Article de Contingut web 28 de juliol 2022 Els arquitectes tècnics sou coneixedors que per l’exercici professional, independentment si s’exerceix com a liberal o com assalariat, és necessària la col·legiació, i que d’aquest exercici professional se’n pot derivar una responsabilitat civil o penal professional que cal donar-ne cobertura amb la subscripció d’una pòlissa de RC professional. Darrerament, hem estat coneixedors que alguns arquitectes tècnics que exerceixen la professió en despatxos professionals no compleixen les citades premisses, i això pot comportar molts problemes legals, com el cas que hem conegut recentment, en què un tècnic implicat en un sinistre, que va desenvolupar el treball professional sense estar col·legiat, a part de les conseqüències legals del sinistre posant en perill el seu propi patrimoni personal, en matèria de col·legiació va intervenir el Departament de Justícia sancionant-lo amb inhabilitació professional per haver exercit sense estar col·legiat. Per aquest motiu, recordem, per a què no sorgeixin problemes legals futurs ni pels arquitectes tècnics ni pel despatx professional, que: ► La col·legiació és necessària per exercir la professió d’arquitecte tècnic: ♦ En tot tipus de treball professional on el tècnic té competència per exercir. ♦ Independentment si s’exerceix com a liberal o com assalariat. ► Cal subscriure una pòlissa de RC professional (tècnic i despatx): ♦ El propi tècnic: • RC professional A/AT/EE. • Pòlissa per obra. ♦ El despatx professional: donant cobertura a l’exercici professional de l’arquitecte tècnic que treballa pel despatx. • Pòlissa RC societat professional. • Pòlissa societats multidisciplinars. • Pòlissa de gabinets tècnics. Tenint present l’arquitecte tècnic, que ha de mantenir la cobertura de la responsabilitat decennal una vegada no hagi vinculació amb el despatx professional en qüestió. Davant qualsevol qüestió en l’exercici professional, pregunteu al Col·legi, que vetlla perquè el present, passat i futur del vostre exercici professional pugui estar cobert de la millor manera. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 2 de maig 2023 L’exercici professional a través d’un despatx professional és una pràctica cada cop més habitual, ja que el treball en equip de professionals, com poden ser: arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer, geòleg, etc, facilita la relació entre professionals. Però, s’ha de ser conscient que darrere de tot treball que es realitza a través d’un despatx professional, hi ha uns tècnics treballadors (assalariats) que tenen una responsabilitat civil professional en l’obra a desenvolupar, i també la té el propi despatx professional. És a dir, tot tècnic treballador del despatx professional que accedeixi a l’obra pot veure’s implicat en una reclamació de responsabilitats, independentment si forma part de la direcció tècnica o és l’encarregat del control econòmic de l’obra i ha de fer una valoració in situ, per estar present en l’obra quan es produeix un accident laboral. A més, el despatx professional de forma global, com a persona jurídica també s’hi pot trobar vinculat en el sinistre. D’acord amb l’argumentat, és primordial tenir una pòlissa de responsabilitat civil que doni cobertura a tots els tècnics (independent de la titulació professional) que treballen pel despatx, i al propi despatx. Aquesta cobertura es pot realitzar: ♦ Despatx professional: • Pòlissa RC societat professional. • Pòlissa de societats multidisciplinars. • Pòlissa de gabinets tècnics. ♦ El propi tècnic: • RC professional A/AT/EE. • Pòlissa per obra concreta. Tenint present: ► La col·legiació per a exercir la professió d’arquitecte tècnic és obligatòria d’acord amb la normativa Llei 2/1974, de 13 de febrer, de Colegios Profesionales, modificada pe la Llei 25/2009, de 22 de desembre, Llei Òmnibus. ► L’arquitecte tècnic ha de mantenir coberta la responsabilitat decennal una vegada no hagi vinculació amb el despatx professional en qüestió. ► En el cas d’actuar com a professional liberal en un despatx professional l’arquitecte tècnic ha de tenir contractada una pòlissa de RC professional pròpia o bé donar cobertura a les obres amb una pòlissa per obra concreta. El Col·legi resta a la vostra disposició per tal d’estudiar la situació individualitzada de cada col·legiat i/o despatx professional, al correu electrònic assegurcoaatt@apatgn.org o al telèfon 977.212.799 (ext. 113) T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Document a Documents i Medis Responsabilitat i assegurança dels tècnics en els treballs #NextGeneration... responsabilitat derivada dels treballs Next Generation, específicament per danys i... als treballs de rehabilitació... |
Document a Documents i Medis MANIFEST EN DEFENSA DELS PROFESSIONALS COL·LEGIATS I EL VISAT DELS TREBALLS... MANIFEST EN DEFENSA DELS PROFESSIONALS COL·LEGIATS I EL VISAT DELS TREBALLS... a la protecció del ciutadà i... |
Article de Contingut web QUÈ T’OFEREIX GESTBUILD+ Registre i control dels treballs professionals... professionals. Contactes Ofereix un mòdul de contactes molt útil i fàcil... professionals. Generació de... |
Article de Contingut web “GESTIÓ DE DESPATXOS I HONORARIS PROFESSIONALS” 2 hores FORMACIÓ... aspectes, la seva importància en el context econòmic i professional actual, i la reva... de l’Arquitecte Tècnic - Què... |
Article de Contingut web professional, garantint el compliment de la bona pràctica i les obligacions... dels professionals tècnics, un sistema de validació documental dels seus treballs que dóna...CAMPANYA DE COMUNICACIÓ... |
Article de Contingut web 6 d’octubre 2022 El treball conjunt d’un treball professional, conegut habitualment com compartir una obra, és una bona manera de poder gestionar la direcció de l’execució d’una obra, però davant d’un sinistre generalment la responsabilitat és compartida i pot arribar a comportar determinats inconvenients en un procediment judicial. És a dir, dos tècnics, independentment de que exerceixin la professió d’arquitectura tècnica com a liberal (sol o en un despatx professional) o com assalariat (despatx professional o empresa privada o pública): • Si signen l’obra i cada un assumeix un % de l’obra, davant d’un sinistre, els dos col·legiats poden ser reclamats i, per tant, els dos hauran de treballar per la seva pròpia defensa i caldrà disposar d’una bona documentació i claredat en les respectives funcions i responsabilitats. • Quan un tècnic assumeix el 100% de l’obra (tècnic principal) i un altre col·labora en la gestió/direcció de l’execució de l’obra, davant un sinistre ens podem trobar que: ♦ Només és reclamat el tècnic principal que ha signat l’obra i que treballarà per la seva pròpia defensa i el tècnic col·laborador podrà ajudar-lo com a testimoni en la defensa. ♦ Tots dos poden ser reclamats, el que fa imprescindible que també els col·laboradors comptin amb la corresponent cobertura de RC professional. Davant aquests supòsits: ► S’ha de tenir present que per a exercir la professió de l’arquitectura tècnica s’ha de complir amb els requisits establerts per la normativa establerta: col·legiació+pòlissa de RC professional+previsió social. ► S’ha de fer especial incís a la situació dels tècnics col·laboradors d’una obra, tant si són liberals com treballadors de despatxos professionals o empreses, recomanant que visin/registrin una col·laboració tècnica per poder-ho comunicar a la companyia asseguradora i estar ben assegurats en cas de reclamacions. ► Si ets present en qualsevol obra/intervenció se’t pot considerar col·laborador, i és important tenir-ho tot documentat i comunicar-ho a l’asseguradora. Més informació, podeu consultar els següents articles publicats en la web col·legial: • Responsabilitat i obligacions dels tècnics en despatxos professionals. • Per com gestionar una col·laboració tècnic, article: Tindré un fill o una filla! • Tècnic assalariat: estàs ben cobert? • Tècnic lliberal vs assalariat T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web COMPETÈNCIES PROFESSIONALS DELS APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ La competència professional de l’aparellador, l'arquitecte tècnic i enginyers d'edificació, en l’àmbit... |
Article de Contingut web 14 de març 2024 Els professionals de l'arquitectura tècnica tenen competència per a redactar un projecte de rehabilitació d’una façana en mal Per determinar la qüestió plantejada s’ha d’analitzar la Llei 12/1986, d’1 d’abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i enginyers tècnics i la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació. A l’article primer de la Llei 12/1986 el legislador estableix de forma clara que els arquitectes tècnics “tendrán la plenitud de facultades y atribuciones en el ejercicio de su profesión dentro del ámbito de su respectiva especialidad técnica”. A l’article 2, apartat 2n, en relació a l’apartat 1r, paràgraf a) de la mateixa Llei, es reconeix la competència dels arquitectes tècnics per elaborar projectes en relació a tota classe d’obres i construccions que, segons la legislació, no precisin de projecte arquitectònic o a les d’intervencions parcials en edificis construïts que no alterin la seva configuració arquitectònica, entre d’altres. Per la seva banda, la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació (LOE), desenvolupa les competències professionals de tots els titulats tècnics en relació a les edificacions, entenent com a tals les regulades a l’article 2.2: Obres d'edificació de nova construcció, excepte aquelles construccions d'escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin, de manera eventual o permanent, caràcter residencial ni públic i es desenvolupin en una sola planta. Totes les intervencions sobre els edificis existents, sempre que n'alterin la configuració arquitectònica, entenent per tals les que tinguin caràcter d'intervenció total o les parcials que produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria, o el conjunt del sistema estructural, o tinguin com a objecte canviar els usos característics de l'edifici. Obres que tinguin el caràcter d’intervenció total en edificacions catalogades o que disposen d’algun tipus de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic i aquelles altres de caràcter parcial que afecten els elements o parts objecte de protecció. Per la seva part, l’article 10.2.a) de la LOE determina quina titulació ha de tenir el projectista de les edificacions anteriors, extrem que vindrà determinat pels usos a què es destinen les edificacions o actuacions constructives i, en aquest sentit, l’Art. 10.2, en relació amb l’Art. 2.1.c), estableix que quan es tracti d’obres que no estiguin expressament relacionades en els apartats 2.a) i 2.b), és d’aplicació la lliure concurrència entre els professionals. En quan a la formació específica dels arquitectes tècnics conforme els seus plans d’estudis, l’Ordre ECI/3588/2007, de 27 de desembre, per la qual s’estableixen els requisits per la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a l’exercici de la professió d’arquitecte tècnic, al seu Annex estableix les competències que adquireixen, detallant les següents: Dirigir la ejecución material de las obras de edificación, de sus instalaciones y elementos, llevando a cabo el control cualitativo y cuantitativo de lo construido mediante el establecimiento y gestión de los planes de control de materiales, sistemas y ejecución de obra, elaborando los correspondientes registros para su incorporación al Libro del Edificio. Llevar el control económico de la obra elaborando las certificaciones y la liquidación de la obra ejecutada. Redactar estudios y planes de seguridad y salud laboral y coordinar la actividad de las empresas en materia de seguridad y salud laboral en obras de construcción, tanto en fase de proyecto como de ejecución. Llevar a cabo actividades técnicas de cálculo, mediciones, valoraciones, tasaciones y estudios de viabilidad económica; realizar peritaciones, inspecciones, análisis de patología y otros análogos y redactar los informes, dictámenes y documentos técnicos correspondientes; efectuar levantamientos de planos en solares y edificios. Elaborar los proyectos técnicos y desempeñar la dirección de obras de edificación en el ámbito de su habilitación legal. Gestionar las nuevas tecnologías edificatorias y participar en los procesos de gestión de la calidad en la edificación; realizar análisis, evaluaciones y certificaciones de eficiencia energética, así como estudios de sostenibilidad en los edificios. Dirigir y gestionar el uso, conservación y mantenimiento de los edificios, redactando los documentos técnicos necesarios. Elaborar estudios del ciclo de vida útil de los materiales, sistemas constructivos y edificios. Gestionar el tratamiento de los residuos de demolición y de la construcción. Asesorar técnicamente en los procesos de fabricación de materiales y elementos utilizados en la construcción de edificios. Gestionar el proceso inmobiliario en su conjunto. Ostentar la representación técnica de las empresas constructoras en las obras de edificación”. A la vista de lo exposat, s’ha d’analitzar si els arquitectes tècnics tenen competència per projectar les obres de rehabilitació de la façana en mal estat. Per a això, cal valorar si aquestes tenen la consideració d’edificació segons l’article 2.2 de la LOE. No es tracta d’una obra de nova construcció. La rehabilitació projectada no pot considerar-se com una intervenció total ni tampoc parcial que alteri essencialment la composició general exterior, la volumetria, el conjunt del sistema estructural o que canviï els usos característics de l’edifici. Les esmentades obres tampoc tenen el caràcter d’intervenció total en una edificació catalogada o que tingui algun tipus de protecció historicoartístic o que afectin els elements o parts objecte de protecció. Com s’ha indicat anteriorment, segons l’art. 2.2.b) de la LOE, en relació amb els articles 10 i 12 del mateix text legal, els arquitectes tècnics tenen competència plena per redactar i dirigir per ells mateixos les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que no alterin la configuració arquitectònica dels edificis, és a dir, que no tinguin caràcter d’intervenció total o les parcials que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, volumetria o el conjunt del sistema estructural o tinguin per objecte canviar els usos característics de la totalitat de l’edifici i també les que no suposin una intervenció total en edificacions catalogades o protegides o que afectin elements concrets objecte de protecció. Així, la sentència del TSJ d’Andalusia de 24 de maig de 2023 reconeix la competència dels arquitectes tècnics per a subscriure un projecte de reparació que afecta a una construcció catalogada, indicant: “En definitiva se trata de actuaciones puntuales y no sustanciales que si bien podría reconducirse a la dicción literal de la norma precitada (aquellas otras de carácter parcial que afecten a los elementos o partes objeto de protección), no se adecúan a una interpretación teleológica y sistemática de la LOE conforme al principio de libre acceso con idoneidad, ...”. Per tant, en aquests tipus d’obres ha d’imperar el criteri de la plena concurrència dels diferents professionals titulats recollit tant a la legislació com per la jurisprudència, estant els aparelladors i els arquitectes tècnics plenament habilitats per poder intervenir amb plena igualtat i amb total concurrència amb tots aquells altres tècnics que gaudeixin de les mateixes o similars competències per aquesta classe de treballs. El Preàmbul de la Llei 12/1986, de 1 d’abril ja establia el següent criteri: “sentándose como cuerpo de doctrina jurisprudencial el criterio de que las atribuciones profesionales de los arquitectos técnicos serán plenas en el ámbito de la especialidad respectiva, sin otra limitación cualitativa que la que se derive de su formación y los conocimientos de la técnica de su titulación y sin que, por tanto, puedan válidamente imponérseles limitaciones cuantitativas o establecerse situaciones de dependencia en su ejercicio profesional respecto de otros Técnicos universitarios.” També una reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, que exclou i rebutja de forma clara i contundent tot intent de monopoli a favor d’una determinada classe professional, defensant i proclamant la lliure concurrència dels diferents professionals d’acord amb la naturalesa de les obres i a la vista de les competències professionals de cada un. En aquest sentit, la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 13 de desembre de 2021 estableix: “La doctrina ha rechazado el privilegio competencial a favor de una profesión técnica predeterminada, manteniendo la necesidad de dejar abierta a todo título facultativo oficial que supone un nivel de conocimientos técnicos que se correspondan con la clase y categoría de los proyectos que suscriba su poseedor. Debe primar el principio de libertad de acceso con idoneidad sobre el de exclusividad y monopolio competencial”. També la Unió Europea defensa la plena competència i concurrència en matèria de lliure prestació de serveis (arts. 26 i 49 a 62 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea) i, en particular, a les Directives 2005/36, del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals i 2006/123, de 12 de desembre, de serveis del mercat interior, principis que han estat recollits per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i als informes dels diferents organismes internacionals. Conclusions: L’ordenament jurídic reconeix competència professional als arquitectes tècnics per projectar i dirigir actuacions que no es tractin d’una obra de nova construcció, que no produeixin una variació essencial de la configuració general exterior, la volumetria, el conjunt del sistema estructural o els usos de l’immoble o que no suposin una intervenció total en una edificació catalogada o que tingui algun tipus de protecció historicoartístic o que afectin els elements o parts objecte de protecció. Segons la informació facilitada, les obres de rehabilitació de la façana posterior i de la cornisa de la principal no entrarien en cap dels supòsits pels quals es requereix un projecte redactat per arquitecte, estan plenament facultat un arquitecte tècnic per a la seva redacció T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 19 de juliol 2017 La competència professional de l’aparellador, l'arquitecte tècnic i enginyers d'edificació, en l’àmbit dels treballs d’edificació és en ocasions font de controvèrsia. En el cas dels treballs relacionats amb la seguretat i salut, la direcció d’obres o el control de qualitat en l’àmbit de l’edificació, la capacitat professional és gairebé exclusiva i derivada de la LOE, el CTE o el RD 1627/1997 i posteriors modificacions. En canvi en el cas de la redacció de projectes d’obra nova o rehabilitació aquesta indefinició és especialment palesa. La pròpia indefinició de la LOE, en altres aspectes molt concloent, afavoreix sovint les interpretacions en matèria de capacitat professional.. Per tal de recordar les especificacions que la LOE indica en aquest sentit, a continuació s’exposen els treballs d’edificació relacionats amb l’ús de l’edifici i el professional (arquitecte, enginyer o aparellador) que els pot realitzar. TREBALLS D’EDIFICACIÓ Obra Nova L’aparellador podrà redactar projectes i realitzar direccions de forma individual, com director d’obra, d’aquelles obres que NO tinguin els USOS següents: Grup A: administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent i cultural. Grup B: aeronàutic; agropecuari; de l’energia; de la hidràulica; miner; de telecomunicacions; de transport terrestre, marítim, fluvial i aeri; forestal; industrial; naval; d’enginyeria de sanejament i higiene, i accessori a obres d’enginyeria i la seva explotació. En el cas d’obres del grup A, també si es tracta de legalitzacions, ÉS IMPRESCINDIBLE que un aparellador realitzi la direcció o la legalització, de l’execució de les obres i el control de qualitat. Té competències per redactar els projectes amb usos inclosos en el grup C, que són edificacions amb un ús NO expressament inclòs en els grups A o B, com ara: Comercial, de magatzem, de nau magatzem, de nau sense ús predeterminat, altres de terciaris (fires, congressos, etc.), d’hosteleria (bars, restaurants), d’aparcaments (soterrats i/o en alçada), esportiu i de lleure, funerari (cementiris, tanatoris) i altres edificis (porxos, trasters, sala de calderes, etc...). Així mateix, els aparelladors poden projectar i també dirigir obres de nova construcció d’escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica, sense caràcter residencial ni públic i d’una sola planta, que no afectin la seguretat de les persones (aquestes obres queden fora de l’àmbit d’aplicació de la LOE i els arquitectes tècnics hi tenen competència sobre la base de la Llei 12/1986, d’atribucions. Obra d’ampliació, de modificació, de reforma i/o de rehabilitació Els aparelladors poden projectar i dirigir aquelles obres d’intervencions parcials en edificis construïts que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural, ni tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici. Aquesta definició és del CTE i no afecta el repartiment de competències, d’acord amb la LOE. Els projectes que NO estan regulats per la LOE i per als quals també l’aparellador té competències, d’acord amb la Llei d’atribucions, són els següents: Urbanitzacions, jardineria, instal·lacions esportives (sense edifici), activitats recreatives i càmpings, sitges, dipòsits, bases, aparcament en superfície, pèrgoles, tendals, murs de contenció, talussos, tanques... Pel que fa a la direcció d’execució d’obres (direcció compartida amb un altre tècnic), l’aparellador, pot realitzar la direcció de l’execució de qualsevol tipus d’obra independentment de l’ús de l’edifici (grups A, B o C). Més informació: Gabinet tècnic Telèfon: 977 21 27 99 - ext. 3 gabtec@apatgn.org T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web |
Article de Contingut web 3 d’abril 2019 Cada vegada més, i sovint sense el suport legal imprescindible, es limita des dels serveis tècnics dels Ajuntaments la capacitat professional de l’arquitecte tècnic per a la redacció de projectes no arquitectònic. Afortunadament, les freqüents sentències judicials en aquest sentit no fan si no que confirmar-ho. Les últimes confirmen un cop més la competència de l'arquitecte tècnic en àmbits com a substitució de cobertes, projectes de locals o naus, la reforma de l'interior d'habitatges, legalització d'obres no arquitectòniques o de consolidació d'habitatges, entre d'altres. En aquest sentit i en relació al l’exposat a la LOE i el CTE, cal recordar un cop més que l’arquitecte tècnic té competències per redactar els projectes amb usos inclosos en el grup C, que són edificacions amb un ús NO expressament inclòs en els grups A o B, com ara: Comercial, de magatzem, de nau magatzem, de nau sense ús predeterminat, altres de terciaris (fires, congressos, etc.), d’hostaleria (bars, restaurants), d’aparcaments (soterrats i/o en alçada), esportiu i de lleure, funerari (cementiris, tanatoris) i altres edificis (porxos, trasters, sala de calderes, etc...). Així mateix, els arquitectes tècnics poden projectar i també dirigir obres de nova construcció d’escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica, sense caràcter residencial ni públic i d’una sola planta, que no afectin la seguretat de les persones (aquestes obres queden fora de l’àmbit d’aplicació de la LOE i els arquitectes tècnics hi tenen competència sobre la base de la Llei 12/1986, d’atribucions. I en el camp de la rehabilitació, l’arquitecte tècnic pot projectar i dirigir aquelles obres d’intervencions parcials en edificis construïts que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural, ni tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici. Aquesta definició és del CTE i no afecta el repartiment de competències, d’acord amb la LOE. Els projectes que NO estan regulats per la LOE i per als quals també l’aparellador té competències, d’acord amb la Llei d’atribucions, són els següents: Urbanitzacions, jardineria, instal•lacions esportives (sense edifici), activitats recreatives i càmpings, sitges, dipòsits, bases, aparcament en superfície, pèrgoles, tendals, murs de contenció, talussos, tanques... Dins l’àmbit competencial hi destaquen també dues situacions, obres amb projecte i direcció d’arquitecte, i en les que no intervé un arquitecte tècnic com a director d’execució d’obra. Cal recordar l’article 13 de la LOE on s’especifica l’obligatorietat del nomenament d’un director de l’execució d’obra per totes les obres del grup a), i les del grup b) , en les quals el director d’obra sigui un arquitecte. “...Quan les obres tinguin com a objecte la construcció d’edificis per als usos indicats en el grup a) de l’apartat 1 de l’article 2, la titulació acadèmica i professional habilitant és la d’arquitecte tècnic. Així mateix, aquesta és la titulació habilitant per a les obres del grup b) que siguin dirigides per arquitectes...” I la coordinació de seguretat de construccions d’ús residencia, d’ús exclusiu dels arquitecte tècnics. Uns situació també sovint ignorada des de l’administració. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Article de Contingut web 15 de novembre 2018 Aquest mes de novembre és el moment oportú per tal de reflexionar sobre quina responsabilitat civil professional (RC) tenim. És el moment de decidir que fer amb la suma assegurada subscrita amb la pòlissa de RC, en funció del risc de les intervencions que tenim i que tindrem. Quan es parla de quina suma assegurada s’ha de subscriure es tendeix a dir "faig poca cosa, són treballs petits, no em dedico a obra, no tinc risc,...", però, en realitat, tot treball professional signat, per petit que sigui, per poc risc que tingui, té la seva responsabilitat, d’aquí la importància de tenir cobert tots els tràmits que es realitzin per a un treball professional. Per aquest motiu, aquest mes de novembre és un bon moment per parar una estona i pensar en la situació professional: - Què tenim de decennal?. Què hem executat i quant de temps fa?. - Quins treballs executem?, tant el treball professional com els que es fan més enllà del professional. - Quina previsió de feina tenim pel pròxim any?. En aquesta situació, l’edat pot influir, ja que la responsabilitat decennal es transmet als hereus. El Col·legi resta a la vostra disposició per assessorar i analitzar la vostra situació particular, i tanmateix, recomana que: - És IMPORTANT visar/registrar tot tipus d’actuació, tant si és el treball professional com les gestions administratives/ gestió econòmica/a ssessorament que es duguin a terme a nom del promotor, sinó la companyia asseguradora NO es farà càrrec dels sinistre que es pugui ocasionar. - És IMPORTANT tenir en compte tot treball professional i actuació que es fa, ja que els treballs professionals per “petits” que siguin, per poc risc que tinguin, tenen la seva responsabilitat, i cada vegada és més freqüent assumir responsabilitats que van més enllà de les professionals, que per senzilles que puguin ser, poden donar molts mals de caps. - És IMPORTANT mantenir una cobertura adequada per estar ben assegurat, tant durant l’execució de l’obra com la decennal, ja que quan es tramita un parte de comunicació de danys la cobertura per al sinistre en qüestió serà la que es tingui subscrita en el moment de dita tramitació, tant si és més elevada o més reduïda que la subscrita en el moment del visat/registre. Demaneu informació a: assegurcoaatt@apatgn.org · 977.212.799 (ext. 113) o personalment a les dependències col·legials (concerteu visita) i es farà un estudi personalitzat. Termini màxim el 30 de novembre de 2018. T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
Document a Documents i Medis pels drets dels destinataris dels serveis professionals i de la societat en... responsabilitat civil, per al cas dels professionals de Catalunya i d’altres que... professionals, en cas de... |
Document a Documents i Medis titulades i dels col·legis professionals, catalana i en els Estatus col·legials... considerar les bones pràctiques com un valor dels professionals i de les empreses en... d’exercir la potestat... |
Article de Contingut web el recurs interposat pel Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Badajoz, reconeixent de forma expressa la competència i facultats professionals en favor... arquitectònica de l’edifici i que els... |
Document a Documents i Medis Despeses deduïbles en la comptabilitat dels autònoms Com a criteri..., les de col∙legis professionals, assegurances, i algunes despeses bancàries... recuperar l'IVA. ... |
Article de Contingut web AVÍS IMPORTANT RESPECTE LA PÒLISSA DE RESPONSABILITAT CIVIL PROFESSIONAL Tots els col·legiats que per l’any 2013 volguéssiu fer modificació respecte la pòlissa de responsabilitat civil... |
Article de Contingut web 22 d’octubre 2018 El Centre COAATT és un espai del Col·legi que, des de fa uns anys, s’ha adequat com a despatxos, i alguns tècnics i altres professionals ja n’ocupen les seves oficines. Està ubicat molt a prop del Col·legi, al carrer Joan Mirò núm. 4, on antigament hi havia les oficines de la OCT i uns arxius del COAATT. Aquest estiu, la totalitat dels despatxos estaven ocupats i, per aquest motiu, hem realitzat les obres d’adequació del darrer espai que quedava fent-hi un altre despatx. Actualment tenim un despatx disponible, si ets col·legiat, per 170 € al mes. L’espai Centre COAATT és un espai nou, en un entorn tranquil que evoca a treballar. Disposaràs d’una oficina amb connexió a internet, i tots el serveis inclosos, a l’entrada de Tarragona. Més informació T'ha agradat aquest article? Comparteix-lo a: |
|