Missatge de fòrums de discussió Per diversos motius vull ser l'únic integrant del grup, y estic interessat en fer el PAU del Llar d'Infants municipal "Cavallet de Mar" ubicat al Municipi de Salou. Gràcies Salut |
Missatge de fòrums de discussió Bona tarda, Josep Mª, estic interessat sobre el tema que has proposat i estic disposat a compartir al redacció del PAU amb tu. En el cas que no confirmessin aquesta activitat, havia penast en una... |
Missatge de fòrums de discussió Arcadi, Esperem que ens diu el "comité de savis" o tribunal avaluador i en parlem, dimarts estaria bé parlar-ne personalment a classe... |
Article de Contingut web 5 d’octubre 2018 En anteriors articles s’ha parlat de la competència dels arquitectes tècnics en matèria de projecte i obres de rehabilitació, instal·lacions i adequació de locals, obres, urbanisme..., i que cada cop hi ha més freqüents sentències competencials favorables en aquestes matèries. Ara li toca a la competència d’un arquitecte tècnic en subscriure un projecte de reforma d’interior de dos habitatges per unir-les mitjançant una escala interior en dúplex (Sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 6 d’ Oviedo de 4 de maig de 2018). Entre altres, es pot destacar de la citada sentència: - […] No puede admitirse un monopolio de proyección de todo tipo de construcciones […] - […] La competencia depende de la capacidad técnica real para el desempeño de las funciones […] - […] Evitar monopolios competenciales, por lo que en los supuestos dudosos puede incluso entenderse como técnico competente cualquiera de los que tenga conocimientos suficientes para suscribir el proyecto […] - […] Se desprende que no excluye la competencia de los arquitectos técnicos en aquellas intervenciones sobre los edificios existentes, siempre y cuando no alteren su configuración arquitectónica de forma esencial […] Resum extret del Fonament de Dret 4t de l'esmentada sentència: (…) Por tanto ha de partirse de las siguientes premisas 1) No puede admitirse un monopolio de proyección de todo tipo de construcciones (cualquiera que sea su finalidad o destino y con la excepción de la vivienda humana) a favor de profesión determinada, ya que, al contrario, tal competencia en exclusiva no aparece atribuido específicamente a nadie, a la vez que las diferentes reglamentaciones ofrecen perspectivas de competencias concurrentes sin reglas precisas de delimitación. Ha de rechazarse pues el monopolio competencial a favor de una profesión técnica superior predeterminada al mantener la necesidad de dejar abierta la entrada a todo título facultativo oficial que ampare un nivel de conocimientos urbanísticos o técnicos en general, etc. que se correspondan con la clase y categoría de los proyectos que suscriba su poseedor (SS 27 mayo 1980, 8 julio 1981, 1 abril 1985, entre otras). 2) La competencia en cada rama de la Ingeniería depende de la capacidad técnica real para el desempeño de las funciones propias de la misma (SS 24 marzo 1975, 8 julio 1981 y 1 abril 1985, entre otras). Como conclusión ha de señalarse que a cada caso sometido a enjuiciamiento ha de tener un enjuiciamiento diferenciado, estableciéndose como premisa la de evitar monopolios competenciales, por lo que en los supuestos dudosos puede incluso entenderse como técnico competente cualquiera de los que tenga conocimientos suficientes para suscribir el proyecto. (…) (…) Lo cierto es que del texto del precepto, artículo 2.2.b), se desprende que no excluye la competencia de los arquitectos técnicos en aquellas intervenciones sobre los edificios existentes, siempre y cuando no alteren su configuración arquitectónica, y en el supuesto aquí examinado si bien nos encontramos ante una intervención parcial y que afecta al forjado, no resulta acreditado que la obra pretendida produzca una variación en el conjunto del sistema estructural, ni mucho menos que esta sea esencial, sin que se pueda atender a concepciones generales, -del informe del técnico municipal parece desprenderse que toda obra de demolición que afecte al forjado, aunque sea mínima, requiere la intervención de un arquitecto superior-, sino que debemos de partir de la obra concreta para la que se solicita la licencia y la incidencia que esa obra ha de tener en el sistema estructural del edificio preexistente. (…)” Consultar escrit del Consejo a la pàgina web col·legial www.apatng.org apartat la Institució/Organització Supracol·legial/Consejo Més informació a secretaria@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web Realització de Visats i Tarifes • Qui pot realitzar un visat o un registre i certificació d'intervenció professional? El podrà sol·licitar qualsevol aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació col·legiat resident al COAATT, o col·legiat resident en qualsevol altre COAAT de l’Estat (*). (*) Es necessari aportar prèviament la fitxa d'habilitació • Què s’ha de fer per poder visar o registrar una intervenció professional? Col·legiat resident al COAATT: pot realitzar la sol·licitud de visat o registre i certificació, directament, tenint en compte els requisits que a continuació es detallen respecte dels rebuts de despeses de gestió i pòlissa de responsabilitat civil professional. Col·legiat no resident al COAATT: constarà inscrit a la base de dades col·legial i cada vegada que hagi de visar al COAATT caldrà que passi per Secretaria per actualitzar el tema de la pòlissa de responsabilitat civil professional. Col·legiat habilitat/acreditat al COAATT: Si és la primera vegada que es sol·licita un visat o registre i certificat al COAATT: Ha d’omplir fitxa d’habilitació perquè Secretaria el doni d’alta a la base de dades col·legial. La fitxa l’ha d’omplir i signar el tècnic en qüestió. Respecte a la tramitació del visat per tercers, assalariats i la pòlissa de responsabilitat civil professional més informació als punts següents. Posteriors sol·licituds al COAATT: Cal passar per Secretaria per actualitzar el tema de la pòlissa de responsabilitat civil professional seguint els criteris establerts en el punt de la pòlissa de responsabilitat civil professional. Respecte a la tramitació del visat per tercers i assalariats més informació als punts següents. • Com realitzar una sol·licitud de visat o registre i certificació? L’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació, signant del tràmit, pot fer la sol·licitud personalment a les oficines del COAATT, digitalment mitjançant el servei d'oficina virtual o utilitzar qualsevol servei de missatgeria o correu ordinari. En el supòsit d'utilitzar el servei de visat digital, cal consultar les condicions i funcionament d'ús en l'apartat "visat digital" d'aquest web. En el supòsit, que l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació signant del tràmit no pugui personar-se a les oficines COAATT, cal que autoritzi per escrit a una tercera persona per realitzar els tràmits oportuns. L’escrit ha d’estar degudament signat i adjuntar fotocòpia del DNI de l’autoritzant i l’autoritzat. Disposem de dos models: Autorització fins a nova ordre o Autorització d'una obra en concret. Al tercer autoritzat se li ha de facilitar tota la documentació que es precisi per realitzar la sol·licitud, i si s’escau fitxa d’habilitació i pòlissa de responsabilitat civil professional d’acord amb els requisits establerts en els punts detallats. En el supòsit, que l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació, signant del tràmit, no pugui personar-se a les oficines del COAATT per realitzar el tràmit en qüestió pot realitzar-ho per missatgeria o correu havent realitzat les consultes pertinents al departament de visats per acordar els requisits necessaris per la seva tramitació. • Rebuts de despeses de gestió. Qui consta com a receptor? El receptor dels rebuts de despeses de gestió és l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació signant de la sol·licitud. En el cas dels professionals assalariats, com a receptor constarà l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació signant del tràmit i al rebut es farà constar un peu de pàgina detallant que la pagadora és l’empresa per la qual treballa el col·legiat en qüestió. Per posar el peu de pàgina, s’ha de facilitar còpia del contracte de treball i nòmina o document acreditatiu on es faci constar que l’empresa certifica que l’aparellador, arquitecte tècnic, enginyer d’edificació signant del tràmit, és assalariat de l’empresa. Es precisen les dades fiscals de l’empresa. • Pòlissa de responsabilitat civil professional? Col·legiat resident que exerceix la professió com a: Liberal: Ha de tenir subscrita pòlissa de responsabilitat civil professional individual: Si és amb MUSAAT, el Col·legi té la documentació. Si és amb una altra companyia asseguradora, s’ha de facilitar la pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha d’actualitzar anualment. Assalariat: Si té subscrita pòlissa de responsabilitat civil professional individual: Si és amb MUSAAT, el Col·legi té la documentació. Si és amb una altra companyia asseguradora, s’ha de facilitar fotocòpia de la pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha d’actualitzar anualment. Si s’adhereix a la pòlissa subscrita per l’empresa per la qual treballa: S’ha de facilitar fotocòpia de la pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha d’actualitzar anualment. S’ha de facilitar contracte de treball i nòmina o document acreditatiu on es faci constar que l’empresa certifica que l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació signant del tràmit és assalariat de l’empresa. Col·legiat no resident i habilitat/acreditat, que exerceix la professió com a: Liberal: Ha de tenir subscrita pòlissa de responsabilitat civil professional individual: Si és amb MUSAAT, el Col·legi ho pot comprovar directament amb MUSAAT. Si és amb una altra companyia asseguradora, s’ha de facilitar la pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha de presentar en cada sol·licitud. Assalariat: Si té subscrita pòlissa de responsabilitat civil professional individual: Si és amb MUSAAT, el Col·legi ho pot comprovar directament amb MUSAAT. Si és amb una altra companyia asseguradora, s’ha de facilitar fotocòpia de la pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha de presentar en cada sol·licitud. Si s’adhereix a la pòlissa subscrita per l’empresa per la qual treballa: S’ha de facilitar fotocòpia pòlissa de responsabilitat civil professional i l’últim rebut pagat, i s’ha de presentar en cada sol·licitud. S’ha de facilitar contracte de treball i nòmina o document acreditatiu on es faci constar que l’empresa certifica que l’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació signant de la sol·licitud és assalariat de l’empresa. • Societats professionals: L’aparellador, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació col·legiat resident, col·legiat no resident o habilitat/acreditat al COAATT que exerceix de forma associada mitjançant la constitució de societat professional, d’acord amb la normativa sobre societats professionals aplicable, cal que la societat estigui inscrita al Registre de Societats Professionals col·legial. Tenint en compte: La sol·licitud de visat o registre i certificat el realitza el tècnic en qüestió Els rebuts de visats el nom del receptor és la societat professional Més informació a: Societats professionals Tarifes de despeses de gestió per prestació de serveis |
Article de Contingut web 31 de juliol 2017 L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ens informa que des del proper dimecres, dia 01/03/2017, es podrà realitzar la sol·licitud telemàtica dels certificats d’aptitud de l’Edifici. El tràmit s’incorpora al web de gestió de tràmits de la Generalitat de Catalunya (antiga OVT) i des del Canal Empresa. Accedir al tràmit per a Sol·licitar el Certificat de Aptitud de l’Edifici Tanmateix, sempre que calgui fer aportacions de documents complementaris sol·licitats a l’expedient (quan siguin telemàtics) caldrà fer-les a través de la seu electrònica de la Generalitat – Petició Genèrica fent els següents passos: Tràmit per a atendre un requeriment Dels tràmits Gencat, s’ha de clicar “registre electrònic” Clicar “començar” (de color vermell) que es troba a la dreta de la línia presentar petició. Clicar “Per internet” que es troba a la pestanya “Pas 1”. Clicar “vés-hi” (en vermell). S’arriba a la finesta de tramitació en línia de petició genèrica i has de fer els tres passos que et marca: PAS 1 – Descarregar formulari PAS 2 – Emplenar el formulari i adjuntar arxiu amb documentació si s’escau, validar-lo i desar-ho guardat al PC. PAS 3 – Enviar a tramitar T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 14 de març 2023 La sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries, de 16 de novembre de 2022, considera ajustat a dret el projecte de reforma d’un edifici sotmès a protecció integral subscrit per un arquitecte tècnic, en el qual les obres que es preveuen en el citat projecte solament impliquen un canvi d’ús de la tercera planta de l’edifici (per a galeria i taller d’art), mentre la resta es manté l’ús de l’habitatge. En aquesta sentència, que és ferma des del 21 de febrer de 2023, el citat Tribunal assumeix el criteri al·legat en la STSJ Madrid de 9 de juliol de 2009: “En el presente estamos ante un supuesto de cambio de uso no de la totalidad del edificio sino de una de sus partes, la Ley se refiere a cambio de uso del edificio por lo que debe entenderse de la totalidad del edificio, ya que si hubiera querido referirse a una de sus partes lo habría especificado, por lo que la sala no entiende preciso proyecto arquitectónico firmado por Arquitecto Superior debiendo estimarse el recurso de apelación”. També és a destacar el Fonament de Dret Quart, ja que a la vista de les obres projectades per l’arquitecte tècnic, que afecten a elements protegits de l’edifici (fusteria interior i exterior), i entenent que com a tals obres no resulta compromesa la finalitat protectora perseguida per la normativa vigent, el citat TSJ Astúries comparteix el criteri de la STSJ Madrid de 27 d’abril de 2006: “La protección del edificio no otorga monopolio competencial alguno a los Arquitectos Superiores. Es evidente que, si la protección es de algún elemento estructural del edificio, en el caso de actuar sobre los mismos, tendrá que intervenir al Arquitecto Superior, pero no por qué el edificio esté protegido, sino porque se actúa sobre la estructura, y en este caso la competencia única para redacción del proyecto si corresponde al Arquitecto Superior. Pero si la protección se refiere elementos distintos de la estructura del edificio, como puede ser la mera distribución interior del mismo el proyecto fuese redactado por un Arquitecto Técnico, pues la capacidad y preparación de dichos profesionales no lo es por razón de la protección del inmueble sino de su preparación previa para la redacción de tales proyectos de obras. Y ello con independencia de que la licencia pueda o no ser concedida de actuase sobre elementos protegidos, dado que esta nueva cuestión y la misma puede ser denegada tanto se redacte el proyecto por Arquitecto Superior, como por Arquitecto Técnico”. Aquesta sentència i altres relacionades amb la defensa de la professió les podeu trobar a la web col·legial, apartat La Institució, organització supracol·legial, comunicats del Consejo. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 13 de novembre 2020 Darrerament es reitera la importància de parar, reflexionar i analitzar de com s’exerceix la professió i quina cobertura de la pòlissa de RC professional es té subscrita. Aquesta reiteració ve promoguda perquè, per exemple, el 80% dels assegurats a MUSAAT té subscrita una cobertura de 250.000 € o inferior (150.000 €-187.500 €), i davant la indemnització d’un sinistre superior a aquestes quantitats, serà el propi assegurat qui haurà de respondre. Davant aquesta situació, és necessari estudiar l’activitat vinculada al risc i tenir una cobertura ajustada a aquest risc que s’assumeix, tenint en compte que: • No hi ha treball “petit” ni “gran”. Tots els treballs tenen la seva responsabilitat i, a vegades, per senzill que pugui ser pot donar molts mals de caps. • Actualment, l’arquitecte tècnic assumeix la responsabilitat de l’exercici professional propi de l’arquitectura tècnica, però també assumeix treballs que van més enllà de l’activitat professional, com són les gestions administratives, d’assessorament, econòmiques, etc, que poden derivar del treball en qüestió i que s’assumeixen per facilitar la feina al promotor, i per les quals també es pot ser reclamat. Per tant, es recomana: ► Revisar la cobertura de la pòlissa RC professional ► Mantenir una cobertura adequada tant durant l’execució de l’obra com la decennal, ja que quan es tramiti un parte de comunicació de danys es tindrà la cobertura del moment de la tramitació, independent de la cobertura subscrita en el moment del visat/registre. ► No jubilar-se ni deixar d’exercir la professió sense tenir coberta la decennal. ► Visar/registrar el treball professional amb el codi que correspongui ► Visar/registrar les gestions a realitzar del treball en qüestió amb el codi que correspongui ► Comunicar tots els treballs a la companyia asseguradora: Recordeu que ITE’s, cèdules d’habitabilitat i certificats energètics poden comportar responsabilitats professionals i patrimonials. Cada vegada és més freqüent assumir responsabilitats que van més enllà de les professionals, i que per senzilles que puguin ser poden donar molts mals de caps. Per això, s’ha de ser conscient de subscriure una bona cobertura que cobreixi tota la responsabilitat tant durant l’execució de l’obra com la decennal, per evitar problemes que poden complicar la vida tant professional com personal. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 1 de desembre 2022 Demà, 2 de desembre de 2022, és el termini màxim donat per MUSAAT per revisar la Pòlissa de Responsabilitat Civil Professional per l’any 2023, per si cal augmentar garantia, tancar l’exercici professional, revisar la prima a abonar, etc. Recordeu la importància de tenir ben coberta la vostra responsabilitat civil professional: - Durant l’execució de l’obra com el període de vigència de la decennal. - Durant l’exercici en actiu com en la situació d’inactiu per jubilació o deixar d’exercir la professió. - No hi ha treball “petit” ni “gran”, tots tenen la seva responsabilitat. És important que, abans de prendre una decisió en ferm, s’estudiïn totes les possibilitats per tenir coberta la responsabilitat civil professional davant d’un sinistre que es pot presentar en qualsevol moment, ja que, sobretot, la responsabilitat decennal és un període molt llarg en el temps i, una decisió d’ara pot comportar importants conseqüències en un futur, tant personals com professionals, podent comprometre fins i tot el patrimoni personal i familiar. Des de Secretaria s’han revisat els treballs de 30 col·legiats i 7 d’ells han augmentat la seva garantia amb efectes per l’any 2023. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat/da, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web per a la implantació de la inspecció tècnica d’edificis. La mesura afecta al voltant... que s’han portat a terme durant més de dues dècades, han estat insuficients... pot desencadenar situacions... |
Article de Contingut web 24 de novembre 2020 Tarragona s’ha quedat sense POUM. Aquesta és, en un titular, la noticia dels últims dies que genera precaució i preocupació. La decisió del Tribunal Suprem de paralitzar el Pla d’Ordenació Urbana atura també projectes importants de la ciutat, com el de la Budallera, el PP Culubret o el PMU34, però atura també de certa manera tota la ciutat a nivell urbanístic i de construcció. El nostre sector veu amb inquietud com les perspectives de creixement queden frenades, posant fre a una activitat necessària per al desenvolupament de la ciutat de Tarragona. L’anul·lació del POUM del 2013 ens retorna a un POUM de 1995, un document que a hores d’ara queda desfasat i que no s’adapta a les actuals lleis urbanístiques d’àmbit general. Fins quan quedarà paralitzat el POUM? Què farà l’ajuntament? Quines alternatives es generaran per evitar que tot quedi aturat? Fins a quin punt en surt perjudicada la ciutat per aquesta paralització?. Com a president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació, he volgut fer aquestes i altres preguntes a experts en la matèria, en l’àmbit de l’urbanisme i el marc legal que abasta un Pla d’Ordenació Urbana. Aquests dies aniré descobrint-vos les seves opinions. Avui us comparteixo la meva conversa amb Alfred Ventosa, advocat urbanista. Per què s’anul·la el POUM? Per la manca d’un informe es pot tirar enrere la feina de 14 anys, ja aprovada per la Generalitat? El POUM de Tarragona s’anul·la arran del recurs presentat per la “Companyia Logística de Hidrocarburos CLH, S.A.” contra l’acord d’aprovació definitiva del POUM, per la manca de l’informe que, amb caràcter preceptiu, els Tribunals han entès que havia d’haver emès l’Administració de l’Estat, per disposició dels articles 4 i 5 de la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs. Tot i que al meu entendre és discutible jurídicament l’obligatorietat d’aquest informe, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya primer, i el Tribunal Suprem en segona instància, dicten la nul·litat de la totalitat del POUM de Tarragona perquè manca un informe que afecta únicament a un petit sector urbanístic, concretament al sector PMU 40 CLH. Aquesta sentència contradiu anteriors sentències del propi Tribunal Suprem, (Sentència de 13 de maig de 2020, Recurs 6731/2018), en la que es produïa un canvi de doctrina respecte a la nul·litat dels Plans urbanístics, obrint la porta a declarar la nul·litat parcial en aquella zona o sector que tingui un grau d’individualització que no afecti a la resta del territori. I aquest, segons el meu parer, hauria d’haver estat el criteri adoptat en aquest cas pel Tribunal Suprem, ja que la manca del famós informe que ha estat causa de la nul·litat total, només afecta a un petit sector urbanístic (Dipòsits de CLH al costat del riu Francolí) i sense incidència a la resta del municipi. Què implica per una ciutat suspendre/anul·lar un POUM que ha tardat en desenvolupar-se més de 14 anys i que estava aprovat? Les llicències en tràmit quedaran paralitzades? Les noves amb quin criteri es concediran? Aquesta sentència té unes conseqüències molt greus per Tarragona. Cal entendre que per un municipi el POUM és l’eina que mou, impulsa i defineix totes les polítiques municipals, per tant és el principal instrument de convivència, creixement i desenvolupament del municipi. El POUM defineix el tipus de ciutat present i futura, determina el grau de creixement i l’equilibri necessari, ordena i preveu les activitats econòmiques a desenvolupar, en definitiva fixa els models de benestar i progrés de la ciutat a través de l’ordenació i la planificació. La nul·litat del POUM comporta aturar el present i el futur de la nostra ciutat en la mesura que ho deixa tot en els llimbs. Atura qualsevol projecte o inversió pel risc que comporta el no tenir la seguretat en la seva execució. Foragita als emprenedors i limita la capacitat creativa. En definitiva, suposa un empobriment en tots els ordres que aquesta ciutat no es pot permetre. Una de les conseqüències negatives d’aquesta sentència és la incertesa respecte a les llicències concedides a l’empara d’un planejament que ha estat declarat nul i quines llicències d’obres podran ser objecte de petició. Caldrà veure quines decisions es prenen amb caràcter transitori que possibiliti minimitzar els seus efectes negatius. Ara Tarragona es desenvoluparà i s’articularà amb un Pla que es va iniciar al 1995, com han canviat els criteris de ciutat en més de 25 anys a les ciutats modernes i del nostre entorn? No sabem amb quin Pla urbanístic es desenvoluparà Tarragona. El que si és cert és que el model econòmic, social i d’organització està canviant a gran velocitat. El que l’any 1995 era una novetat, avui ja no és ni clàssic, simplement ha quedat obsolet i inservible. Per tant caldrà redactar un nou POUM tenint en compte que les noves tecnologies i les aspiracions cíviques exigeixen noves formes d’organització i mobilitat, i per tant noves necessitats que demanen unes altres relacions socials i de convivència. Caldrà ser més respectuosos amb l’entorn i amb la utilització dels recursos naturals, i per tant caldrà generar un model urbanístic que s’adeqüi a aquests nous paràmetres. Amb el POUM de 1995 i la seva revisió posterior, es marcava un sostre de creixement que situava la ciutat de Tarragona en un màxim d’entre 150.000-180.000 habitants. Tenint en compte que els darrers anys la població s’ha estancat ens els 130.000-132.000, caldrà replantejar-se aquesta previsió? El POUM del 2013 va marcar un sostre de creixement irreal i fantasiós que obeïa encara al model de ciutat expansiu impulsat per un sistema econòmic especulatiu que va fer explosió i fallida amb la gran crisi econòmica i immobiliària de l’any 2007. No podem tornar a repetir models que són quimèrics i ineficaços. Una societat viva és la que creix, creixement que no necessàriament passa per augmentar a l’infinit la seva població. És pot créixer econòmicament, en qualitat de vida, en un millor benestar, en una millora en els serveis als ciutadans que aposti per fer de Tarragona una ciutat de progrés i benestar. Aquest “creixement” també es traduirà amb un creixement en el nombre d’habitants, però haurà de ser un creixement que es faci de forma ordenada, sostenible i que busqui al benestar dels seus ciutadans. En definitiva, els futurs creixements de la ciutat s’han de fixar com a objectius una major qualitat de vida i el millor progrés per la ciutadania. No és el nombre d’habitants el que fa progressar una ciutat, sinó la seva capacitat de generar oportunitats i benestar, aspectes que, entre d’altres, s’aconsegueixen a través d’una bona planificació territorial. Les ciutats, com les persones, han de créixer per dintre, no només per fora, han de créixer en qualitat, no només en quantitat. L’etern problema de la ciutat és la incapacitat de cosir els barris amb el centre de la ciutat. És ara el moment de projectar solucions a aquest dèficit? Per on passen aquestes solucions? L’etern problema de la ciutat de Tarragona és i ha estat essencialment la manca de model i una desencertada planificació urbanística. Tarragona, a dia d’avui, encara viu de la planificació i les estratègies fixades pels Cònsols romans, que varen veure una situació geogràfica immillorable per a fundar una ciutat que va esdevenir una capital important de l’Imperi Romà. Un bon model urbanístic necessita indefugiblement de bons planificadors que sàpiguen fixar criteris clars del què una ciutat és i vol ser. Per això es necessiten governants capacitats i amb l’audàcia suficient, tècnics imaginatius i governs estables. En definitiva, responsables polítics de llarga mirada que pensin la ciutat i el seu futur, tenint molt presents els reptes i les oportunitats que de les seves decisions es deriven. Establir un model urbanístic de ciutat no es pot fer sense projecció de futur a mig i llarg termini, que tendeixi a fixar unes bases sòlides que marcaran les polítiques econòmiques i socials de la nostra governança. No només s’ha de donar solució als barris, sinó que s’ha de tenir un model global de municipi que integri els barris, la Part alta, el Serrallo i a la zona centre, als barris de Llevant i de Ponent, en definitiva, que cohesioni a tot el municipi. En ocasions, també cal optar per crear noves centralitats, com a fórmula que eviti els suburbis i activi nous motors d’empenta a la ciutat. I aquest model es tradueix en un POUM equilibrat i equilibrador, que a través d’aquelles bases sòlides, permeti als governs municipals desenvolupar unes polítiques que transformin i modernitzin els nuclis existents, els dotin de millors serveis, i generin noves iniciatives i activitats econòmiques que potenciïn nous creixements i oportunitats. I això necessita temps i recursos, el que és incompatible amb govern febles i polítiques de curta volada. La solució passa per governants valents i equips de govern forts i estables, és la única manera de progressar i tenir un POUM de futur, sostenible i de progrés. Quan podrà Tarragona disposar d’un nou pla, si s’inicia ràpidament? Per què hauria d’apostar aquest cop? La redacció, tramitació i aprovació d’un POUM, avui, i atenent a la complexitat normativa -en alguns cassos i al meu entendre, totalment innecessària-, requereix de grans recursos humans, tècnics i econòmics. Soc incapaç de fixar terminis i menys en la situació de crisi econòmica i de feblesa política del govern municipal de la nostra ciutat. Seria bo i desitjable que els nostre responsables polítics estiguessin a l’alçada de les circumstàncies i posessin tots els recursos necessaris per a iniciar la redacció d’un nou POUM, però això significa que tenir objectius clars, alçada de mires, i una capacitat de consens, pacte i acord que avui, m’atreveixo a dir, no veig possible en els nostres governants. Transitòriament la Llei d’Urbanisme permet que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb la complicitat de l’Ajuntament de Tarragona, pugui dictar unes normes de caràcter transitori que possibilitin minimitzar l’impacte negatiu d’aquesta sentència. Però per això cal una entesa entre el Govern de Catalunya i el de la nostra ciutat. Caldrà esperar i veure si un govern i l’altre, davant la feblesa d’ambdós, són capaços de posar-se d’acord amb crear aquesta transitorietat tan necessària per Tarragona. Tarragona corre el perill de perdre oportunitats. No tenir pla paralitza inversions, expansions, encarirà el preu de l’habitatge? Com es podria incrementar el parc actual per evitar aquest increment? Tarragona ja fa temps que està perdent oportunitats. Només cal fer una passejada pels nostres carrers, barris i polígons industrials. Obsolescència, abandó, brutícia i falta d’activitat productiva i econòmica és el que defineix la nostra ciutat. Fa temps que Tarragona és incapaç d’atreure noves inversions perquè és incapaç de generar nous projectes i noves il·lusions. La inactivitat municipal és secular i només s’anuncien suspensions de projectes i sancions. Així una ciutat no prospera ni pot pensar en futur. Davant aquesta manca d’activitat no hi ha nova demanda, sinó que només hi ha desertització i fugida cap a altres ciutats veïnes que si generen noves oportunitats i projectes. Només cal consultar les estadístiques de població del INE i les dades locals de PIB i podrem comprendre qui progressa i que s’estanca i s’envelleix. No tenir POUM, és com no tenir motor per fer funcionar el nostre vehicle. No només ens fa perdre oportunitats, sinó que ens impossibilitat a avançar, i ens converteix en un municipi decadent i regressiu. No ens preocupem d’augmentar el parc immobiliari, preocupem-nos de generar il·lusió en els nostres ciutadans i en aquells que admiren la nostra ciutat, fem-los veure que som ciutat d’oportunitats que es fan realitat i que generem instruments potents per a fer de la nostra ciutat un centre d’interès i progrés, a través del POUM i de polítiques innovadores, si s’actua així, tot lo altre vindrà sol. Què cal fer per suplir aquesta pèrdua d’oportunitats? Es podrien fer plans de regeneració urbana o plans de foment de la rehabilitació? Ja ho he explicat abans. Hauríem de ser capaços de generar noves oportunitats a través d’un bon instrument de planificació (POUM), que generés il·lusió i convenciment als emprenedors. Com podem atreure noves indústries amb uns polígons industrials capats urbanísticament, que s’han convertit en obsolets i que no poden transformar-se en centres vius de producció i generadors de riquesa i llocs de feina?. Si els polígons industrials han de servir per a instal·lacions de pàdel, salons de ball i rentats de cotxes, ja sabem quina és el futur de la nostra ciutat. Es poden fer tot tipus de plans, però per això cal tenir capacitat, valentia i fortalesa política, requisits que avui són escassos. De quina forma es podria integrar dins del futur POUM una solució per al reaprofitament dels solars i edificis municipals que ara estan en desús i han de tenir una utilitat? Parlem de la Tabacalera, Banc d’Espanya, la Savinosa i altres espais. Abans de parlar com es poden integrar en el POUM els bens immobles que tenim en desús, caldrà tenir consciència de que els tenim, (a vegades crec que els governs municipals els ignoren), quin servei o potencialitat d’activitats i oportunitats poden generar, mitjançant usos i activitats públiques o privades, i a partir d’aquesta reflexió és com el POUM els ha de definir i tractar. Si crèiem que la Savinosa ha d’impulsar àmbits de coneixement, respecte pel litoral i atractiu turístic de la nostra ciutat, el POUM ha de ser l’eina que doti a aquest espai de les determinacions urbanístiques necessàries que el converteixen en el motor d’aquestes activitats. En definitiva per cadascun d’aquests edificis o espais de titularitat municipal cal saber quines són les seves potencialitats, definir-les, i integrar-les en el POUM de manera que faciliti (no que impedeixi), assolir els objectius fixats per cadascun d’aquests espais, ja sigui mitjançant recursos públics o privats. Vull fer un especial esment al pàrquing de Jaume I, al qual sovint ningú es refereix i que hauria de ser un dels grans elements dinamitzadors de la Part Alta de la ciutat, donant-li l’ús d’aparcament que facilités l’accés al nostre nucli antic i potenciés els valors patrimonials, monumentals, culturals, econòmics i socials d’aquesta part de la ciutat que, a poc a poc, anem veient com es degrada i es malmet. Capacitat, fermesa, generositat i decisió és el que fa falta per prendre les decisions necessàries i posar en valor els nostres actius. Ho sabran entendre els qui les han de prendre?. Quina ciutat pensen que cal plasmar amb un nou POUM? Segur que cadascú de nosaltres tindríem un model concret de ciutat al cap. Però penso que per definir aquest model hem de tenir ben identificat el passat i el present d’aquesta ciutat, la seva història i geografia, el seu paper en la Mediterrània, activar de forma intel·ligent els seus valors, el que han estat i representat, el paper que poden jugar en la ciutat del futur i, a partir d’aquí, hauríem de poder crear un model que tingués com a objectius: a) Ser respectuosos amb el seu passat, preservant el Patrimoni històric i cultural d’aquesta ciutat, l’arquitectura i l’urbanisme que li donen transcendència, definint polítiques de preservació, però alhora de consolidació i modernització, que permetin fer-ne un ús racional i els preservin. Avui a Tarragona la política “conservadora” del nostre patrimoni ha propiciat la seva degradació. b) Tenir present la morfologia física, el paisatge i el clima d’aquesta ciutat. Si tenim una ciutat formada per diferents nuclis, en un terme municipal gran, que compta amb un litoral extens i en una posició òptima en la Via Augusta romana (avui Corredor Mediterrani), s’han de saber trobar els valors i potencialitats de cadascun d’aquests nuclis en tots els seus àmbits (socials, culturals, econòmics, etc.) I a partir d’aquí, extreure i potenciar al màxim les seves qualitats mitjançant una bona planificació. Planificació que ha de fer possible que, mitjançant les inversions públiques i privades facin de Tarragona una ciutat atractiva i moderna com li correspon per la identitat històrica el potencial que té i la seva situació privilegiada. c) Planificar globalment una ciutat amb les infraestructures, serveis i equipaments que la dotin dels instruments necessaris, de present i de futur, que impulsin i ajudin a assolir els objectius perseguits de fer d’aquesta ciutat una “urbs” equilibrada i socialment avançada, tenint com a principis bàsics i essencials els de la sostenibilitat i respecte al medi físic i natural com a forma de projectar-nos a un futur esperançador. Les societats modernes i avançades de l’Europa d’avui, els danesos, per exemple, parlen de ciutats i regions basades en el coneixement com a facilitador del creixement, de la prosperitat i del benestar de la seva ciutadania. Tarragona ha d’aprofitar més el talent i la recerca que genera la nostra universitat, l’ha de fer un dels seus motors de futur. Tot i tenir la idiosincràsia particular, en quines ciutats s’hauria d’emmirallar Tarragona a l’hora de créixer i projectar-se? Abans d’emmirallar-nos en altres territoris el primer que cal fer és identificar bé les nostres potencialitats, saber què i qui som, on som, i on volem anar. Saber quins són els nostres punts forts i els febles. I a partir d’aquí establir aquells principis i objectius que haurien de ser els inspiradors del POUM. Fixats aquests primers criteris és evident que podem emmirallar-nos en aquelles ciutats i territoris que representin el valors i qualitats de present i de futur que perseguim. Així cal emmirallar-nos d’aquelles ciutats que han sabut posar en valor el seu patrimoni històric i cultural, conservant-lo i exhibint-lo, fent alhora emergir un sector econòmic favorable a la ciutat i d’ajut a la preservació d’aquest patrimoni. Podem emmirallar-nos en aquelles ciutats que tenen polígons industrials al seu voltant i que han potenciat la seva transformació com elements de generació de riquesa i prosperitat. Hem d’emmirallar-nos en aquelles ciutats que han estat generadores d’unes polítiques mediambientals capaces de fer compatibles el desenvolupament urbà amb la sostenibilitat i la qualitat. No m’atreveixo a senyalar-ne una en concret, són moltes les que ens poden ensenyar elements que ens ajudin a millorar i fer créixer la nostra ciutat. L’urbanista Omar Akbar diu: “Siguem conscients que les ciutats són el guany cultural suprem de la humanitat, una obra d’art civilitzadora. Qualsevol esforç per a preservar-les val la pena”. Doncs això! T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 28 de febrer 2024 T'has sentit cansat, amb mals de cap o irritació als ulls sense raó aparent?. Aquests símptomes s'intensifiquen quan ets a la feina o en un lloc específic?. Si la resposta és sí, és possible que estiguis sent víctima de la síndrome de l'edifici malalt. Un edifici malalt és aquell que presenta contaminants a l'aire interior que poden causar problemes de salut als seus ocupants. Aquests contaminants poden ser: • Biològics: floridura, bacteris, virus, àcars. • Químics: gasos, vapors, partícules en suspensió. • Físics: temperatura inadequada, soroll excessiu, mala il·luminació. Símptomes de la síndrome de l'edifici malalt Els símptomes de la síndrome de l'edifici malalt són variats i poden incloure: • Respiratoris: congestió nasal, tos, irritació de gola, dificultat per respirar. • Oculars: irritació d'ulls, ulls plorosos, visió borrosa. • Neurològics: mal de cap, fatiga, mareigs, dificultat per concentrar-se. • Cutanis: irritació de la pell, sequedat, picor. Com es pot prevenir la síndrome de l'edifici malalt? Si sou propietari o responsable d'un edifici, hi ha algunes mesures que podeu prendre per prevenir la síndrome de l'edifici malalt: • Mantenir una bona ventilació: obre les finestres amb freqüència i assegura't que el sistema de ventilació funcioni correctament. • Controlar la humitat: la humitat ideal en un edifici és entre el 40% i el 60%. • Netejar regularment: elimina la pols i la brutícia de les superfícies, especialment de les catifes i moquetes. • Utilitzar materials de construcció, decoració i productes de neteja no tòxics. • Realitzar inspeccions periòdiques: per detectar i solucionar qualsevol problema de contaminació de l'aire interior. Solucions i mesures: com reparar un edifici malalt En aquest apartat ens centrarem en les solucions i mesures que es poden prendre per curar un edifici malalt, seguint una sèrie de passos que es descriuen a continuació: 1. Identificar la font del problema: El primer pas per posar remei a un edifici malalt és identificar la font del problema. Això pot requerir l'ajuda d'un professional qualificat, com un higienista industrial o un enginyer ambiental. Algunes de les tècniques utilitzades per identificar la font del problema inclouen: • Inspecció visual: per detectar la presència de floridura, humitat, pols o qualsevol altre contaminant visible. • Monitorització de la qualitat de l'aire: per mesurar els nivells de contaminants com gasos, partícules en suspensió, formaldehids i CO2. • Enquestes als ocupants: Per recopilar informació sobre els símptomes que experimenten i la seva relació amb el temps que passen a l'edifici. 2. Implementar mesures correctives: Un cop identificada la font del problema, es poden implementar mesures correctives per solucionar-ho. Algunes de les mesures correctives més comunes inclouen: • Millora de la ventilació: augmentar la taxa de ventilació d'aire fresc a l'edifici pot ajudar a diluir i eliminar els contaminants. • Control de la humitat: reduir la humitat a l'edifici pot ajudar a prevenir el creixement de floridura i bacteris, augmentar-la pot ajudar amb altres patologies, l'important és una humitat equilibrada. • Neteja i manteniment: una neteja regular i exhaustiva de l'edifici pot ajudar a eliminar la pols, la brutícia i altres contaminants. • Reemplaçament de materials: Si els materials de construcció o els productes de neteja són la font del problema, és possible que sigui necessari reemplaçar-los per alternatives no tòxiques. 3. Seguiment i avaluació: És important fer un seguiment i avaluació de les mesures correctives implementades per assegurar que siguin efectives en la millora de la qualitat de l'aire interior i la salut dels ocupants. Això pot incloure: • Monitorització continua de la qualitat de l'aire: per verificar que els nivells de contaminants es redueixin a nivells acceptables. • Enquestes de seguiment als ocupants: per avaluar si els símptomes que experimentaven han disminuït o desaparegut. 4. Prevenció: La millor manera de posar remei a un edifici malalt és prevenir-lo des del principi. Algunes mesures preventives importants inclouen: • Utilitzar materials de construcció i productes de neteja no tòxics. • Dissenyar i construir l'edifici amb una bona ventilació natural, però amb un sistema de recuperador d'alta eficiència perquè el trident de variables de temperatura, humitat i concentració de CO2 estigui sempre equilibrat. • Implementar un programa regular de neteja i manteniment. • Educar els ocupants sobre la síndrome de l'edifici malalt i com prevenir-ho. Font de l'article: Blog web “Obres Amb Garantia” T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web JA ES POT REALITZAR LA SOL·LICITUD TELEMÀTICA DELS CERTIFICATS D´APTITUD L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ens informa que des del proper dimecres, dia 01/03/2017, es podrà realitzar la... |
Article de Contingut web JA ES POT SOL·LICITAR LA CÈDULA DE SEGONA OCUPACIÓ MITJANÇANT L’OFICINA VIRTUAL DE TRÀMITS Des del 24 d’octubre, ja es pot realitzar mitjançant l’oficina virtual de tràmits de la Generalitat de... |
Article de Contingut web 4 d’abril 2018 La pregunta més freqüent que apareix als qüestionaris sobre discapacitats i deficiències que pateixen algunes persones, és: degut a les limitacions que patiu, heu hagut de fer o penseu en fer un canvi d’habitatge o lloc de residència?. Per a la gent gran, i moltes altres persones amb limitacions concretes, la capacitat funcional i la salut adquireixen una major importància per a determinar la seva òptima qualitat de vida. El benestar “ambiental” o amb l’entorn vital de la persona, està estretament relacionat amb la satisfacció que es té de la llar i el nivell d’integració o connexió amb l’entorn de residència. Per altra banda, les limitacions funcionals estan associades amb la necessitat d’una major assistència personal. Tot i que cada vegada més, moltes persones grans, o no tan grans però amb certes limitacions, poden viure soles, aquest col·lectiu ha de fer front a una creixent dependència personal, empitjorament de la seva salut i, fins i tot, aïllament social com a conseqüència d’un inadequat habitatge. Tinguem en compte que les barreres del entorn (habitatge), tant internes com externes, no es fan evidents fins el moment en que un resident pateix limitacions. Es tracta de quelcom seriós entre un sector nombrós de la societat, ja que entre la població que manifesta necessitats més grans d’adaptació del seu habitatge, hi ha aquella que té problemes i limitacions funcionals, ja siguin de mobilitat o sensorials. Amb l’agreujant que existeix una estreta vinculació entre aquestes limitacions funcionals i les caigudes i altres tipus d’accidents a la llar. Davant les limitacions i/o factors que generen discapacitat a les persones a la seva llar, ens hem de preguntar... De quina forma és possible poder intervenir per tal d’evitar-los o corregir-los?. L’adaptació funcional de l’habitatge és un dels principals mitjans per evitar aquest sentiment que es genera i al mateix temps facilitar la permanència de la persona a la seva pròpia llar. A l’hora de prendre una decisió en el sentit de poder gaudir d’una llar més adaptada, hi ha dos aspectes que s’han de tenir en compte: • No hi ha un ampli mercat d’habitatges adaptats o que es puguin considerar amb un grau elevat de possibilitats per a la seva adaptabilitat. • Existeixen habitatges més susceptibles de poder ser adaptats que d’altres, ja que estan subjectes a unes limitacions no tan sols arquitectòniques o constructives, sinó també funcionals i econòmiques. Aquest fet, restringeix la seva capacitat de ser transformat d’acord a unes necessitats concretes. La casuística de problemes funcionals i de barreres a l’entorn de l’habitatge és molt àmplia. Els espais més problemàtics on aquests aspectes s’accentuen són a l’accés de l’habitatge i la cambra higiènica. Però no s’ha d’oblidar la importància que també tenen altres aspectes generals dins la llar, com són els espais d’interacció, il·luminació, portes i finestres, terres, mobiliari, tecnologia, etc. Rehabilitar l’habitatge requereix unes adaptacions funcionals amb solucions centrades en l’usuari i les persones de servei d’assistència. Es necessita personalitzar els espais respectant, tant la intimitat de les persones com determinat nivell de llibertat i autonomia. Per això l’habitatge ha de donar resposta en la major mesura que sigui possible a les nostres necessitats, però sense convertir la seva transformació o adaptació — quan es necessiti— en una intervenció mancada de funcionalitat. L’objectiu principal de l’adaptació d’un habitatge és reduir les demandes que presenta l’entorn físic interior i l’entorn exterior immediat de l’habitatge per tal de facilitar la realització de les tasques quotidianes i promoure les habilitats del seus residents, perquè puguin gaudir d’una vida independent amb comoditat i seguretat. En termes pràctics, això ho podríem traduir en - adaptar l’espai físic de la llar en relació amb necessitats individuals basades en un judici professional sobre les capacitats funcionals de la persona i les seves restriccions d’autonomia. Per tant, sense obviar l’equipament especial d’ajudes tècniques que pugui necessitar la persona, les solucions per a l’adaptabilitat funcional de la llar no han de ser universals, no han de respondre al concepte o idea d’Accessibilitat Universal, sinó a les necessitats específiques d’una persona concreta. Únicament les intervencions de “supressió de barreres”, que afecten a elements comuns de l’edifici, han d’estar subjectes a criteris generals d’accessibilitat. CREAR LLARS ACCESSIBLES. CONSIDERACIONS GENERALS En el disseny de l‘interior d’un habitatge és molt important tenir en consideració els criteris d’accessibilitat. Però també és fonamental respectar la decisió de les persones que hi han de viure perquè decideixin, dins les diferents possibilitats, el que els resulta més còmode i segur. Aspectes de la llar on s’han respectar els criteris i paràmetres d’accessibilitat: 1. ESPAIS: Perquè la persona pugui interactuar en el seu entorn i no tingui impediments per al seu desplaçament, transferències i abast als elements de la llar. 2. IL·LUMINACIÓ: Ha de ser bona i similar a tot l’habitatge, de manera que els llums s’han de situar en llocs on no produeixin enlluernaments i els mecanismes per al seu accionament a la alçada i distància determinada siguin de fàcil abast. 3. PORTES: Amplada mínima de 80 cm, manetes accionades amb mecanisme tipus palanca. Obertura a l’exterior o corredisses a cambra higiènica. 4. TERRES: Durs i no lliscants. Evitar catifes amb les que es pot ensopegar. 5. APARELLS: Termòstats, intèrfons, telèfons i d’altres comandaments, s’han de poder manipular fàcilment i ha de tenir números suficientment grans i un bon contrast. Cal que estiguin situats en llocs accessibles. Recordeu que, des del portal del COAATT, www.obresambgarantia.com, us podem ajudar. Us enviarem fins a 3 pressupostos de tècnics especialistes en el treball que necessiteu fer sense cap compromís. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 8 de febrer 2022 Ja està oberta la plataforma d’inscripcions per a tots els assistents a CONTART 2022 (*), la IX Convenció Internacional de l' Edificació, que es celebrarà a Toledo els dies 12 i 13 de maig de 2022. La rehabilitació d’edificis amb criteris d’eficiència energètica, salubritat i sostenibilitat serà l’eix central d’aquesta propera edició de CONTART 2022, que es desenvoluparà en 7 àrees temàtiques, i que porta el lema “Compromesos amb la rehabilitació”. Els preus d’inscripció són els següents: El COAATT disposa d'un codi de descompte exclusiu per a col·legiats/des COAATT que s’ha d’utilitzar en fer la inscripció. Hi ha dos codis descompte: un per a inscripcions fins al 18 de març (preu final 150€) i un altre per a inscripcions a partir del 19 de març (preu final 210€). Pots obtenir els codis aquí. Accés a la plataforma d’inscripcions CONTART 2022 També pots consultar l’oferta hotelera disponible per a assistir a CONTART 2022. (*) La Junta de Govern del Col·legi ha acordat habilitar una partida econòmica per a subvencionar les inscripcions de col·legiats i col·legiades del COAATT que vulguin assistir a la Convenció Internacional de l’Arquitectura Tècnica - CONTART 2022. Informa't al Dept. de Secretaria. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 27 d’abril 2018 La utilització d’una càmera termogàfica per conèixer les propietats tèrmiques d’un edifici i poder fer informes d’avaluació de l’estat de l’edifici és cada vegada més usual. Davant d’aquest fet, s’ha comprat una càmera termogràfica model FLIR E6 wifi, que es posarà a disposició dels col·legiats, a lloguer, a partir de la segona quinzena de juny. Tots el col·legiats que vulguin llogar aquest material, caldrà que prèviament facin un curs de formació per conèixer la forma d’utilització i les característiques i avantatges de l’aparell. La primera edició del curs es portarà a terme per videoconferència el proper 12 de juny, i la inscripció la podreu fer a través de la nostra web. La primera edició del curs serà gratuïta i només hi tindran accés els col·legiats del COAATT. Amb aquesta acció s’inicia un treball per a la millora del material de lloguer i del coneixement de la seva utilització. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 17 de desembre 2018 La renovació del parc hoteler és del tot indispensable si es vol fidelitzar el turisme que va actualment a la Costa Daurada i aconseguir-ne de nou. Tots els hotels tenen habitacions, piscines i serveis diversos, però millorar les instal·lacions i dotar-les d’una major excel·lència beneficia el propi establiment i també el sector globalment. Si parlem del municipi de Salou, una de les destinacions turístiques més conegudes internacionalment, cal citar l’exemple de l’ Hotel Olympus Palace que, ara fa quatre anys, va començar a apostar per la renovació dels seus serveis. Es va començar renovant les habitacions d’una planta, després van seguir les d’altres plantes, s’hi han anat sumant diferents intervencions com les d’insonorització i, aquests últims mesos, s’ha construït una piscina transparent a l’àtic d’aquest hotel amb capacitat per a 600 persones i cinc plantes d’alçada. No és una piscina qualsevol. La de l’Olympus Palace és parcialment de vidre, transparent, elegant, connectada amb el mar que es veu al fons i mimètica amb el cel que es guaita mentre un s’hi banya. Ha estat una aposta gran i arriscada per les característiques de l’espai i l’adequació que ha calgut fer-hi. Finalment, mitjançant la labor realitzada per l’ arquitecta tècnica Roser Gavaldà, directora d’execució de l’obra, la piscina és una realitat i converteix aquest establiment hoteler en un espai diferenciat de la resta. Per conèixer amb més detall el projecte i la seva execució, hem conversat amb Roser Gavaldà, arquitecta tècnica, i també amb Dimitri Van Den Berghe, director de l’Olympus Palace. Podeu llegir l’entrevista sencera publicada a la revista TAG_83 [AQUÍ] T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 11 de maig 2020 Des del passat 13 de març de 2020, que vam entrar en fase de confinament pel Coronavirus, els Col·legis d’Arquitectes Tècnics del territori espanyol que formem part de la plataforma de formació compartida, a data d’avui 49 col·legis, vam acordar un programa de formació extraordinari i gratuït per als col·legiats. S’han realitzat un total de 62 activitats formatives, organitzades entre 21 col·legis professionals i per a tot al col·lectiu. El COAATT ha organitzat 6 jornades formatives, entre cursos emesos per videoconfèrencia i cursos “on line” a través de la plataforma Moodle. Les temàtiques de les diferents xerrades han estat de gran interès per al col·lectiu i tots els cursos han superat els 300 inscrits, arribant en algun cas a fins als 1.000 inscrits. La gran majoria de cursos s’han fet per videoconferència i s’han programat en quatre franges horàries, dues al matí i dues a la tarda. La xifra total de participants inscrits ha superat els 30.000 usuaris i concretament al COAATT hem tingut més de 250 inscrits en el global de les formacions. La gran acollida d’aquesta iniciativa ha estat reconeguda en el resultat de les enquestes que han mostrat majoritàriament un alt grau de satisfacció, amb unes valoracions que estan per damunt del 8 sobre 10. De cara a les properes setmanes es reiniciarà el ritme normal de la formació. Així mateix, i a mesura que les autoritats indiquin com es pot actuar, treballarem per donar sortida als cursos que s’estaven portant a terme al COAATT i que no ha estat possible seguir, impartint-los per videoconferència, com ara el “Curs d’Expert en BIM” i el de “Preparació per a Oposicions”. Pel que fa al “Curs de Tècnic en Prevenció d’Incendis”, que estava en funcionament també al inici del confinament, s’ha pogut concloure exitosament durant aquests dies, seguint les classes, treballs i defensa dels mateixos per videoconferència. Es vol agrair la bona predisposició de professors i alumnes, tant en el cas dels cursos que s’ha modificat el seu sistema d’ impartició, com els que s’ha fet un parèntesi a l’espera de poder-los reprendre el més aviat possible. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 30 de novembre 2020 S’activa el Registre de persones treballadores autònomes afectades per la COVID-19 fer facilitar l’accés als ajuts extraordinaris per al manteniment de l’activitat econòmiques per a persones autònomes individuals o persones treballadores que formin part d’una microempresa. S’ha de tenir en compte que: - La inscripció prèvia és un tràmit obligatori per poder percebre aquest ajut extraordinari, sempre que es compleixen els requisits que es fixin per a la seva concessió tant en les bases reguladores com en les convocatòries. - Va dirigit a persones treballadores autònomes donades d'alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), o bé, a una mutualitat com a sistema alternatiu al RETA (PREMAAT pels arquitectes tècnics), que exerceixin qualsevol activitat econòmica com a persona física a títol individual o amb persones contractades. - La presentació de sol·licituds s'inicia a les 9:00 hores del 30 de novembre de 2020 fins a les 15:00 hores del 7 de desembre de 2020. - L'ordre d'arribada de la sol·licitud d’inscripció no atorga preferència en l’atorgament de l’ajut. Per tant, les sol·licituds es poden presentar durant tot el termini establert. Més informació dels criteris establerts i accés al tràmit: - A la pàgina web del Departament Treball, Afers Socials i Família a Inscripció prèvia als ajuts extraordinaris per al manteniment de l’activitat econòmica de persones autònomes i microempreses enfront la COVID-19 - Preguntes freqüents sobre el tràmit - Normativa: ORDRE TSF/201/2020, de 26 de novembre, per la qual s'obre el tràmit d'inscripció prèvia dels ajuts extraordinaris per al manteniment de l'activitat econòmica enfront de la COVID-19 per a persones treballadores autònomes individuals o persones treballadores autònomes que formin part d'una microempresa. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|