la seva sol·licitud, els professionals de l'Arquitectura Tècnica gestionen la informació dels seus clients existent en Cadastre en base als treballs que van a dur a terme dins de les seves atribucions que s'han descrit en aquest document. 6.4. Gestió de Patrimoni. Gestió tècnica de prevenció, manteniment i conservació, així com rehabilitació d'edificis declarats Patrimoni Mundial o bé catalogats per les diferents administracions amb competències en Patrimoni en els seus respectius plans. 7. Altres actuacions professionals de caràcter tècnic Amidaments, Elaboració de Memòries tècniques, Memòries valorades, Càlcul d'Estructures, Pla de Control de Qualitat, Elaboració d'el Llibre de l'Edifici, Treballs Tècnics en la fabricació i disseny de materials de construcció, control tècnic de l'edificació ( OCTs ), Laboratoris de Control de Qualitat, Intervencions de manteniment, Cap d'obra, etc. 8. Docència D'acord amb la normativa vigent en matèria docent i d'acord amb l'especialitat i competències específiques dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d'ensenyament secundari i formació professional (requereix Màster universitari en formació de professorat o formació equivalent ), així com a professors d'ensenyament universitari (complint la resta de requisits de formació necessaris en cada cas). Exercici en les administracions públiques 1. Serveis tècnics d'urbanisme Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són plenament competents per exercir la seva activitat professional com a Tècnics d'Urbanisme en l'Administració, realitzant informes tècnics urbanístics en els expedients de llicència d'obres, planejament de desenvolupament, gestió i disciplina urbanística, etc. A tall il·lustratiu, es destaquen les següents: Emissió d'informes sobre projectes per a la concessió de llicències d'obres tant de nova planta com de reforma i/o ampliació, d' obres d'urbanització, de demolició; Emissió d'informes sobre projectes per a la concessió de llicències d'agrupació, segregació reparcel•lació o modificació de límits; Emissió d'informes sobre documentació d'obres per a llicències de primera ocupació; Emissió d'informes de situació urbanística; Emissió d'informes per a certificats d'ús; Emissió d'informes per a llicències d'ocupació, obertura, canvis d'ús, valoracions, obertura d'expedients d'infracció urbanística; Inspecció d'obres subjectes a llicència municipal, Inspecció d'Edificis, etc. 2. Serveis tècnics d'obres Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica que treballin al servei de les administracions públiques, tant en relació laboral com funcionarial, poden exercir totes les actuacions professionals previstes en l'apartat "Exercici Lliure de la professió" de el present catàleg, per a aquestes administracions 3. Servei d'assessorament (diputacions, cabildos, mancomunitats, municipis Informes i assessorament tècnic a les administracions, actuant en tasques de tècnic municipal (memòries tècniques, supervisió de projectes, etc.) 4. Responsables del contracte De conformitat amb la Llei de Contractes de Sector Públic, en els contractes d'obres les facultats del responsable del contracte seran exercides per la Direcció Facultativa (seguiment material de l'execució el contracte, certificació de l'obra executada i acreditació dels imports deguts a el contractista , suspensió cautelar de l'execució de l'obra, etc.). 5. Serveis contra incendis. Serveis de protecció civil i d'emergències Per exemple: Director de Servei, Cap de Servei, cap de secció i Oficial dels Serveis de Bombers, Emergències, tècnic dels 112, d'Emergències, auditors de riscos, Planificació de Plans d'Emergències, etc. 6. Funció pública docent i investigació D'acord amb la normativa vigent en matèria de funció pública docent i d'acord amb l'especialitat i competències específiques dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d'ensenyament secundari, formació professional i professors d'ensenyament universitari en centres públics , sempre que comptin amb els títols de Màster universitari en formació de professorat o formació equivalent, o la titulació de postgrau que es requereixi en cada cas, i la superació del concurs corresponent. 7. Altres funcions T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 de juny 2022 Consideracions de caràcter general sobre l'exercici de la professió per compte propi o aliè. 1. Les actuacions professionals que poden exercir els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica vénen determinades per les atribucions establertes en l'ordenament jurídic, així com per les competències professionals que es deriven de la formació acadèmica rebuda. 2. El gruix de les atribucions professionals d'aquests/es tècnics/es es regulen a la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació i en la Llei 12/1986 d'atribucions professionals d'Enginyers i Arquitectes Tècnics, totes dues prenent en consideració el principi d'especialitat tècnica de cada professió. 3. L'especialitat de l'Arquitectura Tècnica, no se cenyeix a l'execució d'obres, sinó que s'estén a multitud d'intervencions professions compreses en el sector de l'edificació, amb especial incidència en l'àmbit residencial, administratiu, cultural, sanitari, docent i religiós. 4. Es consideren compreses en l'edificació les seves instal•lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements d'urbanització que estiguin adscrits a l'edifici. 5. En l'àmbit de l'exercici professional, la jurisprudència de Tribunal Suprem consagra el principi de llibertat amb idoneïtat per sobre del monopoli competencial 6. Les competències professionals dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica es contemplen en el Reial Decret 927/1992 i en l'Ordre ECI 3855/2007 que regulen el contingut dels plans d'estudis dels títols d'Arquitecte Tècnic i de Grau habilitant per exercir la professió, respectivament. 7. urbanisme és una ciència multidisciplinària que no està subjecta a reserva d'activitat a favor de cap titulació, havent de regir el principi de llibertat amb idoneïtat en funció de les competències que es derivin de cada titulació. El títol habilitant per a exercir la professió de l'Arquitectura Tècnica confereix competències en matèria d'urbanisme. 8. La titulació exigida i suficient per a accedir al subgrup A1 de la funció pública és la de Grau. Per accedir al Subgrup A2 és suficient estar en possessió d'un títol d'Arquitecte Tècnic o Aparellador (anterior al Grau). 9. El marc normatiu d'aplicació inclou conceptes susceptibles d'interpretació que requereixen d'una anàlisi individualitzada i detallat pel que, en determinades intervencions professionals, la competència professional s'ha de determinar atenent els paràmetres tècnics de cada concreta intervenció. Exercici de la professió per compte propi o aliè: 1. Projectes 1.1. Projectes d'Obra. 1.1.1. Projectes de construcció de nova planta. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a obres de construcció d'edificis de nova planta que: a) Estiguin destinats als usos que es troben inclosos en el grup C de l' article 2.1 de la Llei 38/1999, d'Ordenació de l'Edificació (LOE), és a dir, els que el seu ús no sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent, cultural, aeronàutic, agropecuari, de l'energia, de la hidràulica, miner, de les telecomunicacions (referit a l'enginyeria de les telecomunicacions), transport terrestre, marítim, fluvial, aeri, forestal, industrial, naval, de la indústria del sanejament i higiene i accessori a les obres de l'enginyeria i la seva explotació. b) No tinguin consideració d'edificació segons l'article 2.2.a de la LOE. És a dir, construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin caràcter residencial (eventual o permanent) ni públic i que es desenvolupin en una sola planta, així com que quedin dins de l'àmbit de la seva especialitat tècnica. Per exemple:Garatges i cotxeres per a ús particular; Piscines, dipòsits i basses; Construccions de caràcter funerari; Pistes i construccions esportives destinades a ús particular; Pèrgoles, porxos i coberts; corrals; Cases d'eines; Casetes i cassetons d'elements auxiliars; Aparcaments en superfície; tancaments; hivernacles; Naus sense usos compresos en l'art. 2.1.b) LOE, murs de contenció, Legalització de les tipologies anteriors, etc. 1.1.2 Projectes d'intervenció en edificis existents. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a totes aquelles intervencions en edificis existents que no alterin la configuració arquitectònica de l'edifici, circumstància que es dóna quan es tracta d'intervencions parcials que: No produeixen una variació essencial de la composició exterior de l'edifici, la seva volumetria o el conjunt de sistema estructural. No tenen per objecte canviar els usos característics de l'edifici. No afecten elements o parts de l'edifici objecte de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic. Per exemple: Obres de reforma, rehabilitació o ampliació d'edificis; adaptació de locals; condicionament; tancaments de façanes (canvis de material, obertura o supressió de buits, façanes ventilades, etc.); Substitució o reparació de forjats; Substitució o reparació de cobertes; Canvis d'ús de local a habitatge, o viceversa, quan aquest canvi no suposa un canvi de l'ús característic de l'edifici en el seu conjunt; Actuacions en l'estructura de l'edifici (reforços, calçats, modificacions, substitucions, etc.), que no suposin una variació essencial del conjunt de sistema estructural, Obres destinades a la millora de l'accessibilitat o l'habitabilitat en edificis (rampes, instal•lació d'ascensors , reforma d'escales, etc.); Obres destinades a la millora de l'eficiència energètica dels edificis (aïllament, envoltants, etc.), Legalització de les tipologies anteriors. 1.2 Projectes d'Instal·lacions i Equipament Propi. 1.2.1 Instal·lacions fixes i equipament propi. D'acord amb el que disposa l'art. 2.3 de la LOE es consideren compreses en l'edificació les seves instal•lacions fixes i l'equipament propi, així com els elements de urbanització que estiguin adscrits a l'edifici. Així, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a les instal·lacions fixes i l'equipament dels edificis que queden dins de l'àmbit de la seva especialitat tècnica, així com els elements d'urbanització que estiguin adscrits a aquests edificis. Regeix el denominat principi d’accessorietat o complementarietat. Per exemple: Instal·lacions elèctriques dels edificis, instal·lació de calderes, sistemes fotovoltaics adscrits a l'edifici, fontaneria, sanejament, altres sistemes d'energia renovable, protecció contra incendis, urbanització (infraestructures, actuacions en via pública, pavimentació, conducció de sanejament en àmbit urbà jardineria, reforma espais públics, etc.). 1.2.2. Instal·lacions provisionals i eventuals. Les instal·lacions provisionals no queden compreses en l'àmbit de regulació que estableix la LOE per no considerar-se compreses en l'edificació. No obstant això, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a aquest tipus d'instal•lacions en base al que disposa la Llei 12/1986, d'1 d'abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i Enginyers tècnics [arts. 2.2. i 2.1.a)]. Per exemple: Bastides, Grues, Instal•lacions provisionals d'obres, tanques publicitàries, carpes, escenaris, graderies, tancaments perimetrals d'espais públics. 1.3. Projectes de Enderrocs i Demolició. En base al que disposa la Llei 12/1986 [arts. 2.2. i 2.1.a)], els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes de demolició i enderroc d'edificis de qualsevol naturalesa, sempre que no requereixin de tècniques especials com la utilització d'explosius. 1.4. Projectes d'Activitat. De la jurisprudència que s'ha pronunciat sobre la capacitat projectual dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica establerta en la Llei 12/1986, es desprèn que aquests professionals són competents per subscriure projectes d'activitat per a l'obtenció de Llicències d'Activitat o obertura d'establiment, canvi o addició de titularitat en activitat, modificació de les condicions de el local o activitat, Legalització de les anteriors; Redacció de plans d'autoprotecció i emergència. 1.5. Projectes en l'àmbit Urbanístic. L'urbanisme és una ciència multidisciplinar que no està subjecta a monopolis competencials, sinó que es regeix pel principi de llibertat amb idoneïtat. En base a aquest principi i tenint en compte les competències que adquireixen per la seva formació acadèmica, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per subscriure projectes emmarcats en l'àmbit urbanístic. Per exemple: Projectes de reparcel•lació, segregació i agrupació de parcel•les, Instruments de planejament, projectes d'urbanització, estudis de detall, Legalització de les anteriors, delimitacions, Replantejaments, Aixecament de terrenys i solars, Aixecament de plànols topogràfics de finques, parcel·laris o de població, etc. . 1.6. Actuacions relacionades amb els Projectes. Estudis de viabilitat, Planificació de el projecte, Auditoria de projecte, Petició i comparació de pressupostos, Contractació, Gestions administratives a realitzar abans de l'inici de les obres, Estudi de Gestió de Residus. 2. Direccions 2.1. Direcció d'Obra. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per assumir la direcció de totes aquelles obres que poden projectar, les quals han quedat recollides en l'apartat 1 d'aquest catàleg, amb independència que el projecte hagi estat redactat pel propi tècnic o per un altre professional competent. 2.2. Direcció de l'Execució de l'Obra (DEO). D'acord amb el que estableix l'article 13.2.a) de la LOE, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica tenen, en exclusiva, atribucions professionals per dirigir o legalitzar l'execució de les obres en edificis els usos siguin administratiu, sanitari, religiós , residencial en totes les seves formes, docent o cultural. Així mateix, aquesta exclusivitat s'estén a aquells supòsits en què es tracti de la direcció d'execució d'obres d'edificis contemplats en el grup de l'2.1.b) de la LOE (ús aeronàutic, agropecuaris, d'energia, industrial, miner, forestal, etc.) quan el Director d'Obra sigui arquitecte. Quan no ho sigui, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica poden exercir la DEO en règim de no exclusivitat. També són competents els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica per dirigir l'execució de les obres d'edificis compresos en el grup 2.1.c) LOE, així com per a obres diferents a edificació, com obres d'urbanització, demolició, etc. 3. Informes, dictàmens, peritatges, valoracions, taxacions La competència dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica per emetre informes, dictàmens, peritatges, valoracions i taxacions atribueixen la Llei 12/1986, així com per la normativa específica d'aplicació. 3.1. Informes, dictàmens i peritacions. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per emetre, entre altres, els següents: Informes per Inspeccions Tècniques d'Edificis, informes d'avaluació d'Edificis, informes de patologies o defectes constructius, informes sobre planejament, gestió i disciplina urbanística, Informes sobre el compliment dels requisits bàsics de l'edificació (funcionalitat, seguretat, habitabilitat, soroll, etc. .), Informes de peritatge a l'efecte d'expropiació, Estudi i Anàlisi de Projecte, Estudis Geotècnics, Estudis de el cicle de vida útil de l'edifici, dictàmens sobre qüestions relacionades amb la tècnica constructiva, Peritatges judicials, etc. 3.2. Valoracions i Taxacions. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per subscriure, entre altres, les següents: Valoracions d'immobles per a qualsevol finalitat, Taxacions immobiliàries amb fins hipotecaris, taxacions pericials contradictòries, solars, terrenys, etc. 4. Certificacions Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són competents per certificar qualsevol de les actuacions professional emmarcades dins de la seva especialitat. Per exemple: Certificat Final d'Obra, Certificats d'Eficiència Energètica, Certificats d'habitabilitat, certificat de solidesa, Certificats de primera i segona ocupació, Certificats de mitjans auxiliars d'obra, Certificat de Compliment de mesures correctores, Certificat de adequació d'Activitat, AFOS, etc. 5. Seguretat i salut laboral De conformitat amb el que disposa el Reial Decret 1627/1997 i la disposició addicional quarta de la LOE, els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, juntament amb els/les arquitectes/es, tenen atribucions exclusives en seguretat i salut en les obres englobades en el grup a) de l'article 2.1. de la LOE, és a dir, les obres l'ús sigui: administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent i cultural. Així mateix, tenen atribucions en aquest àmbit per a qualsevol obra d'edificació, urbanització, demolició o rehabilitació, d'acord amb les seves competències i especialitats. Aquestes atribucions es concreten, a manera d'exemple, en la següent relació d'actuacions professionals: Coordinació de seguretat en fase de redacció de projecte, Redacció d'Estudi de Seguretat o Estudi Bàsic de Seguretat, Coordinació de Seguretat en fase d'execució d'obra, Redacció de Plans de Seguretat, Plans d'Autoprotecció i emergència, treballs diversos en organismes de l'administració , mútues, serveis de prevenció i altres empreses dedicades a l'seguiment de sistemes de seguretat. 6. Gestió 6.1. Gestió Energètica (segells LEAN, BREEAM, PASSIVHAUS, etc.), Gestió Mediambiental i de Residus , Gestor Energètic, Pla Gestió Mediambiental, Pla de Gestió de Residus de Construcció, Gestió Immobiliària i Administració de Finques 6.2. Gestió i Direcció de Projectes El perfil dels i les arquitectes/es tècnics/ques (amb formació específica en les àrees tècniques, normatives i de control econòmic ( Quantity Surveyor ), de seguretat i de qualitat de l'procés edificatori) els posiciona com els i les professionals idonis / es per desenvolupar competències de gestió i Direcció de Projectes -Project manager de tot tipus d' intervencions i obres, incloses les que es duen a terme mitjançant les noves metodologies de gestió de l'edificació (BIM Manager, etc.). Facility Manager, Direcció d'Equips. 6.3. Gestió Cadastral. L'arquitecte tècnic és competent per a la gestió als ciutadans sobre la base de les seves intervencions professionals en l'alta o modificació de les dades cadastrals davant la Direcció General de Cadastre aportant la documentació de tipus tècnic, així com l'assessorament en els tràmits de la declaració cadastral . També és competent en la realització dels arxius GML o els que es determinin per la Direcció General de Cadastre per al tràfic immobiliari a través de notaris i registradors com una gestió més de el procés constructiu en la finalització de la mateixa. Mitjançant els Punts d'Informació Cadastral instal•lats en els Col•legis que hagin accedit a la seva sol•licitud, els professionals de l'Arquitectura Tècnica gestionen la informació dels seus clients existent en Cadastre en base als treballs que van a dur a terme dins de les seves atribucions que s'han descrit en aquest document. 6.4. Gestió de Patrimoni. Gestió tècnica de prevenció, manteniment i conservació, així com rehabilitació d'edificis declarats Patrimoni Mundial o bé catalogats per les diferents administracions amb competències en Patrimoni en els seus respectius plans. 7. Altres actuacions professionals de caràcter tècnic Amidaments, Elaboració de Memòries tècniques, Memòries valorades, Càlcul d'Estructures, Pla de Control de Qualitat, Elaboració d'el Llibre de l'Edifici, Treballs Tècnics en la fabricació i disseny de materials de construcció, control tècnic de l'edificació ( OCTs ), Laboratoris de Control de Qualitat, Intervencions de manteniment, Cap d'obra, etc. 8. Docència D'acord amb la normativa vigent en matèria docent i d'acord amb l'especialitat i competències específiques dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d'ensenyament secundari i formació professional (requereix Màster universitari en formació de professorat o formació equivalent ), així com a professors d'ensenyament universitari (complint la resta de requisits de formació necessaris en cada cas). Exercici en les administracions públiques 1. Serveis tècnics d'urbanisme. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica són plenament competents per exercir la seva activitat professional com a Tècnics d'Urbanisme en l'Administració, realitzant informes tècnics urbanístics en els expedients de llicència d'obres, planejament de desenvolupament, gestió i disciplina urbanística, etc. A tall il·lustratiu, es destaquen les següents: Emissió d'informes sobre projectes per a la concessió de llicències d'obres tant de nova planta com de reforma i/o ampliació, d' obres d'urbanització, de demolició; Emissió d'informes sobre projectes per a la concessió de llicències d'agrupació, segregació reparcel·lació o modificació de límits; Emissió d'informes sobre documentació d'obres per a llicències de primera ocupació; Emissió d'informes de situació urbanística; Emissió d'informes per a certificats d'ús; Emissió d'informes per a llicències d'ocupació, obertura, canvis d'ús, valoracions, obertura d'expedients d'infracció urbanística; Inspecció d'obres subjectes a llicència municipal, Inspecció d'Edificis, etc. 2. Serveis tècnics d'obres. Els i les professionals de l'Arquitectura Tècnica que treballin al servei de les administracions públiques, tant en relació laboral com funcionarial, poden exercir totes les actuacions professionals previstes en l'apartat "Exercici Lliure de la professió" de el present catàleg, per a aquestes administracions 3. Servei d'assessorament (diputacions, cabildos, mancomunitats, municipis. Informes i assessorament tècnic a les administracions, actuant en tasques de tècnic municipal (memòries tècniques, supervisió de projectes, etc.) 4. Responsables del contracte. De conformitat amb la Llei de Contractes de Sector Públic, en els contractes d'obres les facultats del responsable del contracte seran exercides per la Direcció Facultativa (seguiment material de l'execució el contracte, certificació de l'obra executada i acreditació dels imports deguts a el contractista , suspensió cautelar de l'execució de l'obra, etc.). 5. Serveis contra incendis. Serveis de protecció civil i d'emergències. Per exemple: Director de Servei, Cap de Servei, cap de secció i Oficial dels Serveis de Bombers, Emergències, tècnic dels 112, d'Emergències, auditors de riscos, Planificació de Plans d'Emergències, etc. 6. Funció pública docent i investigació. D'acord amb la normativa vigent en matèria de funció pública docent i d'acord amb l'especialitat i competències específiques dels i les professionals de l'Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d'ensenyament secundari, formació professional i professors d'ensenyament universitari en centres públics , sempre que comptin amb els títols de Màster universitari en formació de professorat o formació equivalent, o la titulació de postgrau que es requereixi en cada cas, i la superació del concurs corresponent. 7. Altres funcions. Entre d'altres, arquitectes tècnics a el Servei de la Hisenda Pública, Instituts de Seguretat i Salut, Cos d'Enginyers de les Forces Armades en l'especialitat de construcció. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 15 de març 2024 Qui ha de comunicar l'obertura de centre de treball en una obra de construcció? La comunicació d'obertura de centre de treball l'han d'efectuar únicament els empresaris que tinguin la condició de contractistes i sempre s'ha de fer abans del començament dels treballs. El promotor haurà de facilitar als contractistes les dades que siguin necessàries per al compliment d'aquesta obligació. La comunicació d'obertura ha d'anar acompanyada del pla de seguretat i salut o de la corresponent avaluació de riscos, en cas que el pla no sigui exigible. A Catalunya s'ha substituït aquesta obligació per la incorporació al formulari d'una declaració responsable de l'empresari o el seu representant sobre aquesta qüestió. En el cas d'obres de construcció amb més d'un contractista principal, cadascun d'ells haurà de presentar una comunicació d'obertura del centre de treball. Les empreses formades només per treballadors autònoms s'han d'inscriure al REA? No, ja que a efectes laborals la normativa només considera empreses aquelles que tenen contractats treballadors per compte d'altri, amb independència de si un autònom o una empresa formada només per treballadors autònoms està constituïda com a societat mercantil o diversos autònoms s'associen sota qualsevol forma jurídica. Per tant, una empresa formada només per treballadors autònoms no es pot inscriure al Registre d'Empreses Acreditades –perquè no es considera empresa a efectes laborals- i tampoc podrà subcontractar amb tercers l'execució dels treballs que se li hagin encomanat. Obertura de centre de treball dels treballadors autònoms? Els treballadors autònoms, sense treballadors contractats, no son empreses ja que, a efectes laborals, la normativa només considera empreses aquelles que tenen contractats treballadors per compte d'altri. Per tant no han de fer la comunicació d’obertura, ni poden estar inscrits al REA, registre d’empreses acreditades. Un treballador autònom pot ser contractista principal? Un treballador autònom pot estar contractat directament pel promotor i per un contractista o subcontractista -sempre que es respecti el límit en la cadena de subcontractació que estableix la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació al sector de la construcció). El que no pot fer un treballador autònom, en l’àmbit de la subcontractació en el sector de la construcció, és subcontractar res perquè no és una empresa. Podeu consultar altres aspectes administratius de la regulació sobre seguretat i salut a les obres de construcció, al apartat "pregustes freqüents, cosntrucció" del lloc web del Departament de Treball T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 21 d’octubre 2019 El COAATT, des del departament de Serveis Externs, ofereix la contractació d'alguns serveis per a les promocions d'obra d'habitatges, que els col·legiats porten a terme. El promotor sovint demana la col·laboració de l' arquitecte tècnic, que entre altres funcions sol assumir alguns aspectes de la gestió de l’obra. D'aquesta manera, facilitem als tècnics aquesta gestió, amb les avantatges que això comporta. Des del COAATT, oferim aquest servei a través d’empreses col·laboradores que treballen amb companys de professió i, per aquest motiu, en donen garantia de qualitat en la realització dels mateixos, a part de beneficis al propi col·legiat com ara la devolució de part dels drets d’intervenció. Els serveis que s'ofereixen són: L’ assegurança Decennal, assegurança de caràcter obligatori per a totes les edificacions que tinguin com a ús principal el d’habitatge, amb l’excepció que sigui per a ús propi. En principi el mateix promotor és el responsable de contractar-la, tot i que pot pactar que ho faci el constructor. Al contractar una Decennal, s’exigeix la contractació d’un Organisme de Control Tècnic (OCT) que té com a missió principal fer una revisió del projecte i un control al llarg de l’execució de l’obra. Per a mes informació us podeu posar en contacte amb: serveisexterns@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web del contractant DGC Portal 11/11/14 Fins 18/11/14 [Accedir] entitats licitadores... de Serveis de Contractació Pública https://www.gisa.cat Diputació de Tarragona Perfil del contractant... |
Article de Contingut web 12 de juny 2020 'Obres amb Garantia', el portal creat l’any 2015 pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), segueix demostrant ser un èxit i ara s’expandeix fins a les Balears. Fa pocs dies, el COAATT i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca han signat un conveni de col·laboració per implantar aquest sistema a l’illa. El portal web obrascongarantia.com ha estat molt ben valorat pel Col·legi professional de Mallorca i com explica el president del COAAT Mallorca, Daniel Tur, “serà de gran ajuda per incrementar les possibilitats de feina en el nostre sector desprès de la crisi de la COVID-19 i una manera eficient de adequar-nos a les noves demandes i hàbits de la societat a Internet”. La posada en funcionament del portal web a Mallorca es preveu que estigui actiu a partir del pròxim mes de juliol. L’objectiu principal de www.obresambgarantia.com és donar resposta a les necessitats de la ciutadania que vol fer obres i reformes executades professionalment, sense ensurts i amb garanties. A la vegada, promociona l’exercici dels professionals col·legiats a l’entorn digital i lluita contra altres portals que poden esdevenir una competència on els serveis oferts no tinguin la garantia d’un Col·legi professional on es garanteix la responsabilitat i qualitat dels serveis, fent seguiment de les actuacions i la vigilància dels professionals titulats que intervenen. L’acord de col·laboració amb l’entitat balear pel funcionament del portal web a Mallorca va culminar el passat dia 5 de juny de 2020, quan es va realitzar la rúbrica virtual del contracte, mitjançant videoconferència entre els 3 presidents dels COAATs que actualment conformen OAG: Adolf Quetcuti, del Col·legi de Tarragona; Víctor Martos, del Col·legi de Zaragoza; i Daniel Tur, del Col·legi de Mallorca. Des de la seva creació i fins a finals de 2019, aquest portal ha rebut a Tarragona més de 100.000 visites al web i més de 1.900 sol·licituds de feina. De fet, Obres amb Garantia s'ha consolidat com el portal de referència en petició de serveis per internet en l'àmbit de l’edificació com ho demostren els bons resultats dels darrers mesos, amb una mitjana de 50 sol·licituds de feina cada mes. A més, la plataforma a Tarragona ha multiplicat per cinc l’activitat de la tradicional borsa de treball i és cada vegada més significativa la seva feina d’intermediació entre col·legiats i clients. Per això, perquè els resultats són evidents i també perquè la professió passa per un moment delicat arran de l’aturada del sector provocada per la Covid-19, el portal pot ser un incentiu per als professionals que hi treballen. No és el primer cop que altres parts de l’estat espanyol mostren el seu interès per www.obresambgarantia.com ja que l’any passat es va signar un conveni de col·laboració amb el Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza (COAATZ). També es va rubricar, fa uns mesos, un acord amb el Gremi de la Construcció del Baix Camp. Des del COAATT s’observa de manera molt positiva aquesta resposta a nivell estatal ja que evidencia que el portal Obres amb Garantia és tot un referent, una eina molt útil i una necessitat real a nivell de la societat. Orgullosos que un servei professional basat en les noves tecnologies creat a la demarcació de Tarragona comenci a ser un referent en matèria de captació de feines d’edificació a l’Estat. LA NOTICIA ALS MITJANS - InfoCamp de Tarragona (12/06/2020): El portal 'Obres amb Garantia' s’exporta a Mallorca - Reus Digital (12/06/2020): El portal 'Obres amb garantia' del COAATT s’exporta a Mallorca T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web Politica de cookies La nostra web utilitza cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar els serveis de navegació. Es pot rebutjar o desactivar l'ús de les cookies mitjançant les opcions del seu navegador, tal com s'indica en el present document. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot obtenir més informació en la nostra política de cookies que pot trobar a continuació. Cookies Les cookies són fitxers de text que el lloc web envia al navegador i que s'emmagatzemen en l'equip de l'usuari amb la finalitat d'emmagatzemar i recuperar informació sobre la navegació que es realitza des d'aquest equip (ordinador, telèfon mòbil, tablet etc ... ). Les cookies són essencials per al funcionament d’internet, aportant innumerables avantatges en la prestació de serveis interactius, facilitant-li la navegació i ús de la nostra web. A tenir en compte que les cookies no poden danyar el seu equip i que, en canvi, les que estiguin actives ens ajuden a identificar i resoldre errors. En funció de la seva permanència i de la finalitat per a la qual s'utilitzin les dades obtingudes a través de les cookies, existeixen diversos tipus. Depenent de la finalitat per a la qual s'utilitzen, les cookies poden ser: - Cookies pròpies: són aquelles que s’envien al seu equip des dels nostres propis equips o dominis i des del qual prestem el servei que ens sol·licita. - Cookies de tercers: són aquelles que s’envien al seu equip des d’un equip o domini que no és gestionat per nosaltres, sinó per una altra entitat col·laboradora. Com per exemple, les usades per les xarxes socials, o per contingut extern com Google Maps. - Cookies analítiques: les cookies analítiques recullen informació per avaluar l'ús que vostè fa de la web i l'activitat general de la mateixa. L'analítica del web és la mesura, recol·lecció, anàlisi i creació d'informes de les dades d'Internet amb el propòsit d'entendre i optimitzar l'ús de lloc web. - Cookies de sessió: són cookies temporals que romanen en l’arxiu de cookies del seu navegador fins que abandona la pàgina web, i per tant cap resta registrada en el disc dur del seu ordinador. La informació obtinguda per mitjà d’aquestes cookies, serveixen per analitzar pautes de tràfic en la web. A la llarga, això ens permet proporcionar una millor experiència per a millorar el contingut i facilitar el seu ús. - Cookies persistents: són emmagatzemades en el disc dur i la nostra web les llegeix cada vegada que realitza una nova visita. Una cookie permanent posseeix una data d’expiració determinada. La cookie deixarà de funcionar després d’aquesta data. Les cookies les utilitzem, generalment, per a facilitar els serveis de registre. - Cookies socials: les cookies socials són necessàries per a les xarxes socials externes (Facebook, Google, Twitter, Pinterest, Discuss, etc ...). La seva funció és controlar la interacció amb els ginys socials dins de la pàgina. - Cookies d'afiliats: les cookies d'afiliats permeten fer un seguiment de les visites procedents d'altres Webs, amb què La Razón té un contracte d'afiliació. - Cookies de publicitat i comportamentals: les cookies de publicitat i comportamentals recullen informació sobre les seves preferències i eleccions personals en aquest lloc web. Permeten adequar el contingut de la publicitat perquè aquesta sigui rellevant per a l'usuari i per evitar mostrar anuncis que l'usuari ja hagi vist. - Cookies tècniques: les cookies tècniques són les estrictament necessàries per a l'ús d'aquest lloc web i el seu bon funcionament, i permete a l'usuari la navegació a través de la pàgina web o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixen. Per exemple, controlar el tràfic i la comunicació de dades, accedir a part de l’accés restringit, utilitzar elements de seguretat, emmagatzemar continguts per a poder difondre vídeos o compartir continguts a través de xarxes socials. - Cookies de personalització: Són aquelles que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en el seu terminal o que el propi usuari defineixi. Per exemple, l'idioma, el tipus de navegador a través del qual accedeix al servei, el disseny de continguts seleccionat, geolocalització del terminal i la configuració regional des d'on s'accedeix al servei. - Cookies d’anàlisis: són aquelles que ens permeten quantificar el número d’usuaris i així realitzar la mediació i anàlisi estadístic de la utilització que fan els usuaris dels serveis-prestats. Per això, s’analitza la seva navegació en la nostra pàgina web amb el fi de millorar l’oferta de productes i serveis que oferim. - Cookies publicitàries: són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que es puguin incloure en la nostra pàgina web. - Cookies de publicitat comportamental: aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l’observació continuada. Gràcies a elles, podem conèixer els hàbits de navegació per internet i mostrar-te publicitat relacionada amb el teu perfil de navegació. En concret a la pàgina web del COAATT (www.apatgn.org) podem trobar les següents cookies: Nom de lacookie Finalitat Caducidat Domini Ruta COMPANY_ID Liferay Al finalitzar la sessió de navegació www.apatgn.org / COOKIE_SUPPORT Liferay 1 any www.apatgn.org / GUEST_LANGUAGE_ID Liferay 1 any www.apatgn.org / ID Liferay Al finalitzar la sessió de navegació www.apatgn.org / JSESSIONID Liferay Al finalitzar la sessió de navegació www.apatgn.org / JSESSIONID Liferay Al finalitzar la sessió de navegació www.apatgn.org /web/apatgn LFR_SESSION_STATE_XXXXXX Liferay Al finalitzar la sessió de navegació www.apatgn.org / LFR_SESSION_STATE_XXXXXX Liferay Al finalitzar la sessió de navegació www.apatgn.org /web/apatgn USER_UUID Liferay Al finalitzar la sessió de navegació www.apatgn.org / __utma Google Analytics 2 anys www.apatgn.org / __utmb Google Analytics 1 hora www.apatgn.org / __utmc Google Analytics Al finalitzar la sessió de navegació www.apatgn.org / __utmz Google Analytics 6 mesos www.apatgn.org / Les cookies de Google Analytics recopilen informació anònima sobre la navegació dels usuaris pel lloc web amb la finalitat de conèixer l'origen de les visites i altres dades estadístiques similars. Per gestionar l'activitat de les cookies des del seu equip, vostè pot acceptar expressament, bloquejar o eliminar-les. En cas que no ho faci i segueixi navegant a la web, entendrem que les accepta. Per dur a terme la gestió de les cookies haurà de seguir les següents instruccions: Chrome, des http://support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647 Microsoft Edge, des https://support.microsoft.com/es-es/topic/eliminar-y-administrar-cookies-168dab11-0753-043d-7c16-ede5947fc64d Firefox, des http://support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we Safari, des http://support.apple.com/kb/ph5042 Per a més informació, podeu consultar l'Ajuda del navegador. El bloqueig de l'ús de cookies al seu navegació, pot fer que alguns serveis o funcions del lloc web no estiguin disponibles. Consentiment Al navegar i continuar en la nostra pàgina web, ens indica que està consentint en l’ús de les cookies abans enunciades, i en les condicions obtingudes en la present Política de Cookies. |
Article de Contingut web 15 de febrer 2019 La feina del coordinador de seguretat cada vegada és més complexa, la qual cosa ha derivat en l’especialització de tècnics en el control de la seguretat a les obres de construcció. Tot i així, molts altres comparteixen la tasca de direcció d’obra amb la coordinació de la seguretat, fet que dificulta moltes vegades un control de la documentació necessària. Recordeu que és important revisar, aprovar i comprovar, abans o en el moment de l’ inici de les obres, una sèrie de documents que permetin un desenvolupament segur dels treballs. A l’inici dels treballs, la documentació que ha d’estar disponible és: Full de Designació de Coordinador de Seguretat. A les obres de construcció a les que hi participi més d’una empresa o treballador autònom és necessari que existeixi la figura del coordinador de seguretat. Quan aquesta no sigui necessària, el control de la seguretat la realitzarà el director de l’obra. Acta d’ Aprovació del Pla de Seguretat i Salut. Pla de Seguretat i Salut de cadascun dels contractistes o, si més no, l’Acta d’Adhesió al Pla del contractista principal. Cadascun dels contractistes haurà de redactar el seu propi Pla de seguretat i salut basant-se en l’estudi o l’estudi bàsic de seguretat proporcionat pel promotor o presentar l’acta d’adhesió al Pla presentat pel contractista principal –amb el ben entès que reculli les feines que ell realitzarà. En qualsevol cas, independentment del contractista principal, que pot o no tenir treballador propis a l’obra, el Pla s’ha de demanar a les empreses que tenen treballadors a l’obra. A la redacció del Pla, es tindrà especial cura a l’hora de determinar el tipus, condicions de posada en servei i manteniment de les proteccions col·lectives i personals, prevalent les primeres sempre. El Pla especificarà aquells treballs previs necessaris – col·locació de fixacions de forques, de xarxes, tancaments de forats d’escala, fixacions de cables de vida, etc. -, per a la col·locació de les proteccions, definint quan i com es col·locaran. No hi ha prou de definir els riscs, el Pla també haurà de definir detalladament les mesures preventives i els mitjans auxiliars. Les fases d’obra més importants i a les quals s’ha de demanar una especial meticulositat i definició de mitjans i mesures de prevenció, són la d’estructura i coberta, pel seu especial risc de caiguda d’alçada. El Pla el signarà el contractista, encara que en la seva redacció hi hagi intervingut una altra persona (tècnic o no). El Pla ha de ser aprovat abans de l’inici de les obres pel coordinador de seguretat en fase d’execució o, si no hi fos necessari designar un coordinador, la direcció facultativa. Per a la seva aprovació cal visar el model proporcionat pel Col·legi d’Acta d’aprovació del pla de seguretat i salut, i llavors el col·legiat ha de demanar el Llibre d’incidències. Comunicació d’obertura de centre de treball de cadascun dels contractistes o subcontractistes. Cadascuna en el moment que l’empresa s’incorpori als treballs. Llibre d’incidències. El Llibre d’incidències ha d’estar sempre a l’obra, juntament amb el Pla i l’Acta d’aprovació. Consta d’uns fulls per duplicat on s’ha de fer constar els incompliments de les prescripcions recollides al Pla de seguretat i salut. Observades circumstàncies amb un risc greu i imminent per a la seguretat dels treballadors, un cop comunicades al contractista i feta l’anotació al Llibre d’incidències, el coordinador està facultat per aturar el tall d'obra o l’obra en la seva totalitat. Per fer-ho pot dirigir-se en cas extrem a la policia municipal. s’ha de notificar mitjançant còpia a la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social abans de 24 hores. El reiterat incompliment de les anotacions al Llibre d’incidències s’ha de notificar mitjançant còpia a la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social abans de 24 hores. Telèfons d’urgència. És important també que el coordinador revisi la següent documentació: Acta de nomenaments dels recursos preventius. Comprovar la inscripció al REA de les empreses de construcció. Comprovar l’existència dels serveis de prevenció, propis o aliens, de les empreses contractistes. Constatar que els treballadors presents a l’obra, han dut a terme la formació obligatòria en matèria de seguretat i salut. Comprovar l’existència i revisar el resultat –apte o no apte -, dels reconeixements mèdics dels treballadors presents a l’obra. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|