Article de Contingut web 10 de novembre 2021 Aquest mes de novembre és el moment de revisar la pòlissa de responsabilitat civil professional per l’any 2022. Per tant, des del Col·legi es reitera que és el moment de parar, reflexionar i analitzar si cal augmentar garantia, tancar l’exercici professional amb les oportunes previsions vers el futur, etc. Davant aquesta reflexió, el Col·legi rep qüestions per tal de minimitzar el cost econòmic de la pòlissa, entre altres, com aquestes: “voldria baixar la suma assegurada perquè faig pocs treballs professionals i/o són “petits”; “vull donar de baixa la pòlissa perquè no exerceixo la professió i amb la decennal no tindré problemes”; “sóc assalariat, funcionari, cap d’obra i no necessito tenir pòlissa de RC professional”, etc. Són qüestions que cal analitzar detingudament abans de prendre un decisió en ferm, ja que pot tenir importants conseqüències en un futur, tant personals com professionals, podent comprometre fins i tot el nostre patrimoni personal i familiar. Per aquest motiu s’ha de tenir present: - En l’exercici professional no hi ha treball “petit” ni “gran”. Tots els treballs tenen la seva responsabilitat, tant durant l’execució com en la decennal i, per senzill que pugui ser, pot arribar a complicar tant la vida professional com personal. - La pòlissa de responsabilitat civil professional s’ha de tenir subscrita i amb una cobertura adequada a l’exercici professional, tant durant l’execució de l’obra com durant els períodes de garantia i fins que hagin prescrit les possibles accions de reclamació, per evitar quedar-se sense una cobertura suficient per a fer front a possibles indemnitzacions, que actualment cada vegada va en augment, tant per danys materials com personals (la indemnització de sentències sobre accidents laborals ha arribat a ser d’1.000.000€) - La responsabilitat durant l’execució és important, però no ho és menys la responsabilitat decennal, ja que la LOE estableix la responsabilitat d’1 any per acabats, 3 anys per a defectes relacionats amb l’habitabilitat i 10 anys per a vicis estructurals que comprometin l’estabilitat i la resistència de l’edifici. A més, des de que apareix el vici o el defecte constructiu, el promotor i el propietari tenen 2 anys per efectuar la reclamació. Per altra banda, no podem oblidar que a Catalunya la responsabilitat per incompliment contractual prescriu als 10 anys. Per tant, és important mantenir subscrita una bona cobertura durant tot aquest període posterior a l’acabament de les obres, ja que quan es tramita un parte de comunicació de danys la cobertura per al sinistre en qüestió serà la que es tingui subscrita en el moment de dita tramitació, tant si és més elevada o més reduïda que la subscrita en el moment del visat/registre. - La responsabilitat civil professional es transmet als hereus. Així doncs, és important tenir subscrita una pòlissa de responsabilitat civil professional que pugui donar cobertura als hereus davant les possibles reclamacions que puguin rebre. - Per a exercir la professió d’arquitectura tècnica, independentment de la forma que es realitzi (liberal, assalariat o funcionari) i de quin agent del procés d’edificació sigui (director d’obra, director d’execució de l’obra, cap d’obra,...) es precisa tenir subscrita una pòlissa de responsabilitat civil professional d’arquitecte tècnic que doni cobertura a l’exercici professional (execució i decennal) i complir amb el condicionant de la pòlissa corresponent. La importància d’estar perfectament assegurat és l’exposició constant en cas de sinistre a l’obra. Per exemple, la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Segovia, del 6 de març de 2018, (consultar) en la qual s’absol al coordinador de seguretat “[...] al afirmar entre otras cosas que no tiene obligación de permanencia en la obra sin que se le pueda atribuir responsabilidad por la adopción de medidas individuales.[...] no es posible atribuir al coordinador de seguridad responsabilidad penal por el hecho de que no compruebe que cada uno de los trabajadores adoptan las medidas individuales en cada uno de los momentos, pues eso implicaría la obligación de que su presencia fuera constante en la obra [...]”. En canvi, sí condemna al cap d’obra, del qual “[...] afirma que debió asegurarse de que se cumplían las medidas individuales de protección como a los administradores de la constructora, de los que afirma por una parte, que no facilitaron los medios de protección necesarios y por otro que no vigilaron que se diese cumplimiento al plan de seguridad y se utilizasen los medios de protección adecuados [...]” Més informació sobre els temes tractats podeu consultar els articles publicat a la web col·legial: - Sobre l’exercici professional: Tècnic assalariat: estàs ben cobert? També aplicable per als funcionaris. - Sobre el cap d’obra: La responsabilitat del cap d’obra El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat. Demaneu informació al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113), i es farà un estudi personalitzat, termini màxim el 26 de novembre de 2021. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 15 d’abril 2024 Per motius aliens a la nostra voluntat, DEMÀ, dimarts 16 d’abril de 2024, de 08:00 a 15:30 hores, ens veiem obligats a tancar tant la seu col·legial com el pàrquing per manca de subministrament elèctric, amb motiu del tall de llum programat per la companyia elèctrica Endesa Distribución. La companyia elèctrica ens ha informat que, per a incrementar la qualitat del servei elèctric està previst que, dimarts 16 d’abril de 2024, realitzarà uns treballs de manteniment i millora en la xarxa de distribució. Per aquest motiu, es veuran obligats a interrompre temporalment el subministrament del servei elèctric a la zona compresa pels números 2, 4, 6 i 8 de la Rambla President Francesc Macià, de Tarragona. L’ atenció als col·legiats/des i al públic en general es realitzarà telefònicament, trucant al 977.212.799, i per correu electrònic, en l’horari habitual. Pel que fa al servei de Registre/Visat, es podrà enviar la documentació via la plataforma de serveis telemàtics i els visats/registres es realitzaran el dimecres, dia 17 d'abril de 2024. El web de Formació (per a poder apuntar-se als cursos) i el Directori Col·legial tornaran a estar operatius quan es recuperi la plena normalitat. Disculpeu les molèsties que, per motius aliens a la nostra voluntat, us puguem ocasionar. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 15 de novembre 2022 Al mes de novembre, la majoria de col·legiats/des, sou coneixedors de la situació de la pòlissa de RC professional A/AT/EE per l’any 2023. Per tant, és el moment òptim per tal de revisar la cobertura subscrita en la pòlissa de responsabilitat civil professional, per tenir una cobertura adequada a l’exercici professional desenvolupat, tant durant l’execució de l’obra com la responsabilitat decennal, i fins que hagin prescrit les possibles accions de reclamació. MUSAAT, quan va presentar les novetats per l’any 2023, va alertar que gran part del col·lectiu té subscrita una cobertura baixa respecte als treballs executats i les indemnitzacions tant per danys materials com personals. Des del Col·legi s’ha fet un estudi, i s’ha comprovat que la meitat dels col·legiats/des, que tenen pòlissa amb MUSAAT, tenen una cobertura de 150.000€: Cobertura/sinistre Número col·legiats/des que la tenen subscrita amb MUSAAT 150.000€ 74 187.500€ 13 250.000€ 19 312.500€ 12 400.000€ 20 600.000€ 6 750.000€ 2 Davant d’aquesta situació: ► Es recomana revisar la cobertura de la pòlissa RC professional. ► Tenir en compte, que no hi ha treball “petit” ni “gran”. Tots els treballs tenen la seva responsabilitat, i a vegades per senzill que pugui ser pot donar molts mals de caps. ► Mantenir una cobertura adequada tant durant l’execució de l’obra com la decennal, ja que quan es tramiti un parte de comunicació de danys es tindrà la cobertura del moment de la tramitació, independent de la cobertura subscrita en el moment del visat/registre. ► No jubilar-se ni deixar d’exercir la professió sense tenir coberta la decennal. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) Articles a consultar de la web col·legial: • És temps de renovació: MUSAAT 2023 • Responsabilitat Civil 2020 • Una decisió d’avui pot afectar el demà • Comunicar els treballs professionals ajuda a solucionar problemes T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 9 de desembre 2021 Demà, 10 de desembre de 2021, és el termini màxim donat per MUSAAT per revisar la pòlissa de responsabilitat civil professional per l’any 2022, si cal augmentar garantia, tancar l’exercici professional amb les oportunes previsions vers el futur o revisar la prima a abonar (que pot variar respecte l’any anterior). És important pensar en el futur referent a la professió. Es basa en què s’ha de parar, reflexionar i analitzar qualsevol decisió en ferm que es vulgui prendre, ja que pot tenir importants conseqüències en un futur, tant personals com professionals, podent comprometre fins i tot el patrimoni personal i familiar (es pot consultar article Una decisió d’avui pot afectar el demà). Respecte a MUSAAT, també informar, del repte que tenen de Paper 0, de signar la renovació de la pòlissa per signatura digital. Per a fer-ho cal registrar-se a la pàgina web de MUSAAT i descarregar l’app de signatura de MUSAAT o el pdf de la pòlissa, signar-ho amb la signatura personal i enviar-ho per correu electrònic. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat, com també en la signatura electrònica de la pòlissa, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 1 d’abril 2020 El passat dilluns, dia 23 de març de 2020, com ja us vàrem informar, el conjunt de col·legis tècnics catalans, vàrem demanar a través d’una carta dirigida al govern espanyol la paralització d’obres i l’aturada de tota l’activitat del sector, així i com sol·licitar mesures econòmiques per pal·liar les pèrdues del sector, donada la impossibilitat de garantir les mesures de prevenció i seguretat contra el COVID-19. Diumenge, dia 29 de març de 2020, el govern espanyol va aprovar el Real Decreto-ley 10/2020, seguint amb l’aplicació de noves mesures per aprofundir en el control de la propagació del COVID-19, a través del qual, l’activitat de la construcció tant en obra pública com en obra privada queda paralitzada a partir del dia 31 de març de 2020 i fins el proper dia 9 d’abril de 2020, o data posterior que en el seu moment es dictamini per les autoritats, ja que no consta inclosa en l’annex del Real Decreto-ley 10/2020, de 29 de marzo, ni en les activitats descrites en l’art. 1.2 del citat text. Des del Consell de Col·legis d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Catalunya han elaborat aquest vídeo, sobre la situació d'emergència provocada pel COVID-19, on es vol mostrar que a les obres de construcció, resulta pràcticament inviable l’aplicació de les mesures de protecció contra el COVID-19 i demana a les autoritats que ajudin econòmicament les empreses, liberals i autònoms perquè puguem afrontar adequadament aquesta lluita, que és de tots. Si no visualitzeu el vídeo correctament feu clic [AQUÍ] Ara hem de parar per vèncer la pandemia. Demà continuarem construint el nostre país. EL COAATT ALS MITJANS: - 01/04/2020: Entrevista al president del COAATT, Sr. Adolf Quetcuti Carceller, a TAC 12 Televisió del Camp de Tarragona [Veure entrevista] T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 de maig 2022 L’exercici professional de l’arquitectura tècnica no es basa solament en l’execució d’obra, sinó que és molt més ampli, com en l’emissió d’informes, cèdules d’habitabilitat, ITE, certificacions energètiques, taxacions (tant per a empreses taxadores com per a particulars), peritacions, etc. Saps que existeixen diferents pòlisses per tipus de feina? ► RC professional per obra: contractar una pòlissa de RC professional específica per l’obra a executar. ► RC professional de taxadors, pèrits i informes: contractar una pòlissa de RC professional per donar cobertura a tot treball professional que no sigui obra. ► RC professional general: la més habitual que subscriuen la majoria de col·legiats/des. Cal assegurar-se que la pòlissa contractada doni cobertura als treballs professionals que es realitzin, i revisar el capital assegurat en el cas de MUSAAT i altres companyies asseguradores, que hem detectat amb cobertures baixes. Com sempre, estem a la teva disposició per a qualsevol dubte sobre la teva responsabilitat civil a les obres o altres treballs professionals que realitzis. El Col·legi vetlla perquè exerceixis la professió amb la tranquil·litat que una pòlissa de RC professional cobreix la responsabilitat que es deriva del teu exercici professional. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 10 de juny 2021 L’ exercici professional de l’arquitecte tècnic dona molts tombs, però tots els treballs que s’executin tenen la seva responsabilitat. Per això és important, davant la possibilitat de realitzar un treball professional excepcional, poder estudiar la situació per si és viable dur-ho a terme, tant a nivell econòmic i prestació de serveis com de Responsabilitat Civil Professional amb una suficient cobertura. És a dir: - Valorar a nivell econòmic i prestació de serveis amb el client i valorar la viabilitat: establir un contracte de prestació de serveis (article "Signar un contracte ajuda a evitar malentesos") - Valorar la responsabilitat civil professional: tant de l’obra viva (durant l’execució) com de l’obra acabada (la responsabilitat decennal) per analitzar la pòlissa de RC Professional subscrita, que davant una situació excepcional podria haver diverses opcions, entre les quals, i pot ser la més viable i raonable en diverses casuístiques (poca cobertura en la pòlissa actual, voler repercutir despeses, propera la jubilació,...), subscriure una Pòlissa per Obra concreta (article "PEM a executar i cobertura de la pòlissa RC professional. És correcte?") Per no perdre una oportunitat de realitzar un treball professional excepcional, el Col·legi us pot ajudar a estudiar i valorar quina podria ser la pòlissa de RC Professional que us pugui donar tranquil·litat davant un contratemps i que ajudi a pal·liar els perjudicis ocasionats. Actualment, MUSAAT amb el SEGURO DE RC PROFESIONAL PARA UNA INTERVENCIÓN CONCRETA pot ser una opció interessant i decisiva per dur a terme aquest treball excepcional. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 8 d’octubre 2020 Parlar del canvi climàtic s’associa amb l’efecte hivernacle, provocant l’augment de la temperatura global, augment del nivell del mar, etc. i del treball conjunt en el tema de la sostenibilitat: reciclatge, contaminació, ecosistema, ... Des del punt de vista de la construcció, és construir edificis i ciutats sostenibles que respectin l’entorn, amb estalvi de recursos i estalvi energètic, garantint la satisfacció de les necessitats actuals. Però, el que no es té en compte és que aquest canvi climàtic també té efectes en les persones, i en concret en els treballadors de sectors tant diversos com pot ser la construcció, agricultura, transports,..., amb l’aparició de nous riscos laborals o l’augment d’intensitat i gravetat dels ja existents. L’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral en l’espai web Canvi climàtic i riscos laborals dona una sèrie d’eines i webs de consulta per tal que empresaris, treballadors, agents socials (per exemple, serveis de prevenció, delegats de prevenció, etc.), i persones en general, entenguin la importància que té i com pot afectar el canvi climàtic en la seguretat i salut dels treballadors. És a dir: - L’ augment de la temperatura global pot comportar, per exemple: • Estrès tèrmic i cops de calor • Increment de contaminants en l’ambient comportant augment d’al·lèrgies, asma, etc. • Augment de temperatura juntament amb la humitat pot comportar la proliferació d’insectes i transmissió de noves malalties,... - Els fenòmens climatològics extrems: • La freqüència i la intensitat de tempestes, inundacions i pluges continuades poden fer augmentar: ► La presència de fongs en els edificis i construccions. ► Accidents per caigudes per la presència d’aigua al terreny o despreniments de terrenys. ► Esfondrament d’edificis per l’increment important de la concentració ambiental de pols. • Vents forts i/o mantinguts en el temps: ► Poden generar inestabilitat en infraestructures ja construïdes o en execució. • Augment de la radiació ultraviolada, per la disminució de nuvolositat: ►Una llarga exposició a la radiació solar pot incrementar la possibilitat de patir problemes en la pell. Aleshores, és important prendre consciència de les conseqüències del canvi climàtic, però no solament pels efectes en la naturalesa, sinó també en les persones i, en concret, en els treballadors. Tant empresaris com treballadors han de ser conscients que el clima pot afectar en la seguretat i salut, i han de treballar per adaptar l’activitat preventiva de l’empresa al canvi climàtic. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 30 de desembre 2019 Canvi de dècada però continua èssent vital: - Disposar de l’assegurança de responsabilitat civil professional que cobreixi el risc del treball professional a desenvolupar i la decennal. - Registrar/visar totes les actuacions professionals, tant sigui obra com gestió administrativa, i fer-ho amb el codi d’intervenció i descripció de l’objecte que correspongui. - Comunicar amb registre/visat totes les actuacions professionals: Al Col·legi: - Ja que cada vegada més els Jutjats recorren al Col·legi per obtenir informació que aclareixi tant la situació de l’obra com del tècnic. - Per tal de poder-vos ajudar/defensar davant les queixes que presenten promotors per les actuacions professionals dels tècnics. A la companyia asseguradora, per poder donar defensa i cobertura a la reclamació rebuda. - Informar al Col·legi de la no acceptació de feines d’arquitecte tècnic per part de l’administració per temes de competències per tal de poder defensar la professió. A més, a títol personal: - Assessorar-se en els temes de previsió social i assegurances davant casos de compatibilitat professió lliberal amb assalariat, incapacitats temporals per malaltia o baixa per maternitat. - Planificar la possible previsió de la jubilació, pel tancament ordenat de tots els expedients de visats/registres per finalització o renúncia i la prestació a percebre. - Assessorar-se en assegurances vinculades amb l’edificació (tècnics de l’administració, promotors, constructors, decennal,...) i recolzament en temes de plans d’estalvis, pòlissa de vida i accidents, llar i oficines. El Col·legi resta a la vostra disposició per tractar qualsevol tema que considereu oportú, ja que qualsevol tema relacionat amb la professió pot marcar tant la vida professional com la personal. Per a qualsevol informació al respecte, us podeu posar amb contacte amb el Departament d’Assessoria a secretaria@apatgn.org o telèfon 977.212.799 (ext.113). T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 5 d’octubre 2018 En anteriors articles s’ha parlat de la competència dels arquitectes tècnics en matèria de projecte i obres de rehabilitació, instal·lacions i adequació de locals, obres, urbanisme..., i que cada cop hi ha més freqüents sentències competencials favorables en aquestes matèries. Ara li toca a la competència d’un arquitecte tècnic en subscriure un projecte de reforma d’interior de dos habitatges per unir-les mitjançant una escala interior en dúplex (Sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 6 d’ Oviedo de 4 de maig de 2018). Entre altres, es pot destacar de la citada sentència: - […] No puede admitirse un monopolio de proyección de todo tipo de construcciones […] - […] La competencia depende de la capacidad técnica real para el desempeño de las funciones […] - […] Evitar monopolios competenciales, por lo que en los supuestos dudosos puede incluso entenderse como técnico competente cualquiera de los que tenga conocimientos suficientes para suscribir el proyecto […] - […] Se desprende que no excluye la competencia de los arquitectos técnicos en aquellas intervenciones sobre los edificios existentes, siempre y cuando no alteren su configuración arquitectónica de forma esencial […] Resum extret del Fonament de Dret 4t de l'esmentada sentència: (…) Por tanto ha de partirse de las siguientes premisas 1) No puede admitirse un monopolio de proyección de todo tipo de construcciones (cualquiera que sea su finalidad o destino y con la excepción de la vivienda humana) a favor de profesión determinada, ya que, al contrario, tal competencia en exclusiva no aparece atribuido específicamente a nadie, a la vez que las diferentes reglamentaciones ofrecen perspectivas de competencias concurrentes sin reglas precisas de delimitación. Ha de rechazarse pues el monopolio competencial a favor de una profesión técnica superior predeterminada al mantener la necesidad de dejar abierta la entrada a todo título facultativo oficial que ampare un nivel de conocimientos urbanísticos o técnicos en general, etc. que se correspondan con la clase y categoría de los proyectos que suscriba su poseedor (SS 27 mayo 1980, 8 julio 1981, 1 abril 1985, entre otras). 2) La competencia en cada rama de la Ingeniería depende de la capacidad técnica real para el desempeño de las funciones propias de la misma (SS 24 marzo 1975, 8 julio 1981 y 1 abril 1985, entre otras). Como conclusión ha de señalarse que a cada caso sometido a enjuiciamiento ha de tener un enjuiciamiento diferenciado, estableciéndose como premisa la de evitar monopolios competenciales, por lo que en los supuestos dudosos puede incluso entenderse como técnico competente cualquiera de los que tenga conocimientos suficientes para suscribir el proyecto. (…) (…) Lo cierto es que del texto del precepto, artículo 2.2.b), se desprende que no excluye la competencia de los arquitectos técnicos en aquellas intervenciones sobre los edificios existentes, siempre y cuando no alteren su configuración arquitectónica, y en el supuesto aquí examinado si bien nos encontramos ante una intervención parcial y que afecta al forjado, no resulta acreditado que la obra pretendida produzca una variación en el conjunto del sistema estructural, ni mucho menos que esta sea esencial, sin que se pueda atender a concepciones generales, -del informe del técnico municipal parece desprenderse que toda obra de demolición que afecte al forjado, aunque sea mínima, requiere la intervención de un arquitecto superior-, sino que debemos de partir de la obra concreta para la que se solicita la licencia y la incidencia que esa obra ha de tener en el sistema estructural del edificio preexistente. (…)” Consultar escrit del Consejo a la pàgina web col·legial www.apatng.org apartat la Institució/Organització Supracol·legial/Consejo Més informació a secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 31 de juliol 2017 L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ens informa que des del proper dimecres, dia 01/03/2017, es podrà realitzar la sol·licitud telemàtica dels certificats d’aptitud de l’Edifici. El tràmit s’incorpora al web de gestió de tràmits de la Generalitat de Catalunya (antiga OVT) i des del Canal Empresa. Accedir al tràmit per a Sol·licitar el Certificat de Aptitud de l’Edifici Tanmateix, sempre que calgui fer aportacions de documents complementaris sol·licitats a l’expedient (quan siguin telemàtics) caldrà fer-les a través de la seu electrònica de la Generalitat – Petició Genèrica fent els següents passos: Tràmit per a atendre un requeriment Dels tràmits Gencat, s’ha de clicar “registre electrònic” Clicar “començar” (de color vermell) que es troba a la dreta de la línia presentar petició. Clicar “Per internet” que es troba a la pestanya “Pas 1”. Clicar “vés-hi” (en vermell). S’arriba a la finesta de tramitació en línia de petició genèrica i has de fer els tres passos que et marca: PAS 1 – Descarregar formulari PAS 2 – Emplenar el formulari i adjuntar arxiu amb documentació si s’escau, validar-lo i desar-ho guardat al PC. PAS 3 – Enviar a tramitar T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 14 de març 2023 La sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries, de 16 de novembre de 2022, considera ajustat a dret el projecte de reforma d’un edifici sotmès a protecció integral subscrit per un arquitecte tècnic, en el qual les obres que es preveuen en el citat projecte solament impliquen un canvi d’ús de la tercera planta de l’edifici (per a galeria i taller d’art), mentre la resta es manté l’ús de l’habitatge. En aquesta sentència, que és ferma des del 21 de febrer de 2023, el citat Tribunal assumeix el criteri al·legat en la STSJ Madrid de 9 de juliol de 2009: “En el presente estamos ante un supuesto de cambio de uso no de la totalidad del edificio sino de una de sus partes, la Ley se refiere a cambio de uso del edificio por lo que debe entenderse de la totalidad del edificio, ya que si hubiera querido referirse a una de sus partes lo habría especificado, por lo que la sala no entiende preciso proyecto arquitectónico firmado por Arquitecto Superior debiendo estimarse el recurso de apelación”. També és a destacar el Fonament de Dret Quart, ja que a la vista de les obres projectades per l’arquitecte tècnic, que afecten a elements protegits de l’edifici (fusteria interior i exterior), i entenent que com a tals obres no resulta compromesa la finalitat protectora perseguida per la normativa vigent, el citat TSJ Astúries comparteix el criteri de la STSJ Madrid de 27 d’abril de 2006: “La protección del edificio no otorga monopolio competencial alguno a los Arquitectos Superiores. Es evidente que, si la protección es de algún elemento estructural del edificio, en el caso de actuar sobre los mismos, tendrá que intervenir al Arquitecto Superior, pero no por qué el edificio esté protegido, sino porque se actúa sobre la estructura, y en este caso la competencia única para redacción del proyecto si corresponde al Arquitecto Superior. Pero si la protección se refiere elementos distintos de la estructura del edificio, como puede ser la mera distribución interior del mismo el proyecto fuese redactado por un Arquitecto Técnico, pues la capacidad y preparación de dichos profesionales no lo es por razón de la protección del inmueble sino de su preparación previa para la redacción de tales proyectos de obras. Y ello con independencia de que la licencia pueda o no ser concedida de actuase sobre elementos protegidos, dado que esta nueva cuestión y la misma puede ser denegada tanto se redacte el proyecto por Arquitecto Superior, como por Arquitecto Técnico”. Aquesta sentència i altres relacionades amb la defensa de la professió les podeu trobar a la web col·legial, apartat La Institució, organització supracol·legial, comunicats del Consejo. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 13 de novembre 2020 Darrerament es reitera la importància de parar, reflexionar i analitzar de com s’exerceix la professió i quina cobertura de la pòlissa de RC professional es té subscrita. Aquesta reiteració ve promoguda perquè, per exemple, el 80% dels assegurats a MUSAAT té subscrita una cobertura de 250.000 € o inferior (150.000 €-187.500 €), i davant la indemnització d’un sinistre superior a aquestes quantitats, serà el propi assegurat qui haurà de respondre. Davant aquesta situació, és necessari estudiar l’activitat vinculada al risc i tenir una cobertura ajustada a aquest risc que s’assumeix, tenint en compte que: • No hi ha treball “petit” ni “gran”. Tots els treballs tenen la seva responsabilitat i, a vegades, per senzill que pugui ser pot donar molts mals de caps. • Actualment, l’arquitecte tècnic assumeix la responsabilitat de l’exercici professional propi de l’arquitectura tècnica, però també assumeix treballs que van més enllà de l’activitat professional, com són les gestions administratives, d’assessorament, econòmiques, etc, que poden derivar del treball en qüestió i que s’assumeixen per facilitar la feina al promotor, i per les quals també es pot ser reclamat. Per tant, es recomana: ► Revisar la cobertura de la pòlissa RC professional ► Mantenir una cobertura adequada tant durant l’execució de l’obra com la decennal, ja que quan es tramiti un parte de comunicació de danys es tindrà la cobertura del moment de la tramitació, independent de la cobertura subscrita en el moment del visat/registre. ► No jubilar-se ni deixar d’exercir la professió sense tenir coberta la decennal. ► Visar/registrar el treball professional amb el codi que correspongui ► Visar/registrar les gestions a realitzar del treball en qüestió amb el codi que correspongui ► Comunicar tots els treballs a la companyia asseguradora: Recordeu que ITE’s, cèdules d’habitabilitat i certificats energètics poden comportar responsabilitats professionals i patrimonials. Cada vegada és més freqüent assumir responsabilitats que van més enllà de les professionals, i que per senzilles que puguin ser poden donar molts mals de caps. Per això, s’ha de ser conscient de subscriure una bona cobertura que cobreixi tota la responsabilitat tant durant l’execució de l’obra com la decennal, per evitar problemes que poden complicar la vida tant professional com personal. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 1 de desembre 2022 Demà, 2 de desembre de 2022, és el termini màxim donat per MUSAAT per revisar la Pòlissa de Responsabilitat Civil Professional per l’any 2023, per si cal augmentar garantia, tancar l’exercici professional, revisar la prima a abonar, etc. Recordeu la importància de tenir ben coberta la vostra responsabilitat civil professional: - Durant l’execució de l’obra com el període de vigència de la decennal. - Durant l’exercici en actiu com en la situació d’inactiu per jubilació o deixar d’exercir la professió. - No hi ha treball “petit” ni “gran”, tots tenen la seva responsabilitat. És important que, abans de prendre una decisió en ferm, s’estudiïn totes les possibilitats per tenir coberta la responsabilitat civil professional davant d’un sinistre que es pot presentar en qualsevol moment, ja que, sobretot, la responsabilitat decennal és un període molt llarg en el temps i, una decisió d’ara pot comportar importants conseqüències en un futur, tant personals com professionals, podent comprometre fins i tot el patrimoni personal i familiar. Des de Secretaria s’han revisat els treballs de 30 col·legiats i 7 d’ells han augmentat la seva garantia amb efectes per l’any 2023. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat/da, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 24 de novembre 2020 Tarragona s’ha quedat sense POUM. Aquesta és, en un titular, la noticia dels últims dies que genera precaució i preocupació. La decisió del Tribunal Suprem de paralitzar el Pla d’Ordenació Urbana atura també projectes importants de la ciutat, com el de la Budallera, el PP Culubret o el PMU34, però atura també de certa manera tota la ciutat a nivell urbanístic i de construcció. El nostre sector veu amb inquietud com les perspectives de creixement queden frenades, posant fre a una activitat necessària per al desenvolupament de la ciutat de Tarragona. L’anul·lació del POUM del 2013 ens retorna a un POUM de 1995, un document que a hores d’ara queda desfasat i que no s’adapta a les actuals lleis urbanístiques d’àmbit general. Fins quan quedarà paralitzat el POUM? Què farà l’ajuntament? Quines alternatives es generaran per evitar que tot quedi aturat? Fins a quin punt en surt perjudicada la ciutat per aquesta paralització?. Com a president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació, he volgut fer aquestes i altres preguntes a experts en la matèria, en l’àmbit de l’urbanisme i el marc legal que abasta un Pla d’Ordenació Urbana. Aquests dies aniré descobrint-vos les seves opinions. Avui us comparteixo la meva conversa amb Alfred Ventosa, advocat urbanista. Per què s’anul·la el POUM? Per la manca d’un informe es pot tirar enrere la feina de 14 anys, ja aprovada per la Generalitat? El POUM de Tarragona s’anul·la arran del recurs presentat per la “Companyia Logística de Hidrocarburos CLH, S.A.” contra l’acord d’aprovació definitiva del POUM, per la manca de l’informe que, amb caràcter preceptiu, els Tribunals han entès que havia d’haver emès l’Administració de l’Estat, per disposició dels articles 4 i 5 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs. Tot i que al meu entendre és discutible jurídicament l’obligatorietat d’aquest informe, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya primer, i el Tribunal Suprem en segona instància, dicten la nul·litat de la totalitat del POUM de Tarragona perquè manca un informe que afecta únicament a un petit sector urbanístic, concretament al sector PMU 40 CLH. Aquesta sentència contradiu anteriors sentències del propi Tribunal Suprem, (Sentència de 13 de maig de 2020, Recurs 6731/2018), en la que es produïa un canvi de doctrina respecte a la nul·litat dels Plans urbanístics, obrint la porta a declarar la nul·litat parcial en aquella zona o sector que tingui un grau d’individualització que no afecti a la resta del territori. I aquest, segons el meu parer, hauria d’haver estat el criteri adoptat en aquest cas pel Tribunal Suprem, ja que la manca del famós informe que ha estat causa de la nul·litat total, només afecta a un petit sector urbanístic (Dipòsits de CLH al costat del riu Francolí) i sense incidència a la resta del municipi. Què implica per una ciutat suspendre/anul·lar un POUM que ha tardat en desenvolupar-se més de 14 anys i que estava aprovat? Les llicències en tràmit quedaran paralitzades? Les noves amb quin criteri es concediran? Aquesta sentència té unes conseqüències molt greus per Tarragona. Cal entendre que per un municipi el POUM és l’eina que mou, impulsa i defineix totes les polítiques municipals, per tant és el principal instrument de convivència, creixement i desenvolupament del municipi. El POUM defineix el tipus de ciutat present i futura, determina el grau de creixement i l’equilibri necessari, ordena i preveu les activitats econòmiques a desenvolupar, en definitiva fixa els models de benestar i progrés de la ciutat a través de l’ordenació i la planificació. La nul·litat del POUM comporta aturar el present i el futur de la nostra ciutat en la mesura que ho deixa tot en els llimbs. Atura qualsevol projecte o inversió pel risc que comporta el no tenir la seguretat en la seva execució. Foragita als emprenedors i limita la capacitat creativa. En definitiva, suposa un empobriment en tots els ordres que aquesta ciutat no es pot permetre. Una de les conseqüències negatives d’aquesta sentència és la incertesa respecte a les llicències concedides a l’empara d’un planejament que ha estat declarat nul i quines llicències d’obres podran ser objecte de petició. Caldrà veure quines decisions es prenen amb caràcter transitori que possibiliti minimitzar els seus efectes negatius. Ara Tarragona es desenvoluparà i s’articularà amb un Pla que es va iniciar al 1995, com han canviat els criteris de ciutat en més de 25 anys a les ciutats modernes i del nostre entorn? No sabem amb quin Pla urbanístic es desenvoluparà Tarragona. El que si és cert és que el model econòmic, social i d’organització està canviant a gran velocitat. El que l’any 1995 era una novetat, avui ja no és ni clàssic, simplement ha quedat obsolet i inservible. Per tant caldrà redactar un nou POUM tenint en compte que les noves tecnologies i les aspiracions cíviques exigeixen noves formes d’organització i mobilitat, i per tant noves necessitats que demanen unes altres relacions socials i de convivència. Caldrà ser més respectuosos amb l’entorn i amb la utilització dels recursos naturals, i per tant caldrà generar un model urbanístic que s’adeqüi a aquests nous paràmetres. Amb el POUM de 1995 i la seva revisió posterior, es marcava un sostre de creixement que situava la ciutat de Tarragona en un màxim d’entre 150.000-180.000 habitants. Tenint en compte que els darrers anys la població s’ha estancat ens els 130.000-132.000, caldrà replantejar-se aquesta previsió? El POUM del 2013 va marcar un sostre de creixement irreal i fantasiós que obeïa encara al model de ciutat expansiu impulsat per un sistema econòmic especulatiu que va fer explosió i fallida amb la gran crisi econòmica i immobiliària de l’any 2007. No podem tornar a repetir models que són quimèrics i ineficaços. Una societat viva és la que creix, creixement que no necessàriament passa per augmentar a l’infinit la seva població. És pot créixer econòmicament, en qualitat de vida, en un millor benestar, en una millora en els serveis als ciutadans que aposti per fer de Tarragona una ciutat de progrés i benestar. Aquest “creixement” també es traduirà amb un creixement en el nombre d’habitants, però haurà de ser un creixement que es faci de forma ordenada, sostenible i que busqui al benestar dels seus ciutadans. En definitiva, els futurs creixements de la ciutat s’han de fixar com a objectius una major qualitat de vida i el millor progrés per la ciutadania. No és el nombre d’habitants el que fa progressar una ciutat, sinó la seva capacitat de generar oportunitats i benestar, aspectes que, entre d’altres, s’aconsegueixen a través d’una bona planificació territorial. Les ciutats, com les persones, han de créixer per dintre, no només per fora, han de créixer en qualitat, no només en quantitat. L’etern problema de la ciutat és la incapacitat de cosir els barris amb el centre de la ciutat. És ara el moment de projectar solucions a aquest dèficit? Per on passen aquestes solucions? L’etern problema de la ciutat de Tarragona és i ha estat essencialment la manca de model i una desencertada planificació urbanística. Tarragona, a dia d’avui, encara viu de la planificació i les estratègies fixades pels Cònsols romans, que varen veure una situació geogràfica immillorable per a fundar una ciutat que va esdevenir una capital important de l’Imperi Romà. Un bon model urbanístic necessita indefugiblement de bons planificadors que sàpiguen fixar criteris clars del què una ciutat és i vol ser. Per això es necessiten governants capacitats i amb l’audàcia suficient, tècnics imaginatius i governs estables. En definitiva, responsables polítics de llarga mirada que pensin la ciutat i el seu futur, tenint molt presents els reptes i les oportunitats que de les seves decisions es deriven. Establir un model urbanístic de ciutat no es pot fer sense projecció de futur a mig i llarg termini, que tendeixi a fixar unes bases sòlides que marcaran les polítiques econòmiques i socials de la nostra governança. No només s’ha de donar solució als barris, sinó que s’ha de tenir un model global de municipi que integri els barris, la Part alta, el Serrallo i a la zona centre, als barris de Llevant i de Ponent, en definitiva, que cohesioni a tot el municipi. En ocasions, també cal optar per crear noves centralitats, com a fórmula que eviti els suburbis i activi nous motors d’empenta a la ciutat. I aquest model es tradueix en un POUM equilibrat i equilibrador, que a través d’aquelles bases sòlides, permeti als governs municipals desenvolupar unes polítiques que transformin i modernitzin els nuclis existents, els dotin de millors serveis, i generin noves iniciatives i activitats econòmiques que potenciïn nous creixements i oportunitats. I això necessita temps i recursos, el que és incompatible amb govern febles i polítiques de curta volada. La solució passa per governants valents i equips de govern forts i estables, és la única manera de progressar i tenir un POUM de futur, sostenible i de progrés. Quan podrà Tarragona disposar d’un nou pla, si s’inicia ràpidament? Per què hauria d’apostar aquest cop? La redacció, tramitació i aprovació d’un POUM, avui, i atenent a la complexitat normativa -en alguns cassos i al meu entendre, totalment innecessària-, requereix de grans recursos humans, tècnics i econòmics. Soc incapaç de fixar terminis i menys en la situació de crisi econòmica i de feblesa política del govern municipal de la nostra ciutat. Seria bo i desitjable que els nostre responsables polítics estiguessin a l’alçada de les circumstàncies i posessin tots els recursos necessaris per a iniciar la redacció d’un nou POUM, però això significa que tenir objectius clars, alçada de mires, i una capacitat de consens, pacte i acord que avui, m’atreveixo a dir, no veig possible en els nostres governants. Transitòriament la Llei d’Urbanisme permet que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb la complicitat de l’Ajuntament de Tarragona, pugui dictar unes normes de caràcter transitori que possibilitin minimitzar l’impacte negatiu d’aquesta sentència. Però per això cal una entesa entre el Govern de Catalunya i el de la nostra ciutat. Caldrà esperar i veure si un govern i l’altre, davant la feblesa d’ambdós, són capaços de posar-se d’acord amb crear aquesta transitorietat tan necessària per Tarragona. Tarragona corre el perill de perdre oportunitats. No tenir pla paralitza inversions, expansions, encarirà el preu de l’habitatge? Com es podria incrementar el parc actual per evitar aquest increment? Tarragona ja fa temps que està perdent oportunitats. Només cal fer una passejada pels nostres carrers, barris i polígons industrials. Obsolescència, abandó, brutícia i falta d’activitat productiva i econòmica és el que defineix la nostra ciutat. Fa temps que Tarragona és incapaç d’atreure noves inversions perquè és incapaç de generar nous projectes i noves il·lusions. La inactivitat municipal és secular i només s’anuncien suspensions de projectes i sancions. Així una ciutat no prospera ni pot pensar en futur. Davant aquesta manca d’activitat no hi ha nova demanda, sinó que només hi ha desertització i fugida cap a altres ciutats veïnes que si generen noves oportunitats i projectes. Només cal consultar les estadístiques de població del INE i les dades locals de PIB i podrem comprendre qui progressa i que s’estanca i s’envelleix. No tenir POUM, és com no tenir motor per fer funcionar el nostre vehicle. No només ens fa perdre oportunitats, sinó que ens impossibilitat a avançar, i ens converteix en un municipi decadent i regressiu. No ens preocupem d’augmentar el parc immobiliari, preocupem-nos de generar il·lusió en els nostres ciutadans i en aquells que admiren la nostra ciutat, fem-los veure que som ciutat d’oportunitats que es fan realitat i que generem instruments potents per a fer de la nostra ciutat un centre d’interès i progrés, a través del POUM i de polítiques innovadores, si s’actua així, tot lo altre vindrà sol. Què cal fer per suplir aquesta pèrdua d’oportunitats? Es podrien fer plans de regeneració urbana o plans de foment de la rehabilitació? Ja ho he explicat abans. Hauríem de ser capaços de generar noves oportunitats a través d’un bon instrument de planificació (POUM), que generés il·lusió i convenciment als emprenedors. Com podem atreure noves indústries amb uns polígons industrials capats urbanísticament, que s’han convertit en obsolets i que no poden transformar-se en centres vius de producció i generadors de riquesa i llocs de feina?. Si els polígons industrials han de servir per a instal·lacions de pàdel, salons de ball i rentats de cotxes, ja sabem quina és el futur de la nostra ciutat. Es poden fer tot tipus de plans, però per això cal tenir capacitat, valentia i fortalesa política, requisits que avui són escassos. De quina forma es podria integrar dins del futur POUM una solució per al reaprofitament dels solars i edificis municipals que ara estan en desús i han de tenir una utilitat? Parlem de la Tabacalera, Banc d’Espanya, la Savinosa i altres espais. Abans de parlar com es poden integrar en el POUM els bens immobles que tenim en desús, caldrà tenir consciència de que els tenim, (a vegades crec que els governs municipals els ignoren), quin servei o potencialitat d’activitats i oportunitats poden generar, mitjançant usos i activitats públiques o privades, i a partir d’aquesta reflexió és com el POUM els ha de definir i tractar. Si crèiem que la Savinosa ha d’impulsar àmbits de coneixement, respecte pel litoral i atractiu turístic de la nostra ciutat, el POUM ha de ser l’eina que doti a aquest espai de les determinacions urbanístiques necessàries que el converteixen en el motor d’aquestes activitats. En definitiva per cadascun d’aquests edificis o espais de titularitat municipal cal saber quines són les seves potencialitats, definir-les, i integrar-les en el POUM de manera que faciliti (no que impedeixi), assolir els objectius fixats per cadascun d’aquests espais, ja sigui mitjançant recursos públics o privats. Vull fer un especial esment al pàrquing de Jaume I, al qual sovint ningú es refereix i que hauria de ser un dels grans elements dinamitzadors de la Part Alta de la ciutat, donant-li l’ús d’aparcament que facilités l’accés al nostre nucli antic i potenciés els valors patrimonials, monumentals, culturals, econòmics i socials d’aquesta part de la ciutat que, a poc a poc, anem veient com es degrada i es malmet. Capacitat, fermesa, generositat i decisió és el que fa falta per prendre les decisions necessàries i posar en valor els nostres actius. Ho sabran entendre els qui les han de prendre?. Quina ciutat pensen que cal plasmar amb un nou POUM? Segur que cadascú de nosaltres tindríem un model concret de ciutat al cap. Però penso que per definir aquest model hem de tenir ben identificat el passat i el present d’aquesta ciutat, la seva història i geografia, el seu paper en la Mediterrània, activar de forma intel·ligent els seus valors, el que han estat i representat, el paper que poden jugar en la ciutat del futur i, a partir d’aquí, hauríem de poder crear un model que tingués com a objectius: a) Ser respectuosos amb el seu passat, preservant el Patrimoni històric i cultural d’aquesta ciutat, l’arquitectura i l’urbanisme que li donen transcendència, definint polítiques de preservació, però alhora de consolidació i modernització, que permetin fer-ne un ús racional i els preservin. Avui a Tarragona la política “conservadora” del nostre patrimoni ha propiciat la seva degradació. b) Tenir present la morfologia física, el paisatge i el clima d’aquesta ciutat. Si tenim una ciutat formada per diferents nuclis, en un terme municipal gran, que compta amb un litoral extens i en una posició òptima en la Via Augusta romana (avui Corredor Mediterrani), s’han de saber trobar els valors i potencialitats de cadascun d’aquests nuclis en tots els seus àmbits (socials, culturals, econòmics, etc.) I a partir d’aquí, extreure i potenciar al màxim les seves qualitats mitjançant una bona planificació. Planificació que ha de fer possible que, mitjançant les inversions públiques i privades facin de Tarragona una ciutat atractiva i moderna com li correspon per la identitat històrica el potencial que té i la seva situació privilegiada. c) Planificar globalment una ciutat amb les infraestructures, serveis i equipaments que la dotin dels instruments necessaris, de present i de futur, que impulsin i ajudin a assolir els objectius perseguits de fer d’aquesta ciutat una “urbs” equilibrada i socialment avançada, tenint com a principis bàsics i essencials els de la sostenibilitat i respecte al medi físic i natural com a forma de projectar-nos a un futur esperançador. Les societats modernes i avançades de l’Europa d’avui, els danesos, per exemple, parlen de ciutats i regions basades en el coneixement com a facilitador del creixement, de la prosperitat i del benestar de la seva ciutadania. Tarragona ha d’aprofitar més el talent i la recerca que genera la nostra universitat, l’ha de fer un dels seus motors de futur. Tot i tenir la idiosincràsia particular, en quines ciutats s’hauria d’emmirallar Tarragona a l’hora de créixer i projectar-se? Abans d’emmirallar-nos en altres territoris el primer que cal fer és identificar bé les nostres potencialitats, saber què i qui som, on som, i on volem anar. Saber quins són els nostres punts forts i els febles. I a partir d’aquí establir aquells principis i objectius que haurien de ser els inspiradors del POUM. Fixats aquests primers criteris és evident que podem emmirallar-nos en aquelles ciutats i territoris que representin el valors i qualitats de present i de futur que perseguim. Així cal emmirallar-nos d’aquelles ciutats que han sabut posar en valor el seu patrimoni històric i cultural, conservant-lo i exhibint-lo, fent alhora emergir un sector econòmic favorable a la ciutat i d’ajut a la preservació d’aquest patrimoni. Podem emmirallar-nos en aquelles ciutats que tenen polígons industrials al seu voltant i que han potenciat la seva transformació com elements de generació de riquesa i prosperitat. Hem d’emmirallar-nos en aquelles ciutats que han estat generadores d’unes polítiques mediambientals capaces de fer compatibles el desenvolupament urbà amb la sostenibilitat i la qualitat. No m’atreveixo a senyalar-ne una en concret, són moltes les que ens poden ensenyar elements que ens ajudin a millorar i fer créixer la nostra ciutat. L’urbanista Omar Akbar diu: “Siguem conscients que les ciutats són el guany cultural suprem de la humanitat, una obra d’art civilitzadora. Qualsevol esforç per a preservar-les val la pena”. Doncs això! T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 28 de febrer 2024 T'has sentit cansat, amb mals de cap o irritació als ulls sense raó aparent?. Aquests símptomes s'intensifiquen quan ets a la feina o en un lloc específic?. Si la resposta és sí, és possible que estiguis sent víctima de la síndrome de l'edifici malalt. Un edifici malalt és aquell que presenta contaminants a l'aire interior que poden causar problemes de salut als seus ocupants. Aquests contaminants poden ser: • Biològics: floridura, bacteris, virus, àcars. • Químics: gasos, vapors, partícules en suspensió. • Físics: temperatura inadequada, soroll excessiu, mala il·luminació. Símptomes de la síndrome de l'edifici malalt Els símptomes de la síndrome de l'edifici malalt són variats i poden incloure: • Respiratoris: congestió nasal, tos, irritació de gola, dificultat per respirar. • Oculars: irritació d'ulls, ulls plorosos, visió borrosa. • Neurològics: mal de cap, fatiga, mareigs, dificultat per concentrar-se. • Cutanis: irritació de la pell, sequedat, picor. Com es pot prevenir la síndrome de l'edifici malalt? Si sou propietari o responsable d'un edifici, hi ha algunes mesures que podeu prendre per prevenir la síndrome de l'edifici malalt: • Mantenir una bona ventilació: obre les finestres amb freqüència i assegura't que el sistema de ventilació funcioni correctament. • Controlar la humitat: la humitat ideal en un edifici és entre el 40% i el 60%. • Netejar regularment: elimina la pols i la brutícia de les superfícies, especialment de les catifes i moquetes. • Utilitzar materials de construcció, decoració i productes de neteja no tòxics. • Realitzar inspeccions periòdiques: per detectar i solucionar qualsevol problema de contaminació de l'aire interior. Solucions i mesures: com reparar un edifici malalt En aquest apartat ens centrarem en les solucions i mesures que es poden prendre per curar un edifici malalt, seguint una sèrie de passos que es descriuen a continuació: 1. Identificar la font del problema: El primer pas per posar remei a un edifici malalt és identificar la font del problema. Això pot requerir l'ajuda d'un professional qualificat, com un higienista industrial o un enginyer ambiental. Algunes de les tècniques utilitzades per identificar la font del problema inclouen: • Inspecció visual: per detectar la presència de floridura, humitat, pols o qualsevol altre contaminant visible. • Monitorització de la qualitat de l'aire: per mesurar els nivells de contaminants com gasos, partícules en suspensió, formaldehids i CO2. • Enquestes als ocupants: Per recopilar informació sobre els símptomes que experimenten i la seva relació amb el temps que passen a l'edifici. 2. Implementar mesures correctives: Un cop identificada la font del problema, es poden implementar mesures correctives per solucionar-ho. Algunes de les mesures correctives més comunes inclouen: • Millora de la ventilació: augmentar la taxa de ventilació d'aire fresc a l'edifici pot ajudar a diluir i eliminar els contaminants. • Control de la humitat: reduir la humitat a l'edifici pot ajudar a prevenir el creixement de floridura i bacteris, augmentar-la pot ajudar amb altres patologies, l'important és una humitat equilibrada. • Neteja i manteniment: una neteja regular i exhaustiva de l'edifici pot ajudar a eliminar la pols, la brutícia i altres contaminants. • Reemplaçament de materials: Si els materials de construcció o els productes de neteja són la font del problema, és possible que sigui necessari reemplaçar-los per alternatives no tòxiques. 3. Seguiment i avaluació: És important fer un seguiment i avaluació de les mesures correctives implementades per assegurar que siguin efectives en la millora de la qualitat de l'aire interior i la salut dels ocupants. Això pot incloure: • Monitorització continua de la qualitat de l'aire: per verificar que els nivells de contaminants es redueixin a nivells acceptables. • Enquestes de seguiment als ocupants: per avaluar si els símptomes que experimentaven han disminuït o desaparegut. 4. Prevenció: La millor manera de posar remei a un edifici malalt és prevenir-lo des del principi. Algunes mesures preventives importants inclouen: • Utilitzar materials de construcció i productes de neteja no tòxics. • Dissenyar i construir l'edifici amb una bona ventilació natural, però amb un sistema de recuperador d'alta eficiència perquè el trident de variables de temperatura, humitat i concentració de CO2 estigui sempre equilibrat. • Implementar un programa regular de neteja i manteniment. • Educar els ocupants sobre la síndrome de l'edifici malalt i com prevenir-ho. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 4 d’abril 2018 La pregunta més freqüent que apareix als qüestionaris sobre discapacitats i deficiències que pateixen algunes persones, és: degut a les limitacions que patiu, heu hagut de fer o penseu en fer un canvi d’habitatge o lloc de residència?. Per a la gent gran, i moltes altres persones amb limitacions concretes, la capacitat funcional i la salut adquireixen una major importància per a determinar la seva òptima qualitat de vida. El benestar “ambiental” o amb l’entorn vital de la persona, està estretament relacionat amb la satisfacció que es té de la llar i el nivell d’integració o connexió amb l’entorn de residència. Per altra banda, les limitacions funcionals estan associades amb la necessitat d’una major assistència personal. Tot i que cada vegada més, moltes persones grans, o no tan grans però amb certes limitacions, poden viure soles, aquest col·lectiu ha de fer front a una creixent dependència personal, empitjorament de la seva salut i, fins i tot, aïllament social com a conseqüència d’un inadequat habitatge. Tinguem en compte que les barreres del entorn (habitatge), tant internes com externes, no es fan evidents fins el moment en que un resident pateix limitacions. Es tracta de quelcom seriós entre un sector nombrós de la societat, ja que entre la població que manifesta necessitats més grans d’adaptació del seu habitatge, hi ha aquella que té problemes i limitacions funcionals, ja siguin de mobilitat o sensorials. Amb l’agreujant que existeix una estreta vinculació entre aquestes limitacions funcionals i les caigudes i altres tipus d’accidents a la llar. Davant les limitacions i/o factors que generen discapacitat a les persones a la seva llar, ens hem de preguntar... De quina forma és possible poder intervenir per tal d’evitar-los o corregir-los?. L’adaptació funcional de l’habitatge és un dels principals mitjans per evitar aquest sentiment que es genera i al mateix temps facilitar la permanència de la persona a la seva pròpia llar. A l’hora de prendre una decisió en el sentit de poder gaudir d’una llar més adaptada, hi ha dos aspectes que s’han de tenir en compte: • No hi ha un ampli mercat d’habitatges adaptats o que es puguin considerar amb un grau elevat de possibilitats per a la seva adaptabilitat. • Existeixen habitatges més susceptibles de poder ser adaptats que d’altres, ja que estan subjectes a unes limitacions no tan sols arquitectòniques o constructives, sinó també funcionals i econòmiques. Aquest fet, restringeix la seva capacitat de ser transformat d’acord a unes necessitats concretes. La casuística de problemes funcionals i de barreres a l’entorn de l’habitatge és molt àmplia. Els espais més problemàtics on aquests aspectes s’accentuen són a l’accés de l’habitatge i la cambra higiènica. Però no s’ha d’oblidar la importància que també tenen altres aspectes generals dins la llar, com són els espais d’interacció, il·luminació, portes i finestres, terres, mobiliari, tecnologia, etc. Rehabilitar l’habitatge requereix unes adaptacions funcionals amb solucions centrades en l’usuari i les persones de servei d’assistència. Es necessita personalitzar els espais respectant, tant la intimitat de les persones com determinat nivell de llibertat i autonomia. Per això l’habitatge ha de donar resposta en la major mesura que sigui possible a les nostres necessitats, però sense convertir la seva transformació o adaptació — quan es necessiti— en una intervenció mancada de funcionalitat. L’objectiu principal de l’adaptació d’un habitatge és reduir les demandes que presenta l’entorn físic interior i l’entorn exterior immediat de l’habitatge per tal de facilitar la realització de les tasques quotidianes i promoure les habilitats del seus residents, perquè puguin gaudir d’una vida independent amb comoditat i seguretat. En termes pràctics, això ho podríem traduir en - adaptar l’espai físic de la llar en relació amb necessitats individuals basades en un judici professional sobre les capacitats funcionals de la persona i les seves restriccions d’autonomia. Per tant, sense obviar l’equipament especial d’ajudes tècniques que pugui necessitar la persona, les solucions per a l’adaptabilitat funcional de la llar no han de ser universals, no han de respondre al concepte o idea d’Accessibilitat Universal, sinó a les necessitats específiques d’una persona concreta. Únicament les intervencions de “supressió de barreres”, que afecten a elements comuns de l’edifici, han d’estar subjectes a criteris generals d’accessibilitat. CREAR LLARS ACCESSIBLES. CONSIDERACIONS GENERALS En el disseny de l‘interior d’un habitatge és molt important tenir en consideració els criteris d’accessibilitat. Però també és fonamental respectar la decisió de les persones que hi han de viure perquè decideixin, dins les diferents possibilitats, el que els resulta més còmode i segur. Aspectes de la llar on s’han respectar els criteris i paràmetres d’accessibilitat: 1. ESPAIS: Perquè la persona pugui interactuar en el seu entorn i no tingui impediments per al seu desplaçament, transferències i abast als elements de la llar. 2. IL·LUMINACIÓ: Ha de ser bona i similar a tot l’habitatge, de manera que els llums s’han de situar en llocs on no produeixin enlluernaments i els mecanismes per al seu accionament a la alçada i distància determinada siguin de fàcil abast. 3. PORTES: Amplada mínima de 80 cm, manetes accionades amb mecanisme tipus palanca. Obertura a l’exterior o corredisses a cambra higiènica. 4. TERRES: Durs i no lliscants. Evitar catifes amb les que es pot ensopegar. 5. APARELLS: Termòstats, intèrfons, telèfons i d’altres comandaments, s’han de poder manipular fàcilment i ha de tenir números suficientment grans i un bon contrast. Cal que estiguin situats en llocs accessibles. Recordeu que, des del portal del COAATT, www.obresambgarantia.com, us podem ajudar. Us enviarem fins a 3 pressupostos de tècnics especialistes en el treball que necessiteu fer sense cap compromís. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 8 de febrer 2022 Ja està oberta la plataforma d’inscripcions per a tots els assistents a CONTART 2022 (*), la IX Convenció Internacional de l' Edificació, que es celebrarà a Toledo els dies 12 i 13 de maig de 2022. La rehabilitació d’edificis amb criteris d’eficiència energètica, salubritat i sostenibilitat serà l’eix central d’aquesta propera edició de CONTART 2022, que es desenvoluparà en 7 àrees temàtiques, i que porta el lema “Compromesos amb la rehabilitació”. Els preus d’inscripció són els següents: El COAATT disposa d'un codi de descompte exclusiu per a col·legiats/des COAATT que s’ha d’utilitzar en fer la inscripció. Hi ha dos codis descompte: un per a inscripcions fins al 18 de març (preu final 150€) i un altre per a inscripcions a partir del 19 de març (preu final 210€). Pots obtenir els codis aquí. Accés a la plataforma d’inscripcions CONTART 2022 També pots consultar l’oferta hotelera disponible per a assistir a CONTART 2022. (*) La Junta de Govern del Col·legi ha acordat habilitar una partida econòmica per a subvencionar les inscripcions de col·legiats i col·legiades del COAATT que vulguin assistir a la Convenció Internacional de l’Arquitectura Tècnica - CONTART 2022. Informa't al Dept. de Secretaria. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 27 d’abril 2018 La utilització d’una càmera termogàfica per conèixer les propietats tèrmiques d’un edifici i poder fer informes d’avaluació de l’estat de l’edifici és cada vegada més usual. Davant d’aquest fet, s’ha comprat una càmera termogràfica model FLIR E6 wifi, que es posarà a disposició dels col·legiats, a lloguer, a partir de la segona quinzena de juny. Tots el col·legiats que vulguin llogar aquest material, caldrà que prèviament facin un curs de formació per conèixer la forma d’utilització i les característiques i avantatges de l’aparell. La primera edició del curs es portarà a terme per videoconferència el proper 12 de juny, i la inscripció la podreu fer a través de la nostra web. La primera edició del curs serà gratuïta i només hi tindran accés els col·legiats del COAATT. Amb aquesta acció s’inicia un treball per a la millora del material de lloguer i del coneixement de la seva utilització. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 17 de desembre 2018 La renovació del parc hoteler és del tot indispensable si es vol fidelitzar el turisme que va actualment a la Costa Daurada i aconseguir-ne de nou. Tots els hotels tenen habitacions, piscines i serveis diversos, però millorar les instal·lacions i dotar-les d’una major excel·lència beneficia el propi establiment i també el sector globalment. Si parlem del municipi de Salou, una de les destinacions turístiques més conegudes internacionalment, cal citar l’exemple de l’ Hotel Olympus Palace que, ara fa quatre anys, va començar a apostar per la renovació dels seus serveis. Es va començar renovant les habitacions d’una planta, després van seguir les d’altres plantes, s’hi han anat sumant diferents intervencions com les d’insonorització i, aquests últims mesos, s’ha construït una piscina transparent a l’àtic d’aquest hotel amb capacitat per a 600 persones i cinc plantes d’alçada. No és una piscina qualsevol. La de l’Olympus Palace és parcialment de vidre, transparent, elegant, connectada amb el mar que es veu al fons i mimètica amb el cel que es guaita mentre un s’hi banya. Ha estat una aposta gran i arriscada per les característiques de l’espai i l’adequació que ha calgut fer-hi. Finalment, mitjançant la labor realitzada per l’ arquitecta tècnica Roser Gavaldà, directora d’execució de l’obra, la piscina és una realitat i converteix aquest establiment hoteler en un espai diferenciat de la resta. Per conèixer amb més detall el projecte i la seva execució, hem conversat amb Roser Gavaldà, arquitecta tècnica, i també amb Dimitri Van Den Berghe, director de l’Olympus Palace. Podeu llegir l’entrevista sencera publicada a la revista TAG_83 [AQUÍ] T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|